Albertoooo. Anótame un puntoooo!… era el crit característic en els dies de torneig. Com més lluny estava la taula de la seua partida més intensa era la seua exclamació. I la resta d’alumnes i professors, mentre continuaven la seua partida, l’escoltaven i es deien internament… Hala, ja ha acabat. Era una veu característica que marcava el terreny de qui era el dominador, però també la veu de l’alegria i la ironia d’un cor entranyable, còctel que el nostre alumne maneja amb gran habilitat. Fran Penalva, alumne que acaba la seua etapa a l’institut, des de primera hora del matí es podien escoltar les seues salutacions amb la seua marcada viva veu, vestit de culer empedreït. No importava que el dia anterior haguera guanyat o perdut el Barça, ni tan sols que haguera perdut o guanyat el Madrid. La seua alegria, crits i reverències es feien notar.
(Dies de la setmana sense l’article)Dilluns, dimarts i dijous eren els dies del taller d’escacs Per què eixos dies i no uns altres…? preguntava de tant en tant. I tenia raó. Eren els més difícils de recordar. Però ell mai faltava ni als tallers ni al joc lliure de qualsevol pati. Podria estar amb les seues partides o resolent algun dels complexos problemes que s’exposaven entre les píndoles formatives.
Fran sempre ha estat a tot, com a candidat a enfrontar-se a qualsevol jugador o com a amfitrió de simultànies; com a analista posicional o destrossant a qualsevol dels seus rivals. Era fàcil veure’l explicar les seues tècniques a algun dels seus rivals, com per exemple en l’últim període presencial a Sergi Espinosa. Fran li deia el meu alumne i Sergi el seu mestre, en aquell bonic duo simbiòtic. La seua relació amb David Márquez, un altre crack, sempre immillorable… i així amb tots.
Tots recordem aquelles simultànies del Nadal 2018 contra 6 professors, tots de bon nivell, a l’escenari d’una Sala d’Usos Múltiples abarrotada de públic i arrasant a tots els seus contrincants. Fran Penalva compta com a jugador amb un perfil d’instint assassí, jugador tàctic i d’atac letal, calculador eminent en partides de mig joc on amb una facilitat sorprenent i temps rècord dissenya el seu pla i l’executa amb enorme habilitat. En el rànquing ELO Canonge Manchón d’ordre de forces en el centre la seua primera posició era perenne, fins i tot avorrida. En els tornejos del centre també, sempre indiscutible gran candidat.
En els últims temps ha aparegut pel nostre centre una bona col·lecció de promeses, jugadors que han evolucionat molt en poc temps, com David Márquez, Vicente Belén, Daniel Peral, Mohamed *Abdelkader… Arano és fàcil guanyar els tornejos del Canonge Manchón. Tots són fàcilment identificables en els patis entre les taules de pícnic, aquell lloc convertit en zona zero dels escacs al genuí estil del parc en la pel·lícula “A la recerca de *Booby *Fischer”, on sempre hi havia tres reis: el del bàndol blanc, el del bàndol negre… i Fran Penalva. En les recents jornades de Lliga d’Escacs Penalva era el *matagigantes matagegants. No li importava tindre al davant a un 1.800 de *ELO, a un 2.000 o a qualsevol jugador de nivell superior. Ell mateix explicava les seues experiències per a la nostra publicació en finalitzar alguna d’aquelles jornades.
Hem viscut una gran emoció també en el torneig del seu comiat. Es van convidar (Van ser convidats) a participar diversos cracks de diferents centres de la comarca del Baix Vinalopó, al costat de professors i famílies del Canonge. Va ser un torneig bonic i de molt de nivell, amb un acte de lliurament de premis sense munió pel *covid-19, però a l’altura que mereixia aquest gran jugador i gran persona. Va haver-hi guardons per a Julio Esteban, antic alumne del canonge; Jorge Fuster, alumne de l’IES *Misteri (d’Elx), que va ser guanyador del Torneig de Primavera 2020 organitzat pel nostre centre. Però al qual hem de realitzar esment especial és a Jaime López, xiquet de 4t de Primària del *CEIP Miguel de Cervantes, que ens va deixar sorpresos davant la seua magistral intervenció, per la qual es va adjudicar el Primer Premi. Només li va faltar guanyar a Fran Penalva, revenja pendent que donarà lloc a nous duels. Gràcies als tres per ser ací, acompanyant al nostre ja antic alumne en aquest entranyable lliurament de premis.
Gràcies Fran, per haver-nos ajudat a dinamitzar els escacs en el centre. Molta sort en els teus estudis, en els teus escacs i en totes les teues coses. Et trobarem a faltar.