Inici > MELTDOWN I SHUTDOWN > 💥 MELTDOWN I SHUTDOWN: Quan el món ens aclapara massa

💥 MELTDOWN I SHUTDOWN: Quan el món ens aclapara massa

MELTDOWN I SHUTDOWN

12 de novembre de 2025

Hola a totes i tots:

Com a mestra d’Audició i Llenguatge, sovint m’he trobat amb situacions en què un xiquet o una xiqueta amb autisme es desregula fins al punt que sembla “desconnectar” o “explotar”. Durant molt de temps, molts adults vam interpretar aquests moments com a rabietes, desobediència o conductes problemàtiques.
Però la realitat —avalada hui per la neurociència i la investigació actual— és molt diferent: estem davant d’un col·lapse neurològic, no d’una conducta voluntària.

1. Què és un meltdown?

El meltdown és una resposta neurològica extrema davant una sobrecàrrega sensorial, emocional o cognitiva.
El cervell, especialment l’amígdala i el sistema límbic, entren en un estat d’alarma. La persona no pot processar més informació ni controlar les seues reaccions.

Senyals freqüents d’un meltdown:

Crits, plors o fugides.
Moviments repetitius intensos (colpejar, sacsejar-se, tapar-se les orelles).
Dificultat per raonar o respondre verbalment.
En alguns casos, agressivitat cap a si mateixa o l’entorn (no intencionada).

No és un “mal comportament”, és una reacció fisiològica a una saturació que el cervell no pot gestionar.

2. Què és un shutdown?

El shutdown és l’altra cara d’aquesta mateixa moneda.
En lloc d’explotar cap a fora, la persona “s’apaga” per dins: redueix la comunicació, el moviment i l’expressió emocional. És un mecanisme d’autoprotecció davant d’una situació que el cervell percep com a massa intensa o incontrolable.

Senyals freqüents d’un shutdown:

Silenci o mutisme temporal.
Evita el contacte visual o físic.
Postura corporal tancada o immòbil.
Desconnexió aparent o “absència”.

Pot durar minuts o hores. I encara que sembla calma, en realitat hi ha esgotament intern.

3. Què passa al cervell?

Segons estudis recents (Kapp et al., 2023; Porges, 2024), durant un meltdown o un shutdown, el cervell entra en mode de supervivència.
El sistema nerviós autònom activa respostes defensives, i la persona no pot accedir al pensament racional ni al llenguatge fins que es recupera la calma fisiològica.

4. A l’escola: com podem ajudar?

Com a docents, és essencial entendre i anticipar.
No podem eliminar tots els meltdowns o shutdowns, però sí reduir la freqüència i la intensitat.

Abans del col·lapse:

Identifica els desencadenants: soroll, llum, canvis, aglomeracions, novetats.
Anticipa amb suport visual: pictogrames, horaris, assajos previs.
Ofereix espais reguladors: racó tranquil, cascos antisoroll, joguets sensorials.
Redueix el llenguatge verbal quan notes signes de tensió: parla poc, clar i amb to suau.
Valida sense exigir: “Entenc que estàs cansat”, “T’ajude quan estigues preparat”.

Durant el meltdown:

Mantin la calma i la distància segura.
No raones ni castigues: el cervell no pot processar.
Redueix estímuls (llum, veu, soroll).
Si ho permet, acompanya en silenci.
Protegeix, no immobilitzes.

Després del shutdown o meltdown:

Permet temps de recuperació sense parlar immediatament del que ha passat.
Oferix un objecte o activitat de confort (aigua, llibre, joguet preferit).
Quan estiga preparat, parleu en positiu: “Tots tenim dies difícils. M’agrada que ara estigues més tranquil”.
Observa patrons: què va passar abans, durant i després (registre ABC conductual).

5. A casa: orientacions per a famílies

Evita dir “has de controlar-te”.
Prepara rutines visuals.
Dona temps i espai, sense pressionar per parlar.
Valida i acompanya: “Sé que ha sigut difícil, i estic ací”.
Cuida també la teua pròpia regulació emocional: si tu estàs tranquil/a, ell o ella ho notarà.

6. Per acabar…

Quan un xiquet o una xiqueta amb autisme té un meltdown o un shutdown, no ens necessita com a jutges, sinó com a refugi.
Amb comprensió, paciència i estratègies senzilles, podem transformar aquests moments en oportunitats per conéixer millor el seu món interior i ensenyar-los, a poc a poc, a autoregular-se amb seguretat i confiança.