Timbre del 28 de febrer al 3 de març

“LA FÚMIGA”

“FANÀTICS DE LA SERENDIPITAT”

Aquesta setmana escoltarem un grup de la zona que ja hem escoltat en altres ocasions i el continuarem fent, perquè la seua música agrada molt i el seu estil com a música alternativa també. La foto no correspon al tema, però era la que teníem i volíem aprofitar-la.

El tema li les porta, veritat? Penseu-ho bé, “Fanàtics de la serendipitat”. Però, què és la serendipitat? Perquè segons la RAE, ve de la paraula “serendipia: troballa valuosa que es produeix de manera accidental o casual”. Ara sí, veritat? Ja sabeu que són fanàtics.

En la web d’aquest grup d’Alzira podreu trobar molts temes, videoclips, concerts i molta altra informació sobre ells.

En aquesta cançó, La Fúmiga treballa en col·laboració amb Smoking Souls, que també és un grup que ja hem posat alguna vegada i que també és de la zona, concretament de Pego.

Fanàtics de la serendipitatFanáticos de la serendipidad
Puge al tren de Rodalia.
Ja fa hores que és de nit.
Estem separats i em mira.
Ha canviat el meu destí.
Pensaves que no ho faria,
que jo em quedaria allí.
Preguntant-me de per vida
si el teu eres…
Pot ser no era per a sempre
però sí fins al matí.
Eren rises i diumenge
i no anàvem a dormir.
Saber que açò acabaria
ens va permetre gaudir
com si fóra l’últim dia
d’una història sense fi.
Fanàtics de la serendipitat!
Before sunrise per Gandia
com dos guiris a l’estiu.
Parlaves de la Marina,
jo d’Alzira i del seu riu.
Arrapant-li al temps els hores
mentre feia el seu camí.
L’alba sobre el nostre rostre
ens dirà que fins ací.
Lliures de tota la història
que ens havia acompanyat
vam deixar córrer l’eufòria
d’una nit per recordar.
Serendipitat austera
d’un descobriment casual
No buscàrem la manera
de tornar-ens a trobar.
Before sunrise per Gandia
com dos guiris a l’estiu.
Parlaves de la Marina,
jo d’Alzira i del seu riu.
Arrapant-li al temps els hores
mentre feia el seu camí.
L’alba sobre el nostre rostre
ens dirà que fins ací.
Serendipitat austera
d’un descobriment casual
No buscàrem la manera
de tornar-ens a trobar.
Subo al tren de Cercanía.
Ya hace horas que es por la noche.
Estamos separados y me mira.
Ha cambiado mi destino.
Pensabas que no lo haría,
que yo me quedaría allí.
Preguntándome de por vida
si tú eras…
Puede ser no era para siempre
pero sí hasta la mañana.
Eran risas y domingo
y no íbamos a dormir.
Saber que esto acabaría
nos permitió disfrutar
como si fuera el último día
de una historia sin fin.
¡Fanáticos de la serendipidad!
Before sunrise por Gandía
como dos guiris en verano.
Hablabas de la Marina,
yo de Alcira y de su río.
Agarrándole al tiempo las horas
mientras hacía su camino.
El amanecer sobre nuestro rostro
nos dirá que hasta aquí.
Libras de toda la historia
que nos había acompañado
dejamos correr la euforia
de una noche para recordar.
Serendipidad austera
de un descubrimiento casual
No buscamos la manera
de volvernos a encontrar.
Before sunrise por Gandía
como dos guiris en verano.
Hablabas de la Marina,
yo de Alcira y de su río.
Agarrándole al tiempo las horas
mientras hacía su camino.
El amanecer sobre nuestro rostro
nos dirá que hasta aquí.
Serendipidad austera
de un descubrimiento casual
No buscamos la manera
de volvernos a encontrar.

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies