💞 CONNEXIÓ EMOCIONAL EN L’AUTISME: quan el professional esdevé refugi i pont

Hola a tots i totes:

Hi ha moments en què el treball amb un xiquet o xiqueta amb autisme sembla aturar-se: no mira, no respon, no segueix la proposta…
Però quan aconseguim connectar emocionalment, alguna cosa canvia.
El seu cos es relaxa, la seua mirada busca la nostra, i de sobte el llenguatge, el joc o l’aprenentatge flueixen.
Perquè abans d’aprendre, cal sentir-se segur. I abans d’ensenyar, cal connectar.

1. Què entenem per connexió emocional professional?

• És la capacitat de crear un vincle afectiu segur i coherent, on l’alumne/a percep que és entès, respectat i acceptat tal com és.
• És una forma d’acompanyament que no es basa en la tècnica, sinó en la presència, l’escolta i la sensibilitat relacional.
• En l’autisme, aquesta connexió és essencial, perquè molts infants necessiten un entorn previsible, empàtic i lliure de judicis per obrir-se a la comunicació.
• Sense aquest vincle, qualsevol intervenció —per molt estructurada o visual que siga— perd profunditat i efectivitat.

2. Per què és clau en l’autisme?

Diversos estudis (Rogers & Dawson, 2010; Prizant & Wetherby, 2020; Trevarthen, 2021) mostren que els infants amb TEA responen millor quan el professional estableix una relació afectiva positiva i sostinguda.

Aquesta connexió permet:

• Reduir l’ansietat i la hipervigilància.
• Augmentar la motivació social i comunicativa.
• Generar confiança per assumir reptes i canvis.
• Crear un espai de seguretat emocional, des del qual l’infant pot explorar, fallar i tornar sense por.

La connexió emocional és, per tant, la porta d’entrada al cervell social: sense ella, la intervenció pot ser correcta tècnicament, però buida en significat.

3. Com es manifesta la connexió emocional?

No sempre es veu en abraçades o somriures. Sovint es manifesta en gestos subtils:

• L’alumne que t’espera davant de l’aula.
• El que et busca amb la mirada quan s’enfada.
• El que només amb tu accepta provar una activitat nova.
• O el que, simplement, s’asseu al teu costat sense dir res.

Aquests moments són senyals de confiança profunda. El professional s’ha convertit en el seu “lloc segur”, on pot ser sense màscares i aprendre des de la calma.

4. Estratègies logopèdiques i educatives

La connexió no s’improvisa: es construeix. I en Audició i Llenguatge, cada sessió pot ser un espai per teixir-la.

1. Entrar en el seu món abans de portar-lo al nostre: compartir els seus interessos, els seus ritmes, els seus silencis.
2. Usar un to de veu afectiu i coherent: la veu és una eina emocional potent.
3. Anticipar i respectar les rutines: la seguretat crea obertura emocional.
4. Validar les emocions: “veig que estàs enfadat”, “sé que això et costa”.
5. Celebrar els microavanços: no sols els resultats, sinó la presència i la intenció.
6. Construir rituals compartits: una cançó d’inici, un gest de comiat, un joc recurrent.

Quan la sessió és un espai de confiança, l’alumnat aprèn que comunicar-se no és perillós, sinó reconfortant.

5. Eines en període escolar

• Educació Infantil:
  • Imitació recíproca (gestos, sons, moviments).
  • Joc paral·lel evolutiu: estar junts sense exigir interacció directa.
  • Contacte afectiu respectuós i predictible.
• Educació Primària:
  • Converses senzilles sobre emocions reals.
  • Moments de relaxació i regulació abans de les tasques.
  • Dinàmiques que impliquen confiança (guardar secrets, rituals positius).
• Secundària:
  • Comunicació basada en l’humor, l’autenticitat i el respecte mutu.
  • Espais d’escolta emocional sense judici.
  • Treball metacognitiu: “què necessites quan et sents malament?”.

6. Mites i realitats

❌ Mite	✅ Realitat
“El professional ha de mantindre distància emocional per ser objectiu.”	La relació terapèutica o educativa és el motor de l’aprenentatge, no un risc.
“Els xiquets amb autisme no s’adonen de qui els atén.”	Sí que ho perceben, i detecten l’autenticitat, el to i la intenció emocional amb molta sensibilitat.
“Connectar és perdre el control o ser massa afectiu.”	Connectar és establir un vincle segur que facilita la regulació i la motivació.
“Si el xiquet només connecta amb un adult, és un problema.”	És un punt de partida valuós: la confiança amb un pot obrir la porta a la relació amb molts més.

7. Col·laboració interdisciplinar

La connexió emocional és un projecte d’equip, no d’una sola persona. Cada professional pot contribuir-hi des de la seua àrea:

• Logopèdia i Audició i Llenguatge: comunicació afectiva, intenció, torns i emocions.
• Tutoria i docència: entorns previsibles i empàtics.
• Orientació i psicologia: suport emocional i regulació.
• Famílies: coherència entre casa i escola, i reconeixement del vincle creat.

Quan tots compartim una mateixa actitud emocional, el xiquet sent coherència i seguretat.

8. Orientacions per a famílies

• Respecteu i valoreu la relació positiva entre el vostre fill/a i els professionals: és clau per al seu benestar.
• No la interpreteu com un “aferrament excessiu”: és una base segura per avançar.
• Confieu en el ritme del vostre fill/a: la connexió no sempre és immediata.
• Compartiu informació emocional rellevant amb els professionals (situacions d’estrès, canvis a casa…).
• Feu visible el treball conjunt: l’infant ha de percebre coherència entre família i escola.

9. Evidència científica

Estudis com els de Rogers & Dawson (2010), Kasari et al. (2015) o Prizant & Wetherby (2020) mostren que les intervencions basades en la relació i la responsivitat emocional (com el model DIR/Floortime o SCERTS) milloren significativament la comunicació, la regulació emocional i l’adaptació social dels infants amb TEA.

Les guies del NICE (2021) i de l’ASHA (2020) recomanen que les intervencions es fonamenten en relacions de confiança i interaccions significatives, ja que el vincle emocional és un precursor directe de l’aprenentatge i la comunicació funcional.

10. Conclusió

Treballar amb un xiquet o xiqueta amb autismeno és només aplicar tècniques: és entrar en la seua manera de sentir i comunicar.
Quan connectem emocionalment, obrim la porta a la confiança, i des d’eixa confiança, tot allò que era difícil —mirar, parlar, provar, esperar— es torna possible.

Perquè abans mestres, som persones que acompanyen persones. I en aquest camí, la connexió emocional és el pont invisible que converteix la intervenció en vincle i l’aprenentatge en vida.

• Mail

ALTRES TRADUCCIONS