El nostre alumnat d’FPB està d’obres al Pascual Carrión. Si vole saber-ne més, consulteu en Instagram: Pascual_carrion_enconstrucion
3 de novembre, dia de Pascual Carrión
El 3 de novembre vam celebrar el natalici de Pascual Carrión, enginyer agrònom de Sax.
IX Olimpíades de llengües clàssiques
El passat 30 de març els alumnes María Dolores Bustos Gil, Alicia Negrete Martínez-Conde i Víctor M. Mallorquín Pérez de 2n del Batxillerat d’humanitats, en representació del centre, van participar en les IX Olimpíades de llengües clàssiques organitzades per l’Universitat d’Alacant.
L’objectiu d’aquestes olimpíades és estimular l’estudi de les llengües clàssiques i la seua cultura entre els estudiants, premiar l’esforç i l’experiència acadèmica, a més de servir de pont d’encontre entre l’ensenyament secundari i l’universitat.
Les proves, amb una durada de 2,5 hores, estan dividides en dos parts. En la primera part, els participants responen a qüestions culturals, lliteràries i històriques relacionades amb el grec i el llatí. En la segona part, es tracta de traduir i interpretar dos textos, un grec i l’altre llatí.
La decisió del tribunal qualificador, format per professorat de l’universitat d’Alacant, després de la correció i valoració dels exercicis de les 73 persones participants, procedents de totes les poblacions de la província d’Alacant, decidió felicitar als nostres participants i premiar amb l’accèssit 3 a Víctor M Mallorquín Pérez per haver sigut elegit el seu exercici entre els millors.
Enhorabona als tres!!
Pascual Carrión al Festival de Filosofia de Toledo
Un grup d’alumnes de divesros cursos (des de 3r d’ESO a 2n de Batxillerat), i alguna mare (Patricia Martínez-Conde, també presidenta de l’AMPA) coordinats per Juan Antonio Negrete i amb la col·laboració de la nostra companya en la distància, Marta Chico; hem dut endavant el muntatge de dos breus peces teatrals inspirades al teatre clàssic grec i en les que es combina el teatre amb la poesia, la música i la dansa. Una d’elles, Atis i Safo, basada en els poemes de la gran poeta Safo; l’altra, Alcibíades i Sócrates, una adaptació de la part final del Banquete de Platón. Amb elles vam participar al Festival de Filosofia de Toledo, a finals de maig.
Es tornaran a representar al teatre Cervantes per a les nostres companyes i companys, el pròxim 19 de juny.
El treball d’aquest muntatge, completament voluntari i altruista, no vinculat oficialment a ninguna matèria, ha estat desenvolupat durant els periodes de “pati” i algunes vesprades. Com en altres ocasions, el millor d’una experiència semblant, a més del fet d’apropar-se al teatre i a poetes i autors de l’antigüetat, és l’entusiasme i la responsabilitat que conlleva, i el clima de convivència i amistat que genera al grup.
La nostra experiència, és ja inoblidable.
Jornada de bioconstrucció
El dilluns 5 de juny tindrem activitats de bioconstrucció per a tot l’alumnat i professorat que vullga participar.
Un grup de professores i alumnes hem estat investigant sobre bioconstrucció durant este curs, i el dilluns volem compartir amb la resta del centre tot allò que hem aprés. Hi haurà tallers de construcció amb tècniques tradicionals, debats, exposicions i demostracions de noves tècniques constructives amb materials naturals.
El grup de treball de bioconstrucció, -Pedro, Sira, Miguel, Juan Antonio, José Miguel i Agnes-, vos desitja que disfruteu de les activitats.
22 Edició del Concurs de Tallers Didàctics del Museu de la Universitat d’Alacant
El dissabte passat, 18 de juny, les nostres alumnes Paula Maestre Gil de 2n ESO, Aránzazu Mateos Martínez de 4t ESO, Violeta Gil Vidal de 4t ESO i Sofía Garate Madurga de 4t ESO, van recollir els seus premis per la participació en la 22 edició del Concurs de Tallers Didàctics del Museu de la Universitat d’Alacant.
En aquesta edició, s’han presentat al concurs un total de 1.223 participants d’ESO i Batxillerat. De totes elles i ells, només s’han seleccionat 74 treballs, entre els quals es troben els de les nostres alumnes.
Les seues obres, que estaran exposades fins al 7 de juliol en el MUA, són fruit, d’una banda, de la visita a l’exposició “Corpografías”, parlant de la diversitat, on el nostre alumnat de 2n ESO va reflexionar sobre les seues emocions i sentiments; d’altra banda, l’alumnat de l’optativa de Plàstica de 4t ESO va visitar l’exposició “Mulier, Mulieris” i va fer un treball de denúncia social feminista.
Paula Maestre va ser una de les dues finalistes de “Corpografías”. Aránzazu Mateos, Violeta Gil i Sofía Garate, tres de les set seleccionades de “Mulier, Mulieris”. Enhorabona per a totes!
XVIII Concurso de Relatos Breves Juveniles de la provincia de Alicante
Quiero felicitar a Vera Guimaraes Romero por haber sido seleccionada como finalista en la XVIII edición del certamen de relatos breves juveniles de la Asociación de Libreros de Alicante. Vera es una alumna ejemplar, además, le apasiona la lectura, devora los libros y eso se nota cuando pone en marcha su proceso de creación. Todos los años se convoca este concurso literario, siempre animo a participar a todos mis alumnos. En esta ocasión desde el centro hemos enviado tres relatos del grupo de 2ºB, pues junto al de Vera se hizo llegar el de Francisco Girona Payá y el de Bernardo Hernández Buitrago. Mis felicitaciones a los tres por esos relatos llenos de emoción, fantasía y encanto.
Os dejo con el relato finalista.
Gracia López (Dpto. Lengua Castellana y Literatura)
SERPIENTE
La gente le abucheaba. No sabía lo que había hecho mal. Además, olía a puerco, no podía morir con ese aspecto. ¿En qué estaba pensando? ¿Iba a morir allí en medio y estaba pensando en su aspecto? Le ataron fuerte y le pusieron la cabeza en la cuerda. Le acusaban por maldecir al feudal de aquel pueblo.
-¡Bruja! ¡Malnacida! – gritaban.
¡Malnacidos vosotros! Yo no he maldecido a nadie. -gritó la joven.
Era una muchacha de quince años con cabello azul y pecas. Nadie sabía por qué tenía el pelo de ese color. Sus padres murieron y estaba sola desde los cinco años.¿Unas últimas palabras? – preguntó el verdugo.
-Sí, ojalá os caiga un trueno y no os vea nunca más. – dijo ella.
Se escucharon carcajadas del público. El verdugo, sin decir una palabra más, tiró de la cuerda.
La muchacha murió. O no…
Cuando abrió los ojos encontró algo que le dejó boquiabierta. Toda la gente de su alrededor estaba paralizada. Se desató y corrió a comprobar qué estaba ocurriendo realmente.
Pensó en lo que había pasado y recordó que ella misma había deseado que se parara el tiempo. No quería reiniciarlo porque la ahorcarían de nuevo, así que se durmió.
Al día siguiente, cogió todas sus pertenencias y se fue. Tuvo que andar dos semanas antes de encontrarse con una estructura extraña. Tenía forma de espagueti, pero de varios colores. Entre ellos el naranja, rojo, azul, verde y blanco.
Cuando llegó a la puerta, esta se abrió sola. Ella se dio un susto ya que no había visto nada parecido nunca.
Entró y vio un montón de gente uniformada y una gran pantalla al final. Se quedó embobada y no se dio cuenta de que le estaban hablando.
- Perdona, ¿oyeee? ¿Me escuchas? – dijo una chica un par de años mayor que ella.
- Ay, sí, lo siento. ¿Qué es eso que brilla? – preguntó la muchacha ensimismada.
- Es una pantalla, ¿nunca la habías visto? – respondió – ¿De dónde eres?
- De un pueblo lejos de aquí, he venido a buscar ayuda, no sé cómo, pero he paralizado el tiempo.
- ¿Has sido tú? – Después de decir esto, la chica se fue corriendo y volvió con otra chica de unos veinte años.
- ¿Estás bien? Ven, cuéntamelo todo – dijo.
Le contó su vida y cómo había paralizado el tiempo con pelos y señales. La chica asintió y le preguntó si le había pasado eso antes. Le respondió que era la primera vez.
- Un momento, ¿si he parado el tiempo cómo es que seguís moviéndoos?
- Porque nosotras somos como tú, tenemos poderes. Verás, yo tenía tu edad la primera vez que utilicé la magia. Después de esto me di cuenta de que había muchos más niños y niñas con poderes y fundé una escuela de magia. Trabajamos para ayudar a la gente y evitar que nos descubran, por eso nosotras podemos ver esta escuela. Cada uno de nosotros tiene un color de pelo diferente, tú eres un ser azulado, eso nos permite saber qué poder tenemos. ¿Te gustaría aprender a dominar ese poder?
- Sí, pero he parado el tiempo y no sé qué hacer para dejarlo como estaba.
- No te preocupes, sólo debes sentir la magia.
La muchacha cerró los ojos, cuando los abrió tenía la pupila igual que la de una serpiente, entre sus manos tenía un reloj azul que emitía un sonido agudo como un silbido, que fue aumentando hasta que el reloj explotó.
De repente, un niño apareció por la puerta.
- Señora, el reloj vuelve a funcionar.
- Magnífico, bien hecho…
- No tengo nombre.
- ¿Qué te parece serpiente?
- Me gusta.
Serpiente fue a la escuela donde aprendió magia. Descubrió muchos poderes diferentes, como invisibilidad, teletransporte, telequinesis y volar.
Cuando acabó la escuela era tan brillante que se convirtió en una gran maestra.
Durante su vida ayudó a muchas personas y consiguió la paz en el mundo.
FIN

