Una de les línies estratègiques del CEFIRE CTEM és l’Educació Matemàtica, i en particular, la formació permanent dels mestres i de les mestres d’Educació Infantil i Primària.
La creixent demanda de formació en metodologies com a ABN, Jump Math o Singapur va posar en alerta, des del curs 2017-18, a l’actual equip d’assessors i d’assessores de l’àrea de Matemàtiques del CEFIRE CTEM, estimulant un procés de reflexió, disseny i implementació d’una formació en Didàctica de les Matemàtiques dirigida a aquestes etapes educatives que fora una alternativa rigorosa, àmplia i pública a les demandes de metodologies concretes. Aquest procés va cristal·litzar en dues accions formatives complementàries: una jornada de recursos presencial, de 8 hores, amb fira de materials i tallers; i un curs semipresencial, de 40 hores, amb mòduls teòrics, propostes de recursos, activitats a distància i intercanvi d’experiències. Durant els tres últims cursos escolars aquestes accions formatives s’han vingut replicant per tot el territori valencià, de Vinaròs a Orihuela. Cada edició de les jornades i del curs ha incorporat noves propostes i millores.
El disseny d’aquestes formacions tracta de ser coherent amb l’aproximació didàctica de l’equip d’assessores i d’assessors del CEFIRE CTEM i de l’àmbit científic de tota la xarxa de CEFIRE del territori valencià, basada en l’Educació Matemàtica Realista i 
en un enfocament competencial. L’Educació Matemàtica Realista (EMR) naix a Holanda durant els anys 60, impulsada per Freudenthal (1991) com a oposició als corrents formalistes i mecanicistes. Actualment existeix un consens acadèmic en l’àrea de la Didàctica de les Matemàtiques sobre la necessitat de partir de contextos, situacions reals i materials concrets que doten de sentit a l’activitat matemàtica del estudiantat. Els contextos, situacions i materials han de vehicular i modelar el camí del concret a l’abstracte que garanteix l’aprenentatge matemàtic. D’altra banda, la competència matemàtica està íntimament relacionada amb el punt de vista funcional de les matemàtiques i que implica ensenyar i aprendre matemàtiques com una “manera de fer”, això és, una forma de comprensió del món. Niss (2002) defineix competència matemàtica com l’habilitat per a comprendre, jutjar, fer i usar les matemàtiques en una varietat de situacions en les quals les matemàtiques juguen o poden exercir un paper. Alsina (2010) proposa una piràmide de l’educació matemàtica en la qual s’indica el tipus de recursos necessaris per a desenvolupar la competències matemàtica. En la base de la piràmide trobem els recursos i tasques l’ús de les quals hauria de ser més freqüent i que impliquen major riquesa: situacions quotidianes, ús del cos i matematització de l’entorn. Aquest tipus de recursos menys abstractes són essencials en l’Educació Infantil i Primària, juntament amb els del següent nivell en importància: recursos manipulatius, materials inespecífics, comercialitzats o dissenyats.
Les propostes didàctiques que s’ofereixen en aquesta formació tracten, des dels principis de la EMR i la competència matemàtica, de propiciar en el professorat una reflexió sobre quines matemàtiques treballar i com treballar-les emprant aquest tipus de recursos i materials per a afavorir un ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques significatiu, que faça créixer conceptes, processos i connexions des del concret fins a l’abstracte.
Per implementar aquesta formació vàrem consensuar una sèrie d’actuacions i objectius primordials. En primer lloc, habilitar des de la xarxa dels CEFIRE un espai, presencial amb les jornades i virtual amb els cursos, de debat i reflexió i d’intercanvi de propostes metodològiques concretes des de les assessories així com l’intercanvi d’experiències d’aula de les mestres i els mestres que hi participen sobre els recursos per a l’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques.
La reflexió se centra en diversos aspectes de l’ús de materials manipulables i activitats vivencials i contextualitzades com: Per què utilitzar recursos a l’aula? Què es pretén aconseguir amb cada recurs? Quan i com utilitzar-los?
Les propostes concretes mostren activitats en les qual l’ús dels recursos afavoreixen un aprenentatge significatiu de les idees matemàtiques. Els recursos que es presenten tenen com a finalitat ajudar a l’alumnat en els següents aspectes:
- Identificar i reconèixer objectes quotidians com a objectes matemàtics.
- Reconèixer pautes, buscar patrons, buscar regularitats i diferències per a establir propietats i relacions.
- Realitzar conjectures i verificar-les o rebutjar-les amb o sense l’ajuda dels materials manipulatius i la tecnologia.
- Modelar amb objectes i comunicar les relacions verbalment, gràficament, amb l’ajuda de taules, dibuixos, esquemes, arbres o qualsevol altra eina heurística que afavorisca la comprensió de les idees matemàtiques i les seues relacions.
Finalment, amb aquestes formacions pretenem acompanyar el professorat d’Educació Infantil i Educació Primària no només a seleccionar idees i recursos per a la seua tasca com a docentes, sinó animar-los i assessorar-los en la creació dels seus propis recursos, tenint en compte els objectius i les limitacions que cada material o recurs pot tenir.
Al banc de recursos que s’ofereix al CEFIRE CTEM us podreu descarregar alguns dels materials que es fan servir en aquestes formacions.
En la propera entrada compartirem la formació que des de la xarxa de CEFIRE s’ha dissenyat per al professorat d’ESO i Batxillerat de l’àrea de Matemàtiques.
Fins aviat
Bibliografía
Alsina, Á. (2010). “La pirámide de la educación matemática, una herramienta para ayudar a desarrollar la competencia matemática”. Aula de Innovación Educativa, 189, 12-16.
Freudenthal, H. (1991). Revisiting mathematics education. Dordrectht: Kluwer Academic Publishers.
Niss, M. (2002).Mathematical competencies and the learning of mathematics: the Danish Kom Project. Roskilde University, Roskilde.