🧩 PER QUÈ EN L’AUTISME HI HA DIFICULTATS EN LA COMPRENSIÓ SOCIAL? (Claus actuals per entendre el món interior i relacional de les persones autistes)

Hola a tots i totes:

Quan parlem d’autisme, una de les característiques més visibles és la dificultat per comprendre les intencions, emocions i conductes dels altres.
Però darrere d’aquesta realitat no hi ha falta d’interès o empatia, sinó una manera diferent de processar la informació social. Aquests processos poden resultar complexos o confusos, no per falta d’intel·ligència o sensibilitat, sinó per diferències en el funcionament cognitiu i sensorial.

1. Teories actuals que expliquen aquestes dificultats

a) Teoria de la Ment (Baron-Cohen, Leslie y Frich, 1985)

Les persones amb TEA poden presentar dificultat per atribuir estats mentals a altres (què pensa o sent una altra persona).
Exemple: no entendre per què algú s’enfada si no s’ha dit res en veu alta.
Eines ALL, treballem amb històries socials, còmics de pensaments i jocs d’inferències.

b) Teoria de la Coherència Central (Frith, 1989; Happe, 1999)

Descriu la tendència a centrar-se en els detalls més que en la globalitat.
Això dificulta veure el context social complet o captar els matisos d’una conversa.
Exemple: entendre literalment una frase com “estàs en la lluna” o perdre el fil d’una història.
Estratègia: ús de suport visual per mostrar el conjunt i el context (mapes mentals, esquemes).

c) Teoria de la Funció Executiva (Ozonoff, 1991)

Les funcions executives (planificació, inhibició, flexibilitat cognitiva) són clau per adaptar-se socialment.
Una dificultat en aquestes àrees pot generar respostes impulsives o rigidesa davant situacions noves.
Exemple: repetir el mateix comentari o no saber canviar de tema.
Eines ALL: jocs de torns, seqüències visuals de conversa i estructures previsibles.

d) Teoria de la Hipersistematicitat (Baron-Cohen, 2002)

Proposa que les persones amb TEA tendeixen a analitzar el món segons regles, patrons i sistemes, més que segons intuïcions socials.
Exemple: interessar-se per normes fixes més que per interaccions imprevisibles.
Estratègia educativa: donar “normes socials explícites” amb pictogrames o guions concrets (què fer, què dir, com actuar).

e) Teoria de la Predictibilitat i l’Ansietat Social (South & Rodgers, 2017)

El món social és canviant i poc previsible. Això pot generar ansietat elevada en l’alumnat amb TEA.
Quan no saben què esperar, responen amb evitació, bloqueig o conductes repetitives.
Estratègies: anticipacions visuals, guions de conversa, rutina de “què passarà hui” i espais de regulació emocional.

f) Teoria de la Interocepció i la Connectivitat Emocional (Mahler, 2015; Quadt et al., 2021)

La interocepció és la capacitat de percebre les sensacions internes del propi cos (batec, respiració, tensió…).
Moltes persones amb TEA tenen dificultat per reconèixer-les i vincular-les amb emocions.
Exemple: no saber dir “estic nerviós” encara que el cos mostre signes de tensió.
Eina pràctica: treballar amb mapes corporals d’emocions i regulació sensorial guiada.

2. Com es manifesta en l’etapa escolar

• Interpretació literal del llenguatge.
• Dificultat per iniciar o mantindre converses espontànies.
• Rigidesa en les rutines socials (“jo sempre vaig amb el mateix company”).
• Desconnexió emocional aparent o respostes inesperades davant situacions socials.
• Fatiga després d’interaccions llargues (hiperexigència cognitiva per “decodificar” el social).

3. Estratègies logopèdiques i educatives

1. Històries socials visuals (Gray, 2010): expliquen situacions reals amb suport d’imatges i normes clares.
2. Còmics de pensaments: ajuden a visualitzar què pensa cada personatge.
3. Seqüències visuals de conversa: “Escolte – Pense – Responc”.
4. Jocs de rol estructurats: practicar interaccions amb guions previsibles.
5. Treball d’emocions amb pictogrames i vídeos de cares reals.
6. Rincons de calma o regulació emocional abans de situacions socials exigents.

4. Eines en període escolar

5. Mites i realitats

6. Col·laboració interdisciplinar

La comprensió social és un camp compartit entre:

• Logopèdia / Audició i Llenguatge: treball d’inferències, pragmàtica i llenguatge emocional.
• Psicologia / Orientació: suport emocional i regulació de l’ansietat.
• Tutor/a: modelatge i suport dins de contextos reals.
• Família: aplicació de guions i històries socials a casa per donar coherència.

7. Orientacions per a famílies

• No forçar la interacció: l’interés social pot ser diferent, no absent.
• Validar emocions encara que no s’expressen com esperem.
• Fer visibles les regles socials de forma explícita (“quan algú plora, podem preguntar-li si està bé”).
• Usar rutines visuals compartides entre casa i escola.
• Valorar els progressos petits: comprendre una mirada o esperar un torn ja és un gran avanç.

8. Evidència científica actual

Les recerques recents (Lombardo et al., 2020; Pellicano & Burr, 2022; Mahler, 2015) confirmen que les dificultats en la comprensió social no responen a un únic dèficit, sinó a una combinació de factors cognitius, sensorials i emocionals.
Els models més moderns parlen de connectivitat cerebral diferent, on les àrees socials i emocionals processen la informació de manera més local i menys global.

La ciència actual aposta per una mirada neurodiversa, on no es tracta de “corregir” la manera de pensar, sinó de entendre i adaptar el context perquè siga comprensible i segur.

9. Conclusió

Les persones amb autisme no viuen desconnectades del món social: el viuen d’una altra manera.
La nostra tasca com a professionals és traduir eixe món, fer-lo previsible i emocionalment segur perquè puguen participar-hi amb confiança.

La comprensió social no s’ensenya, es construeix des del vincle, la paciència i la mirada empàtica.
Només així convertim la diferència en aprenentatge i l’autisme en un camí compartit de comunicació i respecte.

• Mail