III certament literari “Vila de Crevillent”
El passat 22 d’abril, un dia abans del “Dia del llibre”, es va fer el lliurament de premis del tercer certamen d’aquest concurs que organitza la regidoria d’educació i que promou la creativitat literària entre els i les estudiants de tota la localitat.
En aquest certamen, hi ha moltes gategorías, en concret 6, i el millor és que l’alumnat es pot expressar amb la llengua que vulga, en la qual se senta més còmode, o en la qual considere per les circumstàncies que siguen.
En el nostre centre, van resultar premiades dues històries. Una en la categoria “batxillerat” i un altre en la categoria “3r i 4t ESO”.
Hem parlat amb Sara Vázquez Pons, premiada en la categoria batxillerat que ens compta la seua participació en el certamen. Tot va començar en classe de valencià, que encara que també ho havien comentat en classe de castellà, ella va pensar que fer-ho en valencià seria millor. La sorpresa va ser quan va rebre una carta informant-lo que el seu treball havia sigut premiat.
Us deixem un trosset del seu treball i si si us agrada, ja sabeu que apareix en el llibre que publiquen amb la recopilació de tots els relats finalistes.
COBAI HUMÀ
Em vaig despertar de sobte, amb la respiració agitada i els pulsacions frenètiques, incorporant-em bruscament. Hi corrien gotes de suor fred per tot el meu cos; semblava que acabava de tindre un malson. Vaig mirar al meu voltant, desorientada, però no vaig ser capaç d’identificar on estava. L’ambient era fred i la poca llum que hi havia no em deixava veure més enllà d’uns pocs metres. Em sentia maror, tant que hi vaig estar a punt de vomitar. <<Déu d’haver sigut per alçar-em tan de colp>>, vaig pensar.
Però tampoc tènia força, em sentia totalment dèbil i no notava cap part del cos. L’únic que notava era el dolor de cap que cada vegada era més intens. Em vaig portar els mans fredes al cap per tal de tocar-me’l front a veure si així ho calmava un poc. Però al fer-ho, em vaig adonar…
Què us sembla? Intrigant, veritat?
Casualment, premiada en la categoria “3r i 4t ESO”, tenim a María Quiles Moreno, que va presentar el seu treball en castellà. La veritat és que ens posa els pèls de punta llegir el seu relat. Així que no perdeu l’ocasió de llegir-ho.
Us deixem ací un trosset:
Quiérete
Deslizo la mirada apagada sobre mi reflejo, sobre las dos lunas que permanecen intactas en mi rostro, para luego trazar un camino hacia mis grandes hombros, los cuales se encuentran al descubierto, y lo acabo tras acercarme las manos a las sienes, desesperada. Después de incontables intentos, poso la mirada en mis clavículas y decido seguir hasta llegar a mi pecho, el cual sube y baja con lentitud, y me fijo en las olas doradas que intentan entrar en las copas de mi sujetador, cada vez son más, rugen en mi cuerpo con más fuerza……
… Llego a mis brazos, y ahora me encuentro con distintas olas que se pelean sobre mi piel, pero rugen diferente, me piden una explicación; no desean estar allí, no desean existir. Pero ellas ya la conocen, ya me conocen a mí. Sacudo la cabeza, y mis cabellos lisos apenas golpean mi tez; tras una larga bocanada de aire, vuelvo a la escena.
ENHORABONA A LES DUES PREMIADES PELS SEUS EXCEL·LENTS RELATS!
Equip de premsa