🧠🔍 METACOGNICIÓ: Pensar sobre com pense
Hola a totes i tots:
Una de les coses més boniques de ser mestra d’Audició i Llenguatge és veure com un xiquet/a descobreix com aprèn, no sols què aprèn. Eixe moment en què diu:
“Ah! Si ho faig així, m’ix millor.”
“Primer he de pensar-ho.”
“Ho he entès perquè he buscat una altra manera.”
Això és metacognició, una paraula gran que en realitat significa una cosa molt senzilla i preciosa: conèixer i gestionar la pròpia manera de pensar.
1. Què és la metacognició?
- entendre què sé i què no sé,
- planificar com aprendre,
- avaluar si ho estic fent bé,
- corregir estratègies quan cal.
És a dir: com pense, com em parle per dins i com m’òbric camí en una tasca nova.
La metacognició forma part de les funcions executives, i està estretament lligada al desenvolupament del llenguatge, l’atenció, la memòria de treball i la flexibilitat cognitiva.
2. Com es manifesta quan hi ha dificultats en metacognició?
A l’aula:
- No sap per on començar una tasca
- No revisa el que fa
- No detecta errors
- Es frustra quan una activitat és difícil
- Requereix supervisió constant
- No anticipa què necessitarà (material, temps…)
- Acaba ràpid sense pensar
En el llenguatge:
- Respostes poc elaborades
- No sap buscar alternatives quan no troba una paraula
- Dificultat per explicar “com ho ha fet”
- No es dona compte que no ha entès una pregunta
- Narracions poc organitzades
En casa:
- Tarda molt a fer deures (o massa poc)
- No planifica estudis, materials o rutines
- Oblida passos essencials
- Té baixa tolerància a la frustració en tasques noves
3. Mites i realitats
| MITES | REALITATS |
| “És que no pensa abans de fer.” | No és falta de voluntat; és falta d’eines metacognitives. |
| “Ja aprendrà amb l’edat.” | La metacognició es desenvolupa quan s’ensenya. |
| “Només és per a xiquets majors.” | S’inicia des d’infantil (3-4 anys amb preguntes simples). |
| “Només implica saber estudiar.” | Afecta la comunicació, el joc, les emocions i les relacions socials. |
4. Estratègies per a entrenar la metacognició
A l’aula (per a docents)
- Pensament en veu alta (modelatge)
- El docent explica mentre pensa:
- “Ara vaig a mirar quina és la informació important…”
- “Açò no m’ha eixit, ho provaré d’una altra manera.”
- El docent explica mentre pensa:
- Preguntes metacognitives senzilles
- “Què necessites per fer aquesta activitat?”
- “Com ho faràs?”
- “Què faràs si no funciona?”
- “Com saps que ja has acabat bé?”
- Autoavaluacions visuals
- Carpetes, gomets, termòmetres d’esforç, semàfors.
- Pauses metacognitives curtes
- Moments de parar → pensar → continuar.
- En lectura i llenguatge
- Predictions (“Què creus que passarà?”)
- Paràfrasis (“Com ho diries amb les teues paraules?”)
- Revisió (“Creus que s’entén?”)
A casa (per a famílies)
- Converses amb preguntes claus:
- “Què ha anat bé hui?”
- “Què faries diferent?”
- “Què t’ha costat més?”
- Organització visual:
- Agendes, horaris
- passos de tasques
- temporitzadors.
- Rutines de planificació:
- Preparar motxilla, pijama, esmorzar… amb preguntes guia.
- Normalitzar l’error:
- “Els errors ens ajuden a saber què canviar.”
- Temps per pensar:
- No corregir ràpid, deixar processar.
6. Intervenció específica des d’Audició i Llenguatge
- Narració guiada: Pensar què contar, com començar i com acabar.
- Resolució de conflictes comunicatius:
- Què puc dir?
- Quina opció és millor?
- Per què?
- Estratègies compensatòries: Subratllar, repetir, organitzar, dividir en passos.
- Treball fonològic amb consciència:
- Parar i pensar en els sons: “Com ho has fet?”, “Què ha faltat?”
- Planificació lingüística:
- “Quina paraula és millor?”
- “Com puc fer més clara aquesta frase?”
- Joc simbòlic reflexiu:
- Preguntar: “Per què ho fas així?”, “Què passarà després?”
Per acabar…
La metacognició és com donar al nostre alumnat un “mapa” per conèixer el seu propi cervell. Quan entenen com aprenen i com poden millorar, guanyen autonomia, confiança i motivació.
I recordem sempre: Abans d’aprendre, necessitem saber com aprenem.
TRADUCCIÓN:
Hola a todas y todos:
Una de las cosas más bonitas de ser maestra de Audición y Lenguaje es ver cómo un niño/a descubre cómo aprende, no sólo qué aprende. Ese momento en el que dice:
“Ah! Si lo hago así, me sale mejor.”
“Primero tengo que pensarlo.”
“Lo he entendido porque he buscado otra forma.”
Esto es metacognición, una palabra grande que en realidad significa algo muy sencillo y precioso: conocer y gestionar la propia forma de pensar.
- ¿Qué es la metacognición?
Es la capacidad de:
entender qué sé y qué no sé,
planificar cómo aprender,
evaluar si lo estoy haciendo bien,
corregir estrategias cuando es necesario.
Es decir: cómo pienso, cómo me hablo por dentro y cómo me abrigo camino en una tarea nueva.
La metacognición forma parte de las funciones ejecutivas y está estrechamente ligada al desarrollo del lenguaje, la atención, la memoria de trabajo y la flexibilidad cognitiva.
- ¿Cómo se manifiesta cuando existen dificultades en metacognición?
En el aula:
No sabe por dónde empezar una tarea
No revisa lo que hace
No detecta errores
Se frustra cuando una actividad es difícil
Requiere supervisión constante
No anticipa qué va a necesitar (material, tiempo…)
Termina rápido sin pensar
En el lenguaje:
Respuestas poco elaboradas
No sabe buscar alternativas cuando no encuentra una palabra
Dificultad para explicar “cómo lo ha hecho”
No se da cuenta de que no ha entendido una pregunta
Narraciones poco organizadas
En casa:
Tarda mucho en hacer deberes (o demasiado poco)
No planifica estudios, materiales o rutinas
Olvida pasos esenciales
Tiene baja tolerancia a la frustración en nuevas tareas
- Mitos y realidades
Mito: “Es que no piensa antes de hacer.” Realidad: No es falta de voluntad; es falta de herramientas metacognitivas.
Mito: “Ya aprenderá con la edad.” Realidad: La metacognición se desarrolla cuando se enseña.
Mito: “Sólo es para niños mayores.” Realidad: Se inicia desde infantil (3-4 años con preguntas simples).
Mito: “Sólo implica saber estudiar.” Realidad: Afecta a la comunicación, el juego, las emociones y las relaciones sociales.
- Estrategias para entrenar la metacognición
En el aula (para docentes)
- Pensamiento en voz alta (modelaje)
El docente explica mientras piensa:
“Ahora voy a mirar cuál es la información importante…”
“Esto no me ha salido, lo probaré de otra manera.”
- Preguntas metacognitivas sencillas
“¿Qué necesitas para realizar esta actividad?”
“¿Cómo lo harás?”
“¿Qué harás si no funciona?”
“¿Cómo sabes que ya has terminado bien?”
- Autoevaluaciones visuales
Carpetas, gomets, termómetros de esfuerzo, semáforos.
- Pausas metacognitivas cortas
Momentos de parar → pensar → continuar.
- En lectura y lenguaje
Predictions (“¿Qué crees que va a pasar?”)
Paráfrasis (“¿Cómo lo dirías con tus palabras?”)
Revisión (“¿Crees que se entiende?”)
En casa (para familias)
Conversaciones con preguntas claves:
“¿Qué ha ido bien hoy?”
“¿Qué harías diferente?”
“¿Qué te ha costado más?”
Organización visual:
Agendas, horarios
pasos de tareas
temporizadores.
Rutinas de planificación:
Preparar mochila, pijama, almuerzo… con preguntas guía.
Normalizar el error:
“Los errores nos ayudan a saber qué cambiar.”
Tiempo para pensar:
No corregir rápido, dejar procesar.
- Intervención específica desde Audición y Lenguaje
Narración guiada: Pensar qué contar, cómo empezar y cómo terminar.
Resolución de conflictos comunicativos:
¿Qué puedo decir?
¿Qué opción es mejor?
¿Por qué?
Estrategias compensatorias: Subrayar, repetir, organizar, dividir en pasos.
Trabajo fonológico con conciencia:
Parar y pensar en los sonidos: “¿Cómo lo has hecho?”, “¿Qué ha faltado?”
Planificación lingüística:
“¿Qué palabra es mejor?”
“¿Cómo puedo hacer más clara esta frase?”
Juego simbólico reflexivo:
Preguntar: “¿Por qué lo haces así?”, “¿Qué pasará después?”
Para terminar…
La metacognición es cómo dar a nuestro alumnado un “mapa” para conocer su propio cerebro. Cuando entienden cómo aprenden y cómo pueden mejorar, ganan autonomía, confianza y motivación.
Y recordemos siempre: Antes de aprender, necesitamos saber cómo aprendemos.

