L’alumne PAU ACERO MORENO de 2º Batx. ha estat guardonat amb un premi en la Prova Cangur 2026 PV. Divendres 29 de maig de 2026 a la Plaça de Ferrándiz i Carbonell del Campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València celebrarem la cerimònia de lliurament.
Enhorabona per l’esforç i el bon fer.
ACTIVITATS ABRIL 2026
14/04/26
Avui, l’Aula Oberta amb els/les companys/es del laboratori de 3r d’ESO, ens hem proposat fer una foto sense càmera de fotos. L’antotípia és una tècnica fotogràfica artesanal que utilitza pigments vegetals fotosensibles, com la cúrcuma, per a crear imatges mitjançant l’exposició al sol. En este procés, el sol degrada el pigment en les zones exposades, mentre que els objectes (com les fulles seques) bloquegen la llum, preservant el color original i creant una “ombra” o silueta de la imatge.
Necessitarem: cúrcuma en pols, alcohol etílic per extreure el pigment, paper gruixut com el d’aquarel·la, fulles seques premsades prèviament, pinzells d’esponja i plàstics transparents.
Primerament preparem l’emulsió. Mesclem en un vas de precipitats aproximadament una culleradeta de cúrcuma amb alcohol fins a obtindre una solució saturada. Es pot filtrar amb un filtre de cafè per a evitar grumolls. Com que el tint de cúrcuma taca molt cal treballar a sobre de papers de diari per no embrutar la taula.
En un lloc amb llum tènue, apliquem la mescla sobre el paper amb un pinzell d’esponja. És recomanable aplicar diverses capes, deixant assecar entre cada una, per a obtindre un color més intens i major contrast.
Una vegada sec el paper, es col·loquen les fulles seques damunt creant el disseny que vulguem. Ho fiquem dintre d’un plàstic transparent, retoquem la composició, eliminem l’aire i fixem amb cinta adhesiva per a assegurar que les fulles queden perfectament planes contra el paper.
Exposem el conjunt al sol directe. El temps pot variar des de 20 minuts fins a 6 hores, depenent de la intensitat del sol i la concentració del tint. Podem comprovar que les zones lliures de fulles comencen a empal·lidir.
16/04/26
El saló d’actes de l’institut es transforma avui en un escenari ple de brillantina, jaquetes de cuir i ritmes dels anys 50. Tenim el plaer de convidar a l’alumnat de l’Aula Oberta per gaudir del musical “Grease”, una representació plena d’energia realitzada amb tot l’esforç i el talent per l’alumnat de teatre de 2n de Batxillerat.
L’expectació es nota en l’ambient des del moment en què els convidats ocupen les seues butaques. Quan s’apaguen les llums i comencen a sonar els primers acords de You’re the One That I Want, la màgia del teatre ho inunda tot. És emocionant veure com la música trenca qualsevol barrera.
Aquesta jornada destaca per valors que van més enllà de l’artístic:
Inclusió i convivència: El teatre es converteix en un punt de trobada on la diversitat és la protagonista i on l’únic que importa és gaudir de l’espectacle junts.
Esforç compartit: Per a l’alumnat de 2n de Batxillerat, actuar davant d’aquest públic tan agraït és la millor recompensa després de mesos d’assajos i preparatius. L’Aula Oberta se’n va amb la satisfacció d’haver compartit un matí inoblidable on el rock-and-roll ens ha recordat que, quan ens unim a través de la cultura, tots som un mateix equip.
17/04/26
Avui, l’Aula Oberta amb els/les companys/es del laboratori de 3r d’ESO hem retirat les fulles per a veure la silueta groga protegida del sol. És recomanable extreure la composició del plàstic com més aviat millor, separar les fulles seques que es poden reutilitzar, per evitar condensació dintre del plàstic que embrute la imatge.
Per a canviar el color a un to rogenc o cafè i augmentar el contrast, fem el revelat intensificador que consisteix a submergir la peça dintre d’una safata amb una solució d’aigua amb bicarbonat de sodi.
Finalment, deixem assecar l’obra acabada a l’ombra en un lloc ventilat, com un estenedor de roba. Si queda un poc arrugada es pot premsar entre uns llibres i ja podem emmmarcar-la. Explicació científica. La cúrcuma conté curcumina, un pigment altament sensible a la radiació solar. L’energia dels raigs UV trenca els enllaços químics del pigment en un procés de fotòlisi. A les zones exposades, el color es degrada i desapareix per una oxidació molecular. Les fulles seques actuen com a barrera física, bloquejant el pas dels fotons del sol. Això preserva el pigment intacte sota l’objecte, creant la imatge per contrast cromàtic. Finalment, un medi alcalí pot alterar el pH del pigment per canviar-ne el color
Avui la nostra cuina de 2n d’ESO PAC, s’omple de fragàncies fresques i molta activitat. Ens hem posat mans a l’obra per a preparar una recepta saludable i sorprenent: mini-pizzes de carabasseta.
La jornada comença amb la preparació de la verdura. Primer de tot, llavem bé les carabassetes, les pelem i les ratllem amb cura; una vegada ratllades, els afegim una mica de sal i les deixem reposar; aquest pas és vital perquè la verdura solte tota l’aigua i la massa no ens quede molla.
Mentre la carabasseta “sua”, aprofitem el temps per a mesclar en un bol gran un ou batut, pa ratllat, formatge ratllat, all en pols, sal i pebre negre.
Quan la carabasseta ja ha reposat prou, l’escorrem amb força per a eliminar el líquid sobrant i la incorporem a la mescla de l’ou. Ara ve la part més artesanal: anem fent boletes amb les mans, les xafem per donar-los forma de base de pizza i les col·loquem a la safata; finalment, les fiquem al forn a 180°C. Passats uns 25 minuts, quan veiem que ja estan daurades per un costat, els donem la volta amb cura perquè es cuinen uniformement.
Una vegada les bases de carabasseta estan ben daurades i cruixents, arriba el moment de l’emplatat, la part on cuidem l’estètica per a fer el plat atractiu. Hem triat com sempre un plat blanc i un negre per a diferenciar els equips.
Disposem les mini-pizzes de forma ordenada, evitant amuntegar-les perquè no perden la textura.
A l’hora de cuinar, hem posat el focus en la seguretat alimentària, identificant els al·lèrgens clau de la nostra pizza: el gluten del pa ratllat, la lactosa del formatge i l’ou que lligava la massa.
Amb tot preparat i la cuina neta, hem rebut al professorat per al tast: Aquest és el moment de la veritat. Han anat provant les diferents elaboracions mentre nosaltres explicàvem el procés i com havien gestionat les intoleràncies.
El veredicte ha sigut positiu destacant el sabor: L’equilibri entre l’all en pols i el formatge donava un gust potent però agradable.
No obstant la textura no ha sigut del tot correcta, la carabasseta no ha escurrit bé del tot i la base no ha sigut tant consistent com voldríem.
Veure les cares de satisfacció de les profes en tastar la nostra pizza de carabasseta ha sigut la millor recompensa a la faena del dia. Marxem a casa amb la lliçó apresa i la panxa contenta!
20/04/26
Amb la presència d’un apicultor expert, hem fet un taller d’apicultura amb 4t d’ESO i l’Aula Oberta. Aprofitant que som al laboratori, hem aprofundit en detalls que han fascinat a l’alumnat, com el procés de fecundació dels ous: la reina, en el seu vol nupcial, emmagatzema l’esperma dels borrons i decideix de forma gairebé quirúrgica quins ous fecundar (que donaran lloc a femelles) i quins no (que seran mascles haploides).
Hem parlat de la seva visió ultraviolada, indispensable per localitzar el nèctar, i de com els tipus d’abelles (reina, obreres i borrons) coordinen les seves funcions mitjançant feromones. “És com si tota la colònia fora un sol animal repartit en milers de cossos”.
El moment àlgid ha arribat quan hem passat a l’acció directa quan hem obert els panals. L’expert ens ha ensenyat a identificar la gelea reial, eixa substància densa i blanquinosa produïda per les glàndules hipofaríngees de les obreres joves, l’únic aliment que permet a una larva convertir-se en reina.
Hem procedit a l’extracció de la mel, veient com el treball de milers d’hores es materialitzava en un degoteig daurat. L’alumnat ha pogut analitzar de prop les cel·les hexagonals de cera, una meravella de l’enginyeria natural que aprofita l’espai al mil·límetre.
Per tancar el taller, hem convertit les taules de pràctiques en una estació de tast sensorial. Hem posat a prova el nostre paladar amb tres varietats de mel ben diferenciades:
Mel de taronger: Per als qui buscaven la dolçor més pura i el perfum de la tarongina.
Mel de bosc: Per analitzar-ne la densitat i els tons foscos, propis dels melats de les alzines.
Mel de romer: Una explosió d’aroma mediterrània, gairebé medicinal.
En acabar, mentre netejàvem el laboratori, la sensació general era de respecte absolut cap a aquests insectes. L’alumnat de 4t i l’Aula Oberta no només ha après biologia; ha comprès la fragilitat de l’ecosistema i la importància de conservar aquests xicotets insectes tant importants per a l’ecosistema, per a la pol·linització i les plantes amb flor i que fan possible la nostra vida. Avui, la ciència ha tingut un gust dolç i una responsabilitat molt clara.
21/04/26
Amb l’alumnat de 3r d’ESO, hem portat a terme una de les accions més visuals del curs: la instal·lació de les tanques roges al cor de l’espai que anomenem el Racó Pigmalió.
El repte era aprofitar l’arquitectura del centre: hem anat muntant les tanques entre les columnes que sostenen el porxo del pati. En lligar el metall vermell a la pedra de les columnes, creant una mena de frontera visual.
Les columnes, que normalment passen desapercebudes, s’han convertit en els pilars de la nostra acció, i el color vermell vibrant de les tanques trencava totalment la monotonia del pati.
En acabar el muntatge, ens hem allunyat uns metres per observar l’obra des del centre del pati. L’efecte era potent: el contrast del vermell industrial amb el formigó de les columnes feia que el Racó Pigmalió vibrés amb una energia nova. Durant l’hora del pati, l’alumnat Pigmalió ha gaudit de la nova infraestructura i hem vist com la resta de cursos s’aturaven. Ja no passaven de llarg; miraven, comentaven i, sobretot, respectaven aquell espai que els de 3r havien delimitat amb tanta cura. Em vaig a casa amb la sensació que avui hem fet realitat l’essència del projecte: fer visible allò invisible i demostrar que, entre columna i columna, sempre hi ha lloc per a la transformació
Amb motiu de la celebració del Dia del Llibre, el nostre pati Pigmalió s’ha transformat en un escenari on les paraules no només es llegien, sinó que es jugaven. L’alumnat Pigmalió, va participar en una activitat tan original com engrescadora: el “Bingo Lector“.
Cada alumn@ sostenia el seu cartró, però les caselles no s’omplien amb números, sinó amb fragments de les seues pròpies experiències lectores. El silenci es trencava cada vegada que s’anunciava un nou ítem:
“El protagonista és un mag!”
“És un llibre que he llegit vàries vegades…”
“La història passa en un lloc fantàstic!”
Mentre buscaven ràpidament, les veus de “Línia!” o “Bingo!” esclataven. Va ser un intercanvi genuí de recomanacions, on les històries personals de cadascú s’entrellaçaven amb la literatura. Per concloure aquesta jornada màgica, no hi va haver perdedors. Com a reconeixement al seu entusiasme, tots i totes es van endur un punt de llibre per pintar, un xicotet llenç en blanc perquè cadascú puga donar color als seus futurs viatges entre pàgines
A més, avui, l’Aula Oberta amb els/les companys/es del laboratori de 3r d’ESO hem fet dissecció d’un crani. El material aconseguit, en aquest cas, cranis tallats de forma sagital ens van permetre observar, no solament l’objecte principal d’estudi, l’encèfal, sinó també, l’aparell digestiu, l’oïda, l’olfacte i la visió. Crida l’atenció l’absència dels incisius superiors en aquests remugants, que amb l’ajuda del llavi superior endurit, els replecs palatals i l’acció dels premolars aconsegueixen retallar i moldre l’herba. Estirant la llengua amb les pinces observem el tel lingual i les papil·les gustatives. Tirant també de l’epiglotis cap enrere tapen l’entrada cap a la tràquea permetent el pas de l’aliment per l’esòfag. Observem posteriorment a sobre del paladar dur l’orifici de les coanes amb els cornets, làmines òssies, recobertes d’epiteli glandular que humitegen i escalfen l’aire que s’inspira per detectar millor l’olor. Posteriorment, identifiquem les tres principals parts de l’encèfal: cervell, cerebel i bulb raquidi i procedim a extreure-les del crani, tallant els nervis. Llavors es poden veure tant al cervell com al cerebel les meninges; la piamare adherida al crani i la duramare amb capil·lar sanguinis, al teixit nerviós. Distingim també superficialment les circumvolucions, cobertes per substància grisa (agregació de cossos neuronals) i internament la substància blanca (agregació d’axons de mielina), patró que s’inverteix a la medul·la espinal. També distingim el cos de callós que separa els dos hemisferis cerebrals, la regió de l’hipotàlem i la hipòfisi, o glàndula pituïtària allotjada en un replec de la base del crani i que regula la resta de glàndules endocrines. Col·locant l’encèfal a sobre de la safata observem en la part externa, les cissures de Silvi i de Roland i els lòbuls que delimiten regions del còrtex amb capacitats cognitives diferents, com el lòbul occipital amb l’àrea visual, o el lòbul frontal amb l’àrea de Wernicke, àrea sensitiva del llenguatge. Finalment, girem el crani, i aprofitem per a fer una observació externa de l’ull, parpella i glàndula i llacrimal. A l’ull observem, l’escleròtica blanca que continua amb la còrnia, recobertes per la conjuntiva, l’iris negre que deixa un espai, la pupil·la, també de color fosc
23/04/26
Avui en el marc del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia, el Punt Violeta va voler fer un pas endavant per visibilitzar el nostre compromís amb la llibertat i el respecte.
L’acte central va ser la penjada de la bandera LGTBI al balcó de l’institut, un gest simbòlic però carregat de significat. Amb el desplegament de l’arc de Sant Martí, el centre va reafirmar la seua voluntat de ser un espai segur, on cada alumn@ puga ser qui és sense por al prejudici o a la discriminació.
Des del Punt Violeta, la jornada va servir per a reflexionar sobre la importància de la convivència i la diversitat, ja que la bandera al balcó recorda que la diversitat sexual i de gènere forma part de la nostra riquesa com a comunitat educativa. A més, es recorda que lluitar contra la LGTBIfòbiano és tasca d’un sol dia, sinó un compromís diari per erradicar qualsevol mostra d’odi o intolerància. Per últim, veure la bandera onejar va ser un motiu d’orgull per a molts/es alumnes que troben en l’institut un suport i una veu. Penjar aquesta bandera és la nostra manera de dir ben alt que en aquest institut estimem com volem i som qui volem ser.
A més, avui seguim vonstruint el nostre Racó Cultural. Estem en el final del procés de creació del Racó Cultural, un espai concebut per a la pausa, la descoberta i la fascinació. La il·lusió és màxima perquè avui és, finalment, el dia en què posem a la prestatgeria una col·lecció de llibres meravellosos que acaben d’arribar. No són llibres corrents; són obres d’art on les imatges i la potència visual ens conviden a viatjar sense moure’ns del centre.
A mesura que anem col·locant cada exemplar, la fusta de les prestatgeries cobra vida amb una explosió de color. Ens quedem bocabadats amb la bellesa de les il·lustracions mentre els ordenem: l’immens “Universo” ens fa sentir xicotets davant l’infinit, i l’impressionant “Debajo de la tierra y debajo del agua” ens descobreix mons ocults amb uns dibuixos plens de detalls. La ciència i la història es tornen visuals i properes al costat de “El origen de las especies”, l’atles “Geo-gráfics” o l’emocionant recorregut de “Nosaltres: la nostra història”.
El racó es va omplint de títols que ens repten i ens inspiren: “Enigmes: desafia la teua ment amb 25 misteris del cos humà” ja té un grup d’alumnes esperant que el deixem a lloc per a intentar resoldre el primer misteri.
L’empoderament brilla a les baldes amb les històries de “Rosa pionera, enginyera” i les imprescindibles “Dones de ciència”.
L’esperit d’aventura ens desborda amb “Grans aventurers” i la proposta de “Viajar sin prisa”, que ens recorda la importància de gaudir del camí.
També hi ha espai per a la reflexió més profunda amb la delicadesa de “L’arbre” o el joc visual de “Metàfora”.
És un espectacle veure com les prestatgeries es transformen en una finestra oberta al coneixement. L’alumnat s’apropa i s’atura, atret per unes portades que demanen ser tocades i explorades. Amb aquests nous llibres ja col·locats i a l’abast de tothom, el nostre Racó Cultural deixa de ser un projecte per a convertir-se en una realitat plena de vida.
24/04/26
Avui hem deixat l’aula per a viure una visita molt enriquidora a la Ciutat de l’Aprenent. Els alumnes de 2n d’ESO PAC hem anat acompanyats pel grup de 1r d’FPB per a conèixer de prop els cicles de Grau Mitjà d’Indústries Alimentàries. L’objectiu era descobrir com es treballa a escala professional en aquest sector i quines són les eixides formatives que tenim al nostre abast.
La visita ha començat recorrent les instal·lacions, on ens han impressionat les cuines industrials i la gran varietat d’instruments i maquinària que utilitzen. Ens han ensenyat entre altres:
A més de l’observació, hem passat a la pràctica elaborant unes rosquilletes amb pepites de xocolata. Ha sigut el moment de posar-nos el davantal, pastar amb precisió i aprendre a distribuir bé el xocolata perquè cada mos fora equilibrat. Ha sigut una activitat molt divertida on hem aprés a pastar, donar forma i controlar els temps de forn per a aconseguir un resultat perfecte.
La visita ha acabat als laboratoris de control de qualitat, on la cuina es converteix en ciència. Allí hem aprés que abans que un producte arribe al supermercat, ha de passar proves d’anàlisi:
Hem vist entre altres, com determinen el percentatge d’alguns nutrients dels aliments per a poder redactar les etiquetes nutricionals. També ens han recalcat la importància de la seguretat alimentària, realitzant controls microbiològics per a evitar intoxicacions.
Tornem a l’institut amb una idea molt més clara de què significa treballar en una indústria alimentària: és un equilibri perfecte entre l’habilitat manual en la cuina i el rigor científic al laboratori. Una experiència clau per a plantejar-nos el nostre futur acadèmic!
A més, avui, l’Aula Oberta amb els/les companys/es del laboratori de 3r d’ESO hem fet dissecció d’un peix teleosti: l’organisme d’experimentació en aquest cas és un verat. L’estudi de l’anatomia externa, revela l’estructura bàsica del cos dividida en tres parts: cap, tronc i cua. Al cap observem els ulls ben desenvolupats, les fossetes olfactives i obrint la boca amb les pinces, les dents, idèntics, xicotets i punxeguts per enxampar d’un mos les preses i empassar-se-les, ja que generalment no masteguen, així com la llengua i l’opercle, una mena de porta que protegeix les brànquies internes. Al tronc, rasquem amb les pinces i desprenem les escates transparents, protectores que recobreixen el cos. Observem la disposició i forma de les aletes desplegant-les amb les pinces. Ens adonem del patró de coloració, superior fosc i inferior clar, adaptació mimètica per confondre’s amb l’entorn. A cada costat, delimitant aquest patró de coloració apareix la línia lateral, un òrgan sensorial per detectar el moviment.
A la cua, que comença en la papil·la anal, observem l’aleta caudal propulsora amb dos lòbuls simètrics (homocerca) característica dels peixos ossis o teleostis, per distingir-la de l’aleta asimètrica (heterocerca) com la del tauró, que és un peix d’esquelet cartilaginós o condricti.
Passem a tallar l’opercle per la frontissa i deixem a la vista les brànquies, quatre làmines amb forma de ventalls disposats com les fulles d’un llibre, formades per centenars de filaments de color roig viu a causa de l’hemoglobina de la sang, necessària per a captar l’oxigen de l’aigua.
Per la dissecció interna, tallem superficialment des de l’anus fins a l’opercle i eliminen la paret muscular lateral per deixar al descobert la cavitat visceral abdominal. Observem els aparells i els seus òrgans mentre amb les pinces els separem i col·loquem a la safata. Crida l’atenció el llarg i retort aparell digestiu amb els cecs intestinals com a dits allargats que amaguen l’estómac, el fetge de color marró i sobretot les gònades que en el cas de les
femelles són ovaris de color rosat. Si estan madurs permeten distingir els ous dels quals es fa el caviar. Sota les brànquies es pot distingir clarament el cor de color roig i de forma piramidal. Si queda temps obrim l’ull per extreure el cristal·lí, una boleta elàstica transparent que en passaria per sobre del text de la pràctica amplia la lletra com la lent convexa d’una lupa. Si parem atenció s’observen uns cucs blancs del gruix d’un cabell que es caragolen i s’estiren. Es tracta de l’anisakis, un nematode paràsit dels peixos que pot provocar problemes intestinals i al·lèrgics en l’ésser humà quan s’ingereix peix cru no congelat prèviament.
A més, al Punt Violeta, avui vivim una jornada molt enriquidora explorant la identitat i el gènere a través del pensament de la filòsofa Judith Butler. L’objectiu és clar i necessari: desmuntar els prejudicis que ens limiten i entendre que som éssers en constant construcció.
La sessió es transforma ràpidament en un fòrum de debat obert, lluny de les lliçons magistrals i molt a prop de l’experiència compartida. De la mà de Butler, analitzem com el gènereno és una veritat biològica o una essència fixa amb la qual naixem, sinó una mena de “guió” que la societat ens convida a representar des del primer dia. Reflexionem sobre com la roba que triem, la manera com parlem o, fins i tot, com ens expressem, són xicotetes actuacions diàries que responen a les expectatives dels altres.
Es posen sobre la taula qüestions que ens toquen de prop com la pressió de l’estètica, com ens condiciona la por al “què diran” a l’hora de mostrar-nos tal com som.
Tanquem la trobada amb reflexió que ens ajuda a entendre que la nostra identitatno és una presó, sinó un camí lliure que dibuixem cada dia. Al Punt Violeta, tenim clar que comprendre aquestes teories és el primer pas per a canviar la nostra realitat i construir un institut on cadascú puga ser, simplement, qui vulga ser.
28/04/26
En aquesta nova trobada de l’alumnat Pigmalió, vam donar pas a la interacció pura a través dels jocs de taula i de grup, on dos van ser els protagonistes:
El Poble Dorm: un dels moments més intensos es va viure amb el clàssic “El Poble Dorm”. En un silenci tens i expectant, els “vilatans” tancaven els ulls mentre els “llops” traçaven el seu pla en secret. Va ser fascinant observar com l’alumnat posava a prova la seua capacitat d’argumentació, la lògica i, per què no, el seu talent per al teatre. Entre sospites i defenses apassionades, el joc ens va ensenyar la importància d’escoltar i d’observar els detalls més petits dels nostres companys.
“Monos Locos”: d’altra banda, al voltant de la torre dels “Monos Locos”, els dits tremolaven lleugerament en treure cada vareta. Cada mico que queia provocava una onada de rialles, aquí, la paciència i la precisió eren les claus, i va ser bonic veure com els més grans ajudaven els més menuts amb consells sobre quina vareta era la més segura de moure.
Una vegada més, el Pati Pigmalió va demostrar que, quan juguem junts, el temps s’atura i l’amistat es reforça en cada jugada.
Avui igual que dimarts anterior, el nostre alumnat de 2n d’ESO PAC, ha visitat les aules del col·legi Padre Manjón per al seu apadrinament lector. La setmana passada realitzaren l’activitat amb la classe de 1r de primària i avui és el torn de l’alumnat de 2n de primària on han obert les pàgines del conte “Los huevos de chocolate”. Ha sigut emocionant veure com el nostre alumnat s’esforça per captar l’atenció dels més xicotets, mostrant una paciència i una dolçor admirables mentre comparteixen les aventures de la història.
Mentre els infants de 2n s’esforcen per seguir el fil narratiu, l’alumnat del PAC aprèn el valor de la responsabilitat i se sent realitzat en veure com els seus “fillols” gaudeixen de la lectura. L’apadrinament lector ens demostra que la literatura és un pont perfecte per a unir etapes diferents. En acabar la sessió, el nostre alumnat torna a l’institut amb la satisfacció d’haver plantat una llavor de curiositat en els futurs lectors. Una experiència que ens recorda que, de vegades, la millor manera d’aprendre és, precisament, ensenyant.
A més, avui, l’Aula Oberta amb els/les companys/es del laboratori de 3r d’ESO hem fet una divertida activitat de ciència detectivesca que permet a l’alumnat a aprendre com els investigadors forenses, com els de la sèrie CSI Las Vegas, arrepleguen pistes reals en l’escena d’un crim. L’objectiu és revelar les empremtes invisibles que deixem a causa dels olis naturals de la nostra pell.
Necessitarem: un got de vidre net, pols de grafit o carbó vegetal, un pinzell suau de maquillatge, maquineta per fer punta o tisores per raspar, cinta adhesiva transparent tipus cel·lo, la fitxa de cartolina blanca per transferir les empremtes digitals, plastilina o crema hidratant i un bufador de pera.
Cada alumne/a agafa un got de vidre net amb els cinc dits fermament i una mica separats de la mà dreta. Si les mans estan molt seques podem manipular una bola de plastilina o posar-nos crema hidratant perquè l’empremta siga més clara.
Si no tenim pols feta, raspem amb una tisora una mina de llapis o de carbó per dibuixar a sobre d’un paper i ho fiquem en un potet.
Introduïm el pinzell en la pols de carbó i sacsem l’excés. Passem el pinzell molt suaument sobre el lloc on estan les empremtes en el got. Veurem com la pols s’adhereix als olis, fent aparèixer el dibuix de l’empremta. Eliminem l’excés de pols amb un bufador de pera.
Tallem un tros de cinta adhesiva i la peguem amb cura sobre l’empremta revelada, pressionant suaument sense moure-la.
Finalment, retirem la cinta amb cura i la peguem sobre la fitxa de cartolina blanca. Ara l’empremta és permanent i es pot analitzar amb una lupa!
30/04/26
Avui tenim el plaer de rebre una visita molt especial organitzada pel Punt Violeta: el creador del joc “Cli-Sex” és amb nosaltres per a parlar de sexualitat, afectivitat i respecte d’una manera totalment diferent. A través del joc i la paraula, la jornada es converteix en una oportunitat única per a resoldre dubtes i trencar tabús des de la confiança.
Es realitzen dos tallers en dues tutories de 3r d’ESO, on l’alumnat rep amb curiositat una proposta que s’allunya de les xerrades teòriques. Amb el tauler i les dinàmiques de “Cli-Sex”, l’alumnat juga sobre temes com el consentiment, el plaer, la diversitat i la importància de la comunicació en les relacions. El creador del joc guia la sessió amb proximitat, aconseguint que les preguntes sorgeixin de manera natural i que les aules es transformin en espais de reflexió.
Però l’activitat no es queda tancada a classe. A l’hora del pati, el punt de trobada es desplaça al Punt Violeta, on s’organitza un altre taller obert a tothom qui vulgui apropar-se. Aquí, l’ambient és encara més espontani: alumnes de diferents cursos es barregen al voltant del joc, compartint opinions i aprenent a identificar mites sobre la sexualitat que sovint donem per fets. Amb visites com la d’avui, el Punt Violeta reafirma la seua funció com a motor de canvi, demostrant que l’educació és la millor eina per a gaudir d’unes relacions sanes, lliures i igualitàries
