Hola a totes i tots:

Quan parlem d’autisme, encara hi ha moltes idees antigues que no ens ajuden gens: “no entenen emocions”, “viuen en el seu món”, “tenen dèficits”.

La ciència actual ens convida a mirar l’autisme des de la variació neurocognitiva, amb punts forts i punts febles, sobretot amb un estil propi de processar el món.

En les últimes dècades han sorgit models teòrics molt potents i respectuosos que ens ajuden a entendre per què les persones autistes pensen, aprenen i reaccionen com ho fan.

1. MONOTROPISME: una atenció que flueix en un sol riu

• Se centren profundament en un interès.
• Els costa repartir l’atenció entre diverses coses alhora.
• Quan estan immersos en una tasca, canviar bruscament els desestabilitza.
• És un estil atencional profund, que té punts forts (concentració, detall, persistència) i reptes.

Com es veu a l’escola?

• Hiperfocalització en temes que els encanten.
• Molta dificultat en activitats amb estímuls simultanis (sons, moviments, ordres múltiples).
• Canvis d’activitat difícils si no estan anticipats.

2. MENT PREDICTIVA

• El cervell necessita prediccions molt clares
• La incertesa els desregula molt més que a altres xiquets.
• Donen massa pes a la informació sensorial
• Allò que veuen, escolten o senten té molta intensitat.
• Els costa “omplir buits” socials
• Quan una situació és ambigua (mirades, bromes, dobles sentits…), els falla el model predictiu.

Exemple real a l’escola

• “Potser eixim al pati més tard” → això genera ansietat.
• “Ja veuràs com ho pilles després” → no és clar,no és previsible.
• Sorolls inesperats → el cervell no els pot classificar ràpid.

3. L’embut cortical: quan tot passa “massa fort”

• Processa els estímuls amb major intensitat
• Tot entra de colp, com un embut massa estret per a la quantitat d’informació.

Conseqüències comunes:

• saturació sensorial,
• hipersensibilitat,
• necessitat de descans,
• conductes d’autoregulació (stimming),
• reaccions extremes (shutdown o meltdown).

4. I què fem a l’escola i a casa amb tota aquesta informació?

• Anticipació i claredat (per a la ment predictiva)
  • Ordres curtes i concretes.
  • Informació visual abans de verbal.
  • No utilitzar dobles sentits ni frases indirectes.
  • Avisar amb temps abans dels canvis: “En 2 minuts tanquem i anem al pati”.

• Adaptacions sensorials (per a l’embut cortical)
  • Reduir sorolls innecessaris.
  • Permetre cascos, boles antiestés, moviment regulat.
  • Racons tranquils.
  • Il·luminació suau.

• Estratègies d’atenció respectuosa (per al monotropisme)
  • Introduir activitats noves a partir del seu interès.
  • Donar temps per canviar de tasca.
  • No interrompre’ls quan estan en hiperfoc (sino és necessari).
  • Crear rutines molt estructurades.

Per acabar…

L’autismeno és un error del cervell.
És una forma diferent —i bellíssima— de percebre i d’estar al món.

• Mail

ALTRES TRADUCCIONS