Introducció
El cinema, reconegut com el Sèptim Art, ha tingut un impacte significatiu tant social com culturalment al llarg de la història. Institucions com la UNESCO i la Unió Europea ho consideren part del patrimoni cultural comú, ja que, a través del seu valor documental, ens permet conéixer la nostra història i cultura passada, present i futura. En essència, el cinema és memòria. Com afirmava André Bazin, un dels crítics i teòrics més influents del cinema, «el cinema es basa en la impressió de realitat». Esta capacitat del cinema per a capturar l’essència de la realitat i transformar-la en art ho convertix en una ferramenta formativa inavaluable.
El Cinefòrum és una activitat que promou la reflexió i el debat sobre el cinema, jugant un paper crucial en la crítica social des de principis del segle XX. A Espanya i altres països, els cinefórums han sigut vitals per al desenrotllament cultural, fomentant el pensament crític i l’intercanvi d’idees entre els participants.
La Nouvelle Vague francesa, sorgida a la fi dels anys 50, va revolucionar el cinema amb la seua innovació i va trencar les convencions clàssiques. Directors com François Truffaut i Jean-Luc Godard, amb les seues tècniques innovadores i temes contemporanis, van influir significativament en la creació i desenrotllament de cinefòrums, encoratjant l’anàlisi i la discussió crítica.
Importància del Cinema en la Formació de Futurs Artistes
El cinema, a més de ser un reflex de la societat i un document històric, és una ferramenta fonamental en la formació de futurs artistes. En exposar als estudiants a diverses formes de narració i estils visuals, el cinema els permet desenrotllar una comprensió més profunda dels elements tècnics i artístics que conformen una obra cinematogràfica. La participació en cinefòrums facilita als alumnes l’anàlisi crítica i els oferix un espai per a debatre i reflexionar sobre les pel·lícules, enriquint així el seu procés d’aprenentatge i la seua capacitat creativa. Luis Buñuel, una de les figures més emblemàtiques del cinema surrealista, solia dir: «La imaginació és lliure; l’home no». Este esperit de llibertat creativa és essencial en la formació de joves artistes.
Cinefòrum en el Batxillerat d’Arts
En este context, el professor del Departament d’Arts, David Llavata, organitza un cinefòrum en col·laboració amb el Teatre Tívoli de Burjassot. La finalitat d’esta activitat és la formació artística dels alumnes del Batxillerat d’Arts, oferint-los una plataforma per a explorar el cinema des d’una perspectiva crítica.
Què és i quins avantatges té organitzar un cinefòrum en l’àmbit de la formació artística?
Un cinefòrum implica la projecció de pel·lícules relacionades amb objectius formatius específics, proporcionant un espai per a l’aprenentatge mitjançant l’anàlisi fílmica, el debat i el diàleg. Esta metodologia és divertida, interactiva i dinàmica, permetent als alumnes entendre els codis i llenguatges cinematogràfics, relacionar la informació de les pel·lícules amb la seua pròpia realitat, i desenrotllar habilitats crítiques i analítiques.
Metodologia
Organitzar un cinefòrum pot ajudar a mostrar contextos històrics, generar debats sobre temes específics i fomentar el desenrotllament personal i crític dels alumnes. L’elecció de la pel·lícula ha d’alinear-se amb els objectius formatius i els valors a ressaltar. Es recomana:
- Plantejar una reflexió o pregunta sobre el tema abans de la projecció per a despertar l’interés dels alumnes.
- Donar suport al visionat amb activitats com a debats grupals, exposicions orals, redaccions escrites i qüestionaris per a aconseguir els objectius formatius.
Projeccions del Cinefòrum de L’Estellés
Curs 24-25
Projecció de «La font de la donzella» d’Ingmar Bergman
El 15 de gener, a les 11:00, al teatre de la Casa de la Cultura de Burjassot, tingué lloc la primera sessió del cinefòrum de L’Estellés 2025, en la seua quarta edició. Aquesta iniciativa, dirigida a l’alumnat de Batxillerat Artístic, s’ha consolidat com un espai d’anàlisi cinematogràfic i reflexió cultural.
La sessió inaugural es va centrar en l’obra La font de la donzella d’Ingmar Bergman, una pel·lícula de 1960 que es va vincular estretament amb els principis de la Poètica d’Aristòtil, especialment en la seua estructura narrativa.
La font de la donzella és una de les obres més representatives de Bergman, qui el 1961 va guanyar l’Oscar a la Millor Pel·lícula Estrangera per aquesta pel·lícula. Aquest reconeixement va marcar un punt d’inflexió en la seua carrera i va consolidar la seua reputació internacional com un dels cineastes més influents de la seua època. A més, el 1959, Bergman va realitzar una adaptació teatral d’Electra, la tragèdia de Sòfocles, fet que subratlla la seua fascinació per la tragèdia grega i la seua habilitat per traslladar aquests principis a les seues obres cinematogràfiques.
L’exposició dels conceptes clau de la Poètica d’Aristòtil va córrer a càrrec del professor del Departament d’Arts, David Llavata, qui va estar acompanyat per Jaime Carañana i l’alumnat de 1r i 2n de Batxillerat d’Arts. Junts, van analitzar com els elements aristotèlics s’apliquen en el desenvolupament de la trama de la pel·lícula.
El prooimion estableix un ambient inicial d’aparent harmonia, on els valors tradicionals i religiosos dominen la vida dels personatges. Aquest marc, però, es veu alterat quan es produeix la peripecía (peripeteia), el gir inesperat que canvia radicalment el curs dels esdeveniments. La peripecía transforma profundament els personatges, revelant la tensió moral i emocional que els defineix.
El conflicte central es desenvolupa quan les decisions impulsades per emocions extremes, com el desig de venjança, condueixen els personatges a una confrontació amb dilemes ètics profunds. Aquests impulsos estan lligats a la hýbris, l’excés de confiança o arrogància, que, en enfrontar-se a la realitat, desferma el conflicte central.
L’anagnòrisi es presenta com el moment de reconeixement, quan els personatges s’enfronten a la veritat de les seues accions i les seues conseqüències, la qual cosa desencadena un canvi en la seua comprensió del món. Aquest moment de revelació és crucial per al desenvolupament de la trama.
El desenllaç (lisis) busca resoldre el conflicte, però Bergman, fidel al seu estil, deixa espai per a l’ambigüitat, sense oferir respostes definitives. La némesis, o força retributiva, actua per restaurar l’equilibri, tot i que aquest sempre roman incert, deixant una sensació de buit existencial.
Un dels aspectes més destacats de la pel·lícula és la catarsi (katharsis), concepte fonamental en la Poètica d’Aristòtil. Aristòtil defineix la catarsi com la purificació o l’alleujament emocional que experimenta l’espectador al final d’una tragèdia. La catarsi s’assoleix quan el públic sent compassió (éleos) i temor (phóbos) pels personatges, especialment a mesura que aquests s’enfronten als seus destins tràgics. En La font de la donzella, la catarsi s’assoleix mitjançant una experiència estètica profunda que combina la bellesa visual amb una narrativa desgarradora. La tensió emocional acumulada al llarg de la pel·lícula porta l’espectador a una alliberació d’aquestes emocions, la qual cosa produeix una sensació de purificació.
La intensitat de la catarsi es veu reforçada per la fotografia austera de Sven Nykvist i la música d’Erik Nordgren, que subratllen els moments clau de la narrativa. L’obra no només genera una identificació emocional amb els personatges, sinó que també convida a una reflexió sobre la justícia, la moralitat i la condició humana, elements que Aristòtil considerava essencials per provocar la catarsi en l’espectador.
Pel que fa a l’estructura dramàtica, l’obra s’ajusta a la unitat d’acció (praxis), lloc (topos) i temps (chronos), desenvolupant-se en un sol dia i amb pocs personatges, fet que reforça la tensió dramàtica i l’impacte emocional. La sessió va permetre apreciar com Bergman adapta els principis de la tragèdia grega al cinema contemporani, utilitzant els recursos visuals i narratius per explorar temes universals i profunds, com la justícia, la moralitat i la purificació emocional a través de la catarsi.
Curs 23-24
Projecció de «Trobades en la fi del món» de Werner Herzog
El passat 8 de febrer, el Teatre Tívoli de Burjassot es va convertir en un lloc per a la reflexió cinematogràfica, en acollir als alumnes de Batxillerat d’Arts de l’IES Vicent Andrés Estellés en la inauguració del Cinefòrum 2024 de L’Estellés. L’esdeveniment va arrancar amb la projecció del captivador film de Werner Herzog, «Trobades en la fi del món».
Abans de submergir-se en les profunditats de l’Antàrtida a través de la lent d’Herzog, els estudiants de Cultura Audiovisual van aprofitar l’oportunitat per a compartir i projectar els seus propis exercicis cinematogràfics. Este preludi va marcar l’inici d’un matí que prometia no sols entreteniment, sinó també un espai per a la reflexió i l’intercanvi d’idees.
Una vegada que les llums es van atenuar i la pantalla va cobrar vida amb les imatges del continent antàrtic, els alumnes es van veure immersos en un món desconegut, poblat per científics excèntrics i paisatges surrealistes. L’obra d’Herzog va desafiar les convencions del documental tradicional, qüestionant els límits entre la realitat i la ficció, entre el somni i la veritat.
Després del fascinant visionat, es va iniciar un fòrum obert per al debat, moderat pels professors del Departament d’Arts, José Luis Pascual i David Llavata. Les preguntes que van sorgir van tractar el cinema documental i la seua relació amb la imaginació: Quin és el límit entre el documental i la ficció? És «Trobades en la fi del món» verdaderament un documental en el sentit convencional? Potser el cineasta, encara que assumisca la condició de documentalista, no és més que un somiador, un narrador de realitats reinterpretades per la seua lent artística?
Projecció de «La Sal de la Terra» de Wim Wenders
El 14 de març, en el teatre Tívoli de Burjassot, es va dur a terme la projecció de «La Sal de la Terra» de Wim Wenders, concloent així un micro cicle consagrat a dos preeminents cineastes alemanys, i que ha tingut com a coprotagonista a Werner Herzog.
En esta iniciativa, han participat els estudiants de 1r i 2n de Batxillerat d’Arts de l’IES Vicent Andrés Estellés al costat dels professors José Luis Pascual i David Llavata, sent el principal propòsit docent submergir als joves en una cinematografia autoral que aborda el genuí entrellaçament (symploké) de les arts amb la naturalesa.
El documental traça el viatge de Sebastião Salgado (Ulisses) a través dels seus projectes fotogràfics més destacats; des de les seues primeres obres a Amèrica del Sud fins a les seues exploracions a Àfrica, Àsia i més enllà. S’aborden temes com el treball en les mines d’or al Brasil, els conflictes a Ruanda, la migració a Àfrica i la lluita per la supervivència en diversos racons del món.
Al llarg d’esta travessia, «La Sal de la Terra» revela l’evolució de l’estil i la visió de Salgado com a fotògraf, així com el seu profund compromís, al final de la seua carrera, amb la recuperació, en la seua finca familiar (Ítaca), del bosc autòcton de la seua regió natal, la mata atlàntica, vinculada a una amenaçada macro ecorregión neotropical que inclou també a les nacions veïnes de Paraguai i l’Argentina.
Mitjançant la projecció de «La Sal de la Terra» i la immersió en la lent de Wenders, els estudiants han tingut el privilegi d’embarcar-se en l’odissea artística de Salgado, des d’una primigènia fascinació per l’antropològic en la seua joventut, passant pel seu desencantament amb els homes cap a la mitjana edat i la seua darrera religación, ja en la vellesa, amb la naturalesa; a través del projecte fotogràfic «Gènesi» i, sobretot, de la seua obra magna, la que dona al temps el seu sentit circular, Aión (αἰών), déu de l’etern, ancià i #xiquet: la recuperació del bosc tropical de la seua infància.
Curs 22-23
Projecció de «La Vaquilla» de Luis García Berlanga
El passat 2 de febrer, els alumnes de Batxillerat d’Arts van assistir a la segona jornada de la present edició del «Cinefòrum de l’Estellés» en el Teatre Tívoli de Burjassot. L’alumnat va tindre el privilegi d’assistir al visionat, en pantalla gran, del film La vaquilla (1985), obra mestra de la nostra cinematografia. La cinta del genial realitzador valencià va estar precedida per una interessant introducció de l’alumna, Claudia Hernández Moliner qui està desenrotllant una investigació sobre la guerra civil espanyola gràcies a una beca del programa Ruta a l’Exili de l’Institut de la Joventut (INJUVE). Finalment, volem transmetre el nostre més sincer agraïment a l’Ajuntament de Burjassot per posar a la nostra disposició tan carismàtic espai cultural.
Projecció de «Melancholia» de Lars von Trier
El 23 de març, els alumnes de batxillerat van tindre l’oportunitat de visionar en el Teatre Tívoli l’aclamat film de Lars von Trier: «Melancholia». A pesar que la pel·lícula sembla desviar-se dels principis de Dogma 95, el moviment cinematogràfic que von Trier va ajudar a fundar, aconseguix mantindre l’essència del mateix a través de l’exploració de temes profunds i un enfocament emocionalment honest.
En la projecció, els alumnes van poder veure com, malgrat trencar diverses de les regles de Dogma 95, «Melancholia» continua sent una pel·lícula amb una forta càrrega emocional que aborda temes existencials. La pel·lícula compta amb una banda sonora original i efectes visuals elaborats, la qual cosa va en contra de la regla de renunciar a la música no diegética i a qualsevol tècnica de postproducció. A més, el film es va rodar en un estudi i no en exteriors, i s’utilitza llum artificial en moltes escenes, la qual cosa també és contrari a les regles de Dogma.
Malgrat això, els estudiants van poder apreciar la visió artística única de von Trier i gaudir d’una pel·lícula que tracta temes complexos i filosòfics amb una honestedat i un realisme crus. En definitiva, «Melancholia» pot considerar-se com una mostra de com, a vegades, les regles estan fetes per a trencar-se.
Projecció de «Druk» de Thomas Vinterberg
Per part seua, la pel·lícula «Druk» de Thomas Vinterberg, projectada al cinema Tívoli de Burjassot el 30 de març, va ser el fermall final del Cinefòrum de L’Estellés del curs 22-23. La projecció va comptar amb la presència d’alumnes de batxillerat de l’IES Vicent Andrés Estellés, a més de les professores, Mª Teresa Ripoll i Natalia Pascual, els qui van assistir a una introducció per part del professor David Llavata sobre el director danés i la qüestió de la crisi de la mitjana edat.
Sobre aquest tema, el professor va fer al·lusió a l’inici de «La Divina Comèdia» de Dante («A mitat del camí de la vida, en una selva fosca em trobava perquè la meua ruta havia extraviat. Que dura cosa és a dir quina era esta salvatge selva, aspra i forta que em torna el temor al pensament!») i a la pròpia cita de Søren Kierkegaard que obri el film de Thomas Vinterberg («Què és la joventut? Un somni. Què és l’amor? El contingut del somni»).
Vinterberg, qui també va ser co-creador del moviment cinematogràfic Dogma 95 al costat de Lars von Trier, trenca amb les estrictes regles del mateix en esta pel·lícula. La cinta va suposar un gran èxit de taquilla a Dinamarca i va ser guardonada amb el premi a Millor Pel·lícula Internacional en els Oscar de 2021. El film compta amb l’excel·lent actuació de Mads Mikkelsen qui demostra, una vegada més, la seua versatilitat i habilitat per a interpretar papers complexos.
L’assistència dels estudiants al cinefòrum i la seua participació activa en la discussió posterior a la projecció, demostren l’interés i la importància de continuar promovent la cultura cinematogràfica en la formació pre-universitària. La pròxima edició del cinefórum promet ser igual d’interessant.
Curs 21-22
Inauguració del Cinefòrum de L’Estellés
El dimarts, 21 de desembre de 2021, va donar principi el cinefòrum de L’Estellés en el Teatre Tívoli de Burjassot amb la projecció de «El Verdugo», obra mestra del cineasta valencià, Luis García Berlanga, l’any del seu centenari. Agraïm al projecte europeu CinEd, la cessió de la còpia que es va projectar.
El visionat va concloure amb una xarrada-col·loqui a càrrec del professor de Cultura Audiovisual de l’IES Vicent Andrés Estellés, David Llavata, acompanyat per Silvia Cerveró, alumna de 2n de Batxiller d’Arts. El film de Berlanga seguix d’actualitat, ja que la nostra projecció va tindre lloc a penes unes hores després que les autoritats japoneses hagueren executat en la forca a tres condemnats a mort, les primeres penes capitals després de dos anys sense ajusticiaments en un país on més de cent presos esperen en el corredor de la mort.
També van participar en esta sessió cinèfila, alumnes de l’IES Enrique Tierno Galván de Moncada, acompanyats per les professores del Departament de Dibuix de l’esmentat institut. Agraïm, especialment, la seua ajuda i compromís a Cristina Miralles i a Teresa Herrador que, al costat de María Amparo Prats, la nostra vicedirectora, han fet possible esta experiència tan enriquidora.