💞 EXPRESSIÓ EMOCIONAL EN L’AUTISME: quan sentir no sempre és mostrar
Hola a totes i tots:
Hi ha infants que no abracen, d’altres que constantment, que no miren als ulls, que no riuen quan els altres riuen, o riuen desproporcionadament…
I, tanmateix, senten. Senten amb intensitat, però expressen d’una altra manera.
En l’autisme, l‘expressió emocionalno és absent: és diferent, més subtil, més silenciosa, i requereix temps, respecte i comprensió per poder florir.
1. Què és l’expressió emocional?
La l’expressió emocional és la capacitat d’establir vincles afectius i de comprendre, expressar i compartir emocions amb els altres.
És la base de la comunicació humana: mirar, respondre a un gest, reconèixer una emoció, sentir empatia o buscar consol.
En l’autisme, aquesta expressió no desapareix, però pot estar modulada per un estil de processament diferent: el cervell autista processa les emocions, els gestos i les expressions d’una manera més analítica, menys automàtica, i sovint més sensible als estímuls sensorials.
2. Per què és diferent en l’autisme?
La investigació neurocientífica (Pelphrey et al., 2005; Chevallier et al., 2012; Dawson et al., 2015) mostra que les persones amb TEA presenten una activació atípica de les xarxes socials i emocionals del cervell, com l’amígdala, el gir fusiforme i l’escorça prefrontal medial.
Això no significa absència d’emocions, sinó:
- Una major dificultat per interpretar les emocions dels altres.
- Una expressió emocional menys convencional o previsible.
- Una hipersensibilitat emocional o sensorial que pot bloquejar la resposta social.
Moltes vegades, el repteno és sentir, sinó traduir allò que es sent al llenguatge, al gest o a la mirada.
3. Com es manifesta l’expressió emocional en l’autisme?
Les formes d’expressió emocional poden ser diferents, però igualment significatives:
- Contacte visual breu però intens.
- Aproximacions físiques inesperades o espontànies (abraçades fortes, pressions).
- Somriures o expressions retardades després d’un estímul afectiu.
- Interès per compartir temes d’interès propi com a forma d’afecte.
- Imitació o repetició de paraules amb valor emocional (ecolàlies afectives).
- Conductes d’apropament no convencionals (regalar un objecte, buscar proximitat sense parlar).
Aquesta connexió existeix, però cal aprendre a llegir-la fora dels codis socials habituals.
4. Estratègies logopèdiques i comunicatives per a fomentar l’expressió emocional
Des de la logopèdia i l’Audició i Llenguatge, podem afavorir l’expressió emocional a través del llenguatge i la interacció significativa.
- Treballar la comunicació afectiva primerenca: torns de veu, mirades compartides, imitació.
- Utilitzar el llenguatge emocional explícit: posar nom a les emocions (“estic content”, “estic enfadat”) i associar-les a gestos o pictogrames.
- Treballar la intenció comunicativa: convertir interessos repetitius en moments d’interacció (“mira, t’agrada com a mi”).
- Modelar emocions en context: “Quan et done això, tu somrius. Això és estar content.”
- Fer servir SAAC per expressar emocions: pictogrames d’estat d’ànim, targetes visuals, diaris emocionals.
- Respectar la necessitat d’espai i temps: la connexió no naix de la pressa, sinó de la confiança.
La connexió emocional no s’ensenya amb paraules, sinó amb presència, coherència i repetició significativa.
5. Eines en període escolar
Educació Infantil:
- Contes visuals sobre emocions (per exemple, El monstre de colors).
- Jocs de mirades i imitació corporal.
- Roda emocional diària amb pictogrames.
Educació Primària:
- Racons d’emocions i murals visuals (“Com em sent hui?”).
- Jocs cooperatius de reconeixement facial i corporal.
- Llibres personals d’emocions amb fotos reals de l’alumnat.
- Rutines de diàleg afectiu: “avui estic… perquè…”
Secundària:
- Debats guiats sobre situacions emocionals i socials.
- Treball de regulació emocional amb tècniques de respiració o mindfulness.
- Projectes artístics o audiovisuals per expressar emocions (dibuix, música, fotografia).
A totes les etapes, la clau és no forçar l’expressió, sinó oferir espais segurs per descobrir-la.
6. Mites i realitats
| ❌ Mite | ✅ Realitat |
|---|---|
| “Les persones amb autisme no tenen empatia.” | Sí que tenen empatia, però sovint costa expressar-la o percebre-la dins dels codis socials típics. |
| “No connecten emocionalment amb ningú.” | Poden establir vincles profunds, encara que d’una altra manera i amb altres ritmes. |
| “No entenen les emocions dels altres.” | Necessiten suport visual, verbal i contextual per interpretar-les adequadament. |
| “No mostren afecte.” | Ho fan, però pot ser amb altres formes: apropament físic, compartir interessos, repetir frases afectives. |
7. Col·laboració interdisciplinar
La connexió emocional és un objectiu compartit entre professionals i famílies:
- Logopedes i mestres d’Audició i Llenguatge: treball del llenguatge emocional i de la intenció comunicativa.
- Tutories i docents: creació d’aules emocionalment segures i estructurades.
- Orientadors/es i psicòlegs: treball de regulació emocional i suport social.
- Famílies: manteniment de rutines afectives i coherència comunicativa a casa.
Quan tots treballem amb el mateix llenguatge emocional, l’esdevé pont, no mur.
8. Orientacions per a famílies
- Parleu sovint sobre com us sentiu i associeu-ho a expressions facials i gestos.
- No forceu el contacte visual o físic: respectar l’espai també és una forma d’amor.
- Utilitzeu materials visuals per identificar emocions (rodes, pictogrames, contes).
- Reforceu positivament qualsevol mostra d’afecte o reconeixement emocional.
- Compartiu temps en activitats tranquil·les i previsibles.
- Recordeu: l’expressió no es mesura per la mirada, sinó per la confiança.
9. Evidència científica
Estudis recents (Dawson et al., 2015; Chevallier et al., 2012; Lombardo et al., 2019) han demostrat que la diferent activació de les àrees emocionals del cervell no implica absència d’empatia, sinó processament atípic.
La recerca en intervencions logopèdiques i educatives (Prizant & Wetherby, 2020; Rogers et al., 2021) evidencia que els programes basats en la interacció natural i l’afecte compartit milloren la comunicació i la connexió emocional en infants amb TEA.
Les guies internacionals (NICE, 2021; American Speech-Language-Hearing Association, 2020) recomanen intervencions centrades en la relació i la intenció comunicativa, no només en la producció verbal.
10. Conclusió
En l’autisme, l’expressió emocionalno és absència d’afecte: és un altre llenguatge.
És mirar de costat, no als ulls; és repetir una frase per recordar una veu estimada; és compartir un silenci sense necessitat de parlar.
El repteno és ensenyar-los a sentir, sinó aprendre nosaltres a llegir i respectar com senten.
Només així podrem construir una autèntica connexió: la que naix del reconeixement mutu, del respecte i de la presència.
Anterior 
