🌫️ PROCESSOS NEUROLÒGICS EN L’AUTISME: Quan el món es percep d’una altra manera

NEURODIVERGÈNCIES
24 de novembre de 2025

Hola a totes i tots:

Cada vegada entenem millor que l’autisme no és un conjunt de “conductes estranyes”, sinó una forma diferent de processar la realitat.

En aquesta entrada voldria explicar, d’una manera molt planera i basada en l’evidència actual, alguns processos neuropsicològics que influeixen en el dia a dia del nostre alumnat:

  • la manera com perceben,
  • com interpreten,
  • com pensen,
  • com senten,
  • i com reaccionen davant del món.

No és teoria abstracta: té implicacions reals a l’escola i a casa, i ens ajuda a acompanyar-los millor.

1. Una forma diferent de percebre el món

Molts estudis actuals (Friston, Van de Cruys, Mottron, 2024–2025) indiquen que el cervell autista processa la informació amb:

  • Hiperpercepció (massa intensitat): Els estímuls sensorials no es filtren tant: la llum és més llum, el soroll és més soroll, una emoció pot sentir-se com “massa”.
  • Hipodistracció: És difícil ignorar estímuls que per a altres passen desapercebuts: el rellotge, el fluorescent, una olor, una etiqueta.
  • Processament detallat i no global: Es fixen més en parts que en el conjunt: això pot ser un talent, però també dificulta entendre contextos socials amplis.

Efecte en el dia a dia:
canvis bruscs → saturació;
molt soroll → bloqueig;
informació visual massa carregada → estrès.

2. Pensament dicotòmic: blanc o negre

El pensament dicotòmicno és “rigidesa” per caprici. Té base neurocognitiva. La investigació actual indica que el cervell autista:

  • Necessita categories clares per a reduir la incertesa: Les situacions ambigües generen una sobrecàrrega cognitiva enorme.
  • Processa millor informació literal i binària. Per això “ja veurem”, “potser després”, “fes-ho a la teua manera”, no sol ser útil.
  • Les regles donen seguretat: Quan les normes canvien o són poc clares → ansietat + bloqueig.

Exemples amb xiques/es:

  • “O eres amic meu o no ho eres” → dicotomia per reduir confusió.
  • “Si la mestra m’ha dit una vegada, sempre ha de ser així”.
  • “Si falle, és un desastre” → costen els grisos.

3. Labilitat emocional: emocions que esclaten o s’apaguen

La labilitat emocional en l’autismeno és “immaduresa”. Està relacionada amb:

  • Sobrecàrrega sensorial + predictibilitat baixa (el sistema nerviós es fatiga abans).
  • Menys capacitat per regular la intensitat emocional (Teories de reactivitat amígdala-còrtex prefrontal).
  • Necessitat de rutines per sentir seguretat: Quan aquestes fallen, les emocions s’intensifiquen.

La labilitat emocional pot manifestar-se com:

  • plors inesperats,
  • irritabilitat sobtada,
  • shutdown (apagament),
  • meltdown (explosió emocional),
  • hiperreactivitat a “xicotetes” frustracions.

Recordem:no és dramatisme. És un sistema emocional que funciona d’una altra manera.

4. Camp simbòlic i pensament abstracte

Moltes persones autistes tenen dificultats en:

  • la comprensió d’ironia, dobles sentits i metàfores,
  • la interpretació simbòlica (què representa açò?),
  • la lectura de contextos socials implícits,
  • la flexibilitat en imaginar “possibilitats” o “matisos”.

Açò no significa que no entenguen símbols, sinó que: el seu cervell prioritza informació literal i concreta,
i requereix més temps i suport per interpretar allò queno és explícit.

Exemple:
“Estic a tope hui” → pot ser interpretat literalment.
“Se m’ha passat el temps volant” → confusió.

5. Reactivitat emocional i neurofisiològica

Les investigacions de 2024–2025 sobre la reactivitat autònoma mostren:

  • Sistema nerviós més reactiu a estímuls socials: Escanejar cares, veus, grups, converses → enorme cost energètic.
  • Reaccions desproporcionades no són voluntàries: Una explosió o un bloqueigno és una elecció, és el resultat d’un pic d’activació neurofisiològica.
  • La regulació necessita ajudes externes: rutines, anticipació, descans sensorial, explicacions visuals.

6. Orientacions per a l’escola (basades en evidència actual)

  • Explicar tot de manera clara, concreta i visual: Evitar ambigüitats, metàfores o ordres generals.
  • Estructurar el dia: horaris visuals, anticipació de canvis, rutines estables
  • Reduir càrrega sensorial: llum suau, menys soroll, racons tranquils, possibilitat de descans regulat
  • Utilitzar “mapes de regulació”: Què em passa?, Què necessite?, Què puc fer?
  • Ensenyar les emocions amb suport visual i explícit: termòmetres emocionals, panells de necessitats, scripts socials
  • Validar sempre les seues emocions: “No et passa res” (NO ajuda), “Entenc que aquest soroll et moleste. Busquem una solució” (SÍ ajuda).

7. Orientacions per a famílies

  • Explica què passarà sempre que pugues: Canvis, visites, activitats, temps d’espera.
  • Observa els triggers: Sorolls, llums, multitasking, confusió social.
  • Proposa opcions concretes: “Vols descansar en el sofà o a la teua habitació?”
  • Accepta la seua manera de sentir: No ho fan per cridar l’atenció. El seu sistema nerviós necessita més regulació.
  • No forces la comunicació en moments de bloqueig: El cervell està “desconnectat” per autoprotecció.

8. Per acabar…

Quan entenem com perceben, pensen i senten, tot canvia: la mirada, l’acompanyament, els suports i les expectatives.

L’autisme no és un problema de conducta. És una manera diferent de funcionar a nivell neuropsicològic, que necessita comprensió, estructura i respecte.

ALTRES TRADUCCIONS

Avís de privacitat

Este lloc web utilitza només cookies tècniques necessàries per al seu funcionament. No s’emmagatzemen dades amb finalitats publicitàries ni es comparteixen amb tercers. S’utilitza analítica interna sense cookies, i només es recull la IP amb finalitats de seguretat.

Veure política de cookies