💞 CONNEXIÓ EMOCIONAL EN L’AUTISME: quan el professional esdevé refugi i pont
Hola a tots i totes:
Hi ha moments en què el treball amb un xiquet o xiqueta amb autisme sembla aturar-se: no mira, no respon, no segueix la proposta…
Però quan aconseguim connectar emocionalment, alguna cosa canvia.
El seu cos es relaxa, la seua mirada busca la nostra, i de sobte el llenguatge, el joc o l’aprenentatge flueixen.
Perquè abans d’aprendre, cal sentir-se segur. I abans d’ensenyar, cal connectar.
1. Què entenem per connexió emocional professional?
- És la capacitat de crear un vincle afectiu segur i coherent, on l’alumne/a percep que és entès, respectat i acceptat tal com és.
- És una forma d’acompanyament que no es basa en la tècnica, sinó en la presència, l’escolta i la sensibilitat relacional.
- En l’autisme, aquesta connexió és essencial, perquè molts infants necessiten un entorn previsible, empàtic i lliure de judicis per obrir-se a la comunicació.
- Sense aquest vincle, qualsevol intervenció —per molt estructurada o visual que siga— perd profunditat i efectivitat.
2. Per què és clau en l’autisme?
Diversos estudis (Rogers & Dawson, 2010; Prizant & Wetherby, 2020; Trevarthen, 2021) mostren que els infants amb TEA responen millor quan el professional estableix una relació afectiva positiva i sostinguda.
Aquesta connexió permet:
- Reduir l’ansietat i la hipervigilància.
- Augmentar la motivació social i comunicativa.
- Generar confiança per assumir reptes i canvis.
- Crear un espai de seguretat emocional, des del qual l’infant pot explorar, fallar i tornar sense por.
La connexió emocional és, per tant, la porta d’entrada al cervell social: sense ella, la intervenció pot ser correcta tècnicament, però buida en significat.
3. Com es manifesta la connexió emocional?
No sempre es veu en abraçades o somriures. Sovint es manifesta en gestos subtils:
- L’alumne que t’espera davant de l’aula.
- El que et busca amb la mirada quan s’enfada.
- El que només amb tu accepta provar una activitat nova.
- O el que, simplement, s’asseu al teu costat sense dir res.
Aquests moments són senyals de confiança profunda. El professional s’ha convertit en el seu “lloc segur”, on pot ser sense màscares i aprendre des de la calma.
4. Estratègies logopèdiques i educatives
La connexió no s’improvisa: es construeix. I en Audició i Llenguatge, cada sessió pot ser un espai per teixir-la.
- Entrar en el seu món abans de portar-lo al nostre: compartir els seus interessos, els seus ritmes, els seus silencis.
- Usar un to de veu afectiu i coherent: la veu és una eina emocional potent.
- Anticipar i respectar les rutines: la seguretat crea obertura emocional.
- Validar les emocions: “veig que estàs enfadat”, “sé que això et costa”.
- Celebrar els microavanços: no sols els resultats, sinó la presència i la intenció.
- Construir rituals compartits: una cançó d’inici, un gest de comiat, un joc recurrent.
Quan la sessió és un espai de confiança, l’alumnat aprèn que comunicar-se no és perillós, sinó reconfortant.
5. Eines en període escolar
- Educació Infantil:
- Imitació recíproca (gestos, sons, moviments).
- Joc paral·lel evolutiu: estar junts sense exigir interacció directa.
- Contacte afectiu respectuós i predictible.
- Educació Primària:
- Converses senzilles sobre emocions reals.
- Moments de relaxació i regulació abans de les tasques.
- Dinàmiques que impliquen confiança (guardar secrets, rituals positius).
- Secundària:
- Comunicació basada en l’humor, l’autenticitat i el respecte mutu.
- Espais d’escolta emocional sense judici.
- Treball metacognitiu: “què necessites quan et sents malament?”.
6. Mites i realitats
| ❌ Mite | ✅ Realitat |
|---|---|
| “El professional ha de mantindre distància emocional per ser objectiu.” | La relació terapèutica o educativa és el motor de l’aprenentatge, no un risc. |
| “Els xiquets amb autisme no s’adonen de qui els atén.” | Sí que ho perceben, i detecten l’autenticitat, el to i la intenció emocional amb molta sensibilitat. |
| “Connectar és perdre el control o ser massa afectiu.” | Connectar és establir un vincle segur que facilita la regulació i la motivació. |
| “Si el xiquet només connecta amb un adult, és un problema.” | És un punt de partida valuós: la confiança amb un pot obrir la porta a la relació amb molts més. |
7. Col·laboració interdisciplinar
La connexió emocional és un projecte d’equip, no d’una sola persona. Cada professional pot contribuir-hi des de la seua àrea:
- Logopèdia i Audició i Llenguatge: comunicació afectiva, intenció, torns i emocions.
- Tutoria i docència: entorns previsibles i empàtics.
- Orientació i psicologia: suport emocional i regulació.
- Famílies: coherència entre casa i escola, i reconeixement del vincle creat.
Quan tots compartim una mateixa actitud emocional, el xiquet sent coherència i seguretat.
8. Orientacions per a famílies
- Respecteu i valoreu la relació positiva entre el vostre fill/a i els professionals: és clau per al seu benestar.
- No la interpreteu com un “aferrament excessiu”: és una base segura per avançar.
- Confieu en el ritme del vostre fill/a: la connexió no sempre és immediata.
- Compartiu informació emocional rellevant amb els professionals (situacions d’estrès, canvis a casa…).
- Feu visible el treball conjunt: l’infant ha de percebre coherència entre família i escola.
9. Evidència científica
Estudis com els de Rogers & Dawson (2010), Kasari et al. (2015) o Prizant & Wetherby (2020) mostren que les intervencions basades en la relació i la responsivitat emocional (com el model DIR/Floortime o SCERTS) milloren significativament la comunicació, la regulació emocional i l’adaptació social dels infants amb TEA.
Les guies del NICE (2021) i de l’ASHA (2020) recomanen que les intervencions es fonamenten en relacions de confiança i interaccions significatives, ja que el vincle emocional és un precursor directe de l’aprenentatge i la comunicació funcional.
10. Conclusió
Treballar amb un xiquet o xiqueta amb autismeno és només aplicar tècniques: és entrar en la seua manera de sentir i comunicar.
Quan connectem emocionalment, obrim la porta a la confiança, i des d’eixa confiança, tot allò que era difícil —mirar, parlar, provar, esperar— es torna possible.
Perquè abans mestres, som persones que acompanyen persones. I en aquest camí, la connexió emocional és el pont invisible que converteix la intervenció en vincle i l’aprenentatge en vida.
ALTRES TRADUCCIONS
