Timbre del 7 a l’11 de febrer

INEVITABLE

Oques Grasses

Aquesta setmana escoltarem un grup que ja hem posat en més d’una ocasió, així que segur el coneixes. Oques Grasses és un grup català amb temes molt bonics. Aquest que estem escoltant es diu “Inevitable” i pertany al disc “Fans del Sol”.

Aquest grup té la seua pròpia web que us deixem ací, per si us agraden les seues cançons i voleu donar una ullada: https://oquesgrasses.com/es/ En ella trobareu concerts, discs, botiga…

Està format per 7 integrants i el seu estil de música és molt variat, encara que el que predomina és el reggae-pop. El grup es va formar en 2010, però va començar a conéixer-se en el 2012. Tenen 5 discs i “Fans del Sol” és el penúltim. L’últim es diu “A tope amb la vida” i és del 2021.

InevitableInevitable
Dentro de tus ojos hay una verdad
Dicen que estamos a tiempo
Que nunca es tarde
Cómo podría no gustarme?
Sí visto así es infinito el mar
Se extiende este vivir intenso
Un universo en un bostezo
Jo viviendo dentro del milagro
Supe que eras el verano dentro del invierno
Y creo que el secreto es que no hay secreto
Que salen frutos si soplas un deseo honesto
Cómo podría no gustarme?
Lo que nos sale del corazón es de verdad
No nos lo quitamos de la cabeza
Va subiendo una escalera al muro
Y acabó siendo mariposa
Haciendo el amor a los cuatro vientos
Y que puede hacer si se enamora de la altura
Y no se para a pensar en la caída?
Ve belleza en todas partes Y así sé salva
Y así se cura
Llevas la vida en los ojos
Lo que nos sale del corazón es de verdad
No nos lo quitamos de la cabeza
Cómo podría no gustarme?
Dins els teus ulls hi ha una veritat,
diuen que hi som a temps,
que mai és tard.
Com podria no agradar-em?
Si vist així és infinit la mar.
S’estiguen en aquest viure intens
un univers en un badall.
Jo vivint dins el miracle,
vaig saber que eres estiu a dins l’hivern
i crec que el secret és que no hi ha secret,
que assorteixen fruits si esbufegues un desig honest.
Com podria no agradar-em?
El que ens surt del cor és de veritat,
no ens ho treiem del cap.
Va enfilant una escala al mur
i ha acabat sent papallona,
fent l’amor als quatre vents.
I què hi pot fer si s’enamora de l’altura
ino és per a a pensar en la caiguda?
Veu bellesa a tot arreu i així és salva,
i així és cura.
Ports la vida als ulls
El que ens surt del cor és de veritat,
no ens ho treiem del cap.
Com podria no agradar-em?

Equip de premsa

Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites

Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.

Veure política de cookies