HISTÒRIA

L'IES Gabriel Ciscar es crea l’any 1975 com una secció de Formació Professional depenent de l’escola de Maestria Industrial de Xàtiva. En el moment de la seua creació s’autoritzen el primer grau de la Branca Administrativa Comercial i el primer grau de Metall.

Dos anys després es crea el centre com a Centre Nacional de Formació Professional de primer i segon grau.
En l’any 1978 s’autoritza la Branca de Delineació a efectes del curs 78/79.
En l’any 1976, després d’assolir les competències la Generalitat Valenciana (Real decret 28/07/83) s’autoritza la Branca Agrària.
A partir de l’any 95 s’anomena Institut de Formació Professional “GABRIEL CISCAR”.
La Direcció General d’Ordenació autoritza la línea en Valencià el 5 d’abril de 1995.
El nom definitiu “Institut d’Educació Secundària Gabriel Ciscar fou concedit el 8/9/97 per la Generalitat Valenciana.

Pel que fa l’adaptació del nostre centre al Nou Sistema Educatiu:
•    Implantació Cicles Formatius de Formació Professional de Grau Superior
•    Administració i Informàtica de Gestió: Administració i Finances(DOGV 22/09/97).
•    Autorització Educació Secundària Obligatòria, Implantació de 3er i supressió de 1er FP-1 curs 98/99.
•    Ordre de Conselleria(DOGV 9/9/98): cessament de nivells de formació professional de primer i segon grau.
•    Ordre Conselleria Cultura i Educació: implantació cicles formatius Formació Professional de Grau Mitjà d’Administració: Gestió Administrativa (1998)
•    Ordre Conselleria Cultura i Educació: implantació cicles formatius Formació Professional de Grau Superior: Edificació i Obra Civil (1998)
•    Ordre Conselleria Cultura i Educació en la qual s’implanta el Cicle Grau Mitjà: Producció de Mecanitzat (2000)
•    Ordre Conselleria Cultura i Educació en la qual s’implanta el Cicle Grau Superior: Producció de Mecanitzat (2001)
•    Autorització Batxillerat d’Humanitat i Ciències Socials 2000/2001.
•    Autorització Batxillerat Tecnològic 2000/2001.
•    Batxillerat Ciències de la Natura i la Salut (2002).

QUI ERA GABRIEL CÍSCAR

Gabriel Siscar i Siscar (Oliva, Safor, 17 de maig de 1759 – Gibraltar, 12 d’agost de 1829) fou un mariner, polític i matemàtic valencià, germà del també mariner Francesc Siscar i Siscar i nebot de l’il·lustrat Gregori Maians i Siscar.
Començà a estudiar dret a la Universitat de València, però ho deixà el 1777 per a ingressar a l’Armada Espanyola com a guàrdia marina, participant a diverses campanyes a Alger i al setge de Gibraltar. El 1784 fou ascendit a tinent de fragata i el 1788 fou nomenat director i catedràtic de nàutica i de matemàtiques a l’Acadèmia de Guàrdies Marines de Cartagena. El 1792 fou ascendit a capità de fragata i el 1796 destinat a la fragata Soledad amb la que participà en la defensa de la rada de Toló. També va presidir la comissió espanyola que va col·laborar a París el 27 d’agost de 1798 en l’establiment de l’actual sistema mètric decimal. Al seu retorn fou ascendit a capità de navili i el 1805 ascendit a brigadier. El 1807 va rebre la Gran Creu de l’Orde de Carles III.
Amb l’esclat de la Guerra del Francès formà part de la Junta de Defensa de Cartagena, qui el nomenà governador civil i militar de Cartagena (1809-1810), secretari d’estat i de marina a la Junta Suprema Central i membre de la Regència el 1810-1812 i el 1813-1814. El 1810 fou nomenat Ministre de Marina per les Corts de Cadis.
Per les seves simpaties liberals a l’arribada de Ferran VII el 14 de maig de 1814 fou arrestat i confinat primer a Múrcia i Cartagena i finalment a Oliva. Es va mantenir marginat fins a l’arribada del Trienni Liberal. Fou escollit diputat a les Corts Espanyoles el 1820-1821, ascendit a tinent general i nomenat membre de la regència provisional que el 1823 obligà al rei a passar de Sevilla a Cadis. Amb l’arribada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís i el restabliment de l’absolutisme fou condemnat a mort, però aconseguí fugir a Gibraltar, on va rebre suport econòmic del duc de Wellington.

ENTORN

Descripció de l'entorn geogràfic i social.

L'IES Gabriel Ciscar com a centre públic depèn orgànicament de la Conselleria d’Educació, Formació i Ocupació i es regula, per tant, per la legislació oficial de l'Estat Espanyol, tal com és aplicada a través de les Lleis, Decrets, Ordres i Resolucions de la Generalitat Valenciana

L'Institut està situat en el barri de Sant Francesc d’Oliva, a l’extrem sud de la població. Tanmateix el context on es troba l’institut és poc significatiu atès que el nostre alumnat procedeix d’altres barris en el cas de l’ensenyament obligatori, en l’ensenyament post-obligatori i en el cas d’algunes modalitats de batxillerat l’alumnat procedeix de tota la població i en el cas del cicles formatius, fins i tot de tota la comarca de La Safor.

La diversitat del nostre alumnat.
Davant el degoteig costant d’alumnes immigrants a la nostra comarca i en particular al nostre centre ,pensem que es necessari elaborar un pla d’acollida on s’arrepleguen les funcions de cada element i les actuacions a realitzar cadascun dels elements i es dissenyen els recolzaments necessaris per a cadascun dels casos. A més a més dins d’aquest pla d’acollida ès dissenyarien activitats per tal de donar a conèixer als nouvinguts quin són els elements característics de la nostra cultura, tradició, paisatge, etc. i buscar elements comuns de les cultures existents al centre.
La diversitat dels punts d’origen fa que les estratègies d’aprenentatge d’aquests alumnes siguin ben diferents d’uns a altres de la mateixa manera que l’accés al currículum també té més o menys dificultats segons la seua procedència, l’edat, temps transcorregut des de la seua arribada, etc.
La diversitat de procedència del nostre alumnat es veu per a l’alumnat local com un element enriquidor i exòtic sense que s’hagen pogut detectar conductes i comportaments discriminatoris.