ENTREVISTA A ANDREA GONZÁLEZ
Andrea González ens ha acompanyat en la banda de l’IES Canonge Manchón des de la seua constitució. Les seues interpretacions de cançons com All of me, I wanna dance, La vie en rose, Love of Paris o Je veux quedaran sempre gravades en la nostra memòria.
Andrea ha acabat satisfactòriament el seu viatge formatiu al nostre centre i des de la banda la trobarem molt a faltar. És per això que hem volgut fer-li un humil homenatge amb aquesta entrevista.
Hola Andrea, des de la banda volem acomiadar-nos de tu amb aquesta entrevista:
Com descriuries el teu pas per l’IES Canonge Manchón?
No és gens fàcil, però bé, al llarg d’aquests sis anys han hagut molts moments bonics com són les celebracions al veure les notes, els viatges de fi de curs on ens ho passàvem d’allò més bé i els concerts al costat de la banda; també han hagut moments dolents com eren algunes notes d’exàmens que no havien sortit molt bé o l’acomiadament d’alguns companys que es quedaven enrere o que bé a l’acabar els estudis s’anaven fora a estudiar i no els tornaries a veure.
D’altra banda, mirant enrere, me’n recorde d’aquell primer dia d’institut, entre els nervis i jo que em perdia pels passadissos va ser una mica caòtic (jaja!) i ara ja graduada, qui ens anava a dir que s’anava a passar tan ràpid?
Què és el que més t’ha agradat?
Són tantes coses les que m’han agradat que se’m fa molt difícil quedar-me amb una sola però, sens dubte, serien tots els actes on intentàvem arribar al cor dels mestres i alumnes amb la nostra música a través dels concerts.
Sabem que una de les coses que més t’agrada fer és cantar. Quan vas començar a fer-ho?
Vaig començar a cantar als tres anyets, la meua mare sempre solia despertar-me amb música i la veritat que li done les gràcies ja que vaig començar a descobrir-la des de molt petita i res més escoltar les cançons volia aprendre-les.
Quin és l’estil de música que més t’agrada?
Pel que fa a estils m’agraden més els que estan relacionats amb la música tradicional i popular.
Explica’ns la teua experiència com a membre important de la banda del nostre centre. Com eren els assajos?
En relació als assajos, per a mi eren com una via d’escapament, els utilitzava per desconnectar una mica del tema estudis i gaudir de la música, intentava donar el màxim de mi en cadascun. Una de les coses que més m’agradava era que tots aportàvem coses noves, ens ajudàvem i congeniàvem a la perfecció.
Quin ha sigut el millor record o moment que has tingut amb la banda?
Un dels molts bons moments va ser aquell any que estrenàvem la cançó “All of me” de Billie Holiday, era el dia del concert i jo encara no li havia tret el màxim partit a aquesta cançó, era tot un repte per a mi, sabia que havia de treure el màxim volum de la meua veu però tenia una sensació de no poder, va ser llavors quan Ravel, un dels nostres components en aquell any, em va dir que tancara els ulls, sentira la melodia, no pensara tant i gaudira de la cançó. Va començar a sonar la melodia i va arribar el moment de fer-ho, gràcies als seus consells ho vaig aconseguir.
Recomanaries als alumnes que tenen inquietuds musicals a unir-se a la banda?
És clar que sí, a més de passar bones experiències, aprens moltíssim i si de veritat estàs interessat en la música et vindrà genial.
La música és art, és llenguatge i ciència. Consideres que pot ajudar en els estudis?
Considere que sí, la música augmenta la capacitat de memòria, atenció i concentració; a més a més, una de les coses que poca gent sap és que el treball rítmic ajuda a la comprensió de les relacions matemàtiques.
T’agradaria dedicar-te al món de la música?
M’encantaria, però la veritat és que en aquests moments és molt difícil viure de la música, per això vaig decidir que el millor seria treure una carrera, en aquest cas el grau en educació infantil i, ja més tard, fer les proves d’accés al conservatori i endinsar-me en el món de la música.
Ja has acabat la teua etapa al nostre centre, ens agradaria que ens explicares com ha sigut aquest últim curs per a tu.
No ha estat gens fàcil, en el meu cas he notat molta diferència de primer a segon de batxillerat. Amb aquesta situació ha estat una mica caòtic ja que ens jugàvem l’accés a la universitat en les proves PAU, però bé, si des d’un principi t’organitzes bé i portes les matèries al dia et serà més fàcil.
Com t’han anat les proves d’Accés a la Universitat?
La veritat que després de tantes hores d’estudi m’esperava treure més nota, però bé, dins del que cap no està tan malament.
I a partir d’ara què?
Doncs a partir d’ara, seguir estudiant amb més ganes que mai ja que es tracta del meu futur i seguir aprenent també en l’àmbit de la música, tant en el cant com en el piano.
Tens prevista alguna actuació en els pròxims mesos?
Malauradament no, sí que tenia diverses actuacions com a solista i supose que juntament amb l’Escola Coral també haguérem fet alguna cosa, però a causa de la situació que estem vivint tot ha quedat ajornat.
Explica’ns més sobre tu. A més de cantar, quines altres aficions tens?
Una de les moltes aficions que tinc és escriure, encara que poca gent sap d’això; vaig començar a l’entrar a l’ESO, quan havia tingut un mal dia i ja era molt tard per a cantar començava a escriure. Sí és cert que, amb el pas del temps, vaig anar descuidant aquesta afició però amb l’arribada de la quarantena he tornat a començar.
Vols recordar i esmentar algun moment, algun professor o algun company d’aquest centre?
Simplement donar les gràcies a Fran, el nostre director, per estar sempre a la nostra disposició, a Elena Torres per resoldre sempre les coses que han anat passant en tantes tutories, a Fàtima per brindar-me sempre la seua mà quan havia tingut un dia horrorós i donar-me tants consells, a Maria José per ajudar-me, tranquil·litzar-me i comprendre’m sempre que ho he necessitat i a tots els membres de la banda per fer-me gaudir tant de la música i viure molt bones experiències junts, especialment a Elena, Agustí, Jesús i Nacho.
Has sigut un pilar fonamental per a la nostra banda i hem gaudit molt amb la teua presència, la teua veu i el teu saber estar. Ens deixaràs un gran buit; si et cridem per a acompanyar-nos en algun concert, estaries disposada a participar-hi?
És clar que sí, sempre serà un plaer.
Gràcies Andrea. Ha sigut un goig el poder comptar amb tu i, per a acomiadar-te, volem recordar esta actuació teua com a solista amb la banda del centre interpretant La vie en rose.
Et desitgem molta sort en tots els teus projectes.