♻️ ACTUALITZACIÓ DE LES NOMENCLATURES EN L’AUTISME: cap a un llenguatge més humà i respectuós
Hola a totes i tots:
El llenguatge crea realitat. Les paraules que fem servir per parlar de l’autisme no són neutres: configuren la mirada que tenim sobre les persones autistes, la manera com entenem la seua identitat i el tipus de suport que oferim.
En els últims anys, tant la comunitat científica com els moviments d’autodefensa autista han impulsat una revisió profunda de les paraules que usem per descriure l’autisme.
Aquesta transformacióno és una moda, sinó una evolució necessària cap a un llenguatge més precís, inclusiu i basat en els drets humans.
1. De “trastorn” a “condició del neurodesenvolupament”
Tradicionalment, s’ha utilitzat l’expressió “Trastorn de l’Espectre Autista (TEA)”, centrada en la idea de dèficit o alteració.
No obstant això, cada vegada més professionals i persones autistes defensen l’ús del terme “condició de l’espectre autista” o simplement “autisme”, per reflectir que no és una malaltia, sinó una forma diferent de funcionament neurològic.
Les persones autistes no estan “malaltes d’autisme”, sinó que “són autistes” i viuen el món des d’un altre processament sensorial, emocional i cognitiu.
El DSM-5 (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals, 2013) i la CIE-11 (Classificació Internacional de Malalties, 2022) ja han fet passos en aquesta direcció, eliminant antigues etiquetes com “síndrome d’Asperger”, “trastorn generalitzat del desenvolupament” o “autisme infantil”, per unificar-les sota una sola categoria: Trastorn/condició de l’espectre autista (TEA/CEA)
2. “Persona amb autisme” o “persona autista”?
Aquesta és una de les discussions més actives dins del moviment per l’autisme.
Hi ha dues tendències principals:
– Llenguatge centrat en la persona (“persona amb autisme”)
- Tradicionalment promogut per institucions i professionals.
- Vol ressaltar que la persona és més que el seu diagnòstic.
- Exemple: “És una persona amb autisme”.
– Llenguatge identitari (“persona autista”)
- Preferit per gran part de la comunitat autista i moviments d’autodefensa.
- Defensa que l’autisme forma part essencial de la identitat, com ser esquerrà o ser dona.
- Exemple: “Sóc autista”.
Conclusió actual:
No hi ha una única forma correcta. El més respectuós és preguntar a la pròpia persona o família com prefereix que es parle del seu perfil.
No obstant això, els estudis recents (Kenny et al., 2016; Botha et al., 2021) indiquen que el llenguatge identitari (“persona autista”) és preferit per la majoria d’adults autistes.
3. De “símptomes” a “característiques”
Parlar de “símptomes” implica que hi ha una malaltia que s’ha de curar.
En canvi, el terme “característiques autistes” reconeix que l’autisme és una forma diferent de processar la realitat, amb fortaleses i reptes.
Exemples:
- Abans: “Els símptomes principals de l’autisme són…”
- Ara: “Les característiques de l’autisme inclouen…”
Aquesta mirada redueix l’estigma i ajuda a centrar la intervenció en el suport, no en la correcció.
4. De “graus” a “nivells de suport”
Els termes “autisme lleu”, “autisme moderat” o “autisme greu” són ja considerats poc precisos i estigmatitzants, perquè:
- Redueixen la persona a una etiqueta.
- No reflecteixen la variabilitat en funcions, contextos i moments.
- Fan pensar que hi ha “més” o “menys autisme”, quan en realitat hi ha diferents necessitats de suport.
El DSM-5 proposa substituir-los per:
Nivells de suport:
- Nivell 1: Requereix suport.
- Nivell 2: Requereix suport substancial.
- Nivell 3: Requereix suport molt substancial.
Això no classifica la persona, sinó la intensitat i tipus d’ajuda que necessita per participar i aprendre.
5. D’altres canvis importants en la terminologia
| Termini antic | Termini actual | Raó del canvi |
|---|---|---|
| Trastorn | Condició / diferència neurobiològica | No és una malaltia, sinó una forma de neurodiversitat |
| Graus d’autisme | Nivells de suport | Centrat en les necessitats, no en la severitat |
| Símptomes | Característiques / perfils | Evita el llenguatge mèdic i estigmatitzant |
| Asperger | Espectre autista | Unificació diagnòstica i respecte històric |
| Conductes repetitives | Estratègies d’autoregulació | Reconeix la funció positiva de les estereotípies |
| Deficiència social | Dificultat de comprensió social | Canvi de mirada: no hi ha dèficit, sinó diferència d’interpretació |
| Pacient | Persona / alumne / usuari | Centrat en drets i autonomia |
6. Per què és tan important aquest canvi?
- El llenguatge transforma la pràctica educativa i terapèutica.
Si parlem de “dèficit”, busquem corregir; si parlem de “diferència”, busquem comprendre i adaptar. - Promou la inclusió real.
Quan canviem les paraules, canviem la mirada: deixem de “normalitzar” i comencem a “personalitzar”. - Empodera la comunitat autista.
Dona veu a les pròpies persones per descriure’s a elles mateixes, en lloc de ser descrites pels altres. - S’alinea amb els principis de la neurodiversitat.
Reconeix que hi ha moltes maneres vàlides de percebre, aprendre i sentir.
7. Evidència científica i posicionaments actuals
- Organització Mundial de la Salut (OMS, 2022): promou un enfocament basat en drets i suport individualitzat.
- Autistic Self Advocacy Network (ASAN, 2018): defensa el llenguatge identitari i el concepte de neurodiversitat.
- British Psychological Society (2020): recomana abandonar la terminologia mèdica i utilitzar expressions no patologitzants.
- Investigacions de Kenny et al. (2016), Botha & Frost (2020): indiquen que la majoria de persones autistes prefereixen “autista” en lloc de “amb autisme”.
8. Com traslladar-ho a l’escola i al treball logopèdic
- Parlem de “alumnat autista” o “amb condició autista”, segons la preferència de la família.
- Descrivim les fortaleses i necessitats, no els “dèficits”.
- Evitem frases com “no sap mirar als ulls” o “té problemes de socialització”; substituïm per “es comunica d’una altra manera” o “necessita suport per interpretar situacions socials”.
- Promovem la autoacceptació i la comprensió del propi funcionament (autoconeixement emocional i social).
- Incloem el llenguatge de la neurodiversitat en les nostres programacions i documents.
9. Orientacions per a famílies i professionals
- Escolta com la pròpia persona vol ser anomenada.
- Evita expressions com “pateix autisme”, “ho sofreix” o “té un 70% d’autisme”.
- Utilitza llenguatge positiu i realista: “té una bona memòria visual”, “necessita suport per entendre metàfores”.
- Forma’t contínuament en diversitat, no en dèficit.
- Educa la comunitat educativa per canviar la mirada: la inclusió comença amb la paraula.
10. Conclusió: del diagnòstic a la dignitat
L’autisme no necessita que el definim millor, sinó que l’escoltem millor.
El canvi en les paraulesno és només semàntic: és ètic, social i educatiu.
Cada vegada que diem “persona autista” amb respecte i coneixement, trencem una mica més la barrera de l’estigma i acostem la societat a la comprensió real de la neurodiversitat.
ALTRES TRADUCCIONSLes paraules creen móns. Triem aquelles que construeixen ponts i no murs.
Anterior 
