Qualitat, experiència i innovació s’unixen en esta institució que ha sabut anar adaptant-se a les demandes de cada moment educatiu.
Corria l’any 1.979 i a Benidorm, com sempre, a causa de l’espectacular creixement de la població existia una carència de places escolars aclaparadora: aules amb més de 50 alumnes, col•legis que quasi duplicaven el nombre d’aules per al que estaven construïts utilitzant-se per a donar classe els espais de servicis i fons de corredors…
En la partida del “Salt de l’Aigua” s’estaven acabant de construir dos col•legis d’EGB i un Institut d’Ensenyança Secundària, el primer del municipi.
Les autoritats educatives i municipals van decidir obrir estos nous centres docents i, per això, van traslladar part del professorat del “Colegio Nacional Leonor Canalejas” a la zona del Salt de l’Aigua.
Així es va obrir el nostre col•legi (Gabriel Miró) al setembre, fent-se càrrec de la direcció del centre D. Tomás Ripoll Lloret amb un claustre de professors en què destacava el nom de D. José Gavilán Monerris, que no va voler abandonar als seus companys, renunciant al seu “etern” càrrec de director per acompanyar-los a “l’exili” .
La situació inicial no era molt satisfactòria .
- Els alumnes venien transportats en l’autobús, però al no estar construït el pont sobre el barranc, els vehicles paraven a 400 metres del col•legi, sobre l’enllaç de l’autopista.
- Des d’allí, a peu i travessant el camp arribaven al col•legi .A més, a l’haver finalitzat les obres de forma precipitada estava tot el recinte ple de runes, fustes, claus, ferros, ferramentes velles i restes de construcció.
- Es mancava de mobiliari i material tant per a les aules com per als servicis i es va començar amb una taula i un armari vells cedits pel Leonor Canalejas i una màquina d’escriure d’un dels mestres.
- Davant de la dificultat del transport dels alumnes i davant de la impossibilitat de posar en marxa el menjador al mancar de mobiliari, maquinària i parament de cuina i menjador vam començar a funcionar en jornada intensiva de 9 a 14 hores.
Gràcies a l’entusiasme i la paciència de tota la comunitat escolar (alumnes, pares, professors, conserge i personal de servicis) a poc a poc se van anar pal•liant els problemes i se normalitzà el centre fins a arribar a la situació actual després de molts anys d’existència, en els que el col•legi Gabriel Miró s’ha convertit en un centre dotat de les instal•lacions i servicis necessaris per a respondre a les situacions educatives actuals més exigents.
Autor: Ignacio Montero Solbes