💫 ESTEREOTÍPIES EN L’AUTISME: quan el cos parla amb moviments

Hola a tots i totes:

Moure les mans, balancejar-se, repetir una paraula, mirar la llum que entra per la finestra…
Per a molts infants i joves amb autisme, aquestes accions no són simples gestos: són una manera de regular-se, d’expressar-se o d’entendre el món.
Les estereotípies són, així, un llenguatge corporal que mereix ser comprés i no censurat.

1. Què són les estereotípies?

Les estereotípies són moviments o sons repetitius, rítmics i aparentment sense una funció visible, però que tenen un valor intern de regulació o expressió per a la persona que els realitza.

Poden ser:

• Motrius: balancejar-se, moure les mans, picar objectes, donar voltes, caminar en cercles.
• Verbals o vocàliques: repetir sons, paraules o frases (a vegades ecolàliques).
• Sensorials: mirar objectes lluminosos, tocar textures, produir vibracions o sorolls amb la boca.

Aquestes conductes no són “tics” ni simples hàbits: tenen una funció emocional, cognitiva o sensorial en el cervell autista.

2. Per què són freqüents en l’autisme?

La neurociència ha demostrat que en el cervell autista hi ha diferències en la connexió entre àrees sensorials, motores i emocionals (Leekam et al., 2011; Rojas et al., 2014).
Això fa que la persona puga experimentar sobrecàrrega o buidor sensorial, i les estereotípies actuen com una autoregulació natural:

1. Autoregulació sensorial: per equilibrar l’excés o el dèficit d’estímuls.
2. Expressió emocional: per canalitzar ansietat, alegria, sorpresa o tensió.
3. Organització cognitiva: per concentrar-se o facilitar el pensament repetitiu.
4. Predictibilitat: els moviments repetitius donen una sensació de control i seguretat.

Per això les estereotípies són com un refugi neurològic, no un problema de conducta.

3. Com es manifesten?

Les estereotípies poden aparéixer des de la primera infància i variar molt en forma i intensitat.
Alguns exemples habituals en contextos escolars són:

• Moure les mans com si volara o fer “flapping”.
• Balancejar-se a la cadira o al terra.
• Repetir paraules o frases escoltades en moments d’excitació.
• Fer girar objectes o observar-los des d’angles concrets.
• Emissió de sons repetitius (taps, xiulits, murmuris).

Poden intensificar-se en moments d’estrès, emoció o cansament i disminuir quan l’entorn és previsible i tranquil.

4. Estratègies logopèdiques i comunicatives

Des de la logopèdia i l’Audició i Llenguatge, no es tracta de “llevar” les estereotípies, sinó de entendre’n la funció i oferir alternatives comunicatives o sensorials adequades.

1. Avaluar la funció: observar quan, on i per què apareixen.
2. Enriquir la comunicació funcional: si una estereotípia apareix per expressar emoció o necessitat, ensenyar una forma alternativa (paraula, gest, pictograma).
3. Treballar la consciència corporal: activitats d’identificació de parts del cos i regulació motora.
4. Introduir pauses sensorials planificades: permetre moments i espais segurs per autoregular-se.
5. Evitar l’extinció forçada: reprimir la conducta sense oferir una alternativa augmenta l’ansietat i pot generar altres problemes de regulació.

5. Eines en període escolar

Educació Infantil:

• Espais de calma amb llums suaus, textures i materials sensorials.
• Imitació funcional: convertir moviments espontanis en jocs compartits.
• Introducció de gestos i pictogrames per anticipar emocions.

Educació Primària:

• Racons sensorials a l’aula.
• Activitats d’autoregulació (pilotes antiestrés, respiració guiada, música rítmica).
• Treball de vocabulari emocional i corporal: “quan em sent així, faig això”.
• Adaptació d’horaris visuals i estructures per reduir la sobrecàrrega.

Secundària:

• Entrenament metacognitiu: identificar quan apareixen les estereotípies i per què.
• Estratègies socials: explicar al grup que cadascú té maneres diferents d’autorregular-se.
• Activitats físiques canalitzadores: ioga, esport, dansa lliure o música.

6. Mites i realitats

❌ Mite	✅ Realitat
“Les estereotípies són dolentes i s’han d’eliminar.”	No totes són perjudicials; moltes ajuden a autoregular-se i concentrar-se.
“Només les fan les persones amb autisme sever.”	També apareixen en persones amb TEA de qualsevol nivell de suport.
“Si no les interromp, en farà més.”	L’extinció brusca pot augmentar l’ansietat i la freqüència de la conducta.
“Són una pèrdua de temps o una mania.”	Tenen una funció biològica, emocional o sensorial que cal comprendre.

7. Col·laboració interdisciplinar

El treball sobre les estereotípies ha de ser coordinat i empàtic, implicant:

• Especialistes d’Audició i Llenguatge: per comprendre la relació entre comunicació i regulació.
• Orientadors/es i psicòlegs: per analitzar l’origen emocional o sensorial.
• Tutories i docents: per adaptar l’aula, donar temps i evitar penalitzacions.
• Famílies: per compartir observacions i mantindre coherència entre casa i escola.

L’objectiu és protegir el benestar emocional i garantir que les estereotípies no interferisquen en l’aprenentatge ni en la seguretat, però sense anul·lar l’autoregulació natural.

8. Orientacions per a famílies

• Observeu en quins moments apareixen: pot donar pistes sobre les necessitats sensorials o emocionals.
• No les reprimiu de manera immediata: oferiu alternatives suaus (joguet manipulatiu, respiració, descans).
• Creeu espais de calma a casa.
• Reforceu positivament quan utilitza estratègies més adaptades.
• Coordineu-vos amb el centre per seguir les mateixes pautes.
• Recordeu: les estereotípies no defineixen la persona, són un mecanisme d’ajuda.

9. Evidència científica

La recerca (Leekam et al., 2011; Rojas et al., 2014; Boyd et al., 2012; Trevisan et al., 2021) indica que les estereotípies tenen una base neurobiològica relacionada amb la connectivitat sensorial i motora, i que complixen funcions d’autoregulació i processament.

Els estudis més recents recomanen no eliminar-les, sinó comprendre-les i contextualitzar-les, afegint estratègies de regulació emocional i suports comunicatius.
Les guies de bones pràctiques (National Autistic Society, 2021; NICE, 2022) insisteixen en la necessitat d’un enfocament positiu, educatiu i interdisciplinari.

10. Conclusió

Les estereotípies no són un error, sinó una resposta del cervell que busca equilibri.
En lloc de preguntar “com podem fer que deixe de fer-ho?”, potser la pregunta és:
“Què ens està dient el seu cos que encara no pot expressar amb paraules?”

Comprendre les estereotípies és fer un pas més cap a una escola i una societat que entén abans de corregir, i que posa el benestar i la comunicació de la persona amb autisme al centre de la seua mirada.

• Mail

ALTRES TRADUCCIONS