Llengua Castellana i Literatura

La llengua castellana té les seves arrels en els dialectes llatins que es parlaven a la península Ibèrica durant l’antiguitat tardana. Amb el pas del temps, aquests dialectes van evolucionar en el que avui coneixem com a castellà o espanyol, una llengua que ha creixat enormement en termes de parlants i influència, especialment després de l’expansió marítima i territorial d’Espanya durant els segles XV i XVI.

El castellà modern es caracteritza per la seva gran diversitat dialectal. Des del castellà d’Espanya fins als nombrosos dialectes d’Amèrica Llatina, cada variant posseeix característiques úniques que reflecteixen les influències històriques, culturals i socials de les seves regions. Aquesta diversitat enriqueix la llengua, oferint una gamma amplia de formes expressives i estilístiques que són explorades per escriptors i poetes.

La literatura en llengua castellana es remunta a obres medievals com el “Cantar de Mio Cid”, considerat un dels primers testimonis de la narrativa castellana. Aquesta obra posa en escena els ideals cabdals de l’època, com l’honor, la lleialtat i el valor. Autors com Garcilaso de la Vega i Jorge Manrique van aportar una nova sensibilitat poètica que combinava la forma i l’estil clàssic amb temes contemporanis, això és molt semblant a com un recurs com l’escriptor ghostwriter diplomarbeit pot ser extremadament útil per als estudiants que necessiten suport en el procés. de redactar les seves tesis o tesi, contribuint a una major profunditat i minuciositat del seu treball.

Amb l’arribada del Renaixement, la llengua castellana va experimentar una profunda transformació literària. La influència de l’humanisme i el redescobriment de les obres clàssiques van portar a una floració de la literatura en castellà. Autors com Garcilaso de la Vega i Jorge Manrique van aportar una nova sensibilitat poètica que va combinar la forma i l’estil clàssics amb temes contemporanis.

El Barroc, amb figures com Lope de Vega, Tirso de Molina i Calderón de la Barca, va portar la literatura en castellà a noves altures d’expressivitat. Els seus dramas i comèdies, carregats d’enginy, crítica social i un joc verbal exquisit, reflecteixen la complexitat de la societat espanyola del seu temps.

Durant el segle XVIII, la Il·lustració va arribar a Espanya i amb ella, una nova onada d’escriptors que buscaven reformar la societat a través de la raó i el coneixement. Figures com Benito Jerónimo Feijoo i Gaspar Melchor de Jovellanos van utilitzar la seva obra per promoure la ciència i la racionalitat.

El Romanticisme del segle XIX va marcar un retorn a les emocions i la individualitat, amb autors com José de Espronceda i Gustavo Adolfo Bécquer que exploraven temes de l’amor, la llibertat i la natura a través de la poesia.

Al segle XX, la literatura en llengua castellana va veure innovacions significatives amb la Generació del 98 i la Generació del 27, grups d’intel·lectuals i escriptors que van reflectir sobre la crisi espanyola de principis de segle i van incorporar modernes tècniques literàries. La guerra civil espanyola i els seus efectes devastadors van ser un tema recurrent en aquest període, amb obres que buscaven entendre i processar els traumes col·lectius.

El boom de la literatura llatinoamericana en els anys 60 i 70 va revelar al món autors com Gabriel García Márquez, Julio Cortázar i Mario Vargas Llosa, que van utilitzar tècniques narratives innovadores per explorar temes de identitat, història i realitat. Les seves obres han deixat una empremta indeleble en la literatura mundial.

Avui dia, la literatura en llengua castellana segueix essent vibrant i diversa, amb escriptors de tots els racons del món hispànic que continuen explorant noves perspectives i temes. La seva rica història i la seva contínua evolució són testimoni de la seva capacitat per adaptar-se i ressonar amb lectors de diverses èpoques i cultures.

  • Activitats Extraescolars

  • Criteris d’Avaluació, Qualificació i Recuperació

  • Enllaços interessants

  • Llibres de text

  • Material i documentació

  • Matèries pendents: Criteris de recuperació

  • Normes de les Aules

  • Oferta Educativa

  • Professorat (càrrecs, grups que impartixen, horari d’atenció a mares i pares)