Depeche Mode
Enjoy The Silence i Personal Jesus
Aquesta setmana tampoc tenim bones notícies en el món de la música. Encara que els dos primers dies escoltem un tema de Paul McCartney (el teníem pendent de la setmana anterior), la resta de la setmana el dedicarem a cançons del grup “Depeche Mode” en honor a un integrant del grup, Andy Fletcher, que va morir la setmana passada.
El grup britànic es va formar en 1980 i el formaven Andrew Fletcher, Martin Gore, David Gahan i Vince Clarke, encara que aquest últim va deixar el grup un any després i va entrar Alan Wilder en el seu lloc. L’estil de música del grup era electrònica en la seua majoria, però també van treballar rock, pop i altres variacions d’aquests estils musicals.
Escoltarem dos temes i segur que us sonaran, perquè van vendre moltes còpies quan els van traure. L’ordre en què els posarem, no podem assegurar-lo, però sí que els posarem. La primera, “Personal Jesus” és de 1989 i la segona “Enjoy The Silence” és de 1990.
| Personal Jesus | Jesús personal | Enjoy The Silence | Gaudisc del silenci |
| Reach out and touch faith Your own personal Jesus Someone to hear your prayers Someone who cars Your own personal Jesus Someone to hear your prayers Someone who’s there Feeling unknown And you’re all alone Flesh and bone By the telephone Lift up the receiver I’ll make you a believer Take second best Put em to the test Things on your chest You need to confess I will deliver You know I’m a forgiver Reach out and touch faith Reach out and touch faith Your own personal Jesus Someone to hear your prayers Someone who cars Your own personal Jesus Someone to hear your prayers Someone who’s there Feeling unknown And you’re all alone Flesh and bone By the telephone Lift up the receiver I’ll make you a believer I will deliver You know I’m a forgiver Reach out and touch faith Your own personal Jesus Reach out and touch faith Reach out and touch faith Reach out and touch faith Reach out and touch faith | Estira’t i toca la fe. El teu propi Jesús personal, algú que escolte les teues pregàries, algú a qui li importe. El teu propi Jesús personal, algú que escolte les teues pregàries, algú que siga ací. Sentint-te desconegut, i estàs completament tot sol, carn i os al costat del telèfon. Alça l’auricular, faré de tu un creient. Queda’t amb el de segona fila (second best), posa’m a prova, coses sobre el teu pit que necessites confessar. Jo t’alliberaré, saps que soc indulgent. Estira’t i toca la fe. Estira’t i toca la fe. El teu propi Jesús personal, algú que escolte les teues pregàries, algú a qui li importe. El teu propi Jesús personal, algú que escolte les teues pregàries, algú que siga ací. Sentint-te desconegut, i estàs completament tot sol, carn i os al costat del telèfon. Alça l’auricular, faré de tu un creient. Jo t’alliberaré, saps que soc indulgent. Estira’t i toca la fe. El teu propi Jesús personal. Estira’t i toca la fe. Estira’t i toca la fe. Estira’t i toca la fe. Estira’t i toca la fe. | Words like violence Break the silence Menja crashing in Into my little world Painful to em Pierce right through em Ca’t you understand? Oh my little girl All I’veu ever wanted All I’veu ever needed Is here in my arms Words llaure very unnecessary They ca only do harm Vows llaure spoken To be broken Feelings llaure intense Words llaure trivial Pleasures remain Sota does the pain Words llaure meaningless And forgettable All I’veu ever wanted All I’veu ever needed Is here in my arms Words llaure very unnecessary They ca only do harm All I’veu ever wanted All I’veu ever needed Is here in my arms Words llaure very unnecessary They ca only do harm Enjoy the silence Enjoy the silence | Les paraules com la violència trenquen el silenci. Irrompen amb baluern en el meu xicotet món. Em resulten doloroses, em trepen (pierce). No pots entendre-ho? Oh, la meua xicoteta. Tot el que sempre vaig voler, tot el que sempre vaig necessitar, és ací als meus braços. Les paraules són molt inncesarias, només poden fer mal. Les promeses es fan per a trencar-se. Els sentiments són intensos, les paraules són trivials. El plaer roman també ho fa el dolor. Les paraules no tenen sentit, i fàcils d’oblidar. Tot el que sempre vaig voler, tot el que sempre vaig necessitar, és ací als meus braços. Les paraules són inncesarias, només poden fer mal. Tot el que sempre vaig voler, tot el que sempre vaig necessitar, és ací als meus braços. Les paraules són inncesarias, només poden fer mal. Gaudisc del silenci, gaudisc del silenci |
Equip de premsa