🧠 SÍNDROME DE L’IMPOSTOR EN AACC: Quan l’excel·lència es confon amb el dubte

Hola a totes i tots:

En altes capacitats, encara que aprenen amb facilitat i mostren grans habilitats, no creuen realment en el seu propi potencial. Es comparen, s’exigeixen massa o senten que el que aconsegueixen “no té tant de mèrit”.
Això té un nom: síndrome de l’impostor —una experiència emocional molt més comuna del que pensem, també en edats escolars.

1. Què és el síndrome de l’impostor?

És un patró psicològic on la persona, tot i els seus èxits, sent que no mereix el reconeixement o que els seus assoliments són fruit de la sort, l’atzar o l’ajuda externa.
Apareix un por intern a “ser descobert” com un frau, encara que no hi haja cap motiu real per pensar-ho.

En el context de les altes capacitats, aquest sentiment pot aparèixer molt prompte —fins i tot a Primària— perquè:

• Són alumnat molt autoexigent.
• Comparen constantment el seu rendiment amb el dels altres.
• Són conscients de les seues pròpies limitacions més que els seus companys.
• Busquen la perfecció o el control absolut sobre el que fan.

2. Com es manifesta a l’aula

L’alumnat amb síndrome de l’impostor poden:

• Evitar reptes nous per por al fracàs.
• Minimitzar els seus assoliments (“he tingut sort”, “m’ha ajudat la mestra”).
• Mostrar ansietat o bloqueig davant de l’avaluació.
• Necessitar constantment validació externa (“ho estic fent bé?”).
• Autocriticar-se de manera excessiva.

A vegades, aquesta inseguretat es camufla baix d’una aparença d’autoexigència o perfeccionisme extrem, o fins i tot d’aparent desmotivació.

3. Mites i realitats

Mite	Realitat
“Si té altes capacitats, confia plenament en si mateix.”	Molts viuen el seu talent amb pressió, no amb seguretat.
“Només passa en adults.”	Pot aparéixer des de la infància, sobretot en contextos escolars exigents.
“És falta d’humilitat.”	En realitat, és excés d’autocrítica i por al judici extern.
“Amb bones notes desapareix.”	El rendiment alt pot fins i tot agreujar el sentiment de “no estar a l’altura”.

4. Evidència científica actual

Diversos estudis actuals confirmen que:

• El síndrome de l’impostor es dóna en més del 30% de l’alumnat amb altes capacitats.
• Està relacionat amb altes expectatives familiars o escolars i amb baixa tolerància al fracàs.
• Les estratègies més eficaces inclouen educació emocional explícita, retroalimentació constructiva i programes de mentoratge.
• L’acompanyament psicopedagògic redueix l’impacte del síndrome i millora la percepció d’autoeficàcia.

5. Orientacions per a docents

• Validar sense sobrevalorar
  Evita etiquetes com “eres el més listo/a” o “això per a tu és fàcil”. En lloc d’això, utilitza missatges de procés:

“He vist que t’has esforçat molt en aquesta part.”
“Com t’has sentit aconseguint-ho?”

• Normalitzar l’error com a part de l’aprenentatge
  Crea espais on compartir errors i aprenentatges de manera segura. L’objectiu és reduir la por al fracàs.

• Afavorir metacognició i autoavaluació
  Ajuda’ls a reconèixer el seu propi progrés i a posar nom al que fan bé. Per exemple, amb diaris d’aprenentatge o rúbriques visuals.

• Evitar la sobreexigència acadèmica
  No confongues potencial amb rendiment constant. Un xiquet/a amb altes capacitats també pot estar cansat, desmotivat o tenir necessitats emocionals específiques.

6. Orientacions per a famílies

• Evita el “has de ser el millor”
  Substitueix-ho per: “Estic orgullosa del teu esforç i de com has après.”

• Dona espai al descans i a l’error
  Els xiquets/es amb altes capacitats necessiten temps per desconnectar i activitats lliures de judici.

• Fomenta l’autoconeixement
  Parleu obertament sobre emocions, expectatives i frustracions. Reconeix els seus sentiments sense restar-los importància.

• Busca referents
  Llegir o veure històries de persones creatives o científiques que també van dubtar d’elles mateixes pot ajudar-los a entendre que el dubte no invalida el talent.

📎 Més informació:
Servei d’Inclusió Educativa GVA – Alumnat d’Altes Capacitats

7. Per què intervenim des d’audició i llenguatge?

Tot i que aquesta entrada parla d’emocions i identitat, com a mestra d’Audició i Llenguatge és important explicar per què treballem també des de l’àrea AL amb aquest alumnat. El llenguatge és la base del pensament, de l’autoestima i de la manera com interpreten el món.

• Perquè el llenguatge interior condiciona l’autoimatge: si un alumne pensa en “no puc”, actuarà en conseqüència.
• Perquè la narrativa personal (com expliquen qui són i què fan) és una eina poderosa de regulació emocional.
• Perquè molts xiquets amb altes capacitats tenen desfasaments entre competències (oral–escrit, comprensió–expressió, velocitat–planificació) que poden generar inseguretat.
• Perquè les habilitats pragmàtiques (interpretar pistes socials, ironia, dobles sentits) també poden veure’s afectades —i això alimenta el sentiment de “no entendré el que passa”.

8. Estratègies logopèdiques que ajuden

• Modelatge d’autoverbalitzacions positives i realistes: “He resolt part del problema, ara vaig per l’altra”.
• Treball narratiu i organització del discurs per construir una autoimatge coherent.
• Estructures visuals de planificació que redueixen la sensació de desbordament.
• Intervenció en pragmàtica i comunicació social quan la dificultat està en interpretar contextos, ironies o expectatives socials.
• Entrenament en regulació emocional a través del llenguatge: posar nom a allò que senten disminueix la intensitat emocional.

9. Eines en període d’intervenció

• Rúbriques visuals d’autoavaluació per evitar dependència de la validació externa.
• Guies pas a pas per a tasques complexes, que ajuden a reduir l’ansietat anticipatòria.
• Diaris d’aprenentatge per fer explícit el progrés real.
• Mapes mentals per organitzar idees i evitar la sensació de caos cognitiu.
• Temps estructurat de pausa per reduir saturació mental, molt freqüent en alumnat perfeccionista.

Aquestes eines milloren el rendiment i redueixen el risc de síndrome de l’impostor perquè donen control, claredat i evidències visibles de progrés.

10. En conclusió

Treballar el síndrome de l’impostor des d’un enfocament pedagògic, emocional i logopèdic ajuda l’alumnat amb altes capacitats a sentir-se competent, els dona veu, identitat i espai per créixer sense por.

Saber molt no sempre és sinònim de sentir-se capaç. Els xiquets amb altes capacitats necessiten que els veiem més enllà del seu rendiment, que validem les seues emocions i que aprenguen a valorar-se pel que són, no només pel que aconsegueixen.

Perquè el talent només floreix quan l’autoestima arrela profundament.

• Mail

ALTRES TRADUCCIONS