Hola a totes i tots:

Durant molts anys, el suport educatiu especialitzat es va associar sobretot a la intervenció fora de l’aula. Tanmateix, la investigació actual en educació inclusiva mostra que una part molt rellevant del suport a l’alumnat amb necessitats educatives ha de produir-se dins del context natural d’aprenentatge: l’aula ordinària.

Quan la intervenció es realitza en el mateix entorn on l’alumnat aprèn, el llenguatge, la comunicació i les funcions cognitives es desenvolupen en situacions funcionals, reals i significatives.

Per aquest motiu, la figura de la mestra especialista d’Audició i Llenguatge o de Pedagogia Terapèutica cada vegada té un paper més rellevant com a professional de suport dins de l’aula, col·laborant amb la tutora o tutor i amb la resta de l’equip educatiu.

A continuació, veurem les principals formes d’intervenció dins de l’aula que la investigació educativa ha demostrat eficaces.

1. Formes d’intervenció dins de l’aula

– Codocència en equip (team teaching)

En aquest model, les dues docents planifiquen i desenvolupen la classe conjuntament, compartint la responsabilitat de l’ensenyament.

No existeix una figura principal i una de suport, sinó que ambdues participen activament en la sessió.

En l’opció de codocència en equip cal coordinar-se molt bé i programar amb antelació les sessions. Una forma seria pujar a Teams o compartir amb els mestres de suport la programació setmanal amb temps suficient.

Per exemple:

• la tutora explica el contingut curricular
• la mestra d’Audició i Llenguatge incorpora suport lingüístic
• es modelen estructures comunicatives
• es reforça la comprensió del vocabulari
• s’introdueixen estratègies visuals

Aquest model és especialment útil per a treballar:

• desenvolupament del llenguatge oral
• comprensió lingüística
• habilitats comunicatives
• participació en converses a l’aula
• estructuració del discurs

La literatura científica considera aquest model un dels més potents per a la inclusió real, ja que tot l’alumnat es beneficia de les estratègies lingüístiques.

– Codocència de suport

En aquest cas, la tutora o tutor dirigeix l’activitat principal mentre que la mestra especialista ofereix suport puntual a l’alumnat que ho necessita.

En aquest tipus de codocència també està l’opció que dirigisca la sessió la mestra de AiL/PT i el tutor o el mestre de l’àrea siga el que done el suport.

Aquest suport pot incloure:

• reformulació del llenguatge
• ajuda en la comprensió de consignes
• suport visual
• mediació comunicativa
• modelatge lingüístic

Aquest tipus d’intervenció resulta molt útil quan:

• hi ha alumnat amb TDL
• existeixen dificultats de comprensió
• apareixen problemes d’atenció o regulació
• l’activitat exigeix molta càrrega lingüística

L’avantatge principal és que l’alumnat rep ajuda immediata sense separar-se del grup.

– Codocència en grups flexibles

En aquest model, l’aula es divideix temporalment en grups menuts, cadascun amb una docent.

No es tracta de separar per nivell de manera rígida, sinó de crear espais de treball més reduïts que permeten:

• més interacció
• més participació oral
• més pràctica lingüística
• millor regulació de l’atenció

Per exemple:

• un grup treballa vocabulari
• un altre desenvolupa comprensió lectora
• un altre realitza activitats manipulatives

Aquesta estructura és especialment efectiva per a alumnat amb:

• TDL
• TEA
• dificultats d’atenció
• retard en el llenguatge

Diversos estudis indiquen que els grups reduïts augmenten la participació comunicativa fins a un 40 %.

– Codocència en estacions d’aprenentatge

Aquest model organitza l’aula en diferents estacions o racons de treball.

En estacions d’aprenentatge es pot incorporar ABJ i treballar el llenguatge amb jocs o serious games que treballen un saber en específic. I es que es pot anivellar els jocs i afegir suports visuals.

Cada estació treballa una habilitat diferent:

• vocabulari
• comprensió oral
• consciència fonològica
• narrativa
• habilitats socials

La mestra d’Audició i Llenguatge pot encarregar-se d’una estació específica centrada en llenguatge i comunicació.

Aquest format:

• augmenta la motivació
• redueix la fatiga atencional
• permet diferenciar activitats
• facilita l’aprenentatge actiu

– Codocència d’observació

En aquest cas, una de les docents dirigeix l’activitat mentre que l’altra observa sistemàticament la participació de l’alumnat.

Aquesta observació permet:

• detectar barreres d’aprenentatge
• analitzar interaccions socials
• observar dificultats lingüístiques
• registrar conductes comunicatives

Posteriorment, aquesta informació ajuda a:

• ajustar la intervenció
• millorar l’organització de l’aula
• dissenyar estratègies més eficaces

Aquest model és molt utilitzat en processos d’avaluació psicopedagògica o en fases inicials d’intervenció.

– Codocència en grups simultanis

La classe es divideix en dos grups que treballen el mateix contingut amb dues docents diferents.

Això permet:

• adaptar el ritme
• utilitzar metodologies diferents
• reduir la càrrega sensorial
• millorar la comprensió del llenguatge

Aquest model pot ser especialment útil en:

• activitats de lectura
• comprensió oral
• expressió escrita
• narració

2. Beneficis demostrats de la intervenció dins de l’aula

La investigació en educació inclusiva mostra diversos beneficis clars:

• augment de la participació de l’alumnat
• millora del desenvolupament del llenguatge funcional
• major transferència dels aprenentatges
• reducció de l’estigma associat al suport educatiu
• millor coordinació entre professionals

A més, el treball conjunt permet que moltes estratègies lingüístiques beneficien tot el grup classe, no només l’alumnat amb necessitats específiques.

3. El paper específic de la mestra d’Audició i Llenguatge dins de l’aula

La intervenció d’AiL dins de l’aula pot incloure:

• modelatge lingüístic
• ampliació de vocabulari
• suport a la comprensió de consignes
• mediació comunicativa
• estructuració del discurs oral
• suport visual i multimodal
• foment dels torns de conversa
• regulació comunicativa en interaccions socials

Aquest treball es realitza coordinadament amb la tutora, l’equip d’orientació i altres professionals del centre.

Una mirada final

L’educació inclusiva no consisteix només a adaptar activitats, sinó a repensar com ensenyem junts.

Quan la tutora i la mestra especialista comparteixen espai, planificació i responsabilitat, l’aula es converteix en un entorn molt més ric per al desenvolupament del llenguatge, la comunicació i l’aprenentatge.

I en aquest camí, la figura de la mestra d’Audició i Llenguatge esdevé una peça clau per construir aules més accessibles, més comunicatives i més inclusives.

• Correu electrònic