General

ACTIVITATS FEBRER 2026

03/02/26

En el marc del projecte Pigmalió, hem viscut una jornada on la paraula i la sensibilitat han pres el protagonisme. A través del relat de Jorge Bucay, “La ira y la tristeza”, ens hem endinsat en un viatge de lectura i reflexió col·lectiva sobre com gestionem les nostres emocions i com aquestes, de vegades, es disfressen l’una de l’altra.

Tot i que en un inici existia el dubte de si l’alumnat de 1r d’ESO connectaria amb la lectura durant el temps d’esbarjo, un espai habitualment reservat al joc i el moviment, la realitat ens ha sorprès gratament. Amb el suport indispensable d’un xicotet però compromès grup d’alumnes de 4t d’ESO, la màgia dels contes s’ha obert camí. Segons ha destacat la tutora Marta Serral, l’activitat no sols ha funcionat, sinó que ha demostrat que la mediació entre iguals és una eina poderosa per a despertar l’interès literari.

Aquesta sessió ha estat també un aprenentatge per a l’organització. De cara a les pròximes trobades, ens hem proposat el bell repte d’adaptar els contes per a l’alumnat de l’aula Arcoiris. En aquesta ocasió, ja hem fet les primeres passes gràcies a l’acompanyament natural i generós de les alumnes de 4t de PDC, que han demostrat que el projecte Pigmalió és, per damunt de tot, un espai d’inclusió i cura mútua. Continuem construint ponts, llibre a llibre.

05-06/02/26

Al Punt Violeta, la primera jornada de la setmana, es va dedicar a l’anàlisi crítica de la representació femenina i l’evolució del masclisme en la nostra societat. Com a punt de partida, es van visionar diversos minidocumentals de Dmax, els quals van permetre contextualitzar la lluita de les dones des d’una perspectiva històrica i global, posant sobre la taula dades sobre la bretxa de gènere que encara persisteix.

El moment clau de la sessió va arribar amb la projecció de “La mujer, cosa de hombres”, d’Isabel Coixet. Aquest recull d’imatges d’arxiu va actuar com un mirall incòmode: la violència verbal i la cosificació extrema que es mostrava com a “normal” fa unes dècades va generar un debat intens sobre el “neomasclisme”. Les assistents van coincidir que, tot i que les formes han canviat, el fons d’algunes conductes roman latent, fet que reforça la necessitat de mantenir el Punt Violeta com un espai de vigilància i conscienciació permanent.

Amb el pòsit de reflexió de la jornada anterior, la segona sessió es va centrar a aterrar les idees en accions concretes. Es va proposar que l’eix central del 8M no fos només la celebració, sinó la reivindicació de la veu pròpia.

Fruit d’aquest debat, es va decidir traslladar el format dels vídeos de Coixet al carrer. Una de les propostes estrella és la creació d’una instal·lació participativa on es contrasten frases del passat (extretes del documental) amb testimonis actuals de superació i empoderament. Així mateix, s’ha acordat utilitzar els minidocumentals com a material pedagògic en tallers amb joves, utilitzant el seu format dinàmic per connectar amb les noves generacions.

La sessió va cloure amb la distribució de tasques per a la logística de la jornada, sota un consens clar: el 8 de març del Punt Violeta ha de ser un altaveu que recordi d’on venim per a decidir lliurement cap a on anem.

06/02/26

Avui, l’alumnat de l’Aula Oberta juntament amb l’alumnat de l’optativa de laboratori de 3r d’ESO, continuant amb l’estudi del magnetisme ha construït un catxerulo magnètic. Ens hem proposat volar una milotxa o catxerulo, no amb la força del vent sinó amb la força magnètica. Hem de construir l’enginy volador el més xicotet possible atés que la potència d’atracció del nostre imantno és prou gran. Agafem un fill de cosir, fem un doble nus en l’extrem recte d’una grapa i dobleguem la poteta per fixar el fill. L’altra poteta de la grapa l’estenem en angle pla de 180°. A continuació amb la tisora retallem un paper que tinga forma de catxerulo, o siga, forma típica de rombe, d’una longitud d’un centímetre. Seguidament, fixem la grapa amb un trosset de cinta adhesiva a un extrem de la diagonal llarga, deixant la punta que sobreïsca un mil·límetre i ja tenim fet el catxerulo.

Ara toca volar-lo! Primerament, fixem l’extrem del fill a la taula amb cinta adhesiva, deixant una distància d’uns 15 cm. Si aproximen l’imant a l’extrem del catxerulo es quedarà adherit, però si el separem uns mil·límetres, ambdós deixaran d’estar en contacte, però el catxerulo es mantindrà en vol. Ara podem moure l’imant i desplaçar el catxerulo a voluntat i si està ben equilibrat, en bufar suaument, pegarà voltes com una baldufa. Si fixem l’imant a una superfície alta d’uns 10 cm com un got, podem deixar el catxerulo enlairat permanentment.

Avui, l’alumnat del PAC en el taller de cuina dels divendres, s’ha centrat en l’elaboració artesanal i saludable de llonganisses o salsitxes de pollastres casolanes, una alternativa nutritiva i lliure de processats industrials que ha permès treballar tant habilitats manuals com conceptes de seguretat alimentària.

L’activitat s’ha iniciat amb la preparació de la base, utilitzant carn picada de pollastre de primera qualitat. Per a dotar el producte de gust i aroma sense recórrer als conservants artificials, els participants han creat un adobat propi combinant una selecció d’espècies: pebre negre, pebre roig, curri, orenga sec, all i ceba en pols. Amb les mans netes i molta traça, han mesclat enèrgicament tots els ingredients per a garantir que els sabors es distribuïren de manera uniforme per tota la carn. Per a aconseguir la consistència adequada, han incorporat pa ratllat progressivament, treballant la massa fins a transformar-la en una mescla compacta, lligada i gens apegalosa. Una vegada la massa ha estat al punt, s’ha passat al modelat manual. En lloc d’utilitzar tripa o embotidores complexes, els participants han agafat xicotetes porcions de carn i les han rodades sobre la taula de treball o entre els palmells de les mans, donant-los la forma cilíndrica característica de la llonganissa. Aquest exercici ha permès treballar la psicomotricitat fina i la uniformitat de les peces per a assegurar una cocció posterior homogènia.

Finalment, les llonganisses s’han cuinat a la paella a foc mitja i un poc d’oli d’oliva, on l’alumnat ha pogut observar com la massa mantenia la seua forma gràcies al bon treball de pastat previ. El resultat ha sigut un producte artesanal, saborós i saludable que ha reforçat l’autonomia dels joves a la cuina i la seua capacitat per a elaborar aliments bàsics des de zero.

Per a complementar el plat, el grup s’ha dividit en dos grups de treball amb tasques diferenciades:

• L’equip blanc s’ha encarregat d’elaborar una maionesa casolana, treballant l’emulsió i el punt exacte de sal i llimona.
• L’equip negre ha preparat una salsa de tomaca i ceba, realitzant un sofregit tradicional a foc lent per potenciar-ne el sabor.

Durant el procés, s’ha posat un èmfasi especial en la gestió de les intoleràncies alimentàries. S’ha explicat detalladament com adaptar la recepta per a persones celíaques, substituint el pa ratllat convencional per opcions sense gluten, i s’ha recordat la importància de mantindre l’espai de treball lliure de contaminació encreuada. A més han tingut que explicar les intoleràncies als condiments com el pebre negre, pebre roig i el curri.

El moment culminant ha sigut el tast final en el que dos professors han actuat com a jurat per avaluar els resultats de cada equip. Després de provar les diferents combinacions, el veredicte ha sigut compartit: han decidit que el sabor de les llonganisses de l’equip blanc era superior, destacant el seu equilibri d’espècies; d’altra banda, han manifestat que la salsa de l’equip negre els ha agradat més, valorant positivament la textura i el gust del sofregit. La capacitat d’adaptar plats tradicionals a les intoleràncies alimentàries els ha dotat d’una visió inclusiva i professional, reforçant la idea que una alimentació conscient i feta a casa és accessible, divertida i, sobretot, satisfactòria

10/02/26

La pràctica d’avui amb l’Aula Oberta i l’alumnat de 3r d’ESO, ha consistit en elaborar un model de pulmó utilitzant materials reciclats casolans com una ampolla de plàstic, un globus, una canyeta de refrescos i un guant de làtex. Primerament, retallem la base de l’ampolla amb la tisora, fem un forat el més rodó possible al tap de plàstic amb el diàmetre de la canyeta. Unflem diverses vegades un globus per tal que quede més flexible, retallem la vora del globus amb la tisora, introduïm l’extrem de la canyeta i la fixem amb cinta adhesiva. L’extrem lliure de la canyeta l’introduïm pel forat del tap a través de l’ampolla. Finalment, posem un guant de làtex per tancar la base de l’ampolla.

La part de la canyeta que sobreïx del tap correspon a la boca, la que està per sota del tap a la faringe i a la tràquea, la que s’introdueix dintre del globus és el bronqui i el globus mateix seria el pulmó. L’ampolla correspon a la caixa toràcica i el guant el diafragma.

Ara toca provar el model per comparar el seu funcionament amb la ventilació pulmonar real i veure com respira aquest enginy: Si estirem el guant, baixa el diafragma, augmenta el volum en la caixa toràcica, el pulmó es dilata, entra aire i el globus s’infla. Es tracta de la inspiració.

Si pressionem el guant cap a dintre, puja el diafragma, disminueix el volum de la caixa toràcica, el pulmó es comprimeix, ix aire del pulmó el globus es desinfla. Es tracta de l’expiració.

A més, l’alumnat del PAC, ha visitat el CEIP Pare Manjón per a gaudir d’una nova jornada d’apadrinament lector amb els xicotets de 1r de Primària.

Esta activitat, que ja s’ha convertit en una cita imprescindible del nostre calendari escolar, continua demostrant que els llibres són el millor pont entre etapes educatives. Veure la dedicació dels majors i la il·lusió dels xicotets és, sens dubte, la millor recompensa.

A causa de l’excel·lent acolliment que està tenint l’activitat i als resultats tan positius observats, tenim una gran notícia: l’equip directiu ha proposat estendre el programa al curs de 2n de Primària a partir dels pròxims mesos. Més lectors, més històries i més convivència! La nostra pròxima visita està programada per a les dates pròximes al 8 de març. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, dedicarem la sessió a celebrar el paper de la dona treballadora a partir de la lectura de contes amb la temàtica d’igualtat.

11/02/26

Veus que Inspiren: Taula Redona pel Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència (11F)

En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, el nostre institut va tindre l’honor de rebre la visita de tres dones científiques de referència:

• Noelia Betoret Catedràtica de Tecnologia d’Aliments: Enginyera Agrònoma especialitzada en Indústries Agroalimentàries i doctora en Ciència i Tecnologia d’Aliments. Durant els últims 25 anys ha treballat com a docent i investigadora a la Universitat Politècnica de València.

En l’àmbit de la docència imparteix classes en el Grau en Ciència i Tecnologia d’Aliments i en el Màster en Ciència i Enginyeria d’Aliments, en assignatures relacionades amb el processament i els efectes beneficiosos sobre la salut dels aliments.

En l’àmbit de la investigació desenvolupa la seua activitat en les següents línies d’investigació:

Formulació d’aliments funcionals per a grups de població amb necessitats específiques, Valoració de l’impacte del processament sobre el valor nutricional i l’efecte fisiològic d’aliments; i aprofitament integral de residus hortofructícoles per a l’obtenció de productes rics en compostos bioactius amb aplicació en la indústria alimentària.

• Laura Moliner, doctorada en física medica. Actualment treballa com a científica titular del CSIC on dirigeix un grup anomenat XLab en el que treballa en investigació d’imatge mèdica, pet, gamma càmera y raigs X.
• Pilar Albarracín, tècnica superior en imatge per al diagnòstic i medicina nuclear, especialista en mamografia de l’hospital de Manises.

L’acte, ha tingut lloc a la sala d’actes, on s’ha fet una taula redona dinàmica on el protagonisme va recaure en el diàleg i l’intercanvi d’experiències.

L’alumnat de 4t d’ESO va ser l’encarregat de conduir la sessió, plantejant una bateria de preguntes preparades amb antelació que van permetre aprofundir en diversos eixos fonamentals:

Trajectòria i Estudis: Les convidades van explicar què les va motivar a triar carreres STEM i com va ser el seu camí acadèmic fins a arribar a les seues posicions actuals.

Dificultats i Reptes: Es van abordar temes crucials com el sostre de vidre, la falta de referents femenins en certs àmbits i els obstacles que, encara hui, moltes dones troben en el món de la investigació i la ciència.

Visió de futur: També es va parlar sobre la importància de la vocació i el paper clau que juguen les noves generacions de xiques per a transformar el panorama científic global.

La taula redona no només va servir per a conèixer dades tècniques sobre els seus estudis, sinó per a humanitzar la figura de la persona científica. Les convidades van compartir anècdotes personals sobre la seua vida professional, la conciliació i la passió per la descoberta, desmuntant els mites que sovint allunyen les dones de les disciplines més tècniques.

L’alumnat va participar de manera molt activa, mostrant una gran curiositat per saber com és el dia a dia en un laboratori o en una empresa d’investigació, i com se superen les situacions de desigualtat en entorns tradicionalment masculinitzats.

La jornada va concloure amb un missatge d’empoderament: la ciència no té gènere, però sí que necessita la visió de les dones per a ser completa i justa. Gràcies a la generositat d’aquestes tres científiques, els nostres i les nostres alumnes de 4t han pogut veure que els somnis professionals estan a l’abast de qui té curiositat i constància, independentment de ser dona o home.

12-13/02/26

Dins del marc de preparació per al Dia Internacional de la Dona, el Punt Violeta ha acollit dues jornades de debat i treball tècnic centrades en la creació de materials i la dinamització juvenil. L’objectiu d’aquestes sessions ha estat buscar canals de comunicació directes, visuals i amb un punt d’ironia per fer arribar el missatge feminista a tota la població.

En la primera sessió es va dedicar íntegrament a la producció de material reivindicatiu físic. El debat es va centrar en com un element tan petit com una xapa pot esdevenir una eina de  visibilització massiva al carrer proposant dissenys com quins lemes haurien de marcar l’estètica d’enguany. Es van proposar tres línies: una de més institucional amb el logo del Punt Violeta, una altra de caràcter intergeneracional amb frases com “Sóc la néta de la bruixa que no vas poder cremar”, i una tercera línia més punyent sobre el consentiment i l’ocupació de l’espai públic.

Es va acordar utilitzar la màquina de fer xapes manual per tal que el mateix dia 8 de març es munte una paradeta on es puguen personalitzar els dissenys, convertint l’elaboració en un acte de trobada i germanor (sororitat).

La segona sessió va explorar el potencial de les xarxes socials i els nous llenguatges digitals. Es va plantejar que el feminisme no ha d’estar renyit amb l’humor i la sàtira, i per això es va aprovar reprendre el Concurs de Memes Feministes per al 8M.

El grup va analitzar com els mems sovint es fan servir per atacar els drets de les dones. La proposta guanyadora va ser “apropiar-se” d’aquesta eina per denunciar el masclisme quotidià (els micromasclismes), la bretxa salarial o el repartiment desigual de les tasques domèstiques des d’una òptica irònica i intel·ligent.

Es van definir els criteris de participació, destacant que es premiarà l’originalitat i la capacitat de síntesi crítica. Les obres guanyadores s’exposaran en format digital durant la lectura del manifest el 8M i en els corredors de l’institut.

13/02/26

Avui, l’alumnat del PAC en el taller de cuina dels divendres, hem dut a terme un taller de cuina on l’aprenentatge pràctic i la creativitat han sigut els protagonistes. L’objectiu de la sessió no era només seguir una recepta, sinó comprendre com la transformació dels ingredients pot donar lloc a un plat totalment diferent: una lasanya desconstruïda.

La jornada ha començat amb la preparació de la base, on hem decidit substituir la pasta tradicional per una elaboració més artesanal. Hem bullit creïlles i les hem mesclar acuradament amb ous, llet, farina i un pessic de llevat. Aquesta combinació ha permès crear una massa suau que serveix de fonament per al nostre plat.

Mentre la base agafava consistència, ens hem centrar en el farcit. En una paella amb una mica d’oli, hem sofregir ceba i pebrera roja fins que han estat ben tendres, per després afegir el pollastre picat. Una vegada el sofregit ha estat al seu punt, l’hem posat sobre la nostra base de creïlla dins dels motlles d’alumini per a forn. Per a finalitzar la part tècnica, ho hem cobert tot amb formatge i ho hem introduït al forn per a un gratinat homogeni, buscant eixe contrast cruixent tan característic de les millors lasanyes.

Tanmateix, la cuinano és només sabor, sinó també responsabilitat. Durant el procés de realització de la recepta, hem dedicat, com sempre, un apartat fonamental a parlar sobre les al·lèrgies i intoleràncies alimentàries. Hem analitzar els ingredients que estàvem utilitzant, com l’ou o els lactis, i hem recordat la importància de conèixer el que mengem per a garantir la seguretat de tots els comensals. Hem identificar que, tot i ser un plat casolà, conté diversos elements que cal tindre en compte per a la seguretat dels comensals: Lactosa i Proteïna de la Llet: Presents tant en la llet de la base de creïlla com en el formatge del gratinat; Ou: Utilitzat com a lligant en la massa de la base; Gluten: a causa de la farina utilitzada; pebrera roja: te molta fructosa.

El tancament del taller va ser el moment més gratificant. Tres professors del centre van actuar com a tastadors oficials, avaluant tant la presentació com el gust de la nostra lasanya. El veredicte va ser un èxit rotund, destacant l’originalitat de la proposta i el bon punt de cocció dels ingredients, però sobretot indicant que la lasanya amb més farcit i condiment estava més saborosa.

Com a conclusió, aquesta experiència ens ha demostrat que la cuina és una eina d’aprenentatge transversal molt potent. Més enllà de l’elaboració d’una recepta, hem treballat l’organització, el treball en equip i la responsabilitat cap a la salut dels altres a través de l’estudi dels al·lèrgens. El resultat final no ha sigut només un plat deliciós, sinó la satisfacció d’haver creat una proposta innovadora que ha superat amb nota l’examen del professorat.

17/02/26

En el marc del projecte Pigmalió, hem tornat a viure una de les cites més especials i consolidades del nostre calendari: la celebració del “Pigmamor”. Coincidint amb el 14 de febrer, hem volgut transformar aquesta festivitat en una oda a la paraula, convertint el romanticisme convencional en una autèntica festa de la literatura i la memòria.

L’activitat, que ja és una tradició esperada curs rere curs, convida l’alumnat a un repte tan bell com exigent: memoritzar i recitar versos que parlen d’amor, d’amistat i de vida. L’èxit d’aquesta iniciativa resideix en la seua capacitat per apropar la poesia als joves d’una manera lúdica i participativa, trencant la barrera entre els llibres i el pati. Com a reconeixement al seu esforç i a la valentia de posar veu als sentiments, cada participant ha rebut una piruleta en forma de cor, un xicotet detall que simbolitza la dolçor que ens regala la poesia quan es comparteix. La gran acollida que rep el “Pigmamor” any rere any ens confirma que, entre vers i vers, estem teixint una comunitat escolar més sensible, connectada i, sens dubte, més apassionada per les lletres.

En l’hora de laboratori amb l’Aula Oberta, hem estudiat l’anatomia i biologia del mol·lusc Mytilus edulis, conegut casolanament per musclo o clòtxina. El musclo és un mol·lusc bivalve, format per dues valves o closques unides per una xarnera que forma colònies denses i viu fixat a les roques o és cultivat en vivers prop de les zones costaneres.

A partir d’un musclo prèviament bullit i d’un altre viu que hem obert tallant el múscul adductor posterior comencem l’estudi de la closca externa. Hi podem observar les estries de creixement concèntriques així com dos tipus d’estructures, unes en forma de tubs blancs calcaris ondulats i altres de forma cònica que corresponen a dos tipus d’animals que hi viuen sobre la seua superfície: atèlids poliquets anomenats sèrpules i crustacis cirrípedes (bàlans), respectivament, ambdós sèssils i filtradors.

Internament, la closca de l’animal bullit deixa veure la impressió paleal del cos així com les marques arrodonides dels músculs adductors anteriors i posteriors que permeten tancar les valves. El cos de l’animal s’anomena mantell i és com un estoig que forma dos lòbuls de color taronja apegats internament a les valves i que dintre presenta la cavitat paleal amb el cos amb les següents parts: múscul adductor anterior, boca amb quatre tentacles, el peu musculós mòbil amb forma de llengua de color negre, la glàndula bisògena, que forma uns filaments adhesius denominats bis, la bossa de Polichinela on es troben les gònades masculines o femenines segons el sexe. Les femelles solen ser més grans i d’un color taronja intens i els mascles més xicotets i d’un color més pàl·lid o groc. A cada costat del cos hi ha un parell de làmines brànquies de color verd, en la part anterior dorsal es pot observar per transparència l’hepatopàncrees, òrgan digestiu i metabòlic de color verd o groc i més baix el cor.

Els musclos s’alimenten filtrant el fitoplàncton gràcies al moviment ciliar de les brànquies i els tentacles de la boca. Filtren 8 litres per hora, la qual cosa els converteix en animals perillosos per possible intoxicació alimentària, ja que poden acumular gran quantitat de toxines en nodrir-se de microalgues com els dinoflagel·lats quan es produeix una proliferació explosiva coneguda com a marea roja.

El musclo es reprodueix de maig a agost (mesos sense r) mentre que de setembre a abril (mesos amb r), quan no es reprodueix és quan la seua carn està més ferma i sabrosa.

Presenten reproducció sexual mitjançant fecundació externa alliberant-se els òvuls i esperma al mar on es produeix la fecundació dels ous del que ixen unes larves nadadores que finalment pateixen una metamorfosi per esdevenir un juvenil de musclo que es fixen al substrat.

19-20/02/26

Aquestes dues jornades de treball al Punt Violeta han marcat la transició visual de l’espai central del centre, passant dels missatges de la jornada anterior cap a una intervenció artística específica per al 8 de Març, centrada en la visibilitat de la dona en l’alta política internacional.

La primera jornada va començar amb el desmuntatge de la instal·lació que ocupava el hall des del Dia de la Pau. Aquest acte simbòlic va servir per a “fer lloc” a les noves reivindicacions feministes, buidant l’espai per a una proposta més arquitectònica i visual.

El debat es va centrar en la baixa representació femenina en les esferes de poder. Per a materialitzar aquesta idea, el grup va decidir crear una gran instal·lació de “cadiretes de cartró” que representen els governs del món. Durant la sessió es va iniciar el procés de retall i muntatge de les estructures de cartró establint el codi de colors: les cadires de color blau per a països amb líders masculins (presidents o primers ministres) i les de color morat per a aquells estats governats per dones.

L’impacte visual en veure el contrast de colors va generar una reflexió immediata sobre el sostre de vidre en la política global.

Tot i que la instal·lació encara no està finalitzada, el procés de “construir les cadiretes” ha esdevingut una metàfora del temps que costa ocupar els espais de decisió. S’ha debatut sobre la importància que el color morat no siga una anècdota, sinó una tendència creixent.

La sessió va finalitzar amb l’organització del material pendent, ja que la instal·lació continuarà creixent fins al dia 8 de març, moment en què s’inaugurarà oficialment com a peça central del hall.

20/02/26

Avui, per observar cèl·lules sanguínies, l’Aula Oberta juntament amb l’alumnat de 3r d’ESO del laboratori, han fet una extracció de sang en condicions de seguretat i higiene. La persona voluntària es renta les mans amb sabó i se les eixugue amb un tovalló de paper. Seguidament, ha de fer-se massatge en les mans al dit major o cor per facilitar la circulació. Es desinfecta la zona del dit amb cotó amb alcohol i amb una llanceta automàtica d’un sol ús es fa una punció en un lateral de l’empremta digital. Pressionem lleugerament fins a aconseguir un microgoteta de 5 microlitres que depositem en un lateral d’un portaobjectes prèviament esterilitzat.

El segon pas consisteix a fer una extensió de la goteta de sang o frotis sanguini. Col·loquem un altre portaobjectes amb un angle de 45° davant de la goteta de sang i el desplacem fins a contactar i observar que es reparteix per capil·laritat per la vora. Seguidament i amb un moviment continu llisquem el portaobjectes fins a l’altra banda. Hem d’aconseguir una extensió homogènia amb cap, cos i cua. En la zona central o cos, esperem trobar una distribució homogènia i separada d’una capa de cèl·lules sanguínies. Aquesta tècnica requereix assajar prèviament

El tercer pas consisteix a fixar l’extensió deixant que s’asseque a l’aire. Es disposa sobre un pont fet per dues varetes de vidre a sobre d’una safata de tinció. Apliquem etanol al 96% cobrint el cos de l’extensió durant 3 minuts, vessem a la safata el sobrant i ventem perquè s’asseque.

El quart pas consisteix a aplicar una tinció per diferenciar les estructures cel·lulars. La tinció més habitual per extensions sanguínies és la Giemsa que és una combinació de dues tincions: blau de metilé, de naturalesa alcalina que s’uneix amb estructures àcides com el nucli de les cèl·lules, proporcionant una coloració violeta i l’eosina, de naturalesa àcida que s’uneix a estructures bàsiques, com el citoplasma, proporcionant una coloració rosada.

En el nostre cas només aplicarem blau de metilé sobre el cos de l’extensió. (La qual cosa dificultarà diferenciar els grànuls citoplasmàtics i identificar amb precisió els leucòcits) Esperem 10 minuts, aboquem el sobrant a la safata i rentem amb aigua destil·lada.

Finalment, es col·loca un cobreobjectes i fent l’observació al microscopi amb 40X (és a dir, 40 augments) en la part del cos. Augmentem a 100X per seleccionar la millor zona i finalment amb 400X busquem entre els glòbuls rojos (també anomenats hematies o eritròcits) sense nucli, de color rosat, glòbuls blancs més grans amb nucli. Entre els glòbuls blancs podem diferenciar els leucòcits polimorfonuclears o granulòcits com els neutròfils amb el nucli dividit entre 3 i 5 lòbuls que fagociten bacteris i es relacionen amb el procés d’infecció. També podem diferenciar els leucòcits monomorfonuclears o agranulòcits com els limfòcits amb nucli arrodonit i poc citoplasma responsables de la resposta immunitària humoral i cel·lular. Així mateix, es poden diferenciar els monòcits amb nucli gran en forma de ronyó o de cor amb funció fagocitària.

A més, hem realitzat el nostre típic Tast Inclusiu del PAC, el primer de la segona avaluació., i com ja feia molt de temps des del nostre últim tast inclusiu, el pati de l’institut es va transformar en un escenari de sabors i aprenentatge. L’alumnat del PAC (Programa d’Aula Compartida) va protagonitzar una experiència culinària molt exigent: un tast Inclusiu adreçat als companys i companyes de 3r d’ESO C on van elaborar fingers de pollastre a les dos salses.

L’activitat va començar, com sempre, a la cuina, on els i les xefs del PAC van demostrar la seua destresa amb els ganivets. Ells mateixos van tallar amb cura les petxugues de pollastre en tires uniformes, preparant uns fingers de qualitat. El secret de la textura va ser l’arrebossat amb panko, que prometia un cruixent excepcional. Finalment, els fingers es van fregir en una paella amb oli ben calent fins a aconseguir el punt daurat perfecte.

Per a acompanyar el pollastre, es van elaborar dues salses de tomata casolanes amb una base comuna: ceba picada, pebre negre, sal i tomata triturada. No obstant això, el toc d’emoció va arribar amb la divisió del sofregit:

La meitat de l’alumnat va preparar la salsa Suau: Per als paladars que busquen la tradició.

L’altra meitat de l’alumnat va elaborar la salsa Picant: Amb un toc de pebrera picant per als més agosarats.

L’experiència no es va limitar al gust. Al pati de l’institut, es va muntar la nostra meravellosa carpa amb taules decorades amb gust, creant un ambient acollidor i professional. L’alumnat de 3r d’ESO C va anar passant per l’estació de tast, on cada alumne/a del PAC servia un finger acompanyat d’una de les salses escollides.

L’èxit de la recepta no només es va mesurar pel somriure dels comensals al tastar els fingers mullats en la salsa, sinó per una avaluació detallada. Els companys de l’ESO van exercir de jutges gastronòmics puntuant tres aspectes clau:

• El gust: El contrast entre el cruixent del panko i la potència de les salses.
• La vista: L’aspecte daurat del pollastre i la presentació al plat.
• L’olfacte: L’aroma del sofregit casolà que inundava el pati.
• La posada en escena: La decoració, el receptari i l’atenció rebuda sota la carpa.

Dins d’aquest esperit inclusiu, l’alumnat del PAC també va posar especial atenció en la seguretat alimentària, identificant els al·lèrgens presents en la recepta per a informar els seus companys i companyes. S’ha de tindre en compte que els fingers contenen gluten (present en el panko i la farina) i a més, s’ha alertat sobre el caràcter picant d’una de les salses per a aquelles persones amb sensibilitat gàstrica. Aquesta tasca d’etiquetatge invisible ha estat fonamental per a garantir que la cata fóra, realment, un espai on tothom poguera gaudir sense riscos.

Aquest Tast Inclusiu ha demostrat que la cuina és una eina immillorable per a trencar barreres, fomentar el treball en equip i, per descomptat, gaudir d’un bon aperitiu en germanor.

Per últim, però no menys important, recalcar que la celebració va tindre un significat especial, ja que la cata es va emmarcar dins dels actes pel Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. L’alumnat del PAC va voler retre homenatge a totes aquelles dones que, des dels laboratoris o les cuines (els primers laboratoris de la història), han transformat el nostre món. Entendre com el panko canvia de textura amb la calor o com la capsaicina de la pebrera picant reacciona amb els nostres receptors sensorials és, en essència, fer ciència. Amb cada finger servit, es va posar en valor el rigor, la mesura i l’experimentació, recordant que el coneixement científic no té gènere i que les nostres cuineres han estat, sovint, les científiques a l’ombra de la nostra història.

24/02/26

Dins de la dinàmica del nostre projecte Pigmalió, hi ha dies en què el protagonisme recau en la convivència lliure i el plaer de compartir el temps sense pressa. Avui hem tornat a gaudir d’un d’aquells patis on cadascú troba el seu lloc i la seua manera d’estar amb els altres.

Com ja és habitual, els jocs de taula s’han convertit en el pol d’atracció principal. Aquesta activitat, que s’ha consolidat com una de les preferides de l’alumnat Pigmalió, no sols ens ofereix entreteniment, sinó que ens ensenya a traçar estratègies, a respectar torns i a enfortir vincles a través del joc.

Mentre les partides avançaven, en altres racons del pati el temps transcorria de forma més serena. Hi ha qui ha aprofitat la calma per a estudiar en companyia o, simplement, per a gaudir d’una conversa pausada, d’aquelles que ajuden a conèixer millor els companys i a crear comunitat. Aquesta diversitat d’opcions fa del Pigmalió un espai on el pati es transforma en una llar, un lloc on la llibertat i el respecte ens permeten ser i créixer junts.

26-27/02/26

Durant aquestes dues sessions, el Punt Violeta ha dedicat dues jornades de treball a la selecció dels guanyadors del concurs de mems i a la producció artesanal dels premis que s’entregaran durant la celebració oficial del 8M.

Aquesta sessió va ser el punt culminant del Concurs de Memes Feministes. El grup de treball va actuar com a jurat per avaluar les propostes rebudes, basant-se en criteris d’originalitat, capacitat crítica i l’ús de l’humor per denunciar desigualtats.

Es va realitzar una selecció dels mems més impactants, aquells que millor aconseguien “capgirar” els estereotips de gènere o posar en evidència situacions de micromasclisme a l’institut.

Una vegada escollits els guanyadors, es van imprimir i penjar al corredor de la planta baixa. Aquesta acció ha transformat un espai de pas en una galeria de reflexió visual, generant una gran expectació entre l’alumnat i el professorat que transita pel centre. L’objectiu és que aquests missatges directes i moderns facin pensar a qui els mira de camí a classe.

La segona jornada es va centrar en la part més artística i manual: la creació dels premis per als autors i autores dels mems guanyadors. Es va decidir que els guardons havien de ser coherents amb la filosofia del Punt Violeta, fugint de premis convencionals i apostant per quelcom simbòlic i fet a mà.

L’elecció de les lupes com a premi per al concurs de memes feministesno és casual; respon a la necessitat de desenvolupar una “mirada crítica” davant la realitat quotidiana. La lupa simbolitza tres conceptes clau del moviment:

Detectar els Micromasclismes: Moltes de les desigualtats actuals són subtils, gairebé imperceptibles a simple vista (com els comentaris masclistes “de broma” o la invisibilització de les dones en la història). La lupa representa l’eina que ens permet amplificar aquests detalls per identificar-los i assenyalar-los, a més de recordar-nos  que no ens hem de quedar amb la primera impressió, sinó que hem d’investigar i qüestionar sempre el que se’ns presenta com a “normal”. Al mateix temps, la lupa premia la capacitat de l’autor/a d’haver sabut enfocar un problema social i transformar-lo en ironia

27/02/26

Durant aquesta setmana, l’Aula Oberta, ha continuat l’estudi dels microorganismes, però parant atenció en el paper que tenen en la contaminació dels aliments. El dimarts dissenyarem un experiment per comparar quina tècnica o substància és la que millor conserva els aliments. En el nostre cas hem preparat un brou de pollastre i hem ficat 10 ml en cada vas de precipitats afegint en cadascun, sal, sucre i vinagre i posant-ne un a l’estufa a 37 °C i l’altre a la nevera a -16 °C. Es pot observar l’activitat més gran dels microorganismes per l’enterboliment més gran del brou i ordenar els gots de millor a pitjor substància o tècnica de conservació.

Divendres vam analitzar els resultats de la pràctica anterior de la conservació d’aliments. Un brou més enterbolit presentarà més bacteris i, per tant, la substància afegida o tècnica de conservació utilitzada serà pitjor. De forma anàloga, un brou més clar, tindrà menys bacteris, i com a resultat la substància que conté o tècnica usada serà millor conservant. De les tres rèpliques de l’experiment vam obtenir, de millor a pitjor, els següents resultats: vinagre, sal, nevera, sucre i estufa.

Podem concloure que tant el vinagre com la sal són millors conservants perquè creen un medi que dificulta el creixement de la majoria dels bacteris, mentre que la nevera ho fa reduint el creixement en disminuir la temperatura, a diferència de la calor de l’estufa que augmenta el metabolisme i divisió cel·lular, produint més creixement bacterià.

A més, avui, l’alumnat del PAC (Programa d’Aula Compartida) ha tornat a demostrar la seua destresa als fogons amb una recepta que combina la tècnica artesanal amb la precisió culinària: minihamburgueses de pollastre sobre un llit de creïlla. Una elaboració que, més enllà del gust, ha requerit un gran treball de textures i presentació.

La base del plat va començar amb la selecció de la matèria primera. Els i les xefs van optar per solomillo de pollastre, una peça tendre que ells mateixos van picar i preparar. La carn es va amalgamar amb formatge i un toc de sal, aconseguint una massa melosa i saborosa. Posteriorment, feren el modelatge amb les mans, donant forma a unes minihamburgueses simètriques, cuidant que totes tingueren la mateixa mida per a una cocció uniforme. Després es van cuinar a la paella a foc mitjà amb un fil d’oli, garantint que l’interior quedara sucós mentre l’exterior es daurava suaument.

Mentre la carn agafava color, l’alumnat treballava en la guarnició, que es va convertir en el fonament del plat: Van bullir les creïlles fins al punt òptim de tendresa. Un cop fora de l’olla, les van xafar i mesclar amb mantega, sal i pebre negre al gust. Van afegir maizena a la mescla per a donar-li consistència. Després d’aplanar la massa, van utilitzar un motlle redó per a tallar discos perfectes, i aquestes rodanxes es van introduir al forn fins a aconseguir una capa exterior cruixent i un color daurat apetitós. Finalment l’alumnat va exercir un gran control estètic en col·locar les minihamburgueses exactament damunt del llit de creïlla, creant un contrast de textures entre la suavitat de la carn i el cruixent del forn.

En aquesta elaboració, l’alumnat del PAC ha tingut especial cura a identificar els ingredients que poden afectar persones amb intoleràncies alimentàries:

• Lactosa i Proteïna de la Llet: Present en el formatge.
• Gluten: Tot i que la maizena (farina de panís) és naturalment lliure de gluten, s’ha de verificar sempre l’etiquetatge per evitar la “contaminació creuada” durant la fabricació.
• Pebre negre: S’ha de tindre en compte per a persones amb intoleràncies a les espècies o amb problemes digestius, ja que s’ha utilitzat per a amanir la base de creïlla.

El punt culminant de la jornada va ser la visita de quatre professors i professores de l’institut, que es van sumar al tast per a avaluar de primera mà les creacions de l’alumnat. La valoració del professorat convidat va ser unànime i molt positiva, destacant el punt de cocció del solomillo, la cremositat de la base de creïlla i l’encert en el salpebrat. Van destacar que el contrast de textures (la carn melosa i la creïlla daurada al forn) era digne d’un menú professional.

Aquesta activitat no ha estat només un exercici de cuina; ha estat un exercici de paciència i precisió. Des del pastat manual fins a l’ús de motlles i el control del forn, l’alumnat del PAC ha demostrat que la gastronomia és una eina poderosa per a treballar l’autonomia i l’autoestima, transformant ingredients senzills en una autèntica experiència gurmet.

ACTIVITATS GENER 2026

09/01/26

Durant l’hora del laboratori de 3r d’ESO amb l’Aula Oberta, hem dut a terme una tècnica senzilla anomenada cromatografia en paper, que permet separar substàncies diferents, com ara els pigments de diferents teixits vegetals. En aquest cas van separar els diferents pigments que formen part de la clorofil·la de les fulles d’espinacs. Després de moldre les fulles amb alcohol en un morter, es filtra el puré amb un paper de filtre col·locat sobre un embut. Del suc obtingut, de color verd fosc, s’aboca una xicoteta quantitat, en una placa de Petri o safata. Posteriorment, es deposita un paper rectangular de cromatografia doblegat i identificat amb el nombre a llapis, dintre de la placa en contacte amb aquest líquid. En pocs minuts es pot observar com l’alcohol, puja pel paper i separa el líquid de clorofil·la fosc en diferents bandes de colors en arrossegar els diferents pigments de menor a més solubilitat, de baix cap a dalt del paper. Posteriorment analitzem els resultats. Les bandes observades corresponen a tres pigments de baix cap a dalt; primer a una banda de clorofil·la B, de color verd-groc, a continuació a una banda de clorofil·la A, de color verd-blau i finalment a una banda de xantofil·la de color groc.

A més, avui l’alumnat de 2n ESO PAC ha participat en una nova sessió de cuina de proximitat i temporada i “detox” després de menjar en excés durant les festes de Nadal. En aquesta ocasió, el producte estrella ha estat la carxofa, acompanyada de la suavitat del porró, per a elaborar una crema de carxofa i porró nutritiva, saludable i reconfortant.

L’activitat s’ha dividit en diverses fases en les quals tot l’alumnat ha col·laborat activament:

• Preparació de la verdura: S’ha après a netejar les carxofes correctament (retirant les fulles dures i pelant el tronc) i a trossejar els porros per aprofitar-ne la part blanca.
• El sofregit: S’han cuinat les verdures a foc lent amb un polsim de sal i pebrera negra per potenciar-ne el gust i aconseguir una base aromàtica.
• Cocció i triturat: Un cop les verdures han estat tendres després de la cocció amb aigua durant 30 minuts, s’ha procedit a triturar la barreja fins a obtenir una textura fina i homogènia.

A més han preparat porró i pit de titot fregits a trossets per posar un cruixent sobre la crema segons els gusts de les persones tastadores.

Emplatat: S’ha parat atenció a la presentació final, un pas clau per a l’aprenentatge professional.

Objectius Assolits

• Habilitats culinàries: Ús correcte dels ganivets, maneig dels temps de cocció i domini de la batedora.
• Producte local: Coneixement de les propietats de la carxofa i el porró com a productes de l’horta.
• Treball en equip: Organització de les tasques de neteja, tallat i recollida de l’espai de treball.

Per últim treballant les intoleràncies i al·lèrgies, recordant que les verdures són fruïts i per aquesta raó la intolerància a la fructosa és la que s’ha de tindre en compte, o a les verdures utilitzades. L’experiència ha estat molt satisfactòria. L’alumnat no només ha après una recepta tècnica, sinó que ha gaudit del resultat final, demostrant que la cuina saludable pot ser deliciosa si es treballa amb cura. A més, al professorat participant li ha agradat el sabor i la textura, tot i que la crema d’un grup estava massa freda i amb massa pebrera negra i picava més del que haurien desitjat.

13-01-26

En aquesta primera sessió només tornar de les vacances de Nadal de pati Pigmalió, s’ha realitzat un cercle de diàleg. L’objectiu ha estat crear un espai de seguretat per a compartir experiències personals sobre les vacances de Nadal i analitzar de forma constructiva els resultats acadèmics del primer trimestre.

S’ha donat veu a l’alumnat perquè explicara com ha passat les festes, fomentant la cohesió de grup compartint moments positius i també les dificultats de la tornada a la rutina, treballant l’empatia i la gestió de les expectatives familiars.

A més, l’alumnat ha fet una anàlisi de les notes i rendiment del primer trimestre. Han identificat les assignatures amb millors resultats per a reforçar l’autoestima i s’han plantejat xicotets reptes realistes per al segon trimestre. S’ha parlat de la pressió que senten davant les qualificacions i de com les notes no defineixen la seua vàlua personal.

Açò ajuda a que l’alumnat s’allibere de la tensió que poden haver generat les notes a casa, aprenen a mirar els resultats acadèmics com a indicadors d’on cal esforçar-se més i connecten amb els companys a través de vivències comunes fora de l’institut.

14-01-26

Avui l’alumnat de l’IES fomenta la inclusió i l’esport mitjançant la fabricació de guants de pilota valenciana.

El grup de 2n d’ESO PAC i l’aula UECO han dut a terme una enriquidora activitat conjunta al centre. En aquesta jornada de col·laboració, l’alumnat del PAC ha guiat i ajudat als companys i companyes de la UECO en el procés artesanal de fabricació de guants de pilota valenciana.

Aquesta iniciativa destaca pel seu compromís amb la sostenibilitat, ja que els guants s’han elaborat en part, amb materials reciclats, donant una segona vida a objectes quotidians.

L’activitat ha comptat amb el suport i la col·laboració de Javi, professor de la matèria, qui ha supervisat el taller.

L’objectiu principal és que tot l’alumnat dispose del material necessari per a les properes sessions d’Educació Física que tindran lloc durant els propers mesos.

Més enllà de la pràctica esportiva, la sessió ha servit per a reforçar els vincles d’ajuda mútua, la creativitat i el respecte per les nostres tradicions d’una manera inclusiva i respectuosa amb el medi ambient.

15/16-01-26

Els primers dies del mes des del Punt Violeta vam estar amb els preparatius del dia de la pau.

L’equip de voluntariat i coordinació del Punt Violeta de l’institut ha liderat, amb motiu del Dia de la Pau, una iniciativa que busca transcendir els conceptes abstractes per a centrar-se en la justícia reparadora i la dignitat humana. Entenent que no pot haver-hi una pau real sense memòria.

Des del Punt Violeta s’ha ideat una unitat didàctica específica per a les hores de tutoria en les que es treballarà la Guerra Civil espanyola. L’objectiu no ha sigut només exposar fets històrics, sinó generar una reflexió crítica sobre:

• La invisibilitat de les víctimes i el dret de les famílies al dol.
• L’anàlisi de la repressió específica sobre les dones durant la postguerra, un eix clau del nostre punt.
• La proposta d’activitats de debat on l’alumnat ha pogut analitzar què significa “tancar ferides” des del respecte.

Per a materialitzar aquestes reflexions, el Punt Violeta ha instal·lat paper continu als corredors principals, concebuts com un “llenç de la memòria”. A més, s’ha establert una col·laboració amb els departaments de Geografia i Història i amb el professorat d’Atenció Educativa. D’aquesta manera, els resultats de les investigacions dutes a terme a l’aula es traslladen a l’espai comú. Amb aquestes accions, el Punt Violeta reafirma que el Dia de la Pauno és només una celebració de l’absència de conflicte, sinó un exercici actiu de veritat i reparació. En omplir els nostres murs amb la història d’aquells que van ser silenciats, estem educant una ciutadania més conscient, empàtica i compromesa amb la democràcia

16-01-26

Avui en el laboratori de 3r d’ESO juntament amb l’Aula Oberta, hem realitzat una pràctica en la que hem utilitzat la tècnica de la cromatografia sobre dels pigments dels retoladors, pretenem investigar de què està feta la tinta dels retoladors. En el nostre cas volem estudiar una marca concreta de retoladors i mirar de separar els seus piments per determinar si són una barreja d’altres pigments.

Comencem retallant un tros de paper de filtre o cromatografia de 12×10 cm. Amb un llapis i regle fem una línia a una distància d’un cm de les vores i una altra que divideix el paper per la meitat. Dividim les línies de les vores amb separacions cada 1,5 cm aproximadament, escrivim en la part central el nom del color del retolador que aplicarem. Sobre cada separació pintem un cercle d’entre 0,5 i 1 cm de diàmetre amb cada retolador: roig, taronja, groc, verd, verd fosc, blau, blau fosc marró negre 1 i negre 2 (d’una altra marca diferent). Posem en una banda la paraula alcohol i en l’oposada la paraula aigua i el nostre nom per distingir la cromatografia. És important recordar que les línies i noms s’han d’escriure a llapis que no es borra amb els dissolvents com és el cas de l’aigua i alcohol. A continuació dobleguem el paper per la meitat i l’obrim com si fora un llibre perquè es mantinga perpendicular a la superfície. Introduïm el nostre paper de cromatografia en una safata amb alcohol per la vora que posa alcohol i observem que passa. Quan l’alcohol arriba a les taques rodones dels retoladors comencen a desfer-se, a destenyir-se i separar-se cap a dalt. Abans que les taques arriben a la meitat, traiem el paper, li donem la volta i l’introduïm en la safata amb aigua. Observem un fenomen semblant a l’anterior però més ràpid. Finalment, traiem el paper de la safata, i l’estenem sobre un paper assecant per analitzar els resultats.

Quines conclusions podem extreure? Algunes marques de retoladors corresponen a substàncies pures, és a dir, colors primaris perquè no se separen en altres pigments (roig, blau i groc). Les dues taques de color negre 1 i 2 no contenen els mateixos pigments, el color negre es pot aconseguir barrejant pigments diferents. Alguns retoladors de colors diferents contenen un mateix pigment (negre, verd). Finalment, observem que l’aigua és més ràpida que l’alcohol a l’hora de separar els pigments dels nostres retoladors. Això suposa un avantatge per netejar-nos les taques de les mans o la roba fàcilment amb aigua sense haver de fer servir altres dissolvents més perillosos.

En aquesta sessió, l’alumnat del PAC a l’hora de cuina s’ha endinsat en el món dels “pintxos” i les broquetes, treballant el tall de la carn i la comparativa entre diferents tècniques de cocció. L’objectiu era elaborar uns pintxos equilibrats amb pollastre, ceba i pebreres (roja i verda).

L’activitat s’ha centrat en la precisió i la logística de cuina:

• Primer l’alumnat ha tallat el pollastre en daus uniformes i les verdures (ceba i pebreres) en trossos regulars per a garantir una cocció homogènia.
• Posteriorment hem treballat l’estètica en muntar les broquetes, alternant els colors de les pebreres i la ceba amb la proteïna.
• Per últim hem comparat tècniques de cocció ja que els permet observar com canvia la textura i el gust d’un mateix aliment. Per a experimentar amb els resultats, s’ha dividit la producció en dos mètodes:
• A la paella: Per a buscar un segellat ràpid, una textura més daurada i un sabor més intens.
• Al forn: Per a aconseguir una cocció més uniforme, menys greixosa i una textura de la verdura més tendra.

Objectius Assolits

• Manipulació d’aliments: Control del pollastre cru i higiene a la taula de tall.
• Tècniques comparades: Identificació de les diferències de sabor, color i textura segons el mètode de cocció utilitzat.
• Organització: Gestió de l’espai de treball i coordinació del temps entre els qui controlaven el forn i els qui estaven als fogons.

Per últim treballant les intoleràncies i al·lèrgies, hi ha que recordar que la intolerància més important en aquest cuinat és la de la fructosa, ja que les pebreres i en menys quantitat les cebes en tenen molta. L’alumnat ha pogut comprovar que, mentre la paella és més ràpida i visual, el forn permet cuinar més quantitat a la vegada de forma saludable. El contrast de colors de les pebreres ha fet que el plat fóra visualment molt atractiu. A les persones tastadores d’avui, tot i que el sabor i textura de les broquetes al forn eren bones, han elegit per unanimitat les fetes a la paella ja que el sabor era més intens.

20-01-26

Este dimarts, al Pigmalió, ja reprenent la rutina dels dimarts, han acudit més alumnes pigmalions i han compartit l’espai jugant a jocs de taula; activitat que hem observat que els agrada molt i serveix per a cohesionar els grups. En aquesta jornada de Pati Pigmalió, hem transformant l’hora del descans en un espai de joc dinàmic, inclusiu i organitzat. Aquesta iniciativa busca trencar amb el sedentarisme i les dinàmiques d’exclusió, oferint alternatives lúdiques on tothom té un lloc. També hem fet un minut de silenci per les víctimes de l’accident de tren en Adamuz i que l’alumnat pigmalió ha respectat totalment. Les veus de fons són d’altres alumnes que passaven per la zona.

A més, avui el nostre grup 2n d’ESO PAC (Programa d’Aula Compartida) va tornar a gaudir de la seua esperada visita mensual al CEIP Pare Manjón per a dur a terme l’apadrinament lector.

L’alumnat de l’institut es va convertir en narradors per a compartir amb els més xicotets la història de “Nadarín”, el famós conte il·lustrat de Leo Lionni. A través d’una narració conjunta, van transmetre els valors que definixen este clàssic infantil: la superació de les pors, la importància de la identitat i, sobretot, com la unió i la cooperació ens fan més fortes enfront de les dificultats.

Després de la lectura, l’activitat es va traslladar a les taules de treball i tots junts van realitzar una manualitat temàtica:

• Van retallar i van acolorir els seus propis peixos de colors.
• Van posar en pràctica la seua destresa manual i la seua imaginació.
• Van recrear el banc de peixos de la història, omplint l’aula de color.

Estes visites mensuals no sols fomenten l’hàbit lector, sinó que reforcen els llaços entre centres i ajuden els nostres alumnes del PAC a desenrotllar habilitats de comunicació i empatia.

22/23-01-26

Durant aquestes dues sessions al Punt Violeta s’ha dissenyat una proposta escènica per visibilitzar la figura de Clara Campoamor i la lluita pel sufragi femení. Per fer-ho atractiu a l’alumnat, s’han plantejat les següents idees:

• Teatre Documental: Utilitzar fragments reals dels seus discursos històrics integrats en el guió.
• Format “Flashback”: Començar amb una Clara anciana a l’exili recordant els dies de la votació a Madrid.

L’objectiu final és transmetre que el vot femení no va ser un “regal”, sinó una conquesta liderada per la determinació d’una dona que va posar els principis per davant de les estratègies polítiques.

S’ha posat èmfasi en el fet que el personatge de Victòria Kent no aparegui com una “antagonista”, sinó com una representació de la por al context polític de l’època, per així generar un debat més ric sobre el feminisme.

23-01-26

En aquesta sessió de cuina dels divendres, l’alumnat del PAC ha treballat les textures i el cruixent, un dels aspectes que més agraden en la cuina professional; avui hem pogut experimentar com el tipus de granometria de l’arrebossat canvia totalment l’experiència de menjar el pollastre, i per a açò hem preparat unes tires de pit de pollastre (fingers) utilitzant dos tipus d’arrebossat clàssics, acompanyats d’una salsa brava d’elaboració pròpia.

Primer hem tallat el pollastre en tires allargades i uniformes (“fingers”) per garantir que tots es cuinen al mateix temps. Posteriorment, en l’estació d’arrebossat, hem muntat una línia de treball amb farina, ou batut i els dos tipus de pa:

Pa ratllat tradicional: Per a un acabat més fi, compacte i clàssic.

Panko (pa japonès): Per a aconseguir una textura més airejada, lleugera i extra cruixent.

A més, una part de l’alumnat s’ha encarregat de la Salsa Brava: L’alumnat ha elaborat una salsa amb base de tomaca, all, ceba i un toc de pebre roig (dolç i picant), caiena i oli d’oliva, treballant l’equilibri de sabors i la textura lligada.

Finalment hem fregit les tires de pollastre parant esment a la temperatura de l’oli per a evitar que el panko es cremara (ja que és més delicat que el pa ratllat).

Aquesta recepta és la que presenta més al·lèrgens dels tallers realitzats fins ara, per la qual cosa s’ha extremat la precaució:

Gluten (Molt present): Tant el pa ratllat com el panko i la farina en contenen.

Ou: Fonamental per a l’arrebossat.

Lactosa: Algunes marques de pa ratllat o panko poden portar traces de llet.

Fructosa: per la tomaca fregida

Al·lèrgies directes al pebre-roig, caiena ja que són espècies.

El tast d’avui ha estat un èxit. La majoria de les persones tastadores han destacat que el Panko absorbeix menys oli i queda més cruixent tant visualment com al tast, mentre que el pa ratllat ha quedat més sec tot i que és més fàcil de manejar per a un arrebossat ràpid. Per altra banda la salsa brava ha quedat molt bona, i poc picant. Hui ha sigut un encert! I tots dos equips han quedat empatats!

27-01-26

Hui ha sigut un dels patis més bonics fins ara al Pigmalió! Per celebrar el Dia Mundial de la Pau, com ja és tradició des de fa alguns anys, l’alumnat i el professorat Pigmalió ens vam traslladar a les columnes de l’entrada de l’institut per a pintar mandales en terra amb guixos de colors. És una activitat que es manté cada any perquè és col·laborativa, creativa i hem comprovat que als alumnes els agrada molt.

S’ha rebut a l’alumnat davall la teulada de l’entrada, les columnes de la qual estan pintades amb els colors de l’arc de Sant Martí. L’objectiu és que senten que eixe espai és especial, un “refugi de pau” el qual han de transformar el gris del terra en un missatge d’esperança. S’ha dividit el terra en grans cercles fets amb clarió blanca, i a més se’ls ha donat clarions de colors. No es tractava de dibuixar objectes, sinó de crear patrons geomètrics que s’expandisquen des del centre cap a fora, igual que la pau comença en un mateix i arriba als altres. Una vegada acabades les mandales, fem una passejada silenciosa (com en un museu) per les obres.

Durant la sessió d’avui del laboratori de 3r d’ESO amb l’Aula Oberta hem estudiat mitjançant una pràctica, els efectes de la pressió de l’aire i de l’aigua. L’aire que ens envolta exerceix una força sobre el nostre cos d’igual manera que ho fa l’aigua quan ens submergim en ella. Aquesta força rep el nom de pressió atmosfèrica i hidroestàtica respectivament.

Construirem un submarinista que puja o baixa en una ampolla plena d’aigua quan l’estrenyem o deixem d’estrènyer-la amb les nostres mans.

Tallem un tros d’uns 3 cm de llarg d’una canyeta de refrescos gruixuda, pleguem una de les vores i li posem una grapa. Aquesta canyeta serà la bombona d’aire. Amb una xinxeta fem un forat en l’altra vora i enganxem un clip i a continuació el nostre submarinista. Abans d’introduir el submarinista dintre de l’ampolla fem assajos en un got ample per comprovar que el submarinista no s’enfonsa del tot. Cal regular la longitud de la canyeta i l’aire que conté amb el pes del submarinista perquè quede surant a nivell de la línia d’aigua. Ara ja podem llançar el submarinista dintre l’ampolla. Si estrenyem l’ampolla el submarinista baixa cap al fons i si deixem d’estrènyer-la puja cap a la superfície.

Quan fiquem el submarinista dintre de l’aigua la canyeta que fa de bombona atrapa una bombolla d’aire. En estrènyer l’ampolla, l’aigua puja, comprimeix la bombolla i entra en la bombona, per la qual cosa el submarinista s’enfonsa. En deixar d’estrènyer l’ampolla, la bombolla d’aire torna a la seua mida normal, l’aigua ix de la bombona i el submarinista sura.

29/30-01-26 Aquesta setmana, l’alumnat del Punt Violeta ha dut a terme una potent acció de denúncia i sensibilització al vestíbul de l’institut. L’activitat ha tingut com a objectiu visibilitzar la crisi humanitària a la frontera dels Estats Units, centrant-se en els tràgics esdeveniments d’aquesta setmana relacionats amb l’agència ICE (Immigration and Customs Enforcement). Durant el dijous es van realitzar les pancartes i es va preparar el material que anàvem a utilitzar per a preparar l’entrada de l’institut al dia següent.

Utilitzant una tècnica de representació forense i artística, els alumnes han transformat el terra del centre en un espai de memòria viva:

• Les Siluetes de l’Oblit: Amb cinta aïllant pegada al terra, l’alumnat ha traçat el contorn de tres cossos. Aquestes siluetes representen les dues persones mortes sota custòdia o en operacions de l’ICE aquesta setmana, així com la figura d’un xiquet recentment detingut i separat de la seua família.
• Les Pancartes de la Lluita: Sobre les siluetes inerts, s’han col·locat les pancartes que les víctimes portaven en el moment de la seua detenció o mort.

L’acció ha generat un gran impacte entre la resta de l’alumnat i el professorat. En caminar per l’institut, la comunitat educativa s’ha vist obligada a “esquivar” o aturar-se davant d’aquests cossos, trencant la indiferència quotidiana. Aquesta actuació tanca el cicle de preparatius del Dia de la Pau, connectant la memòria històrica de les nostres fosses amb les ferides obertes de l’actualitat internacional. El Punt Violeta reafirma així el seu paper no sols com a espai de protecció de gènere, sinó com a motor de consciència global i justícia social.

30-01-26

En aquesta sessió de cuina, hem fomentat en l’alumnat del PAC l’autonomia a la cuina, promovent una alimentació saludable i, sobretot, la conscienciació sobre la seguretat alimentària. En aquesta ocasió hem elaborat Hamburgueses de Bròquil, enlloc de la clàssica hamburguesa de carn, optant per una alternativa vegetal.

Per a fer l’elaboració de les hamburgueses primer l’alumnat ha picat el bròquil separant els “arbrets” de la tija i picant-los fins a obtenir una textura granulada similar al cuscús. S’ha explicat com aprofitar la tija (pelant-la i picant-la) per evitar el malbaratament alimentari. Un cop el bròquil estava preparat, s’ha procedit a trossejar els pits de pollastre a quadrats i salpebrar-los, posteriorment hem mesclat el pollastre amb el bròquil, formatge ratllat i ou batut. A continuació, hem treballat la massa amb les mans per formar boles i, posteriorment, aixafar-les fins a donar-los la forma característica d’hamburguesa. Finalment han fregit les hamburgueses amb poc d’oli i a foc baixet durant 5 minuts amb una tapa, després d’estos 5 minuts giraven l’hamburguesa i tornaven a tapar la paella.

A més, han tingut que elaborar maionesa, la qual ha estat el complement ideal per al taller, ja que és l’exemple perfecte per explicar els riscos de seguretat alimentària (salmonel·losi) i les alternatives per a al·lèrgies a l’ou. s’han elaborat dues versions: les dos fetes amb ou, oli d’oliva i sal, no obstant una ha quedat més densa i l’altra tipo mousse.

Per últim s’ha procedit a l’emplatat.

En la part de l’elaboració de la recepta com sempre hem treballat les intoleràncies i al·lèrgies: a la fructosa pel bròquil, a la lactosa pel formatge, a la pebrera negra i a l’ou.

Les persones tastadores han donat un guanyador que ha sigut l’equip blanc, tot i que l’hamburguesa de l’equip negre era més saborosa, la maionesa i l’explicació de la recepta per part de l’equip negra han fet la diferència.

Com sempre hem treballat en equip col·laborant dividint-se les tasques de forma eficient, i els hàbits saludables trencant el mite que les verdures són “avorrides”, creant un producte visualment atractiu i saborós.