Dia: 1 de maig de 2024

Després de llargs anys de reformes i mudances, el passat 29 i 30 d’abril arribava el moment d’inaugurar oficialment el nostre benvolgut Manuel Antón.

Durant eixos dos dies el nostre alumnat va gaudir d’una gran varietat de tallers de la mà de professors del centre, companys jubilats, familiars i professionals de diversos àmbits als quals des d’ací agraïm la seua participació i afany convertint els nostres corredors i aules en llocs de plena diversió i aprenentatge.

I per fi, el matí del dimarts, 30 d’abril, començàvem complint el somni d’inaugurar oficialment el nostre nou col·legi, acompanyats de familiars, amics, personal de l’Ajuntament i de Conselleria. 

I sense voler oblidar les nostres arrels, la nostra essència, la qual cosa ens dòna identitat, vam voler compartir el moment amb tots els que van deixar en el Manuel Antón una part d’ells, antics companys i companyes, persones que van formar i formen part d’aquesta bonica història.

Com tot el que envolta al Manuel Antón és art, és música, és poesia…es va recordar a qui amb el seu treball i el seu afecte va deixar empremta en molts dels racons del nostre col·legi, Arcadi Blasco. I en homenatge a ell, l’aula d’Art rebia el nom de «Aula Arcadi Blasco». 

Durant l’acte, es va fer especial menció a tota la gent que ens ha donat suport i ha treballat molt perquè tot aquest somni tirara avant: personal de l’ajuntament i de Conselleria, l’empresa que ha executat l’obra, i el nostre benvolgut conserge, Juan Carlos.

I després de tallar la cinta inaugural i cantar el nostre himne, tots els que formem part de la família mantonera adquirim el compromís, de cuidar i acaronar el regal que se’ns ha fet sense deixar mai de somiar.

 

El dia continuava carregat d’emocions, de la mà del nostre alumnat de 6é, que amb il·lusió i molta poesia, ensenyava els diferents espais del centre, en un torn de demà i un torn de vesprada, a familiars i amics. 

I per a clausurar l’acte, la Banda  Jove i els alumnes de Naracé, ens van delectar amb alguns ball i cançons amb els quals concloure aquests dos grans dies de celebració. 

Volem agrair a tots els que heu fet possible que aquest dia fora tan màgic, i especialment a nostra benvolguda mestra  Vero, que amb la seua música i el seu conte «Transformació» ens ha recordat que «de vegades, són les situacions complicades les que permeten i donen impuls a la TRANSFORMACIÓ»

«Transformació, sempre a millor, com l’eruga que en papallona es va convertir»