🧩 RIGIDESA COGNITIVA EN L’AUTISME: quan costa canviar de camí
Hola a tots i totes:
Algunes persones necessiten que les coses siguen sempre igual: el mateix ordre, el mateix horari, la mateixa veu que dóna les instruccions.
Quan alguna cosa canvia, el món pot semblar desordenat.
Aquesta experiència, que moltes famílies i docents coneixen bé, és el reflex de la rigidesa cognitiva, una característica freqüent en el trastorn de l’espectre autista (TEA) i que afecta el pensament, la comunicació i la convivència quotidiana.
1. Què és la rigidesa cognitiva?
La rigidesa cognitiva és la dificultat per adaptar-se a canvis, novetats o punts de vista diferents.
Implica un estil de pensament molt estructurat i predictible, amb una forta preferència per la rutina, l’ordre i la repetició.
No és tossuderia ni falta d’interés: és una manera diferent de processar la informació, on la seguretat i la coherència donen sentit al món.
El cervell autista tendeix a anticipar i sistematitzar, per això els canvis sobtats o la incertesa generen ansietat i bloqueig.
2. Per què és freqüent en l’autisme?
La recerca neuropsicològica (Hill, 2004; D’Cruz et al., 2013; South et al., 2021) mostra que la rigidesa cognitiva està relacionada amb un funcionament diferent de les funcions executives —especialment la flexibilitat mental, la planificació i la inhibició—, regulades pel còrtex prefrontal.
En el TEA, aquesta àrea pot mostrar una activació menys eficient o menys connectada amb altres regions cerebrals, cosa que dificulta el canvi d’estratègia o de perspectiva.
Això explica per què, quan un pla no va com esperaven, moltes persones amb autisme poden bloquejar-se, repetir conductes o necessitar temps per reajustar-se.
A més, la rigidesa pot aparèixer com a estratègia d’autoprotecció davant la incertesa, el soroll o la sobrecàrrega sensorial: mantindre l’ordre extern ajuda a mantindre l’ordre intern.
3. Com es manifesta?
La rigidesa cognitiva pot expressar-se de moltes formes, segons l’edat i el nivell de suport:
- Necessitat de rutines fixes i previsibles.
- Rebuig o ansietat davant canvis (d’horari, mestres, llocs o materials).
- Dificultat per acceptar errors o alternatives.
- Tendència a interpretar literalment les instruccions o el llenguatge figurat.
- Fixació per temes o interessos específics.
- Bloqueig emocional o conductual davant imprevistos.
A l’escola, sovint es manifesta en moments de transició (“hem d’anar al pati”, “canviem d’activitat”) o en tasques obertes que requereixen creativitat o improvisació.
4. Estratègies logopèdiques i comunicatives
El treball logopèdic pot ajudar molt a millorar la flexibilitat cognitiva a través del llenguatge, ja que pensar i parlar estan profundament connectats.
- Treball de comprensió inferencial i figurada: aprendre que una mateixa paraula o situació pot tindre diferents significats.
- Entrenament en canvis controlats: jocs de “canvi de norma”, activitats d’“ara d’una manera, ara d’una altra”.
- Narratives socials: contes o històries visuals per anticipar canvis i oferir alternatives d’actuació.
- Ús de SAAC i suports visuals: per anticipar, estructurar i reduir l’ansietat davant la novetat.
- Treball d’autoregulació lingüística: ensenyar frases com “espere un moment”, “no passa res”, “puc fer-ho després”.
El llenguatge esdevé una eina per preparar la ment al canvi i transformar el pensament rígid en flexible.
5. Eines en període escolar
Educació Infantil:
- Rutines visuals i horaris amb pictogrames.
- Jocs de “canvia i prova”: intercanviar rols, materials o ordres.
- Contes amb variacions de final (“què passaria si…?”).
Primària:
- Activitats de planificació i resolució de problemes amb més d’una resposta.
- Treball en grup amb rols rotatius per aprendre diferents perspectives.
- Estratègies de “temps de transició” amb avisos visuals o sonors.
- Projectes ABP que incloguen moments d’imprevist o decisions compartides.
Secundària:
- Debats guiats, activitats de pensament crític i empàtic.
- Programes d’habilitats socials amb focus en la tolerància a la frustració.
- Entrenament metacognitiu: parlar sobre com pensem i què sentim davant del canvi.
6. Mites i realitats
| ❌ Mite | ✅ Realitat |
|---|---|
| “És tossut o vol que tot siga com ell vol.” | No és tossuderia: és una necessitat de control per sentir-se segur. |
| “Si el forcem a canviar, aprendrà.” | La pressió empitjora el bloqueig; el canvi ha de ser progressiu i anticipat. |
| “Només passa en xiquets menuts.” | La rigidesa pot mantindre’s tota la vida si no s’ensenya flexibilitat cognitiva. |
| “No li agrada provar coses noves.” | Moltes vegades sí que vol, però la incertesa li genera ansietat o desorganització. |
7. Col·laboració interdisciplinar
L’abordatge de la rigidesa cognitiva ha de ser coordinat i transversal:
- Logopèdia i Audició i Llenguatge: treball de llenguatge flexible, anticipació i estructuració verbal.
- Tutories i docents: adaptació d’horaris, instruccions visuals i organització predictible.
- Orientació i psicologia: treball emocional i de gestió de la frustració.
- Famílies: mantenir coherència d’estratègies entre casa i escola.
Quan tots els adults comparteixen el mateix llenguatge i les mateixes pautes, el canvi es converteix en aprenentatge, no en amenaça.
8. Orientacions per a famílies
- Manteniu rutines clares però flexibles: un petit canvi planificat és millor que un gran canvi sobtat.
- Anticipeu amb paraules o imatges (“demà anirem a un lloc nou”).
- Valideu les emocions: “entenc que t’espanta”, “pots respirar i després ho intentem”.
- Utilitzeu històries socials visuals per explicar situacions noves.
- Doneu opcions limitades (“vols fer-ho ara o després?”) per fomentar el control compartit.
- Reforceu positivament cada vegada que accepte un canvi o una nova manera de fer.
9. Evidència científica
Les investigacions actuals (D’Cruz et al., 2013; South et al., 2021; Pellicano, 2022) confirmen que la rigidesa cognitiva està relacionada amb diferències en la connectivitat fronto-parietal i amb un menor control inhibitori.
Els estudis mostren que la intervenció basada en funcions executives (jocs de flexibilitat, regulació emocional i estructuració lingüística) millora la capacitat d’adaptació en l’alumnat amb TEA.
Les guies del National Autistic Society (2020) i del NICE (2021) recomanen combinar suport visual, anticipació, flexibilitat planificada i entrenament del llenguatge pragmàtic com a estratègies efectives dins de l’entorn educatiu.
10. Conclusió
La rigidesa cognitivano és un defecte: és una manera diferent d’entendre i organitzar el món.
El repteno és trencar la rutina, sinó ensenyar a conviure amb el canvi de manera segura i comprensible.
Amb paraules clares, anticipació, empatia i estructures visuals, podem ajudar els infants amb autisme a descobrir que canviar de camí no sempre és perdre’s —de vegades és trobar una nova ruta per arribar al mateix lloc.
ALTRES TRADUCCIONS
Anterior 
