Hola a totes i tots:

Avui vull parlar-vos d’un aspecte molt present en la vida de moltes persones amb autisme i altres neurodivergències: el stimming (o self-stimulatory behavior).

És un terme que encara genera mirades estranyes, confusió i, sovint, una resposta equivocada: intentar eliminar-lo.
Però el stimmingno és un problema. És una necessitat. És una forma que el cervell autista té per autorregular-se, expressar-se i mantenir l’equilibri intern.

1. Què és el stimming?

El stimming són conductes repetitives o autoreguladores que poden implicar moviments, sons, o accions.
Solen aparèixer en moments de tensió, alegria, ansietat, emoció o saturació sensorial.

Pot manifestar-se com:

• Moure les mans o balancejar-se.
• Taral·lejar o fer sons repetitius.
• Donar colpets amb els dits o objectes.
• Repetir paraules o frases (ecolàlia).
• Fregar textures o mirar objectes que giren.

No és un “tic”, ni una mania. És una estratègia del cervell per autoregular-se i reduir l’estrès.

(Segons la recerca de Kapp et al. (2019, Autism in Adulthood), el stimming ajuda a mantenir el control emocional i reduir la sobrecàrrega sensorial. Quan s’intenta reprimir, pot augmentar l’ansietat i el malestar.)

2. Per què ocorre?

Les persones autistes tenen un processament sensorial diferent: poden percebre sons, llums, olors o moviments de manera més intensa o irregular.
Quan el món és massa o massa poc estimulant, el cervell busca “equilibrar-se”.
I una de les maneres més naturals de fer-ho és a través del moviment o el so repetitiu.

• És com si el stimming fora un “botó de reinici” per a la calma.

A diferència del que sovint es pensa, no es pot controlar voluntàriament.
Intentar eliminar-lo sense oferir alternatives segures pot ser perjudicial.

3. Com es mostra a l’escola

En context escolar, podem observar stimming com:

• Taral·leigs constants o repeticions sonores durant activitats.
• Moviment de mans, cames o balanceig en moments d’espera.
• Moviments repetitius amb objectes (llapis, gomes, papers…).
• Mirades fixades o gestos repetits amb estímuls visuals.

És normal que, per a companys o docents, aquests sons o moviments resulten molestos o desconcertants.
Però cal recordar: no són per molestar. Són expressions de regulació.

La clauno és prohibir-los, sinó entendre quan, per què i com oferir alternatives que ajuden a mantenir l’equilibri sense provocar frustració.

4. Estratègies educatives basades en evidència

Reduir la sobrecàrrega sensorial

Molts stimmings apareixen per excés d’estímuls.
Estratègies útils:

• Zones de calma amb poca llum i soroll.
• Auriculars antisoroll o música suau.
• Reduir els sons de fons (ventiladors, timbres forts, crits d’aula…).
• Donar temps de descans sensorial entre activitats.

(Evidència: segons l’estudi de Robertson & Simmons (2023, Frontiers in Psychology), reduir el soroll ambiental pot disminuir un 30% la freqüència de stimming estressant en infants amb TEA.)

Acceptar i validar el stimming

No tot stimming ha de ser eliminat. Sino és perillós ni interfereix greument en l’aprenentatge, deixa’l ser.

Oferir alternatives segures (stimming substitutiu)

Si un tipus de stimming interfereix massa amb l’activitat (p. ex. sorolls forts en una lectura conjunta), podem oferir opcions més adaptades però igualment reguladores:

• Joguets sensorials suaus (spinner, bola antiestrés, bandes elàstiques).
• Tarareig suau o cantar en moments de descans.
• Zones específiques per a autoregular-se sense interrupcions.
• Feines motores curtes (repartir fulls, ordenar materials).

(Evidència: segons Schaaf & Lane (2020, American Journal of Occupational Therapy), oferir alternatives sensorials adequades redueix comportaments disruptius i millora la participació a l’aula.)

Treballar la comunicació funcional

Com a mestra d’Audició i Llenguatge, el meu objectiuno és eliminar el stimming, sinó ajudar a expressar la necessitat que hi ha darrere.

Treballar frases com:

• “Necessite moure’m.”
• “Necessite un descans.”
• “Els sorolls em fan mal.”

A través de SAAC, pictogrames o targetes visuals, podem donar eines perquè els infants puguen anticipar-se a la sobrecàrrega abans que arribe.

5. Orientacions per a famílies

• Observeu i anoteu quan i per què apareix el stimming. No per controlar-lo, sinó per comprendre’l.
• No el castigueu. Reprimir-lo pot generar més ansietat.
• Creeu espais tranquils a casa. Llum suau, joguets tàctils, música relaxant.
• Parleu-ne amb l’escola. Compartir observacions ajuda a crear un entorn coherent i segur.

(Evidència: Segons Kapp et al. (2019), la col·laboració família-escola en la comprensió del stimming millora la qualitat de vida i l’autoestima dels infants amb TEA.)

6. Materials i recursos

• ARASAAC: pictogrames per a expressar necessitats sensorials.
• Zones de calma visuals: crear un racó amb pictogrames de “respirar”, “moure’s”, “descansar”.
• Fidget tools o objectes sensorials: per autoregulació.
• Aplicacions com “Calm Counter” o “EmoTalk” per ajudar a reconéixer i expressar emocions.

7. Reflexió final

El stimmingno és un error que cal corregir, sinó un llenguatge del cos i de l’ànima.
Darrere d’un moviment repetitiu hi ha un esforç per mantenir-se en calma dins d’un món intens i canviant.

Com a docents i famílies, la nostra tasca és crear entorns que permeten autoregular-se sense por, sense burles i sense censura.
Quan respectem el stimming, estem respectant la manera com una persona viu i gestiona el seu món interior.

No és un comportament que cal fer desaparèixer; és una veu que cal aprendre a escoltar.

• Mail

ALTRES TRADUCCIONS