💬 COMPRENDRE EL TDAH DES DEL COR
Hola a totes i tots:
Aprofitant el Dia Nacional del Trastorn per Dèficit de Atenció amb Hiperactivitat (27 d’Octubre) volia escriure aquesta entrada.
Sovint, darrere d’un alumne que es mou molt, que s’alça sovint de la cadira o que sembla “a la lluna”, hi ha molt més del que es veu. Hi ha un cervell que funciona d’una altra manera, que necessita més ajuda per organitzar-se, per concentrar-se o per controlar els impulsos. Hui vull parlar-vos del TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat) des d’una mirada més humana, basada en l’experiència a l’aula i en l’evidència científica que ens guia com a professionals.
1. Què és realment el TDAH?
El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta la capacitat de mantindre l’atenció, controlar els impulsos i regular l’activitat motora. No és una qüestió de falta de voluntat o de disciplina, sinó una alteració en el funcionament dels circuits cerebrals fronto-estriatals i dopaminèrgics.
No és culpa de ningú. Ni del xiquet/a, ni de la família, ni del mestre/a. El cervell de les persones amb TDAH té una manera diferent de processar la informació, especialment en les zones que controlen l’atenció, la planificació i la inhibició de conductes. Això vol dir que no és que no vulguen, sinó que els costa més. I si reben el suport adequat, poden aconseguir molt.
Segons el DSM-5-TR (APA, 2022), els símptomes han d’estar presents abans dels 12 anys i interferir en almenys dos contextos (escola, casa, activitats socials…). La classificació segons el DSM-5-TR és el següent:
- Predominantment inatent: Dificultats per mantindre l’atenció, oblidar tasques, perdre materials, no seguir instruccions completes, distracció fàcil.
- Predominantment hiperactiu-impulsiu: Moviments constants, parlar en excés, dificultat per esperar el torn, interrupcions freqüents.
- Combinat: Presència significativa tant de símptomes d’inatenció com d’hiperactivitat-impulsivitat.
2. Com es manifesta?
Cada xiquet o xiqueta amb TDAH és diferent. Alguns són molt actius, parlen molt o es mouen constantment. Altres, en canvi, semblen més “en el seu món”, es distreuen fàcilment o obliden el que havien de fer.
A l’aula, sol aparèixer com:
- Dificultat per acabar les tasques o seguir instruccions llargues.
- Impulsivitat (responen abans d’escoltar la pregunta completa).
- Problemes d’organització (obliden llibres, fulls o dates).
- Canvis d’humor o frustració fàcil.
I darrere de tot això, moltes vegades, hi ha inseguretat, cansament i ganes de fer-ho bé.
3. Com podem detectar-ho?
L’avaluació ha de ser multifactorial i interdisciplinària, combinant:
- Qüestionaris i escales estandarditzades:
- EDAH (Farré & Narbona, 2013)
- Conners-3
- BASC-3
- SCALES ADHD Rating Scale-IV
- Observació directa a l’aula i a casa.
- Entrevistes amb famílies i docents.
- Proves neuropsicològiques: atenció sostinguda, memòria de treball, control inhibitori (TOVA, CPT-3, Stroop, WISC-V, NEPSY-II).
La detecció no la fem sols els mestres, sinó amb l’ajuda de l’orientador/a, el logopeda, el pediatre o el psicòleg/a. Si notem que un xiquet/a té moltes dificultats per mantenir l’atenció o controlar la seua conducta, és important començar a parlar-ne sense por ni judicis. Detectar-ho prompte ajuda molt.
4. Què fem a l’escola?
Segons la normativa valenciana (Decret 104/2018 i Ordre 20/2019), els alumnes amb TDAH són considerats alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE).
Això vol dir que hem de fer adaptacions i suports, no només acadèmics sinó també emocionals i organitzatius.
Algunes estratègies que m’han funcionat:
- Donar instruccions curtes i visuals.
- Dividir les tasques llargues en passos més reduïts i concrets.
- Utilitzar cronòmetres visuals o pictogrames per estructurar el temps.
- Fer pauses curtes entre activitats.
- Reforçar sempre els avanços i l’esforç, no sols el resultat.
- Evitar distractors.
- Donar més temps per executar.
Quan se senten capaços i entesos, el canvi és enorme.
5. El paper de la intervenció logopèdica
Des de la meua especialitat, treballe molt amb llenguatge i regulació. El llenguatge és una eina poderosa per aprendre a pensar i a controlar-se.
Algunes coses que es poden treballar són:
- Les autoinstruccions (“ara pense, després faig”).
- La comprensió lectora i oral (molts tenen dificultats per seguir textos llargs).
- La comunicació pragmàtica (esperar el torn, entendre ironies, respectar distàncies).
- La planificació del discurs: ajudar-los a ordenar idees abans de parlar o escriure.
- Millora de la consciència fonològica i la velocitat lectora.
La meua tascano és només “pronunciar bé”; és aprendre a utilitzar el llenguatge per regular-se i comprendre el món.
6. Eines segons l’edat
| Etapa | Objectius clau | Eines i recursos |
|---|---|---|
| Infantil | Autocontrol motor, comprensió d’instruccions, rutines visuals | Pictogrames, jocs de torns, cronòmetres visuals |
| Primària | Atenció sostinguda, lectura comprensiva, planificació | Agenda visual, mapes mentals, reforç positiu, apps com ClassDojo, GoNoodle |
| Secundària | Autonomia, gestió emocional, organització | Planner digital, tècniques d’estudi actiu, mindfulness breu, tutories individualitzades |
7. Mites i realitats
| ❌ MITES | ✅ REALITATS |
| “És una moda o excusa per al mal comportament.” | És un trastorn reconegut amb base neurobiològica. |
| “Només afecta als hiperactius.“ | També hi ha xiquets i xiquetes inatents i tranquils. |
| “El medicament ho soluciona tot.” | És una part del tractament, però cal també intervenció educativa, logopèdica i familiar. |
8. Orientacions per a famílies
- Mantindre rutines senzilles i clares.
- No castigar per distracció: reforçar l’esforç.
- Dividir les tasques en parts curtes.
- Usar calendaris visuals o alarmes per recordar.
- Evitar criticar constantment.
- Celebrar els progressos, per xicotets que siguen.
Recordem que darrere del TDAH hi ha xiquets amb molt de potencial, creatius, sensibles i capaços de sorprendre’ns si els donem el temps i el suport que necessiten.
9. I què diu la investigació?
Els estudis més recents (Barkley, 2021; Jensen, 2022; Sonuga-Barke, 2020) mostren que el més efectiu és un tractament combinat:
– intervenció educativa personalitzada,
– suport familiar,
– i, si és necessari, tractament mèdic.
També sabem que les estratègies visuals, l’entrenament en funcions executives i les tècniques metacognitives milloren molt el rendiment i l’autoestima.
10. Per acabar…
Com a mestra d’Audició i Llenguatge, he après que cada alumne amb TDAH em recorda la importància de mirar més enllà de la conducta.
Quan connectem amb ells, quan adaptem el nostre ritme i ensenyem amb empatia, la seua confiança creix.
I quan un xiquet/a amb TDAH se sent capaç, tots aprenem d’ell/a.
Anterior 
