🌫️ PROCESSOS NEUROLÒGICS EN L’AUTISME: Quan el món es percep d’una altra manera

Hola a totes i tots:

Cada vegada entenem millor que l’autisme no és un conjunt de “conductes estranyes”, sinó una forma diferent de processar la realitat.

En aquesta entrada voldria explicar, d’una manera molt planera i basada en l’evidència actual, alguns processos neuropsicològics que influeixen en el dia a dia del nostre alumnat:

• la manera com perceben,
• com interpreten,
• com pensen,
• com senten,
• i com reaccionen davant del món.

No és teoria abstracta: té implicacions reals a l’escola i a casa, i ens ajuda a acompanyar-los millor.

1. Una forma diferent de percebre el món

Molts estudis actuals (Friston, Van de Cruys, Mottron, 2024–2025) indiquen que el cervell autista processa la informació amb:

• Hiperpercepció (massa intensitat): Els estímuls sensorials no es filtren tant: la llum és més llum, el soroll és més soroll, una emoció pot sentir-se com “massa”.
• Hipodistracció: És difícil ignorar estímuls que per a altres passen desapercebuts: el rellotge, el fluorescent, una olor, una etiqueta.
• Processament detallat i no global: Es fixen més en parts que en el conjunt: això pot ser un talent, però també dificulta entendre contextos socials amplis.

Efecte en el dia a dia:
canvis bruscs → saturació;
molt soroll → bloqueig;
informació visual massa carregada → estrès.

2. Pensament dicotòmic: blanc o negre

El pensament dicotòmicno és “rigidesa” per caprici. Té base neurocognitiva. La investigació actual indica que el cervell autista:

• Necessita categories clares per a reduir la incertesa: Les situacions ambigües generen una sobrecàrrega cognitiva enorme.
• Processa millor informació literal i binària. Per això “ja veurem”, “potser després”, “fes-ho a la teua manera”, no sol ser útil.
• Les regles donen seguretat: Quan les normes canvien o són poc clares → ansietat + bloqueig.

Exemples amb xiques/es:

• “O eres amic meu o no ho eres” → dicotomia per reduir confusió.
• “Si la mestra m’ha dit bé una vegada, sempre ha de ser així”.
• “Si falle, és un desastre” → costen els grisos.

3. Labilitat emocional: emocions que esclaten o s’apaguen

La labilitat emocional en l’autismeno és “immaduresa”. Està relacionada amb:

• Sobrecàrrega sensorial + predictibilitat baixa (el sistema nerviós es fatiga abans).
• Menys capacitat per regular la intensitat emocional (Teories de reactivitat amígdala-còrtex prefrontal).
• Necessitat de rutines per sentir seguretat: Quan aquestes fallen, les emocions s’intensifiquen.

La labilitat emocional pot manifestar-se com:

• plors inesperats,
• irritabilitat sobtada,
• shutdown (apagament),
• meltdown (explosió emocional),
• hiperreactivitat a “xicotetes” frustracions.

Recordem:no és dramatisme. És un sistema emocional que funciona d’una altra manera.

4. Camp simbòlic i pensament abstracte

Moltes persones autistes tenen dificultats en:

• la comprensió d’ironia, dobles sentits i metàfores,
• la interpretació simbòlica (què representa açò?),
• la lectura de contextos socials implícits,
• la flexibilitat en imaginar “possibilitats” o “matisos”.

Açò no significa que no entenguen símbols, sinó que: el seu cervell prioritza informació literal i concreta,
i requereix més temps i suport per interpretar allò queno és explícit.

Exemple:
“Estic a tope hui” → pot ser interpretat literalment.
“Se m’ha passat el temps volant” → confusió.

5. Reactivitat emocional i neurofisiològica

Les investigacions de 2024–2025 sobre la reactivitat autònoma mostren:

• Sistema nerviós més reactiu a estímuls socials: Escanejar cares, veus, grups, converses → enorme cost energètic.
• Reaccions desproporcionades no són voluntàries: Una explosió o un bloqueigno és una elecció, és el resultat d’un pic d’activació neurofisiològica.
• La regulació necessita ajudes externes: rutines, anticipació, descans sensorial, explicacions visuals.

6. Orientacions per a l’escola (basades en evidència actual)

• Explicar tot de manera clara, concreta i visual: Evitar ambigüitats, metàfores o ordres generals.
• Estructurar el dia: horaris visuals, anticipació de canvis, rutines estables
• Reduir càrrega sensorial: llum suau, menys soroll, racons tranquils, possibilitat de descans regulat
• Utilitzar “mapes de regulació”: Què em passa?, Què necessite?, Què puc fer?
• Ensenyar les emocions amb suport visual i explícit: termòmetres emocionals, panells de necessitats, scripts socials
• Validar sempre les seues emocions: “No et passa res” (NO ajuda), “Entenc que aquest soroll et moleste. Busquem una solució” (SÍ ajuda).

7. Orientacions per a famílies

• Explica què passarà sempre que pugues: Canvis, visites, activitats, temps d’espera.
• Observa els triggers: Sorolls, llums, multitasking, confusió social.
• Proposa opcions concretes: “Vols descansar en el sofà o a la teua habitació?”
• Accepta la seua manera de sentir: No ho fan per cridar l’atenció. El seu sistema nerviós necessita més regulació.
• No forces la comunicació en moments de bloqueig: El cervell està “desconnectat” per autoprotecció.

8. Per acabar…

Quan entenem com perceben, pensen i senten, tot canvia: la mirada, l’acompanyament, els suports i les expectatives.

L’autisme no és un problema de conducta. És una manera diferent de funcionar a nivell neuropsicològic, que necessita comprensió, estructura i respecte.

• Mail

ALTRES TRADUCCIONS