🌪️ HIPERFOCUS EN ALTES CAPACITATS: Quan el món desapareix

ALTES CAPACITATS
14 de novembre de 2025

Hola a totes i tots:

Com a mestra d’Audició i Llenguatge, he vist molts xiquets i xiquetes amb altes capacitats submergits durant hores en allò que els apassiona: construccions, llibres, experiments, dibuixos, jocs de lògica…
A vegades ens sorprèn la seua concentració. Altres vegades ens preocupa que “desconnecten del món”.
Això que observem té un nom: hiperfocus. I entendre’ls és clau per acompanyar-los amb empatia i equilibri.

1. Què és l’hiperfocus?

És un estat d’atenció molt intensa i sostinguda en una activitat, tema o tasca que desperta un alt interès personal.
Durant aquest estat, la persona amb altes capacitats pot perdre la noció del temps, oblidar necessitats bàsiques (menjar, descans) i mostrar resistència a interrompre el que està fent.

És una característica freqüent en perfils d’altes capacitats i en neurodivergències com TEA o TDAH, encara que per motius diferents.

No és una obsessió patològica, sinó una forma diferent d’atendre i processar la informació, amb base neurobiològica.

2. Què diu la investigació?

Estudis recents (Jauk et al., 2023; Kaufman, 2024) mostren que:

  • Les persones amb altes capacitats tenen una activació neuronal més eficient en circuits d’atenció selectiva.
  • Es combina alta curiositat intrínseca amb una forta motivació interna (motivació endògena).
  • Durant l’hiperfocus, el cervell allibera més dopamina, generant una sensació de plaer i benestar.

En resum: el cervell es “recompensa” a si mateix per aprendre.

3. Com es manifesta?

L’hiperfocus pot ser molt positiu, però també pot portar dificultats si no s’acompanya adequadament.

Quan és un recurs positiuQuan pot generar problemes
Alta concentració i rendiment.Resistència a canviar d’activitat.
Producció creativa excepcional.Desconnexió social o frustració davant interrupcions.
Aprenentatge profund i autònom.Dificultat per prioritzar o gestionar el temps.
Alta satisfacció personal.Fatiga mental o ansietat post-hiperfocus.

4. Per què és important entendre’l a l’escola?

Perquè sovint, l’hiperfocus és malinterpretat com a:

  • “Mania”, “obsessió” o “tancament”.
  • “Falta d’atenció a altres coses”.
  • “Desinterès pel grup o pel mestre”.

En realitat, és una mostra de com el cervell amb alta capacitat canalitza la curiositat i la motivació.
El repteno és eliminar l’hiperfocus, sinó aprendre a regular-lo i integrar-lo en l’aprenentatge.

5. Orientacions per a docents

– Valida i canalitza

  • Reconeix el seu interès: “Vaja, t’interessa molt això! Com podríem utilitzar-ho per aprendre altres coses?”.
  • Relaciona el seu hiperfocus amb continguts curriculars (per exemple, si li fascinen els dinosaures, utilitza-ho per treballar lectura o matemàtiques).

– Estableix temps visuals

  • Utilitza temporitzadors visuals o pictogrames per marcar quan començar i quan acabar la seua activitat.
  • Anticipa els canvis amb avisos clars i temps de transició: “En 5 minuts tancaràs i després m’expliques el que has descobert.”

– Crea moments de compartir

  • Dona-li espai per exposar el que ha investigat: mural, xicoteta presentació o vídeo curt.
  • Fes que el grup valore la seua aportació: millora l’autoestima i la inclusió.

– Educa la regulació emocional

  • Ajuda’l a reconèixer senyals de fatiga o saturació: “Com et sents ara? Necessites parar un moment?”.
  • Introdueix rutines de descans breus: respiracions, estiraments, canvi d’espai.

6. Orientacions per a famílies

– A casa:

  • Respecta moments de concentració, però posa límits saludables de temps.
  • Fes pauses actives: “Quan acabes aquesta part, anem a berenar o a caminar.”
  • No castigues ni interrompis bruscament; ajuda’l a “desconnectar amb sentit”.
  • Evita forçar-lo a diversificar interessos de manera abrupta. Es pot ampliar el focus a poc a poc (“I si busquem també animals prehistòrics marins?”).

– Per treballar la flexibilitat:

  • Jocs de canvi de regla (com hem parlat en funcions executives).
  • Rodes de paraules amb temes nous.
  • Activitats que combinen el seu interès amb elements nous (crear un conte amb el seu tema favorit però amb altres personatges o escenaris).

7. Estratègies pedagògiques basades en evidència

(Referència: Pfeiffer & Gentry, Gifted Child Quarterly, 2024)

  • Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) amb temes d’interès personal.
  • Compactació curricular: permet avançar continguts a ritme propi i dedicar temps al seu hiperfocus.
  • Mentoria: un docent o adult guia que l’ajuda a canalitzar curiositat sense saturar-se.
  • Educació emocional integrada: ensenyar a reconèixer quan parar, descansar i prioritzar.

8. Per acabar…

L’hiperfocusno és un problema, és una finestra oberta a la passió i a la creativitat.
El repte és aprendre a mirar a través d’ella, no a tapar-la.
Amb empatia, límits respectuosos i oportunitats d’expressar-se, aquests xiquets i xiquetes poden convertir la seua intensitat en talent i la seua curiositat en aprenentatge significatiu.

Perquè, de vegades, estar “massa concentrat” és només una altra manera d’estimar allò que es fa.

ALTRES TRADUCCIONS

Avís de privacitat

Este lloc web utilitza només cookies tècniques necessàries per al seu funcionament. No s’emmagatzemen dades amb finalitats publicitàries ni es comparteixen amb tercers. S’utilitza analítica interna sense cookies, i només es recull la IP amb finalitats de seguretat.

Veure política de cookies