Inici > DIFICULTAT AUDITIVA > ETAPES BIMODAL > 👂 DIFICULTAT AUDITIVA EN L’ESCOLA: escoltar més enllà del so

👂 DIFICULTAT AUDITIVA EN L’ESCOLA: escoltar més enllà del so

DIFICULTAT AUDITIVA

18 d'octubre de 2025

Hola a totes i tots:

Cada dia, a les nostres aules, hi ha xiquets i xiquetes que “escolten diferent”. La dificultat auditiva no sempre és visible, però pot afectar profundament la comunicació, el llenguatge, l’aprenentatge i la participació social. Reconèixer-la a temps i actuar amb estratègies adequades pot marcar la diferència entre un alumnat que “se sent fora” i un alumnat que se sent inclòs i comprés.

1. Com es manifesta una dificultat auditiva?

Les dificultats auditives poden anar des d’una pèrdua lleu o unilateral fins a una hipoacúsia severa o profunda. Depenent del moment d’aparició (prelocutiva o postlocutiva) i del tipus (conductiva, neurosensorial o mixta), les manifestacions seran diferents.

– Senyals d’alerta a l’aula:

No respon quan se’l crida o sembla “distret”.
Dificultat per seguir les instruccions verbals, especialment en ambients sorollosos.
Pronuncia paraules amb omissions o deformacions.
Mostra retard en l’adquisició del llenguatge oral.
Prefereix mirar la boca quan li parlen (lectura labial espontània).
Baix rendiment en activitats d’expressió oral o lectura.
Evita participar en converses de grup o mostra cansament després de llargues explicacions.

2. Nomenclatura actual en educació

Segons la normativa educativa valenciana i estatal, el terme actual és “alumnat amb dificultat auditiva” dins de la categoria d’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu (NESE).

Ja no s’utilitzen expressions com “sord” o “deficient auditiu” en documents formals, sinó termes que posen el focus en la persona i no en la limitació: “Alumnat amb dificultat auditiva” o “alumnat amb pèrdua auditiva”.

3. Com detectar-la a l’escola

Els mestres són clau en la detecció precoç. Quan s’observa algun senyal d’alerta, es recomana:

Registrar observacions en diferents situacions (classe, pati, música…).
Comprovar la resposta auditiva a diferents distàncies i volums.
Descartar causes puntuals (refredats, taps de cera…).
Informar la família amb delicadesa i derivar al servei mèdic o d’orientació.
Sol·licitar valoració de l’Equip d’Orientació Educativa (EOE), que coordinarà amb els serveis sanitaris si cal.

4. Eines i recursos que ofereix Conselleria

Ajudes tècniques i tecnològiques: bucles magnètics, FM, sistemes Roger, adaptadors Bluetooth, amplificadors.
Adaptacions d’aula: situar l’alumne prop del docent, bona il·luminació, reducció del soroll de fons, ús de suports visuals.
Serveis d’orientació i especialistes d’Audició i Llenguatge (AL).
Programa de detecció precoç de la hipoacúsia (en coordinació amb Sanitat).
Material accessible: vídeos subtitulats, transcripcions escrites, recursos visuals i pictogrames (ARASAAC).
Formació docent en inclusió i atenció a la diversitat sensorial.

5. Estratègies logopèdiques per a l’alumnat amb dificultat auditiva

El treball logopèdic busca millorar la percepció auditiva residual, la discriminació sonora, la lectura labial, la veu i la comprensió lingüística.

Estratègies concretes:

Entrenament auditiu amb sons ambientals i paraules conegudes.
Lectura labial i paraula complementada (Cued Speech).
Associació so-grafema per reforçar la lectoescriptura.
Treball amb suport visual i pictogrames.
Ritme, música i vibració per millorar l’entonació i la prosòdia.
Ús de SAAC (Sistemes Augmentatius i Alternatius de Comunicació) quan la comprensió oral és limitada.

6. Estratègies per als tutors

Parlar de cara, amb bona il·luminació i sense cobrir-se la boca.
Repetir o reformular el missatge en lloc de cridar.
Acompanyar sempre la parla amb suport visual (imatges, gestos, escrits).
Donar anticipació i context abans d’una explicació.
Assegurar-se de la comprensió amb preguntes senzilles (“Què hem de fer ara?”).
Permetre l’ús d’auriculars, FM o altres dispositius sense estigmatitzar.
Incloure l’alumne en activitats orals amb suport del grup.
Evitar parlar d’esquena o mentre s’escriu a la pissarra.

7. Orientacions per a famílies

Col·labora amb el centre i l’especialista d’AL per unificar criteris.
Mantén revisions audiomètriques periòdiques.
Fomenta la comunicació visual a casa: mirades, gestos, lectura conjunta.
Utilitza contes adaptats amb suport visual i text ampli.
Dona temps per respondre, no completes les frases.
Celebra els progressos, per menuts que siguen.

8. Evidència científica

Les investigacions (Nicholas & Geers, 2018; Flexer, 2020; Leybaert & LaSasso, 2010) demostren que:

L’accés precoç al llenguatge oral o signat és essencial per al desenvolupament cognitiu.
Els dispositius auditius combinats amb estimulació logopèdica intensiva milloren la percepció fonològica i la comprensió lectora.
La Paraula Complementada i l’ús de SAAC visuals són eines científicament contrastades per facilitar la comunicació i la lectoescriptura.

9. Col·laboració interdisciplinar

El treball conjunt entre tutor/a, mestre/a d’AL, orientador/a, família, otorinolaringòleg, audiòleg i terapeuta ocupacional és fonamental.
Només així es pot garantir un pla d’intervenció coherent, adaptat i amb continuïtat entre escola i família.

10. Mites i realitats

Mite	Realitat
“Porta audiòfon, ja sent bé”	No sempre percep tots els sons o freqüències, depén del tipus i grau de pèrdua.
“Entén si li parles fort”	El volum no millora la comprensió; cal parlar clar i amb suport visual.
“És tímid o no vol participar”	Pot sentir inseguretat per no entendre el que passa al seu voltant.
“Només necessita adaptacions tècniques”	També necessita suport emocional i estratègies comunicatives.

11. Recursos recomanats

12. Conclusió

La dificultat auditivano és una barrera insalvable, sinó una manera diferent d’accedir al món del llenguatge i la comunicació.
Amb formació, empatia i coordinació, l’escola pot convertir-se en un espai on tots els sons —encara que siguen silenciosos— tenen veu, significat i valor.

ALTRES TRADUCCIONS