General

ACTIVITATS MARÇ 2026

03/03/26

En l’entorn del nostre pati Pigmalió, hem viscut una experiència única on la paraula, el sentiment i la tradició es han donar la mà. L’activitat es va centrar en tres eixos que han marcat la nostra història recent i la nostra sensibilitat: la força de la natura (la DANA), el desig de Pau i el record de la pandèmia.

L’alumnat es va convertir en poetes per un dia, transformant les seves vivències i pors en art a través de versets i rimes, es van expressar diferents realitats:

La DANA: Paraules de solidaritat per als afectats i respecte pel poder de l’aigua.

La Pau: Un crit unànime per la convivència i el final dels conflictes mundials.

La Pandèmia: Una mirada al passat per recordar el que vam aprendre i com n’és d’important cuidar-nos els uns als altres. A més, Com a part central de la part manual i artística, el pati es va omplir d’activitat creativa, vam elaborar centenars de boletes de colors. Aquestes boletes no eren simples trossos de paper; representaven els desitjos i les oracions de cada alumne/a. Totes elles van anar destinades a confeccionar el mant de la Mare de Déu, que lluirà amb orgull en la falla de l’institut

Avui, l’Aula Oberta amb el taller d’ampliació de 3r d’ESO, per aprofundir en el coneixement dels microorganismes, estudiem els microorganismes que viuen a la superfície de la nostra pell, principalment bacteris i fongs. Per poder detectar la seua presència, és a dir, per veure’ls i identificar-los s’han de fer créixer fins a assolir una mida macroscòpica en forma de taques que corresponen a colònies de milions d’individus unicel·lulars. Aquests microorganismes s’han de fer créixer en unes condicions adequades, per la qual cosa fem servir uns recipients denominats plaques de Petri, que són unes caixetes rodones de vidre o plàstic transparent amb tapa. A més cal afegir un medi de cultiu sobre el qual puguen alimentar-se i reproduir-se amb els nutrients necessaris i temperatura òptima. La primera part de la pràctica consisteix a elaborar el medi de cultiu. El medi de cultiu es prepara abocant un sobre d’agar-agar que és una substància espessidora o gelificant, en 250 cl de brou de carn o pollastre. Es remena i es deixa bullir uns minuts. Deixem refredar un poc i vessem una xicoteta quantitat de 5 ml en cada placa de Petri i es tapa ràpidament. En pocs minuts el brou es refreda, i forma una estreta pel·lícula de gelatina sòlida. Finalment posem les plaques de Petri a la nevera per evitar la contaminació.

04/03/2026

L’institut es converteix avui en un escenari de reivindicació històrica i democràtica. En una iniciativa impulsada i organitzada des de la Coordinació d’Igualtat i el Punt Violeta, el centre acull la companyia de teatre Teatrea, que posa en escena una obra fonamental sobre la figura de Clara Campoamor, l’advocada i política que va canviar el destí de les dones a l’Estat espanyol.

Per tal que el missatge arribe amb claredat i es puga mantindre un diàleg fluid entre l’escenari i la grada, la Coordinació d’Igualtat dissenya una jornada estructurada en dues sessions consecutives. D’aquesta manera, la totalitat de l’alumnat de 1r de Batxillerat assisteix a la representació distribuït en dos torns horaris diferents. Aquesta planificació permet que els grups gaudisquen d’una experiència més immersiva i que la reflexió sobre el dret al vot i la igualtat siga molt més profunda i participativa.

Dalt de l’escenari, els actors de la companyia Teatrea recreen amb una força commovedora els debats parlamentaris de 1931. L’alumnat de Batxillerat presencia el coratge d’una dona que, pràcticament sola davant una cambra reticent, defensa el dret universal al sufragi. L’obra no només narra fets històrics, sinó que connecta directament amb els valors que el Punt Violeta promou diàriament al centre: la justícia, la llibertat i la igualtat de gènere com a pilars innegociables de qualsevol societat.

L’elecció d’aquest format teatral per part de la Coordinació d’Igualtat i el Punt Violeta respon a la voluntat de treure la història dels llibres de text i donar-li veu i rostre. En veure les dificultats i els prejudicis que Campoamor va haver de superar, els nostres estudiants prenen consciència que els drets civils són una conquesta col·lectiva que cal conéixer i protegir.

L’atenció i el silenci respectuós que dominen la sala durant les representacions confirmen l’èxit d’aquesta proposta. Amb aquesta activitat, l’institut referma el seu compromís amb una educació crítica i compromesa, recordant a les noves generacions que la veu de Clara Campoamor continua sent, avui més que mai, una lliçó de dignitat necessària per a construir el futur.

Per què este espectacle?

• Campoamor va exercir un paper decisiu en la defensa del valor de la igualtat. I ho va fer amb indubtable mèrit, envoltada d’enemics als quals, a diferència dels seus impertorbables principis humanistes, es va emportar el vent de la Història.
• Veure a persones damunt de l’escenari que, han aprés a superar les seues pors.
• És una manera d’aprendre la història a través de l’emoció i no sols de la dada i la data.
• Entendre que la política ens afecta de manera directa a totes i tots.
• Entendre la relació entre societat, política i filosofia.
• La Història oblida sovint el paper de la dona.
• Posar en valor a Clara Campoamor com a motor d’inspiració per a dones i homes.

06/03/26

Avui ha sigut un dia molt complet!

El centre ha avançat la celebració del Dia Internacional de la Dona (8M). Tot i que la jornada ha estat marcada pel context de la vaga, el compromís de la comunitat educativa ha permès que les activitats organitzades pel Punt Violeta tiraren endavant, convertint el centre en un espai de reflexió i visibilitat femenina.

– Exposició d’Il·lustracions Científiques

Una de les intervencions visuals més potents de la jornada ha sigut l’exposició de dibuixos dedicada a Maria Sibylla Merian. Aquesta activitat, fruit d’una col·laboració interdisciplinària entre el departament de Biologia i l’alumnat del PAC, ha omplit una paret del centre de natura i història.

Els treballs, coordinats per una professora de Biologia, no només van destacar per la seua qualitat artística, sinó pel seu valor didàctic: recuperar la figura d’una dona que, ja al segle XVII, va desafiar les convencions per esdevenir una de les mares de l’entomologia moderna. El fet que l’alumnat del PAC fóra el responsable de la realització i el muntatge subratlla la importància de fer un feminisme inclusiu, on tot l’alumnat és protagonista del canvi.

Ací podem observar els dibuixos guanyadors d’enguany:

– Lliurament de Premis del Concurs de Mems

L’altre plat fort del dia ha sigut el desenllaç del Concurs de Mems Feministes, una iniciativa del Punt Violeta per connectar amb el llenguatge actual dels joves. L’alumnat voluntari del Punt Violeta va prendre la iniciativa en l’acte de lliurament de premis, reconeixent la capacitat de l’alumnat guanyador per a utilitzar l’enginy i l’humor mordaç com a eina de denúncia social.

Els mems seleccionats van destacar per la seua originalitat a l’hora de qüestionar estereotips, posar en evidència micromasclismes quotidians i reivindicar la igualtat real en les aules i al carrer.

A més, avui, l’Aula Oberta ha seguit amb l’estudi dels microorganismes. La segona part de la pràctica que començàrem el dia 3, consisteix a sembrar o cultivar els bacteris en la placa de Petri. Primerament, cal fer una línia amb retolador permanent en la part inferior dividint-la per la meitat i retolant-la amb la lletra A i B, i identificant-la, posant el nostre nom. A continuació obrim la tapa i pressionem amb el dit en la zona A, tocant lleugerament la superfície de la gelatina i tanquem ràpidament per evitar contaminacions. Després de rentar-nos les mans amb sabó repetim la mateixa operació en la zona B. Finalment introduïm la placa de Petri en l’estufa a 37 °C durant 72 hores. (El medi de cultiu en placa es pot substituir per pa de motlle que fiquem dintre de bosses de plàstic per incubar els microorganismes.) Els microbiòlegs solen treballar en un entorn estèril al voltant d’una flama d’un encenedor Bunsen que crea un corrent ascendent d’aire calent. També fan servir un ansa de sembra per a transferir microorganismes d’una placa a una altra, que consta d’un mànec que porta un filament que es pot esterilitzar a la flama.

Per últim, avui les cuines del PAC s’han omplert d’una aroma d’aquelles que evoquen a Falles, tradició i llar. No ha estat un dia qualsevol; ens hem posat el davantal per enfrontar-nos a un repte de rebosteria clàssica: bunyols d’aire. Aquesta recepta, que sembla pura màgia per la seua lleugeresa, requereix paciència, bona mà i, sobretot, molta il·lusió.

La preparació ha començat posant al foc una olla amb 250ml d’aigua, 60g de mantega i un polsim de sal (5g). Quan la mescla ha començat a bullir, hem abocat de cop els 160g de farina tamisada, i hem anat incorporant els 4 ous un a un, assegurant-nos que cadascun quedara ben integrat abans d’afegir el següent, juntament amb un toc de llevat químic per garantir eixe buidat interior tan característic. Per últim hem treballat la massa amb l’espàtula amb energia fins que s’ha desprès de les parets de l’olla, formant una bola homogènia.

Un cop temperada la massa, ha arribat el moment clau:

Amb la massa lluent i amb la consistència perfecta, hem passat a l’acció al costat de la paella. Amb l’oli de gira-sol ben calent, hem anat dipositant xicotetes porcions de massa que s’han anat unflant i daurant fins a quedar ben bufades. Un cop fora, i després de deixar anar l’excés d’oli sobre paper absorbent, el toc final ha estat la pluja de sucre que els ha donat l’aspecte de festa. Tal i com és el nostre alumnat l’arrebossat en sucre ha sigut prou considerable 😉

Com en tota bona cuina professional, no hem oblidat la part tècnica i de seguretat alimentària analitzant detingudament els al·lèrgens presents en la nostra elaboració:

Gluten (present en la farina de blat).

Lactosa (en la mantega).

Ou (ingredient fonamental per a l’estructura).

És vital conèixer aquests components per garantir que la gastronomia siga un espai segur i inclusiu per a tothom.

La jornada ha culminat amb un moment de gran expectació: Hem tingut el plaer de convidar a quatre docents del Punt Violeta, que s’estrenaven avui com a noves persones tastadores. Lluny de ser una simple degustació informal, s’han pres la seua responsabilitat amb un rigor admirable.

Amb la llibreta en mà i els sentits ben desperts, han avaluat cada aspecte del bunyol: des del daurat exterior i la textura cruixent, fins a la lleugeresa interior i l’equilibri de la dolçor. Ha estat fascinant observar com analitzaven cada mos amb tanta seriositat i professionalitat, oferint-nos un feedback detallat que ens ajuda a créixer com a cuiners. Ha estat, sens dubte, una sessió on hem barrejat aprenentatge, treball en equip i el plaer de compartir un producte ben fet amb un tribunal d’excepció.

10/03/26

Avui, amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora, el nostre alumnat de 2n ESO PAC ha protagonitzat una jornada de convivència i aprenentatge compartit amb els més xicotets del CEIP Pare Manjón on s’han treballat contes que trenquen estereotip.

L’activitat central va consistir en una lectura d’àlbums il·lustrats. L’alumnat de secundària s’ha convertit en contacontes transmetent missatges d’igualtat a través de títols tan emblemàtics com:

– Les princeses també es tiren pets: Una divertida manera de desmitificar els rols de gènere tradicionals.

– Rosa Caramel: Un clàssic imprescindible per a reflexionar sobre la llibertat i la ruptura dels cànons imposats.

Estes lectures no sols van fomentar l’hàbit lector, sinó que van servir com la ferramenta perfecta per a introduir la importància de la igualtat de gènere, una temàtica especialment rellevant durant este mes de març.

Després dels contes, el grup ha visualitzat el vídeo “La igualtat explicada per a xicotets”. Esta peça audiovisual de curta duració va ser el punt de partida per a un enriquidor debat entre “majors” i “xicotets”. El més gratificant de la jornada ha sigut observar com els dos grups han aprés els uns dels altres. El nostre alumnat de l’ESO ha demostrat una gran maduresa i sensibilitat, mentre que els xiquets i xiquetes de primària han aportat una visió fresca i sincera sobre el món en el qual volen créixer

Mentre el pati gran de l’institut vibrava amb l’energia, els crits d’ànim i la competitivitat dels campionats femenins d’esports, el pati Pigmalió es va convertir en un refugi inesperat de pau i concentració.

L’estampa era curiosa i significativa. La gran majoria de les nostres alumnes es trobaven a les pistes, sent les protagonistes d’una jornada esportiva que reivindicava el seu paper en el centre. Esta absència massiva de les xiques va fer que al Pigmalió fórem pocs assistents, però eixa circumstància, lluny de deslluir el matí, va crear una atmosfera íntima i acollidora, ideal per a una activitat que requereix pausa: els jocs de taula.

Va ser, en definitiva, un matí de contrastos: d’una banda, l’empoderament i el moviment de les xiques en l’esport i, d’altra, la resistència dels aficionats als taulers que mantenien viva la flama del Pigmalió. Una jornada que ens va ensenyar que, de vegades, ser pocs permet gaudir de les coses amb una intensitat diferent, i que el nostre pati sempre té un espai per a cada manera de viure l’institut.

12-13/03/26

L’hora del pati es transforma avui en un espai de desconnexió i aprenentatge lúdic. Conscients de la pressió acadèmica que viu l’alumnat durant aquesta setmana el Punt Violeta organitzen una activitat especial per a oxigenar la ment i, alhora, continuar formant en valors: una partida col·lectiva al joc Cli-Sex.

L’objectiu principal de la jornada és oferir un respir enmig del calendari d’exàmens. El pati deixa de ser només un lloc de trànsit per a convertir-se en un punt de trobada on el riure i el joc ajuden a rebaixar els nivells d’ansietat. La proposta té una acollida excel·lent i són molts els i les estudiants que s’apropen a la taula del Punt Violeta per participar-hi.

El Cli-Sex és un recurs pedagògic en format de joc que permet abordar la salut sexual i afectiva de manera natural, rigorosa i sense tabús. A través de preguntes i dinàmiques de grup, l’alumnat:

• Desmunta mites sobre la sexualitat.
• Aprèn conceptes clau sobre el consentiment i el respecte mutu.
• Reforça l’autoestima i el coneixement del propi cos.

Aquesta iniciativa demostra que l’educació afectivosexual és una peça clau per a millorar la convivència al centre. En jugar al Cli-Sex, els i les joves no només “desconnecten” dels llibres, sinó que “connecten” entre ells en un entorn segur, basat en la confiança i la llibertat d’expressió.

La valoració del pati d’avui és immillorable: l’alumnat agraeix aquestes pauses actives que permeten aprendre coses vitals mentre es buida el cap de fórmules i dates. El Punt Violeta referma així la seua funció com a motor de benestar i igualtat dins de la vida quotidiana de l’institut.

13/03/26

Ara que estem prop de Falles, el taller de cuina de l’alumnat del PAC es converteix avui en un autèntic laboratori de rebosteria tradicional. L’objectiu de la jornada és clar: dominar l’art de fer xurros casolans, una recepta que sembla senzilla però que requereix una precisió quasi matemàtica i molta traça amb el foc.

L’activitat comença amb el pesatge dels ingredients, un pas fonamental ja que la rebosteria és una disciplina extremadament precisa on qualsevol xicoteta variació altera el resultat final: es pesen 120g de farina, 250ml d’aigua i 20g de mantega.

Posteriorment es posa a calfar l’aigua amb un pessic de sal i la mantega. Quan el conjunt està ben calent, s’aboca la farina prèviament tamisada a poc a poc i es remou sense descans fins a aconseguir una massa consistent que se separa de les parets del recipient. Finalment, amb l’ajuda d’una mànega pastissera, es van formant els xurros sobre l’oli abundant i ben calent. Un cop daurats, es passen a un paper absorbent per a retirar l’excés d’oli i s’empolvoren amb sucre per damunt.

L’alumnat es divideix en dos grups de treball, però la jornada es veu condicionada per un problema logístic que marca la diferència en els resultats:

• L’Equip Negre: Aconsegueix realitzar tots els passos correctament. La seua massa té la textura ideal i els xurros ixen boníssims, amb el punt just de cocció i sabor.
• L’Equip Blanc: Pateix les conseqüències d’una avaria inesperada: la bàscula es trenca en el moment més inoportú. Com que la rebosteria no admet aproximacions, la falta de precisió en el pesatge fa que la recepta no isca bé. En el primer intent, la massa queda massa líquida i se’ls apega tant als dits que s’ha de llançar. En el segon intent, la massa acaba amb massa farina i tampoc és apta per a fregir. Com a conseqüència, l’equip no pot presentar cap plat al tast final.

Davant d’aquesta situació, queda patent la necessitat de comprar una bàscula nova per a garantir que els futurs tallers mantinguen el rigor necessari.

Com en tota activitat alimentària, es té molt en compte la seguretat de l’alumnat, en aquesta recepta identifiquem els següents al·lèrgens:

Gluten: present en la farina de blat i lactosa: present en la mantega. Malgrat els contratemps de l’equip blanc, el professorat que assisteix al tast queda molt satisfet. Els xurros de l’equip negre estan deliciosos i reben una valoració molt alta. Aquesta sessió serveix per a aprendre que, en la cuina, l’èxit depén tant de la traça dels cuiners com del bon estat de les ferramentes de mesura

20/03/26

Avui en el Punt Violeta, s’ha seguit jugant al Cli-sex i s’han seguit tallant cadiretes de cartolina blaves i morades. Com ja explicarem en febrer, que va ser quan començarem amb aquesta iniciativa, el debat es centra en la baixa representació femenina en les esferes de poder. Per a materialitzar aquesta idea, el grup va decidir crear una gran instal·lació de “cadiretes de cartró” que representen els governs del món. Com ja explicarem, es va establir un el codi de colors: les cadires de color blau per a països amb líders masculins (presidents o primers ministres) i les de color morat per a aquells estats governats per dones. Per ara seguim retallant cadiretes a la espera de tindre-les totes i passar al muntatge.

24/03/26

L’hora del pati d’avui té un ritme diferent. A la zona Pigmalió, l’espai delimitat amb les seues taules es converteix en l’epicentre d’una activitat creativa. L’alumnat del programa no hi és només per esmorzar o xarrar; avui les taules estan cobertes de llibres, llibretes i fulls solts, on totes les parelles es junten amb un objectiu clar: preparar els poemes per al pròxim recital. Al voltant de les taules, els tutors i tutores guien els seus tutorats en la tria dels textos treballant la lectura comprensiva i l’entonació. Els més grans expliquen el significat de les metàfores als més menuts, mentre aquests assagen com projectar la veu per a perdre la por escènica.

Després d’aquest assaig intens al pati, l’acció es trasllada al recital al Saló d’actes, organitzat pel departament de Clàssiques amb motiu del Dia Mundial de la Poesia.

Diverses parelles pigmalioneres fan el pas i pugen a l’escenari per participar en l’acte. És un moment de gran orgull veure com el treball fet prèviament a les taules del pati dóna els seus fruits. Tutor i tutorat comparteixen el faristol, recitant versos que connecten el món clàssic amb la sensibilitat actual. Aquesta col·laboració entre el programa Pigmalió i el departament de Clàssiques demostra que la poesia és un pont perfecte per a la unió del centre i el creixement personal de l’alumnat.

Avui, l’Aula Oberta amb els/les companys i companyes de 3r d’ESO, han fet la tercera part de la pràctica sobre l’estudi dels microorganismes, que consisteix a fer una anàlisi dels resultats. Prèviament, cada alumne va plantejar la seua hipòtesi d’en quina part de la placa trobarà més microorganismes, per contrastar-la posteriorment (confirmació o rebuig de la hipòtesi).

L’anàlisi que farem és quantitatiu: la part de la placa on apareixen una quantitat més elevada de taques o colonies correspon al dit de les mans brutes. En alguns casos es pot distingir les colònies de fongs o floridures de les colònies de bacteris perquè la taca mostra un borrissol com de cotó-en-pèl que correspon a les hifes del miceli vegetatiu.

Aquesta pràctica ens ensenya la importància de la neteja corporal i especialment de les mans per evitar la transmissió de malalties infeccioses.

En la segona part de la classe, per continuar la investigació de l’anatomia humana aprofitem la dissecció d’un ronyó per estudiar l’estructura i funcionament de l’aparell excretor urinari. El ronyó és un òrgan en forma de fesol la funció del qual és formar i excretar l’orina que conté les substàncies de rebuig del metabolisme cel·lular transportades per la sang. En aquest cas fem servir un ronyó de porc d’uns 10-12 cm, molt paregut al nostre que prèviament hem tallat de forma longitudinal deixant-lo obert com un llibre. La part còncava o hili presenta un solc d’entrada de les artèries i venes renals així com l’urèter, conducte d’expulsió de l’orina cap a la bufeta. Malauradament, no conserva la glàndula suprarenal productora d’adrenalina però, podem distingir externament la càpsula que recobreix la seua superfície, que és de color marró rogenc. Internament, diferenciem tres parts de fora cap a dintre: escorça, medul·la i pelvis renal.

El que podem veure a simple vista és la part externa o escorça que té una superfície uniforme i envolta la medul·la on es poden observar unes estructures triangulars, entre 10 i 15, d’un roig intens, són les piràmides de Malpighi, que terminen en una papil·la que condueix l’orina cap a les calces, teixit de color blanquinós, que a manera de bosses la recullen en la pelvis i l’aboquen seguidament per l’urèter.

La nefrona és la unitat funcional del ronyó. Cada ronyó presenta gairebé un milió de nefrones microscòpiques formades cada una per un conducte sinuós d’uns 20-40 mm de longitud molt vascularitzat que consta de les següents parts: glomèrul de Malpighi, càpsula de Bowman, túbul contornejat proximal, ansa d’Henle, túbul contornejat distal i túbul col·lector.

De totes aquestes estructures microscòpiques només l’ansa d’Henle i els túbuls col·lectors es troben en la zona medul·lar, la resta en l’escorça. Si aboquem unes gotes d’aigua oxigenada sobre la zona medul·lar i assequem amb paper podem visualitzar en les piràmides de Malpighi uns filaments paral·lels blancs que corresponen principalment als túbuls col·lectors.

Però ¿Com es forma l’orina? La sang rica en oxigen, però també amb substàncies de rebuig arriba amb pressió per l’artèria renal que es ramifica en arterioles i capil·lars arterials fins a arribar a cada glomèrul de l’escorça. Com que la paret de cada capil·lar presenta només una capa de cèl·lules (endoteli) i la pressió és tan gran, es filtra la major part de la sang a la càpsula de Bowman (aigua, glucosa, sals minerals, vitamines, àcid úric, urea i medicaments) excepte cèl·lules sanguínies i proteïnes grans. D’aquest primer filtrat es reabsorbeixen als capil·lars venosos la major part de les substàncies útils que passen per l’ansa d’Henle i túbuls contornejats, excretan-se en l’orina definitiva substàncies de rebuig pel túbul col·lector. Aquestes estructures les observem finalment en una preparació permanent d’un tall histològic de ronyó de ratolí al microscopi. Es diferencien molt clarament els glomèruls de Malpighi formats per un cabdell de capil·lars arterials deixant un espai buit que envolta la càpsula de Bowman, estre ells s’observen cercles de diferents seccions que corresponen als túbuls contornejats.

25/03/26

Hui l’alumnat que formen part del Punt Violeta canviem les aules per les carrers de València en una jornada intensa dedicada a la cultura feminista i a la memòria històrica

Comencem el matí a la Biblioteca de la Dona:

Mentre fem la visita guiada, descobrim que este és un espai clau per a visibilitzar les autores que la història sovint ha oblidat. El moment més emocionant? Quan ens fem el carnet de la biblioteca. Ja el tenim a la mà! Ara ja no tenim excuses per no vindre a buscar eixes lectures que ens ajuden a entendre millor el món amb ulleres morades.

En la segona parada hem anat al MuVIM

Amb el carnet a la butxaca, ens desplacem cap al MuVIM. Allí ens espera una mirada al passat a través de l’objectiu de Luis Vidal Corella. La seua exposició fotogràfica sobre la vida en el franquisme ens deixa sense paraules, fixant-nos en la situació de la dona durant aquells anys:

Veiem fotografies que retraten una quotidianitat marcada per la precarietat.

Observem com les dones estaven recloses en l’àmbit domèstic o en feines molt dures.

Analitzem la pèrdua de llibertats i la forta influència de la censura i la religió en la imatge femenina.

És colpidor veure com era el dia a dia de les nostres besàvies i iaies. Ens fa valorar molt més tot el que hem aconseguit, però també ens recorda que els drets no es poden donar mai per asseguts.

Tornem cap a l’institut amb moltes idees al cap i ganes de compartir tot el que hem aprés. Visitar estos espais ens fa sentir que el Punt Violeta no és només una taula al pati, sinó una connexió viva amb la història i la cultura del nostre territori.

26/03/26

Gràcies al nostre PIIE, anem a renovar la imatge del pati Pigmalió, i en la primera estació per a fer-ho, l’alumnat PAC ha ajudat moltíssim! Amb les brotxes a la mà i molta motivació, el grup s’ha encarregat de transformar l’entorn de treball de les parelles pigmalioneres, donant-li una identitat visual clara i potent.

L’activitat se centra a pintar les tanques de fusta que delimiten la zona Pigmalió. L’alumnat s’organitza per torns, protegint el terra i aplicant una capa de pintura d’un roig viu. Aquest color no s’ha triat a l’atzar: representa l’energia i la calidesa d’un projecte basat en l’acompanyament i l’amistat. Mentre uns estenen la pintura amb el corró per les zones amples, altres repassen amb cura els racons de la fusta amb pinzells més fins, demostrant una gran destresa i paciència.

El resultat és espectacular. El que abans era una tanca senzilla ara és un espai acollidor i ben definit que convida a la lectura i a la conversa. Amb aquest treball, l’alumnat del PAC no només millora l’estètica del centre, sinó que se sent protagonista de la creació d’un espai de convivència necessari per a tot l’institut. Ara només queda el muntatge!

27/03/26

Després de tantes setmanes de reunions, campanyes de sensibilització i feina col·lectiva, hui ens mereixem un respir! El curs avança i, abans de marxar de vacances, el Punt Violeta es transforma per un dia: canviem els cartells i les planificacions per una bona picaeta de fi de trimestre.

Hui l’ambient a l’institut és diferent. Ens hem reunit tot l’alumnat col·laborador del punt per a fer balanç, però de la manera que més ens agrada: al voltant d’una taula plena de coses bones. Hi ha de tot: papes, olives, fruits secs, algunes coques i begudes fresques per a combatre la calor o el cansament acumulat.

Fem pinya: És el moment perfecte per a xarrar amb companys i companyes de diferents cursos amb qui normalment no coincidim tant.

Riem i desconnectem: Entre mos i mos, recordem anècdotes de les darreres activitats i ens relaxem després dels exàmens.

Projectem el futur: Tot i que estem de celebració, ja van eixint idees per al pròxim trimestre. L’energia no para!

Amb la panxa plena i les piles carregades, ens acomiadem fins a la tornada de les vacances. Ens veiem amb més ganes de continuar fent de l’institut un espai lliure de masclisme i ple de respecte.

Bon final de trimestre i a gaudir del descans! Ens veiem a la tornada! 💜

Avui l’Aula Oberta ha realitzat una pràctica molt especial. Com a activitat de final del segon trimestre i emmarcada dintre de la jornada de Tallers ODS, el nostre departament de Biologia i Geologia proposa un taller d’alimentació saludable que consisteix en l’elaboració de formatge fresc (mató) així com, la comprensió dels processos fisicoquímics que ho fan possible.

Per elaborar el formatge, escalfem un litre de llet en un cassó, preferiblement llet sencera, ja que el greix facilita el procés. Controlem la temperatura amb un termòmetre fins a 70 °C. (No ha de bullir). Apaguem el foc i afegim el suc d’una llima mentre remenem amb una cullera (de fusta, preferiblement, perquè els metalls reaccionen químicament amb els àcids, com la llima, modificant les propietats organolèptiques, com el gust) En qüestió de segons observem com la llet comença a tallar-se, és a dir, es formen grumolls blancs, el quall, que suren entre un líquid aquós i groguenc, el sèrum. La llet és una mescla homogènia de diferents substàncies disperses o dissoltes: glúcids, lípids, proteïnes, etc. La temperatura elevada de 70 °C i un medi àcid proporcionat pel suc de llima han modificat les propietats fisicoquímiques de la llet, i les proteïnes solubles s’han desnaturalitzat, precipitant, formant el quall, una xarxa proteica amb greixos, insoluble que constitueix el formatge. Per separar el sèrum del quall o formatge fem servir un drap o una tela porosa de cotó. Amb uns guants posats cal girar la tela pressionant sense cremar-se per a eliminar el màxim de líquid (sèrum) i donar-li forma al quall o formatge. Es deixa refredar i ja es pot menjar sol o amb una torrada amb melmelada, mel, etc. Aquest formatge fresc és la base per l’elaboració d’altres formatges madurats. Es poden condimentar al gust, amb sal, espècies, fruits secs, etc. Aquest formatge és molt perible, i cal menjar-lo com a molt en tres dies, ja que només porta els conservants i additius de la llet, i la llima, per la qual cosa també és més saludable.

Per últim, però no menys important, des de les 9:00 del matí, l’alumnat del PAC (Programa d’Aula Compartida) ha pres el comandament dels fogons per preparar una de les cites més esperades del trimestre: un tast inclusiu de pastissets de Pasqua destinat a l’alumnat de 1r de Batxillerat de Ciències.

El procés comença amb el primer gran repte, que és l’elaboració d’una massa casolana perfecta.

Amb molta cura, calfen 200 ml d’aigua fins que arriba al punt de temperatura idoni. És en eixe moment quan s’afigen 50 g de mantega, veient com es desfà lentament fins a integrar-se completament. Posteriorment incorporen 400 g de farina, i es mescla tot amb energia i constància fins que la mescla es transforma en una massa elàstica, suau i, sobretot, que ja no s’apega als dits. Després de deixar-la reposar uns minuts, l’estenen amb el corró sobre el banc i, amb l’ajuda d’un motlle redó, van tallant les peces que serviran de base per als pastissets.

Mentre uns acaben de donar forma a la massa, uns altres es dediquen a l’elaboració dels dos farcits protagonistes de la jornada. D’una banda, es cuina una saborosa salsa bolonyesa amb carn de vedella picada de primera qualitat; d’altra banda, es prepara el farcit més clàssic de la nostra terra: una barreja harmònica de salsa de tomaca, tonyina i ou dur ben picat.

Una vegada farcits els pastissets i tancats amb cura, es pinten amb ou batut per donar-los eixe acabat brillant tan característic. El forn, ja precalfat a 180 °C, els rep fins que adquireixen un color daurat que indica que ja estan llestos.

Un punt clau d’aquesta activitat ha sigut treballar la recepta i la seguretat i la gestió de les al·lèrgies. Durant tot el procés, l’alumnat ha estat molt conscient dels ingredients utilitzats: la farina aporta gluten, la mantega conté lactosa, la tomaca conté fructosa i l’ou és un al·lergen directe. S’ha tingut una cura extrema per evitar contaminacions creuades, assegurant que el tast siga una experiència segura per a tothom i aprenent a llegir amb deteniment les etiquetes dels productes.

A l’hora del pati, l’activitat es trasllada a l’exterior. Sota una carpa muntada expressament per a l’ocasió, s’instal·len dues taules on es disposen les safates amb els pastissets. Els cartells amb el títol “Tast de Pasqua” i les receptes detallades ajuden a donar un aire professional a l’esdeveniment.

L’alumnat de 1r de Batxillerat de Ciències, acompanyat del professor de castellà Miguel Ruiz García, acudeix a la cita amb curiositat. És un moment de trobada preciós on els rols es desdibuixen: els cuiners del PAC expliquen el procediment tècnic i els ingredients als seus companys de Batxillerat.

El veredicte del tast és molt positiu. Les fitxes de puntuació mostren un 5 sobre 5 pel que fa a la massa; tothom coincideix que la textura és excepcional i el sabor deliciós. Com en tota bona crítica gastronòmica, també hi ha espai per a la millora: alguns alumnes comenten que per a la pròxima ocasió els agradaria trobar una miqueta més de farcit a l’interior del pastisset. Aquest tast inclusiu acaba amb somriures i la panxa plena, però sobretot amb la satisfacció d’haver compartit un espai comú on el PAC i el Batxillerat s’han unit gràcies al treball ben fet i a la tradició de la Pasqua

03/02/26

En el marc del projecte Pigmalió, hem viscut una jornada on la paraula i la sensibilitat han pres el protagonisme. A través del relat de Jorge Bucay, “La ira y la tristeza”, ens hem endinsat en un viatge de lectura i reflexió col·lectiva sobre com gestionem les nostres emocions i com aquestes, de vegades, es disfressen l’una de l’altra.

Tot i que en un inici existia el dubte de si l’alumnat de 1r d’ESO connectaria amb la lectura durant el temps d’esbarjo, un espai habitualment reservat al joc i el moviment, la realitat ens ha sorprès gratament. Amb el suport indispensable d’un xicotet però compromès grup d’alumnes de 4t d’ESO, la màgia dels contes s’ha obert camí. Segons ha destacat la tutora Marta Serral, l’activitat no sols ha funcionat, sinó que ha demostrat que la mediació entre iguals és una eina poderosa per a despertar l’interès literari.

Aquesta sessió ha estat també un aprenentatge per a l’organització. De cara a les pròximes trobades, ens hem proposat el bell repte d’adaptar els contes per a l’alumnat de l’aula Arcoiris. En aquesta ocasió, ja hem fet les primeres passes gràcies a l’acompanyament natural i generós de les alumnes de 4t de PDC, que han demostrat que el projecte Pigmalió és, per damunt de tot, un espai d’inclusió i cura mútua. Continuem construint ponts, llibre a llibre.

05-06/02/26

Al Punt Violeta, la primera jornada de la setmana, es va dedicar a l’anàlisi crítica de la representació femenina i l’evolució del masclisme en la nostra societat. Com a punt de partida, es van visionar diversos minidocumentals de Dmax, els quals van permetre contextualitzar la lluita de les dones des d’una perspectiva històrica i global, posant sobre la taula dades sobre la bretxa de gènere que encara persisteix.

El moment clau de la sessió va arribar amb la projecció de “La mujer, cosa de hombres”, d’Isabel Coixet. Aquest recull d’imatges d’arxiu va actuar com un mirall incòmode: la violència verbal i la cosificació extrema que es mostrava com a “normal” fa unes dècades va generar un debat intens sobre el “neomasclisme”. Les assistents van coincidir que, tot i que les formes han canviat, el fons d’algunes conductes roman latent, fet que reforça la necessitat de mantenir el Punt Violeta com un espai de vigilància i conscienciació permanent.

Amb el pòsit de reflexió de la jornada anterior, la segona sessió es va centrar a aterrar les idees en accions concretes. Es va proposar que l’eix central del 8M no fos només la celebració, sinó la reivindicació de la veu pròpia.

Fruit d’aquest debat, es va decidir traslladar el format dels vídeos de Coixet al carrer. Una de les propostes estrella és la creació d’una instal·lació participativa on es contrasten frases del passat (extretes del documental) amb testimonis actuals de superació i empoderament. Així mateix, s’ha acordat utilitzar els minidocumentals com a material pedagògic en tallers amb joves, utilitzant el seu format dinàmic per connectar amb les noves generacions.

La sessió va cloure amb la distribució de tasques per a la logística de la jornada, sota un consens clar: el 8 de març del Punt Violeta ha de ser un altaveu que recordi d’on venim per a decidir lliurement cap a on anem.

06/02/26

Avui, l’alumnat de l’Aula Oberta juntament amb l’alumnat de l’optativa de laboratori de 3r d’ESO, continuant amb l’estudi del magnetisme ha construït un catxerulo magnètic. Ens hem proposat volar una milotxa o catxerulo, no amb la força del vent sinó amb la força magnètica. Hem de construir l’enginy volador el més xicotet possible atés que la potència d’atracció del nostre imant no és prou gran. Agafem un fill de cosir, fem un doble nus en l’extrem recte d’una grapa i dobleguem la poteta per fixar el fill. L’altra poteta de la grapa l’estenem en angle pla de 180°. A continuació amb la tisora retallem un paper que tinga forma de catxerulo, o siga, forma típica de rombe, d’una longitud d’un centímetre. Seguidament, fixem la grapa amb un trosset de cinta adhesiva a un extrem de la diagonal llarga, deixant la punta que sobreïsca un mil·límetre i ja tenim fet el catxerulo.

Ara toca volar-lo! Primerament, fixem l’extrem del fill a la taula amb cinta adhesiva, deixant una distància d’uns 15 cm. Si aproximen l’imant a l’extrem del catxerulo es quedarà adherit, però si el separem uns mil·límetres, ambdós deixaran d’estar en contacte, però el catxerulo es mantindrà en vol. Ara podem moure l’imant i desplaçar el catxerulo a voluntat i si està ben equilibrat, en bufar suaument, pegarà voltes com una baldufa. Si fixem l’imant a una superfície alta d’uns 10 cm com un got, podem deixar el catxerulo enlairat permanentment.

Avui, l’alumnat del PAC en el taller de cuina dels divendres, s’ha centrat en l’elaboració artesanal i saludable de llonganisses o salsitxes de pollastres casolanes, una alternativa nutritiva i lliure de processats industrials que ha permès treballar tant habilitats manuals com conceptes de seguretat alimentària.

L’activitat s’ha iniciat amb la preparació de la base, utilitzant carn picada de pollastre de primera qualitat. Per a dotar el producte de gust i aroma sense recórrer als conservants artificials, els participants han creat un adobat propi combinant una selecció d’espècies: pebre negre, pebre roig, curri, orenga sec, all i ceba en pols. Amb les mans netes i molta traça, han mesclat enèrgicament tots els ingredients per a garantir que els sabors es distribuïren de manera uniforme per tota la carn. Per a aconseguir la consistència adequada, han incorporat pa ratllat progressivament, treballant la massa fins a transformar-la en una mescla compacta, lligada i gens apegalosa. Una vegada la massa ha estat al punt, s’ha passat al modelat manual. En lloc d’utilitzar tripa o embotidores complexes, els participants han agafat xicotetes porcions de carn i les han rodades sobre la taula de treball o entre els palmells de les mans, donant-los la forma cilíndrica característica de la llonganissa. Aquest exercici ha permès treballar la psicomotricitat fina i la uniformitat de les peces per a assegurar una cocció posterior homogènia.

Finalment, les llonganisses s’han cuinat a la paella a foc mitja i un poc d’oli d’oliva, on l’alumnat ha pogut observar com la massa mantenia la seua forma gràcies al bon treball de pastat previ. El resultat ha sigut un producte artesanal, saborós i saludable que ha reforçat l’autonomia dels joves a la cuina i la seua capacitat per a elaborar aliments bàsics des de zero.

Per a complementar el plat, el grup s’ha dividit en dos grups de treball amb tasques diferenciades:

• L’equip blanc s’ha encarregat d’elaborar una maionesa casolana, treballant l’emulsió i el punt exacte de sal i llimona.
• L’equip negre ha preparat una salsa de tomaca i ceba, realitzant un sofregit tradicional a foc lent per potenciar-ne el sabor.

Durant el procés, s’ha posat un èmfasi especial en la gestió de les intoleràncies alimentàries. S’ha explicat detalladament com adaptar la recepta per a persones celíaques, substituint el pa ratllat convencional per opcions sense gluten, i s’ha recordat la importància de mantindre l’espai de treball lliure de contaminació encreuada. A més han tingut que explicar les intoleràncies als condiments com el pebre negre, pebre roig i el curri.

El moment culminant ha sigut el tast final en el que dos professors han actuat com a jurat per avaluar els resultats de cada equip. Després de provar les diferents combinacions, el veredicte ha sigut compartit: han decidit que el sabor de les llonganisses de l’equip blanc era superior, destacant el seu equilibri d’espècies; d’altra banda, han manifestat que la salsa de l’equip negre els ha agradat més, valorant positivament la textura i el gust del sofregit. La capacitat d’adaptar plats tradicionals a les intoleràncies alimentàries els ha dotat d’una visió inclusiva i professional, reforçant la idea que una alimentació conscient i feta a casa és accessible, divertida i, sobretot, satisfactòria

10/02/26

La pràctica d’avui amb l’Aula Oberta i l’alumnat de 3r d’ESO, ha consistit en elaborar un model de pulmó utilitzant materials reciclats casolans com una ampolla de plàstic, un globus, una canyeta de refrescos i un guant de làtex. Primerament, retallem la base de l’ampolla amb la tisora, fem un forat el més rodó possible al tap de plàstic amb el diàmetre de la canyeta. Unflem diverses vegades un globus per tal que quede més flexible, retallem la vora del globus amb la tisora, introduïm l’extrem de la canyeta i la fixem amb cinta adhesiva. L’extrem lliure de la canyeta l’introduïm pel forat del tap a través de l’ampolla. Finalment, posem un guant de làtex per tancar la base de l’ampolla.

La part de la canyeta que sobreïx del tap correspon a la boca, la que està per sota del tap a la faringe i a la tràquea, la que s’introdueix dintre del globus és el bronqui i el globus mateix seria el pulmó. L’ampolla correspon a la caixa toràcica i el guant el diafragma.

Ara toca provar el model per comparar el seu funcionament amb la ventilació pulmonar real i veure com respira aquest enginy: Si estirem el guant, baixa el diafragma, augmenta el volum en la caixa toràcica, el pulmó es dilata, entra aire i el globus s’infla. Es tracta de la inspiració.

Si pressionem el guant cap a dintre, puja el diafragma, disminueix el volum de la caixa toràcica, el pulmó es comprimeix, ix aire del pulmó el globus es desinfla. Es tracta de l’expiració.

A més, l’alumnat del PAC, ha visitat el CEIP Pare Manjón per a gaudir d’una nova jornada d’apadrinament lector amb els xicotets de 1r de Primària.

Esta activitat, que ja s’ha convertit en una cita imprescindible del nostre calendari escolar, continua demostrant que els llibres són el millor pont entre etapes educatives. Veure la dedicació dels majors i la il·lusió dels xicotets és, sens dubte, la millor recompensa.

A causa de l’excel·lent acolliment que està tenint l’activitat i als resultats tan positius observats, tenim una gran notícia: l’equip directiu ha proposat estendre el programa al curs de 2n de Primària a partir dels pròxims mesos. Més lectors, més històries i més convivència! La nostra pròxima visita està programada per a les dates pròximes al 8 de març. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, dedicarem la sessió a celebrar el paper de la dona treballadora a partir de la lectura de contes amb la temàtica d’igualtat.

11/02/26

Veus que Inspiren: Taula Redona pel Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència (11F)

En el marc de la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Xiqueta en la Ciència, el nostre institut va tindre l’honor de rebre la visita de tres dones científiques de referència:

• Noelia Betoret Catedràtica de Tecnologia d’Aliments: Enginyera Agrònoma especialitzada en Indústries Agroalimentàries i doctora en Ciència i Tecnologia d’Aliments. Durant els últims 25 anys ha treballat com a docent i investigadora a la Universitat Politècnica de València.

En l’àmbit de la docència imparteix classes en el Grau en Ciència i Tecnologia d’Aliments i en el Màster en Ciència i Enginyeria d’Aliments, en assignatures relacionades amb el processament i els efectes beneficiosos sobre la salut dels aliments.

En l’àmbit de la investigació desenvolupa la seua activitat en les següents línies d’investigació:

Formulació d’aliments funcionals per a grups de població amb necessitats específiques, Valoració de l’impacte del processament sobre el valor nutricional i l’efecte fisiològic d’aliments; i aprofitament integral de residus hortofructícoles per a l’obtenció de productes rics en compostos bioactius amb aplicació en la indústria alimentària.

• Laura Moliner, doctorada en física medica. Actualment treballa com a científica titular del CSIC on dirigeix un grup anomenat XLab en el que treballa en investigació d’imatge mèdica, pet, gamma càmera y raigs X.
• Pilar Albarracín, tècnica superior en imatge per al diagnòstic i medicina nuclear, especialista en mamografia de l’hospital de Manises.

L’acte, ha tingut lloc a la sala d’actes, on s’ha fet una taula redona dinàmica on el protagonisme va recaure en el diàleg i l’intercanvi d’experiències.

L’alumnat de 4t d’ESO va ser l’encarregat de conduir la sessió, plantejant una bateria de preguntes preparades amb antelació que van permetre aprofundir en diversos eixos fonamentals:

Trajectòria i Estudis: Les convidades van explicar què les va motivar a triar carreres STEM i com va ser el seu camí acadèmic fins a arribar a les seues posicions actuals.

Dificultats i Reptes: Es van abordar temes crucials com el sostre de vidre, la falta de referents femenins en certs àmbits i els obstacles que, encara hui, moltes dones troben en el món de la investigació i la ciència.

Visió de futur: També es va parlar sobre la importància de la vocació i el paper clau que juguen les noves generacions de xiques per a transformar el panorama científic global.

La taula redona no només va servir per a conèixer dades tècniques sobre els seus estudis, sinó per a humanitzar la figura de la persona científica. Les convidades van compartir anècdotes personals sobre la seua vida professional, la conciliació i la passió per la descoberta, desmuntant els mites que sovint allunyen les dones de les disciplines més tècniques.

L’alumnat va participar de manera molt activa, mostrant una gran curiositat per saber com és el dia a dia en un laboratori o en una empresa d’investigació, i com se superen les situacions de desigualtat en entorns tradicionalment masculinitzats.

La jornada va concloure amb un missatge d’empoderament: la ciència no té gènere, però sí que necessita la visió de les dones per a ser completa i justa. Gràcies a la generositat d’aquestes tres científiques, els nostres i les nostres alumnes de 4t han pogut veure que els somnis professionals estan a l’abast de qui té curiositat i constància, independentment de ser dona o home.

12-13/02/26

Dins del marc de preparació per al Dia Internacional de la Dona, el Punt Violeta ha acollit dues jornades de debat i treball tècnic centrades en la creació de materials i la dinamització juvenil. L’objectiu d’aquestes sessions ha estat buscar canals de comunicació directes, visuals i amb un punt d’ironia per fer arribar el missatge feminista a tota la població.

En la primera sessió es va dedicar íntegrament a la producció de material reivindicatiu físic. El debat es va centrar en com un element tan petit com una xapa pot esdevenir una eina de  visibilització massiva al carrer proposant dissenys com quins lemes haurien de marcar l’estètica d’enguany. Es van proposar tres línies: una de més institucional amb el logo del Punt Violeta, una altra de caràcter intergeneracional amb frases com “Sóc la néta de la bruixa que no vas poder cremar”, i una tercera línia més punyent sobre el consentiment i l’ocupació de l’espai públic.

Es va acordar utilitzar la màquina de fer xapes manual per tal que el mateix dia 8 de març es munte una paradeta on es puguen personalitzar els dissenys, convertint l’elaboració en un acte de trobada i germanor (sororitat).

La segona sessió va explorar el potencial de les xarxes socials i els nous llenguatges digitals. Es va plantejar que el feminisme no ha d’estar renyit amb l’humor i la sàtira, i per això es va aprovar reprendre el Concurs de Memes Feministes per al 8M.

El grup va analitzar com els mems sovint es fan servir per atacar els drets de les dones. La proposta guanyadora va ser “apropiar-se” d’aquesta eina per denunciar el masclisme quotidià (els micromasclismes), la bretxa salarial o el repartiment desigual de les tasques domèstiques des d’una òptica irònica i intel·ligent.

Es van definir els criteris de participació, destacant que es premiarà l’originalitat i la capacitat de síntesi crítica. Les obres guanyadores s’exposaran en format digital durant la lectura del manifest el 8M i en els corredors de l’institut.

13/02/26

Avui, l’alumnat del PAC en el taller de cuina dels divendres, hem dut a terme un taller de cuina on l’aprenentatge pràctic i la creativitat han sigut els protagonistes. L’objectiu de la sessió no era només seguir una recepta, sinó comprendre com la transformació dels ingredients pot donar lloc a un plat totalment diferent: una lasanya desconstruïda.

La jornada ha començat amb la preparació de la base, on hem decidit substituir la pasta tradicional per una elaboració més artesanal. Hem bullit creïlles i les hem mesclar acuradament amb ous, llet, farina i un pessic de llevat. Aquesta combinació ha permès crear una massa suau que serveix de fonament per al nostre plat.

Mentre la base agafava consistència, ens hem centrar en el farcit. En una paella amb una mica d’oli, hem sofregir ceba i pebrera roja fins que han estat ben tendres, per després afegir el pollastre picat. Una vegada el sofregit ha estat al seu punt, l’hem posat sobre la nostra base de creïlla dins dels motlles d’alumini per a forn. Per a finalitzar la part tècnica, ho hem cobert tot amb formatge i ho hem introduït al forn per a un gratinat homogeni, buscant eixe contrast cruixent tan característic de les millors lasanyes.

Tanmateix, la cuina no és només sabor, sinó també responsabilitat. Durant el procés de realització de la recepta, hem dedicat, com sempre, un apartat fonamental a parlar sobre les al·lèrgies i intoleràncies alimentàries. Hem analitzar els ingredients que estàvem utilitzant, com l’ou o els lactis, i hem recordat la importància de conèixer el que mengem per a garantir la seguretat de tots els comensals. Hem identificar que, tot i ser un plat casolà, conté diversos elements que cal tindre en compte per a la seguretat dels comensals: Lactosa i Proteïna de la Llet: Presents tant en la llet de la base de creïlla com en el formatge del gratinat; Ou: Utilitzat com a lligant en la massa de la base; Gluten: a causa de la farina utilitzada; pebrera roja: te molta fructosa.

El tancament del taller va ser el moment més gratificant. Tres professors del centre van actuar com a tastadors oficials, avaluant tant la presentació com el gust de la nostra lasanya. El veredicte va ser un èxit rotund, destacant l’originalitat de la proposta i el bon punt de cocció dels ingredients, però sobretot indicant que la lasanya amb més farcit i condiment estava més saborosa.

Com a conclusió, aquesta experiència ens ha demostrat que la cuina és una eina d’aprenentatge transversal molt potent. Més enllà de l’elaboració d’una recepta, hem treballat l’organització, el treball en equip i la responsabilitat cap a la salut dels altres a través de l’estudi dels al·lèrgens. El resultat final no ha sigut només un plat deliciós, sinó la satisfacció d’haver creat una proposta innovadora que ha superat amb nota l’examen del professorat.

17/02/26

En el marc del projecte Pigmalió, hem tornat a viure una de les cites més especials i consolidades del nostre calendari: la celebració del “Pigmamor”. Coincidint amb el 14 de febrer, hem volgut transformar aquesta festivitat en una oda a la paraula, convertint el romanticisme convencional en una autèntica festa de la literatura i la memòria.

L’activitat, que ja és una tradició esperada curs rere curs, convida l’alumnat a un repte tan bell com exigent: memoritzar i recitar versos que parlen d’amor, d’amistat i de vida. L’èxit d’aquesta iniciativa resideix en la seua capacitat per apropar la poesia als joves d’una manera lúdica i participativa, trencant la barrera entre els llibres i el pati. Com a reconeixement al seu esforç i a la valentia de posar veu als sentiments, cada participant ha rebut una piruleta en forma de cor, un xicotet detall que simbolitza la dolçor que ens regala la poesia quan es comparteix. La gran acollida que rep el “Pigmamor” any rere any ens confirma que, entre vers i vers, estem teixint una comunitat escolar més sensible, connectada i, sens dubte, més apassionada per les lletres.

En l’hora de laboratori amb l’Aula Oberta, hem estudiat l’anatomia i biologia del mol·lusc Mytilus edulis, conegut casolanament per musclo o clòtxina. El musclo és un mol·lusc bivalve, format per dues valves o closques unides per una xarnera que forma colònies denses i viu fixat a les roques o és cultivat en vivers prop de les zones costaneres.

A partir d’un musclo prèviament bullit i d’un altre viu que hem obert tallant el múscul adductor posterior comencem l’estudi de la closca externa. Hi podem observar les estries de creixement concèntriques així com dos tipus d’estructures, unes en forma de tubs blancs calcaris ondulats i altres de forma cònica que corresponen a dos tipus d’animals que hi viuen sobre la seua superfície: atèlids poliquets anomenats sèrpules i crustacis cirrípedes (bàlans), respectivament, ambdós sèssils i filtradors.

Internament, la closca de l’animal bullit deixa veure la impressió paleal del cos així com les marques arrodonides dels músculs adductors anteriors i posteriors que permeten tancar les valves. El cos de l’animal s’anomena mantell i és com un estoig que forma dos lòbuls de color taronja apegats internament a les valves i que dintre presenta la cavitat paleal amb el cos amb les següents parts: múscul adductor anterior, boca amb quatre tentacles, el peu musculós mòbil amb forma de llengua de color negre, la glàndula bisògena, que forma uns filaments adhesius denominats bis, la bossa de Polichinela on es troben les gònades masculines o femenines segons el sexe. Les femelles solen ser més grans i d’un color taronja intens i els mascles més xicotets i d’un color més pàl·lid o groc. A cada costat del cos hi ha un parell de làmines brànquies de color verd, en la part anterior dorsal es pot observar per transparència l’hepatopàncrees, òrgan digestiu i metabòlic de color verd o groc i més baix el cor.

Els musclos s’alimenten filtrant el fitoplàncton gràcies al moviment ciliar de les brànquies i els tentacles de la boca. Filtren 8 litres per hora, la qual cosa els converteix en animals perillosos per possible intoxicació alimentària, ja que poden acumular gran quantitat de toxines en nodrir-se de microalgues com els dinoflagel·lats quan es produeix una proliferació explosiva coneguda com a marea roja.

El musclo es reprodueix de maig a agost (mesos sense r) mentre que de setembre a abril (mesos amb r), quan no es reprodueix és quan la seua carn està més ferma i sabrosa.

Presenten reproducció sexual mitjançant fecundació externa alliberant-se els òvuls i esperma al mar on es produeix la fecundació dels ous del que ixen unes larves nadadores que finalment pateixen una metamorfosi per esdevenir un juvenil de musclo que es fixen al substrat.

19-20/02/26

Aquestes dues jornades de treball al Punt Violeta han marcat la transició visual de l’espai central del centre, passant dels missatges de la jornada anterior cap a una intervenció artística específica per al 8 de Març, centrada en la visibilitat de la dona en l’alta política internacional.

La primera jornada va començar amb el desmuntatge de la instal·lació que ocupava el hall des del Dia de la Pau. Aquest acte simbòlic va servir per a “fer lloc” a les noves reivindicacions feministes, buidant l’espai per a una proposta més arquitectònica i visual.

El debat es va centrar en la baixa representació femenina en les esferes de poder. Per a materialitzar aquesta idea, el grup va decidir crear una gran instal·lació de “cadiretes de cartró” que representen els governs del món. Durant la sessió es va iniciar el procés de retall i muntatge de les estructures de cartró establint el codi de colors: les cadires de color blau per a països amb líders masculins (presidents o primers ministres) i les de color morat per a aquells estats governats per dones.

L’impacte visual en veure el contrast de colors va generar una reflexió immediata sobre el sostre de vidre en la política global.

Tot i que la instal·lació encara no està finalitzada, el procés de “construir les cadiretes” ha esdevingut una metàfora del temps que costa ocupar els espais de decisió. S’ha debatut sobre la importància que el color morat no siga una anècdota, sinó una tendència creixent.

La sessió va finalitzar amb l’organització del material pendent, ja que la instal·lació continuarà creixent fins al dia 8 de març, moment en què s’inaugurarà oficialment com a peça central del hall.

20/02/26

Avui, per observar cèl·lules sanguínies, l’Aula Oberta juntament amb l’alumnat de 3r d’ESO del laboratori, han fet una extracció de sang en condicions de seguretat i higiene. La persona voluntària es renta les mans amb sabó i se les eixugue amb un tovalló de paper. Seguidament, ha de fer-se massatge en les mans al dit major o cor per facilitar la circulació. Es desinfecta la zona del dit amb cotó amb alcohol i amb una llanceta automàtica d’un sol ús es fa una punció en un lateral de l’empremta digital. Pressionem lleugerament fins a aconseguir un microgoteta de 5 microlitres que depositem en un lateral d’un portaobjectes prèviament esterilitzat.

El segon pas consisteix a fer una extensió de la goteta de sang o frotis sanguini. Col·loquem un altre portaobjectes amb un angle de 45° davant de la goteta de sang i el desplacem fins a contactar i observar que es reparteix per capil·laritat per la vora. Seguidament i amb un moviment continu llisquem el portaobjectes fins a l’altra banda. Hem d’aconseguir una extensió homogènia amb cap, cos i cua. En la zona central o cos, esperem trobar una distribució homogènia i separada d’una capa de cèl·lules sanguínies. Aquesta tècnica requereix assajar prèviament

El tercer pas consisteix a fixar l’extensió deixant que s’asseque a l’aire. Es disposa sobre un pont fet per dues varetes de vidre a sobre d’una safata de tinció. Apliquem etanol al 96% cobrint el cos de l’extensió durant 3 minuts, vessem a la safata el sobrant i ventem perquè s’asseque.

El quart pas consisteix a aplicar una tinció per diferenciar les estructures cel·lulars. La tinció més habitual per extensions sanguínies és la Giemsa que és una combinació de dues tincions: blau de metilé, de naturalesa alcalina que s’uneix amb estructures àcides com el nucli de les cèl·lules, proporcionant una coloració violeta i l’eosina, de naturalesa àcida que s’uneix a estructures bàsiques, com el citoplasma, proporcionant una coloració rosada.

En el nostre cas només aplicarem blau de metilé sobre el cos de l’extensió. (La qual cosa dificultarà diferenciar els grànuls citoplasmàtics i identificar amb precisió els leucòcits) Esperem 10 minuts, aboquem el sobrant a la safata i rentem amb aigua destil·lada.

Finalment, es col·loca un cobreobjectes i fent l’observació al microscopi amb 40X (és a dir, 40 augments) en la part del cos. Augmentem a 100X per seleccionar la millor zona i finalment amb 400X busquem entre els glòbuls rojos (també anomenats hematies o eritròcits) sense nucli, de color rosat, glòbuls blancs més grans amb nucli. Entre els glòbuls blancs podem diferenciar els leucòcits polimorfonuclears o granulòcits com els neutròfils amb el nucli dividit entre 3 i 5 lòbuls que fagociten bacteris i es relacionen amb el procés d’infecció. També podem diferenciar els leucòcits monomorfonuclears o agranulòcits com els limfòcits amb nucli arrodonit i poc citoplasma responsables de la resposta immunitària humoral i cel·lular. Així mateix, es poden diferenciar els monòcits amb nucli gran en forma de ronyó o de cor amb funció fagocitària.

A més, hem realitzat el nostre típic Tast Inclusiu del PAC, el primer de la segona avaluació., i com ja feia molt de temps des del nostre últim tast inclusiu, el pati de l’institut es va transformar en un escenari de sabors i aprenentatge. L’alumnat del PAC (Programa d’Aula Compartida) va protagonitzar una experiència culinària molt exigent: un tast Inclusiu adreçat als companys i companyes de 3r d’ESO C on van elaborar fingers de pollastre a les dos salses.

L’activitat va començar, com sempre, a la cuina, on els i les xefs del PAC van demostrar la seua destresa amb els ganivets. Ells mateixos van tallar amb cura les petxugues de pollastre en tires uniformes, preparant uns fingers de qualitat. El secret de la textura va ser l’arrebossat amb panko, que prometia un cruixent excepcional. Finalment, els fingers es van fregir en una paella amb oli ben calent fins a aconseguir el punt daurat perfecte.

Per a acompanyar el pollastre, es van elaborar dues salses de tomata casolanes amb una base comuna: ceba picada, pebre negre, sal i tomata triturada. No obstant això, el toc d’emoció va arribar amb la divisió del sofregit:

La meitat de l’alumnat va preparar la salsa Suau: Per als paladars que busquen la tradició.

L’altra meitat de l’alumnat va elaborar la salsa Picant: Amb un toc de pebrera picant per als més agosarats.

L’experiència no es va limitar al gust. Al pati de l’institut, es va muntar la nostra meravellosa carpa amb taules decorades amb gust, creant un ambient acollidor i professional. L’alumnat de 3r d’ESO C va anar passant per l’estació de tast, on cada alumne/a del PAC servia un finger acompanyat d’una de les salses escollides.

L’èxit de la recepta no només es va mesurar pel somriure dels comensals al tastar els fingers mullats en la salsa, sinó per una avaluació detallada. Els companys de l’ESO van exercir de jutges gastronòmics puntuant tres aspectes clau:

• El gust: El contrast entre el cruixent del panko i la potència de les salses.
• La vista: L’aspecte daurat del pollastre i la presentació al plat.
• L’olfacte: L’aroma del sofregit casolà que inundava el pati.
• La posada en escena: La decoració, el receptari i l’atenció rebuda sota la carpa.

Dins d’aquest esperit inclusiu, l’alumnat del PAC també va posar especial atenció en la seguretat alimentària, identificant els al·lèrgens presents en la recepta per a informar els seus companys i companyes. S’ha de tindre en compte que els fingers contenen gluten (present en el panko i la farina) i a més, s’ha alertat sobre el caràcter picant d’una de les salses per a aquelles persones amb sensibilitat gàstrica. Aquesta tasca d’etiquetatge invisible ha estat fonamental per a garantir que la cata fóra, realment, un espai on tothom poguera gaudir sense riscos.

Aquest Tast Inclusiu ha demostrat que la cuina és una eina immillorable per a trencar barreres, fomentar el treball en equip i, per descomptat, gaudir d’un bon aperitiu en germanor.

Per últim, però no menys important, recalcar que la celebració va tindre un significat especial, ja que la cata es va emmarcar dins dels actes pel Dia de la Dona i la Xiqueta en la Ciència. L’alumnat del PAC va voler retre homenatge a totes aquelles dones que, des dels laboratoris o les cuines (els primers laboratoris de la història), han transformat el nostre món. Entendre com el panko canvia de textura amb la calor o com la capsaicina de la pebrera picant reacciona amb els nostres receptors sensorials és, en essència, fer ciència. Amb cada finger servit, es va posar en valor el rigor, la mesura i l’experimentació, recordant que el coneixement científic no té gènere i que les nostres cuineres han estat, sovint, les científiques a l’ombra de la nostra història.

24/02/26

Dins de la dinàmica del nostre projecte Pigmalió, hi ha dies en què el protagonisme recau en la convivència lliure i el plaer de compartir el temps sense pressa. Avui hem tornat a gaudir d’un d’aquells patis on cadascú troba el seu lloc i la seua manera d’estar amb els altres.

Com ja és habitual, els jocs de taula s’han convertit en el pol d’atracció principal. Aquesta activitat, que s’ha consolidat com una de les preferides de l’alumnat Pigmalió, no sols ens ofereix entreteniment, sinó que ens ensenya a traçar estratègies, a respectar torns i a enfortir vincles a través del joc.

Mentre les partides avançaven, en altres racons del pati el temps transcorria de forma més serena. Hi ha qui ha aprofitat la calma per a estudiar en companyia o, simplement, per a gaudir d’una conversa pausada, d’aquelles que ajuden a conèixer millor els companys i a crear comunitat. Aquesta diversitat d’opcions fa del Pigmalió un espai on el pati es transforma en una llar, un lloc on la llibertat i el respecte ens permeten ser i créixer junts.

26-27/02/26

Durant aquestes dues sessions, el Punt Violeta ha dedicat dues jornades de treball a la selecció dels guanyadors del concurs de mems i a la producció artesanal dels premis que s’entregaran durant la celebració oficial del 8M.

Aquesta sessió va ser el punt culminant del Concurs de Memes Feministes. El grup de treball va actuar com a jurat per avaluar les propostes rebudes, basant-se en criteris d’originalitat, capacitat crítica i l’ús de l’humor per denunciar desigualtats.

Es va realitzar una selecció dels mems més impactants, aquells que millor aconseguien “capgirar” els estereotips de gènere o posar en evidència situacions de micromasclisme a l’institut.

Una vegada escollits els guanyadors, es van imprimir i penjar al corredor de la planta baixa. Aquesta acció ha transformat un espai de pas en una galeria de reflexió visual, generant una gran expectació entre l’alumnat i el professorat que transita pel centre. L’objectiu és que aquests missatges directes i moderns facin pensar a qui els mira de camí a classe.

La segona jornada es va centrar en la part més artística i manual: la creació dels premis per als autors i autores dels mems guanyadors. Es va decidir que els guardons havien de ser coherents amb la filosofia del Punt Violeta, fugint de premis convencionals i apostant per quelcom simbòlic i fet a mà.

L’elecció de les lupes com a premi per al concurs de memes feministes no és casual; respon a la necessitat de desenvolupar una “mirada crítica” davant la realitat quotidiana. La lupa simbolitza tres conceptes clau del moviment:

Detectar els Micromasclismes: Moltes de les desigualtats actuals són subtils, gairebé imperceptibles a simple vista (com els comentaris masclistes “de broma” o la invisibilització de les dones en la història). La lupa representa l’eina que ens permet amplificar aquests detalls per identificar-los i assenyalar-los, a més de recordar-nos  que no ens hem de quedar amb la primera impressió, sinó que hem d’investigar i qüestionar sempre el que se’ns presenta com a “normal”. Al mateix temps, la lupa premia la capacitat de l’autor/a d’haver sabut enfocar un problema social i transformar-lo en ironia

27/02/26

Durant aquesta setmana, l’Aula Oberta, ha continuat l’estudi dels microorganismes, però parant atenció en el paper que tenen en la contaminació dels aliments. El dimarts dissenyarem un experiment per comparar quina tècnica o substància és la que millor conserva els aliments. En el nostre cas hem preparat un brou de pollastre i hem ficat 10 ml en cada vas de precipitats afegint en cadascun, sal, sucre i vinagre i posant-ne un a l’estufa a 37 °C i l’altre a la nevera a -16 °C. Es pot observar l’activitat més gran dels microorganismes per l’enterboliment més gran del brou i ordenar els gots de millor a pitjor substància o tècnica de conservació.

Divendres vam analitzar els resultats de la pràctica anterior de la conservació d’aliments. Un brou més enterbolit presentarà més bacteris i, per tant, la substància afegida o tècnica de conservació utilitzada serà pitjor. De forma anàloga, un brou més clar, tindrà menys bacteris, i com a resultat la substància que conté o tècnica usada serà millor conservant. De les tres rèpliques de l’experiment vam obtenir, de millor a pitjor, els següents resultats: vinagre, sal, nevera, sucre i estufa.

Podem concloure que tant el vinagre com la sal són millors conservants perquè creen un medi que dificulta el creixement de la majoria dels bacteris, mentre que la nevera ho fa reduint el creixement en disminuir la temperatura, a diferència de la calor de l’estufa que augmenta el metabolisme i divisió cel·lular, produint més creixement bacterià.

A més, avui, l’alumnat del PAC (Programa d’Aula Compartida) ha tornat a demostrar la seua destresa als fogons amb una recepta que combina la tècnica artesanal amb la precisió culinària: minihamburgueses de pollastre sobre un llit de creïlla. Una elaboració que, més enllà del gust, ha requerit un gran treball de textures i presentació.

La base del plat va començar amb la selecció de la matèria primera. Els i les xefs van optar per solomillo de pollastre, una peça tendre que ells mateixos van picar i preparar. La carn es va amalgamar amb formatge i un toc de sal, aconseguint una massa melosa i saborosa. Posteriorment, feren el modelatge amb les mans, donant forma a unes minihamburgueses simètriques, cuidant que totes tingueren la mateixa mida per a una cocció uniforme. Després es van cuinar a la paella a foc mitjà amb un fil d’oli, garantint que l’interior quedara sucós mentre l’exterior es daurava suaument.

Mentre la carn agafava color, l’alumnat treballava en la guarnició, que es va convertir en el fonament del plat: Van bullir les creïlles fins al punt òptim de tendresa. Un cop fora de l’olla, les van xafar i mesclar amb mantega, sal i pebre negre al gust. Van afegir maizena a la mescla per a donar-li consistència. Després d’aplanar la massa, van utilitzar un motlle redó per a tallar discos perfectes, i aquestes rodanxes es van introduir al forn fins a aconseguir una capa exterior cruixent i un color daurat apetitós. Finalment l’alumnat va exercir un gran control estètic en col·locar les minihamburgueses exactament damunt del llit de creïlla, creant un contrast de textures entre la suavitat de la carn i el cruixent del forn.

En aquesta elaboració, l’alumnat del PAC ha tingut especial cura a identificar els ingredients que poden afectar persones amb intoleràncies alimentàries:

• Lactosa i Proteïna de la Llet: Present en el formatge.
• Gluten: Tot i que la maizena (farina de panís) és naturalment lliure de gluten, s’ha de verificar sempre l’etiquetatge per evitar la “contaminació creuada” durant la fabricació.
• Pebre negre: S’ha de tindre en compte per a persones amb intoleràncies a les espècies o amb problemes digestius, ja que s’ha utilitzat per a amanir la base de creïlla.

El punt culminant de la jornada va ser la visita de quatre professors i professores de l’institut, que es van sumar al tast per a avaluar de primera mà les creacions de l’alumnat. La valoració del professorat convidat va ser unànime i molt positiva, destacant el punt de cocció del solomillo, la cremositat de la base de creïlla i l’encert en el salpebrat. Van destacar que el contrast de textures (la carn melosa i la creïlla daurada al forn) era digne d’un menú professional.

Aquesta activitat no ha estat només un exercici de cuina; ha estat un exercici de paciència i precisió. Des del pastat manual fins a l’ús de motlles i el control del forn, l’alumnat del PAC ha demostrat que la gastronomia és una eina poderosa per a treballar l’autonomia i l’autoestima, transformant ingredients senzills en una autèntica experiència gurmet.