🌟AACC vs SUPERDOTACIÓ vs GENIS

Hola a totes i tots:

Un tema que genera confusió al claustre i a les famílies és la terminologia: altes capacitats, superdotació, genis… Són paraules que es relacionen amb capacitat intel·lectual elevada, però no signifiquen exactament el mateix, i cada una demana una resposta educativa diferent.

1. Definicions i diferències

• Altes Capacitats (AACC):
  • Terme ampli que inclou potencial elevat en una o diverses àrees (intel·lectual, creativa, artística, de lideratge, motriu).
  • No sempre implica un resultat escolar espectacular: és una potencialitat que cal detectar i desenvolupar.
• Superdotació:
  • S’utilitza normalment per referir-se a un nivell intel·lectual molt alt (quantificat habitualment amb un CI ≥ 130) i/o rendiment excepcional.
  • És un subconjunt dins de l’ampli concepte d’AACC; estadísticament representa un percentatge menor.
• Genis:
  • Paraula col·loquial i cultural per persones amb aportacions extraordinàries en alguna disciplina.
  • No és una categoria diagnòstica educativa: solem utilitzar-la per parlar d’excepcionalitat molt extrema o d’aconseguiments extraordinaris (per exemple: inventors, artistes de vèrtex).

2. Taula comparativa (resum ràpid)

Aspecte	Altes Capacitats (AACC)	Superdotació	“Genis” (col·loquial)
Què descriu	Potencial elevat en una o diverses àrees	Elevada capacitat intel·lectual general (CI≥130) o rendiment excepcional	Nivell excepcional d’aportació o creativitat en una o diverses àrees
Percentatge estimat*	Depèn de la definició (entre 5–10% segons criteris amplis)	~2% (CI≥130) en termes estadístics clàssics.	Extremadament estrany (mig percentil superior de resultats excepcionals)
Com es detecta	Proves, observació, inventaris de talent, rendiment, creativitat	Proves d’intel·ligència estàndard + evidència acadèmica	Resultats extraordinaris; sovint reconeixement extern
Resposta educativa	Enriquiment, diferenciació, desenvolupament de talent	Enriquiment + considerar acceleració o adaptacions més contundents	Suport especialitzat, mentoria, programes d’alt rendiment

3. Com detectar (pas a pas i senzill)

1. Observació rutinària: curiositat intensa, aprenentatge ràpid, preguntes profundes, hiperfocalització en interessos.
2. Registre escolar: revisar expedients, notes i treballs creatius fora de l’esperat.
3. Proves i qüestionaris: tests d’intel·ligència (quan cal), tests de creativitat, inventaris de talents i informes pedagògics.
4. Visió global: valorar context familiar, convivència, bilingüisme o altres factors que poden “mascarar” el perfil.
5. Derivació: orientació del centre i equips psicopedagògics (i, si és necessari, proves externes) per formalitzar un pla.

Nota: la deteccióno és només un test; és un procés col·laboració: tutor/a + orientador/a + família + especialista.

4. Respostes educatives amb evidència (què funciona)

Les intervencions amb més suport empíric inclouen:

• Enriquiment curricular (in-class enrichment):
  • Tasques més complexes, projectes d’investigació, treball per problemes.
  • Ajuda la motivació i la profunditat.
• Diferenciació i compactació:
  • Reduir repeticions innecessàries (compactar currículum) perquè l’alumne avance al seu ritme.
• Agrupaments per nivell o interessos:
  • Ingressar en grups de treball avançat o per temes (mentoring, clubs científics).
• Acceleració curricular (quan estiga indicada):
  • Avançar curs o matèria segons criteri, amb seguiment socioemocional.
• Desenvolupament de la metacognició i estratègies d’aprenentatge:
  • Ensenyar a planificar, gestionar frustracions i perfeccionisme.
• Atenció socioemocional:
  • Molts AACC pateixen ansietat o perfeccionisme; el suport emocional és clau.
    

5. Exemple pràctic per a l’aula (3 idees fàcils)

1. El dia del repte: una vegada al mes, ofereix un repte o projecte obert (investigar, crear, presentar en 10 minuts). L’alumnat amb AACC pot optar per aprofundir.
2. Compactació de tasques: si un alumne domina continguts, permetre’l demostrar-ho ràpid i donar-li tasques de nivell superior.
3. Mentoria: connectar l’alumne amb un docent o alumne major que el guie en un projecte (ciències, escriptura, art).

6. Consells per a les famílies

• Parleu amb el tutor/a si sospiteu ritmes diferents (no espereu que ho resolga només l’escola).
• Demaneu una valoració psicopedagògica si hi ha signes constants (aprèn molt ràpid en una àrea, es mostra avorrit, perfeccionista).
• Fomenteu interessos intensos: llegir, cursos, clubs, museus, activitats extraescolars.
• Vigileu la salut emocional: escolteu, valideu frustracions i busqueu suport si apareix ansietat.

7. Reflexió final

No hi ha una única etiqueta que ho resolga tot. Altes Capacitats, superdotació i la idea de “genis” formen un espectre que requereix mirada, detecció i respostes diverses. Com a docents i famílies, la nostra missióno és posar una etiqueta, sinó veure la persona, ajustar l’ensenyament i assegurar oportunitats reals perquè aquell potencial creixi amb benestar. Quan detectem i acompanyem bé, l’educació deixa de ser una limitació i es converteix en un trampolí.

• Mail

ALTRES TRADUCCIONS