“LA FÚMIGA”
“FANÀTICS DE LA SERENDIPITAT”
Aquesta setmana escoltarem un grup de la zona que ja hem escoltat en altres ocasions i el continuarem fent, perquè la seua música agrada molt i el seu estil com a música alternativa també. La foto no correspon al tema, però era la que teníem i volíem aprofitar-la.
El tema li les porta, veritat? Penseu-ho bé, “Fanàtics de la serendipitat”. Però, què és la serendipitat? Perquè segons la RAE, ve de la paraula “serendipia: troballa valuosa que es produeix de manera accidental o casual”. Ara sí, veritat? Ja sabeu que són fanàtics.
En la web d’aquest grup d’Alzira podreu trobar molts temes, videoclips, concerts i molta altra informació sobre ells.
En aquesta cançó, La Fúmiga treballa en col·laboració amb Smoking Souls, que també és un grup que ja hem posat alguna vegada i que també és de la zona, concretament de Pego.
| Fanàtics de la serendipitat | Fanáticos de la serendipidad |
| Puge al tren de Rodalia. Ja fa hores que és de nit. Estem separats i em mira. Ha canviat el meu destí. Pensaves que no ho faria, que jo em quedaria allí. Preguntant-me de per vida si el teu eres… Pot ser no era per a sempre però sí fins al matí. Eren rises i diumenge i no anàvem a dormir. Saber que açò acabaria ens va permetre gaudir com si fóra l’últim dia d’una història sense fi. Fanàtics de la serendipitat! Before sunrise per Gandia com dos guiris a l’estiu. Parlaves de la Marina, jo d’Alzira i del seu riu. Arrapant-li al temps els hores mentre feia el seu camí. L’alba sobre el nostre rostre ens dirà que fins ací. Lliures de tota la història que ens havia acompanyat vam deixar córrer l’eufòria d’una nit per recordar. Serendipitat austera d’un descobriment casual No buscàrem la manera de tornar-ens a trobar. Before sunrise per Gandia com dos guiris a l’estiu. Parlaves de la Marina, jo d’Alzira i del seu riu. Arrapant-li al temps els hores mentre feia el seu camí. L’alba sobre el nostre rostre ens dirà que fins ací. Serendipitat austera d’un descobriment casual No buscàrem la manera de tornar-ens a trobar. | Subo al tren de Cercanía. Ya hace horas que es por la noche. Estamos separados y me mira. Ha cambiado mi destino. Pensabas que no lo haría, que yo me quedaría allí. Preguntándome de por vida si tú eras… Puede ser no era para siempre pero sí hasta la mañana. Eran risas y domingo y no íbamos a dormir. Saber que esto acabaría nos permitió disfrutar como si fuera el último día de una historia sin fin. ¡Fanáticos de la serendipidad! Before sunrise por Gandía como dos guiris en verano. Hablabas de la Marina, yo de Alcira y de su río. Agarrándole al tiempo las horas mientras hacía su camino. El amanecer sobre nuestro rostro nos dirá que hasta aquí. Libras de toda la historia que nos había acompañado dejamos correr la euforia de una noche para recordar. Serendipidad austera de un descubrimiento casual No buscamos la manera de volvernos a encontrar. Before sunrise por Gandía como dos guiris en verano. Hablabas de la Marina, yo de Alcira y de su río. Agarrándole al tiempo las horas mientras hacía su camino. El amanecer sobre nuestro rostro nos dirá que hasta aquí. Serendipidad austera de un descubrimiento casual No buscamos la manera de volvernos a encontrar. |