un poema comú per a totes.

Ya ni cerramos los ojos de Patricia Benito.

Una reflexió al voltant de les noves tecnologies, les persones i el seu ús i relacions quotidianes. Ens mirem, ens cuidem, ens ajudem? O més bé restem pendents de les pantalles i del que aquestes "ens comuniquen"?

Aquesta reflexió s'ha fet a l'aula de l'E34. A partir d'un mateix text, l'alumnat ha reflexionat col·lectivament i individualment, transformant un vers, una idea d'un poema en una imatge. Treballant a partir del collage, les textures i la fotografia, amb l'objectiu de crear nous significats.

Ens comuniquem, cada vegada més, amb imatges que contenen significats. No restem passius davant d'aquestes; analitzem-les, pensem-les i creem-les críticament i conscientment.

Et convidem a llegir el Poema de Patrícia Benito i a llegier alhora les creacions de les i els companys.

Esperm que gaudeixes i reflexiones!

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies