Autors: Mateu Servera i Belén Sáez.

Hola a totes i tots:

Com a mestra d’Audició i Llenguatge, moltes vegades em trobe amb xiquets i xiquets que presenten dificultats d’atenció, rendiment fluctu­ant, somnolència, lentitud en les tasques o “estar al món” però no del tot “a la classe”. En moltes ocasions, es pensa directament en el Trastorno por Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH), però cada vegada es parla d’una dimensió diferent: el Síndrome de desconnexió cognitiva (SDC). Aquest llibre és una joia per entendre l’origen, la manifestació i la intervenció d’aquest fenomen.

A continuació vos faig un resum per capítols amb les idees que he trobat més útils per al nostre treball amb famílies i docents:

Capítol 1: El concepte del síndrome de desconnexió cognitiva

Defineix el SDC com una dimensió emergent relacionada amb el TDAH però diferent: apareix lentitud cognitiva, distracció, somnolència, divagació mental (“mind-wandering”) més que impulsivitat o hiperactivitat. El llibre exposa també la història del concepte (tempo cognitivo lento).

Capítol 2: L’avaluació del SDC

Es presenten les fases d’avaluació, les eines utilitzades (per exemple l’inventari CABI 2.0) i es subratlla la importància de valorar tant el context escolar com el familiar. El llibre explica com detectar la lentitud, la divagació mental, la pèrdua de vigilància i la falta de productivitat com a signes.

Capítol 3: Les implicacions del SDC

S’exploren els efectes a múltiples nivells: emocions (ansietat, depressió), acadèmics (rendiment baix, falta de motivació), socials (aïllament, baixa iniciativa) i també trastorns del son. Es fa notar que, tot i que no hi hagi hiperactivitat, hi ha risc elevat de fracàs o de retràs si no s’intervé a temps.

Capítol 4: Les causes del SDC

El text analitza factors genètics, neuropsicofisiològics i ambientals: es connecta amb una alteració de la regulació atencional, del ritme intern, de la funció executiva i del “temps intern” de processament. Es diferencia de forma clara del TDAH i es proposen models explicatius.

Capítol 5: El tractament del SDC

Finalment, es descriuen programes específics (com “Child Life and Attention Skills”), estratègies per reduir la “ment errant”, la importància de la intervenció educativa ajustada, i, quan cal, medicació. Es defensa un enfocament multifactorial: escola, família, especialista.

Què podem aplicar com a docents i famílies?

• Estar alertes: un alumne que sembla “somnolent”, que “no està motivat” o que “sempre està allà però no avança” pot presentar SDC.
• Ajustar l’ambient de treball: sessions breus, ritme clar, pausa, estructuració del temps, evitar l’exigència de velocitat.
• Promoure estratègies metacognitives: ensenyar a planificar, supervisar el treball, fer pauses, reduir la divagació mental.
• Coordinar família-escola: compartir informació, adaptar expectatives i oferir reforç emocional.
• Eliminar equacions simples: no tot retard atencional és TDAH, hi ha altres camins com el SDC que cal conéixer per no aplicar mesures inapropiades.

Recomanació personal

Aquest llibre és una peça clau per actualitzar la nostra mirada educativa. Si docent, t’ajudarà a ampliar l’horitzó diagnòstic i intervencionista. Si eres família, t’oferirà paraules per entendre què pot estar passant amb el teu fill/a i com col·laborar millor.

• Mail

ALTRES TRADUCCIONS