🧩 DIFICULTATS EN LES FUNCIONS EXECUTIVES EN L’AUTISME

Hola a totes i tots:

Quan un xiquet o xiqueta amb autisme no respon com esperem (no inicia una tasca, s’angoixa amb el canvi o perd la concentració amb facilitat) sovint pensem “no hi posa voluntat”. Però darrere de tot això hi ha processos cognitius reals —les funcions executives— que es veuen afectats per diverses raons. Ací explique les teories clau i, sobretot, què podem fer nosaltres —docents i famílies— per ajudar-los.

1. Què són les funcions executives (FE), en poques paraules?

Les FE són un conjunt d’habilitats cognitives que permeten planificar, inhibir, canviar, recordar objectius i regular l’atenció i l’acció. Són fonamentals per a l’aprenentatge formal i per a la vida diària (organitzar-se, adaptar-se a novetats, resistir temptacions). Investigacions i meta-anàlisis mostren que moltes persones amb autisme presenten dificultats en aquestes àrees amb una certa regularitat.

2. Teories que intenten explicar aquestes dificultats

Cada teoria aporta una peça del trencaclosques. Cap sola explica tot, però totes ajuden a entendre per què les FE poden fallar.

– Teoria del dèficit de funcions executives

Afirma que els problemes principals venen d’una alteració en la capacitat per planificar, inhibir respostes i organitzar accions. Això explica dificultats per fer tasques seqüenciades o controlar impulsos quan cal.

Exemple (aula): un alumne no compleix una tasca en tres passos perquè no aconsegueix mantenir l’ordre de passos ni supervisar-se.

Orientació: descompondre la tasca en passos visuals (pictogrames) i practicar cada pas amb retroalimentació immediata.

– Teoria de la ment (Theory of Mind, ToM)

Parla de la capacitat per inferir pensaments, intencions o emocions dels altres. Si una persona té dificultats en ToM, pot costar-li anticipar conseqüències socials o adaptar la conducta segons la perspectiva d’un altre — això complica la presa de decisions socials i la planificació d’interaccions.

Exemple: un xiquet no anticipa que si no escolta les instruccions del mestre no podrà jugar després (no fa la connexió causa-conseqüència social).

Orientació: treball de jocs de rol molt guiats, amb plans visuals que mostren “si/aleshores” (si faig això, passa allò).

– Teoria de la Coherència Central feble

Proposa que les persones amb autisme tendeixen a processar la informació de manera molt detallada (local) i tenen més dificultat a integrar la informació en un global coherent. Això pot fer que planificar i entendre l’esquema general d’una tasca siga costós.

Exemple: l’alumne es queda “en un detall” de la història i no entén la idea global per fer un resum.

Orientació: abans d’exigir resum, treballar la “captura del quadre general” amb títols, imatges que mostren la seqüència i preguntes clau (“Què passa primer? després?”).

– Teoria del dèficit de regulació emocional

Sosté que la dificultat per regular emocions interfereix amb les FE: quan estic molt angoixat, no puc planificar ni mantenir l’atenció.

Exemple: quan un alumne s’afligeix per un error xicotet, queda bloquejat i no pot reprendre la tasca.

Orientació: incorporar estratègies de regulació (respiracions guiades, espai de calma, pictogrames d’autorregulació) abans d’exigir tasques complexes.

– Teoria de la rigidesa cognitiva

Descriu la dificultat per canviar de rutines, perspectives o estratègies. La rigidesa dificulta la flexibilitat cognitiva (una FE clau) necessària per ajustar un pla quan hi ha un imprevist.

Exemple: el canvi d’activitat (del pati a la classe) provoca bloqueig i resistència.

Orientació: preparar la transició amb avisos visuals, timers i rituals previs per fer la transició menys salvatge.

– Teoria del processament sensorial

Els diferents perfils sensorials (hipersensibilitat, hiposensibilitat) condicionen la capacitat d’atenció sostenida i la càrrega cognitiva. Si els estímuls sensorials són massa forts, el cervell gasta recursos en filtrar-los i queda menys capacitat per a la planificació i la memòria de treball.

Exemple: un alumne s’atabala per sorolls i no pot seguir les instruccions del grup.

Orientació: adaptar l’entorn (cascos antisoroll, seient lluny de corredors, reduir llum excessiva).

3. Estratègies pràctiques: què podem fer a l’aula (i a casa)

– Planificació i seqüenciació

• Passos visuals (pictogrames): per a cada tasca posa 3-5 icones en ordre. Exemple: “Llegir → Subratllar → Fer pregunta”.
• Rituals d’inici i fi: sempre la mateixa rutina per començar i acabar activitats (bona transició).
• Calendari visual setmanal: ajuda a anticipar i reduir ansietat per novetats.

– Memòria de treball

• Reduir la càrrega d’informació: donar instruccions de 1–2 passos i anar incrementant.
• Estratègia “repetir i fer”: l’alumne repeteix amb la boca l’ordre abans d’actuar.
• Jocs breus de memòria: seqüències d’imatges, “recorda i pinta” (1–2 minuts).

– Flexibilitat cognitiva

• Jocs “canvia la regla” (versió adaptada): p. ex. jugar a un joc simple però introduir un canvi de regla amb avisos previs.
• Plans B: mostrar una alternativa clara si la primera opció no funciona (visual i practicada).
• Exposicions graduades per a canvis (avís + temporitzador + recompensa petita).

– Regulació emocional

• Espai de calma a l’aula amb materials senzills (coixí, targetes de respiració, llum suau).
• Tècniques d’atenció plena adaptades (ex.: 3 respiracions lentes, 1 minut de “sentir peus”): molt útils per recuperar capacitat d’execució.
• Assajar reaccions socials: role-play de situacions d’estrès amb guió senzill.

– Adaptacions sensorials

• Opcions d’asseure’s: llocs amb menys estímul (lluny de portes, finestres).
• Cascs antisoroll o auriculars per a moments sorollosos.
• Materials tàctils preferits per a concentrar-se (pilota anti-estrés, làmina suau).

4. Exercicis pràctics (breus i replicables)

Exercici 1 — Seqüència de tres passos (planificació)

1. Dona 3 pictogrames (per ex. agafar llibreta → escriure nom → obrir llibre).
2. L’alumne completa el primer pas i posa una pineta al pictograma quan acabat.
3. Anar augmentant progressivament a 4 passos quan hi hagi èxit.

Exercici 2 — Memòria de treball visual (3 minuts)

• Mostra 4 imatges durant 6 segons.
• Retira i demana que posen ordre segons una frase (p. ex. “xiquet jardí pilota” → posar en ordre).
• Xicoteta recompensa pel treball aconseguit.

Exercici 3 — Canvi de regla suau (flexibilitat)

• Joc: ordenar fitxes per color.
• Avís: “Ara fem per mida, no per color” + modelatge.
• Reflexió breu: què ha canviat?

Exercici 4 — Pausa reguladora (regulació)

• Sessió de 1 minut: inhalar per 4 segons, exhalar 6 segons (3 repeticions).
• Registre: marcar amb una estrella si se senten millor després.

5. Adaptacions en la prova / avaluació i en la vida escolar quotidiana

• Donar més temps per completar exercicis o tests.
• Permetre respostes alternatives (oral/escrita/dibuix) segons el perfil.
• Separar la avaluació de contingut del rendiment executiu: si es vol saber què sap, facilitar suport que suprimeix la dependència de planificació (per exemple, donar l’esquema de la resposta).
• Documentar progressos en FE amb rúbriques positives i observacions.

6. Conclusió

Les dificultats en les funcions executives que veiem a l’autisme no són falta d’esforç, són el resultat d’unes maneres diferents de processar el món: detallisme perceptiu, ritmes interns distintius, sensibilitats sensorials i estratègies emocionals singulars.

Comprendre això ens allibera del judici i ens porta a preguntes més útils: Com puc fer aquesta tasca més accessible? Què necessita aquest alumne ara per poder executar?

• Mail

ALTRES TRADUCCIONS