D’ON PROVÉ EL NOM “LLOIXA”?

Els orígens de Sant Joan es remunten a la denominació àrab. La zona que hui es coneix com el terme municipal de Sant Joan estava formada por tres poblats musulmans: Benialí, Lloixa i Benimagrell.

Lloixa correspon a la partida antiga de Sant Joan, situada a l’oest del municipi, és a dir, en la zona en què es troba ubicat el nostre institut.

A finals del segle XII la ciutat Lloixa va quedar deshabitada i passà a formar part de Benialí. Malgrat tots els problemes d’abastiment d’aigua que ja eren importants en aquella època, els àrabs van aconseguir una horta fèrtil i productiva gràcies a l’enginyós sistema de reg que crearen. Esta influència àrab actualment es pot apreciar en els noms que encara hui porten les séquies principals (gualeró, assut,…)

Quan el rei en Jaume I va conquerir estos tres poblats es va trobar amb esta xarxa hidrogràfica i la hi va mantenir. Amb l’arribada dels cristians, la mesquita es va consagrar a Sant Joan, posteriorment Sant Joan no sols farà referència a l’església sinó que també substituirà l’antic nom àrab del poble: Benialí (fill d’Alí).

Els topònims constitueixen una part fonamental de la nostra herència cultural, ens informen de com els nostres avantpassats interpretaven la realitat que els envoltava i de com van construir la seua pròpia manera de viure a partir de la delimitació particular de l’espai, perquè els topònims ens ajuden a localitzar els llocs i a situar-nos-hi. El topònim és un testimoni plàstic i una forma d’empremta arqueològica.

Lloixa és un topònim rural (fora del nucli urbà) que recorda la memòria dels nostres majors. Es tracta, doncs, de respectar la tradició dels habitants d’este territori.

Victòria Sangüesa i Aguilar