GUIA DELS NIVELLS DE RESPOSTA EDUCATIVA: De la inclusió universal a l’atenció individualitzada
Hola a totes i tots:
L’educació inclusiva en el sistema educatiu valencià és un dret fonamental que impregna la cultura i la pràctica dels centres. L’Ordre 20/2019 consolida un canvi de paradigma radical: deixem de mirar el “dèficit” o la “discapacitat” de l’estudiant per centrar-nos en les barreres del context. La nostra missió és identificar i eliminar aquells obstacles (físics, comunicatius, cognitius o actitudinals) que impedeixen el seu progrés.
Dins d’aquest marc, la normativa defineix la nostra intervenció de la següent manera:
“Les mesures de resposta educativa per a la inclusió constitueixen totes les actuacions educatives planificades des d’un enfocament sistèmic que tenen com a objecte garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat per a tot l’alumnat… mitjançant l’eliminació de les barreres que en limiten el desenvolupament i, d’aquesta manera, donar una resposta personalitzada a les seues necessitats.” (Article 10.1)
Aquesta filosofia ens exigeix estructurar la resposta en diferents nivells d’intensitat, assegurant que la intervenció s’ajuste a la realitat de cada estudiant de forma dinàmica.
1. Organització de les mesures
La resposta educativa s’organitza en quatre nivells (Article 10.2 i 14) amb una lògica que tot docent ha de dominar: el caràcter sumatori, progressiu i no excloent. Pujar de nivell no significa abandonar les mesures anteriors, sinó afegir suports més especialitzats sobre una base ja sòlida.
| Concepte Clau | Implicació Pràctica per al Docent |
| Sumatori | Els suports s’acumulen. Un alumne amb suport de PT (Nivell IV) continua necessitant que la programació d’aula estiga ben adaptada (Nivell II). |
| Progressiu | Cal esgotar les mesures més normalitzades i generals abans de proposar mesures més restrictives o individuals. |
| No excloent | L’aplicació de mesures específiques no ha de segregar l’alumne; l’objectiu és sempre la participació en el seu grup de referència. |
Aquesta escala permet una intervenció que creix en especialització segons les barreres detectades, incidint sempre en tres dimensions vitals.
2. Dimensions: Accés, Aprenentatge i Participació
L’article 10.2 determina que l’èxit escolar depèn de garantir la presència, el progrés i la pertinença de l’alumnat:
- Accés:
- L’objectiu és assegurar la presència.
- Implica garantir l’accessibilitat universal en les seues dimensions física, sensorial, comunicativa, cognitiva i emocional/actitudinal.
- És el primer pas crític per evitar l’absentisme i l’abandonament escolar.
- Aprenentatge:
- Se centra en el progrés.
- Es basa en l’organització curricular per assegurar que tot l’alumnat assolisca les competències clau, adaptant ritmes i metodologies.
- Participació:
- Té com a fita la pertinença.
- És l’antídot contra l’exclusió social i l’assetjament escolar.
- Busca crear un “entorn segur” on cada alumne se senta valorat i reconegut pel seu grup.
3. Nivell I i II: la resposta general i d’aula
El Nivell I inclou les actuacions de centre recollides en el Projecte Educatiu (PEC).
El Nivell II constitueix la base de la docència ordinària: l’adequació de les programacions didàctiques per a tot el grup-classe (Art. 14). No és un “extra” per a uns pocs, sinó el disseny universal de la nostra pràctica.
Segons l’article 14, l’adequació de programacions es caracteritza per:
- Planificació Multinivell: Dissenyar unitats didàctiques i activitats amb diferents graus d’amplitud i diversos ritmes per a un mateix grup.
- Flexibilitat Metodològica: Ús de diverses formes de representació, expressió i avaluació que estimulen la motivació i el desenvolupament competencial.
- Cooperació: Fomentar la interacció i el treball col·laboratiu entre iguals com a motor d’aprenentatge inclusiu.
Quan aquestes mesures ordinàries no són suficients, cal escalar cap a la diferenciació que suposa el Nivell III.
4. Nivell III: mesures individualitzades i programes específics
El Nivell III implica una resposta diferenciada. Segons els articles 15, 16 i la Secció Tercera, algunes mesures són d’aplicació directa per l’equip docent, però les de caràcter extraordinari requereixen preceptivament la intervenció dels serveis especialitzats d’orientació.
| Mesura | Destinataris | Requereix Avaluació Sociopsicopedagògica? |
| Reforç Pedagògic | Dificultats puntuals, repetidors o incorporació tardana. | No |
| Enriquiment Curricular | Alumnat amb Altes Capacitats Intel·lectuals. | Sí |
| PMAR / PR4 | Alumnat d’ESO amb dificultats d’aprenentatge que pot titular. | Sí |
| Programa d’Aula Compartida (PAC) | Alumnat d’ESO en risc d’exclusió o abandonament. | Sí |
| PFQB / FPB 2a Oportunitat | Alumnat amb NESE (derivades de discapacitat) o vulnerabilitat. | Sí |
| Ensenyament Intensiu de Llengües | Alumnat nouvingut amb desconeixement de llengües oficials. | No (però sí assessorament) |
5. Nivell IV: mesures extraordinàries i suport especialitzat
El Nivell IV representa la màxima intensitat. S’activa quan l’alumne requereix mitjans específics o singulars (Sistemes Augmentatius de Comunicació, productes de suport o personal especialitzat com PT/AL). Aquest nivell sempre requereix una avaluació sociopsicopedagògica que actua com a justificació legal per determinar la intensitat i durada del suport.
L’Adaptació Curricular Individual Significativa (ACIS) (Art. 20) és la mesura estrella d’aquest nivell per a l’ensenyament obligatori. El seu llindar es defineix per un desfasament competencial de dos o més cursos respecte al currículum oficial del nivell en què l’alumne està escolaritzat (Art. 20.1).
El procés d’aplicació d’una ACIS (Art. 20.3) és rigorós:
- Proposta: L’equip educatiu, coordinat pel tutor/a, detecta la necessitat i sol·licita l’avaluació.
- Avaluació i Informe: El servei especialitzat d’orientació realitza l’avaluació i emet l’informe sociopsicopedagògic favorable.
- Autorització: La direcció del centre (en centres públics) o la titularitat (en concertats) autoritza formalment la mesura, informant la Comissió de Coordinació Pedagògica.
- Disseny i Avaluació: El professorat de l’àrea dissenya l’ACIS i l’avalua prenent com a referència els criteris d’avaluació fixats en la mateixa adaptació.
6. L’avaluació i el Pla d’Actuació Personalitzat (PAP)
L’avaluació sociopsicopedagògica té com a fita determinar el grau de suport (Art. 7.2.1.c) segons l’autonomia de l’estudiant:
- Grau 1: Supervisió o suport no especialitzat en algun moment.
- Grau 2: Suport amb personal especialitzat durant una part de la jornada.
- Grau 3: Suport amb personal especialitzat en la majoria d’àrees durant més de la meitat de la jornada escolar setmanal.
Tota aquesta intervenció es recull en el Pla d’Actuació Personalitzat (PAP). Segons l’article 8.3, el PAP ha de contenir obligatòriament:
- [ ] a) Dades personals, escolars i familiars.
- [ ] b) Agents que intervenen (família, agents externs, etc.).
- [ ] c) Necessitats educatives, barreres i fortaleses detectades.
- [ ] d) Mesures de resposta aplicades anteriorment i els seus resultats.
- [ ] e) Mesures a aplicar durant el curs, objectius i personal de suport.
- [ ] f) Tasques i dedicació horària del personal especialitzat (PT/AL).
- [ ] g) Organització de les coordinacions entre agents interns i externs.
- [ ] h) Actuacions en l’àmbit familiar i social.
- [ ] i) Accions personalitzades per a la transició (canvis d’etapa o reincorporacions).
- [ ] j) Orientacions per a l’itinerari formatiu (per a NESE al final de l’obligatòria).
- [ ] k) Seguiment i avaluació de l’efectivitat de les mesures i el progrés.
- [ ] l) Criteris per a la retirada o modificació de les mesures.
7. Conclusió:
La inclusióno és una tasca solitària dels especialistes. Els articles 4 i 6 subratllen que l’èxit depèn de la coordinació real entre el tutor, l’equip educatiu, els serveis especialitzats d’orientació i les famílies. La detecció precoç —especialment en la transició de centres de salut a l’escola o en els canvis d’etapa— és el primer pas indispensable d’una cadena que busca l’equitat.
Aquesta guia recorda que cada nivell de resposta és una eina per transformar les barreres en ponts. La nostra responsabilitat és garantir que el PAP no siga un tràmit administratiu, sinó un full de ruta viu que assegure que cap alumne es quede fora del dret a aprendre i participar.

