🧰 HABILITATS ESSENCIALS PER AL PROCÉS D’ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE

Hola a totes i tots

Quan treballem des d’Audició i Llenguatge sabem que el llenguatge no apareix per art de màgia: hi ha habilitats fonamentals (imitació, atenció conjunta, presa de torns, joc simbòlic, assenyalar, intenció comunicativa…) que són els pilars sobre els quals es construeix la parla i la comunicació funcional.

1. Atenció conjunta: la porta d’entrada a la comunicació

Què és i per què és clau?
L’atenció conjunta: mirar un objecte amb una altra persona per compartir un interès.

És fonamental per aprendre paraules, comprendre referències i iniciar interaccions referencials.

Activitats pràctiques (aula / família)

• Seguiment de la parla: mentre el xiquet/a juga, comenta el que fa amb frases curtes (“Pilota redola”, “M’agrada la pilota”).
• Jocs d’atenció compartida: amagar i trobar objectes, mostrar una sorpresa dins una caixa mentre esperes que mire.
• Temps guiats d’observar i compartir: posa un objecte interessant i espera que el xiquet/a mire i consigneu amb gest o paraula.

2. Imitació (gestual i vocal): aprendre per repetició social

Per què importa?
La imitació és la principal via per aprendre sons, ritme, gestos i seqüències comunicatives.

Activitats pràctiques

• Imita i guanya: fes una seqüència curta (palmes-toc-somriure) i convida’l a replicar-la; premia la reproducció.
• Espill d’imitació: davant d’un espill, feu cares i sons i demana que imite.
• Imitació en context de joc: modela com fer servir una nina, un cotxe.

Orientacions d’intervenció

• Comença amb imitació motora simple, avança a sons i després a paraules.
• Si la imitació és poqueta, utilitza reforç positiu immediat i reduïu la complexitat (1 pas → 2 passos).

3. Assenyalament i gestos declaratius: dir “Mira això” sense paraules

Per què és essencial?
Assenyalar per compartir (gest declaratiu) indica intenció referencial: el xiquet/a vol compartir experiència amb l’altre. És un predictor estable de desenvolupament lingüístic posterior i sovint està alterat en perfils amb dificultats socials.

Activitats

• Galeria d’objectes interessants: posa 3 objectes i demana “Quin t’agrada més?” — anima’l a assenyalar.
• Punts de curiositat: utilitza figures, sons o dibuixos que motiven l’assenyalament.

Estratègia a l’aula

• Reforça qualsevol intent (gest, mirada, so) transformant-lo en paraula modelada (“Sí, mira: ocell”).

4. Prendre torns: base de la conversa

Què és i com es desenvolupa?
Els torns són la base del diàleg. Comencen amb torns senzills en jocs i evolucionen cap a interaccions cada volta més llargues. La presa de torns té components d’atenció, inhibició i planificació.

Activitats

• Jocs de torns amb objectes: passar la pilota i dir una paraula en cada torn.
• Rondes de resposta: cada xiquet/a afegeix una frase a la història per torns.
• Rutines amb rutina: fer activitats repetitives on cada participant té una acció definida (per exemple, sala de música: tocar → escoltar → retornar).

Estratègies per a dificultats

• Reduir la demanda temporal: fer torns curts.
• Utilitzar senyals visuals que indiquen “és el teu torn” (cartells, paleta).
• En cas de TDL o TEA, practicar torns estructurats amb adults que modelen i guien.

5. Joc simbòlic i joc funcional: el motor de la narrativa oral

Per què és important?
El joc simbòlic (fingir que una caixa és cotxe) està molt vinculat a la capacitat de representar i explicar històries — una habilitat clau per a narratives i comprensió. Pot ser estimulador del llenguatge expressiu.

Activitats

• Caixa de rols: disfresses simples i objectes per inventar situacions.
• Històries amb titelles: fer representacions curtes i després demanar que expliquen què ha passat.
• Transforma l’objecte: proposa usos alternatius d’un objecte (“Aquesta cullera és una pala, i també un micròfon”).

6. Intenció comunicativa i ús pragmàtic

Què és?
La intenció comunicativa és el motiu darrere de l’acte comunicatiu (demanar, comentar, protestar). Una intencionalitat clara és clau per desenvolupar pragmàtica i conversa.

Activitats

• Jocs de demandes: tapes que impedeixen que un objecte funcione i obliguen a demanar ajuda.
• Jocs de “comunicació amb funció”: demanar que algú passe un objecte utilitzant paraules o gestos adequats.

7. Contacte visual i regulació emocional

Què cal saber?
El contacte visual funciona com a senyal social i regulador. Alguns xiquets/es l’utilitzen i altres el troben difícil (per sobrecàrrega sensorial). No cal condicionar obligatòriament el contacte visual: més important és la comunicació efectiva i l’acomodació.

Orientacions respectuoses

• No forçar el contacte visual, oferir alternatives (espills, mirar objectes compartits).
• Utilitzar micro-contactes visuals (mirar breument mentre s’ofereix la paraula).
• Treballar regulació emocional per afavorir la disponibilitat a la interacció.

8. Comprensió receptiva i expressiva: dos cares d’una mateixa moneda

Com treballar-ho des d’AL

• Comprensió: instruccions de 1-2 passos, treball de camp semàntic, preguntes de comprensió literal/pragmàtica.
• Expressió: enriquiment de vocabulari, pràctica de frases modelades, activitats narratives guiades.

Proposta pràctica

• Mapa de vocabulari abans d’un conte (activar coneixement previ).
• Targetes d’estructura: qui/què/on/per què — per ajudar a construir respostes.

9. Atenció sostinguda i memòria de treball

Per què són rellevants?
L’atenció sostinguda i la memòria de treball són claus per processar frases, retenir paraules i completar tasques comunicatives complexes.

Activitats

• Jocs d’instruccions curtes.
• Exercicis de manipulació d’informació curta (recordar 2-3 elements i ordenar-los).

10. Com a mestra d’Audició i Llenguatge: proposta pràctica d’intervenció (plans I–IV)

Nivell I (universal)

• Enriquiment del llenguatge a tot el grup: lectures repetides, preguntes estructurades, joc simbòlic compartit.

Nivell II (preventiu/específic)

• Tallers de joc simbòlic i presa de torns; grup reduït per entrenar atenció conjunta i imitació.

Nivell III (intensiu AL)

• Sessions individuals o grups molt xicotets centrats en habilitats prioritàries (imitació, gests declaratius, expansions de llenguatge).

Nivell IV (multidisciplinar)

• Coordinació amb serveis externs (neuropediatria, psicologia), SAAC si cal, intervencions familiars intensives.

• Mail