FRANCESC TÀRREGA I EIXEA (1852-1909)
Va nàixer el 21 de novembre de 1852 a Vila-Real (Castelló). Els seus pares s’havien desplaçat des de Castelló a esta localitat como a casolans del convent de clarisses de Sant Pasqual.
De xiquet una caiguda a una séquia li va danyar la vista. Tement que es quedara cec, els seus pares tornen en 1858 a Castelló per a que assistira a classes de música i poder guanyarse la vida tocant un instrument, estudiant amb el músic cec Manuel González "el cec de la Marina" qui li va iniciar en la guitarra.
En 1862, després de tocar un concert a la ciutat, el guitarrista Julián Arcas li aconsella traslladar-se a estudiar a Barcelona. Allí prompte abandonà els estudis, dedicant-se a tocar en diversos cafés, per la qual cosa son pare ho portà de volta a Castelló.
Despres de morir son pare, en 1874 l’empresari Antonio Canesa li costejà un viatge a Madrid per estudiar al conservatori. Per consell d’Arrieta abandonà els seus estudis de piano centrant-se en la guitarra, consagrant-se ràpidament com a guitarrista d’èxit.
En 1881 inicià una gira per França i Anglaterra, abans de tornar a Espanya, on després de contraure matrimoni s’estableix a Barcelona, punt de partida de noves gires per Espanya i França, tocant en 1897 en la prestigiosa Sala Pleyel parisenca.
Amb l’arribada del nou segle, els seus problemes de salut es van aguditzant, impedint-li en nombroses ocasions tocar la guitarra. El 3 de desembre de 1909, després d’un concert a Picanya (València), es sent malament i decideix tornar a Barcelona, on mor el 15 d’eixe mateix mes.
El seu cos és traslladat a Castelló, soterrant-se al seu Cementeri Municipal el día 20, amb grans mostres de dolor i afecte.
Recentment (i per a la majoria desconegudament) la seua fama hi ha transpasat totes les fronteres mundials, al convertir-se els compasos 13, 14 i 15 de la seua composició Gran Vals en la sintonia dels telèfons mòbils d’una coneguda marca finlandesa.