Amb el suport de la legislació, i amb el suport de tots els referents teòrics es- mentats, hem creat una proposta didàctica que es pot expressar en els se- güents termes:

• Autonomia: Tal com marca el currículum d’infantil l’autonomia de l’alum- nat és un dels objectius fonamentals en aquesta etapa: al D38, art 2.3, o entre els objectius que esmenta a l’article 3. També dóna nom a un àmbit: coneixement de si mateix i autonomia personal. Però, autonomia per a què? per fer aquelles coses que els adults decidim? És evident que cal tre- ballar l’autonomia personal en els aspectes de la higiene o en els quefers diaris, però l’autonomia és un concepte molt més ampli, també podent ser entesa com autonomia per a decidir, decidir que vull fer, que vull aprendre i com. I és ací on entra un altre aspecte fonamental que és la democràcia.

• Democràcia: Si volem una societat democràtica, ho hem de potenciar des de l’educació, des de les aules. Hem de donar veu al nostre alumnat. Però sobretot que se senten escoltats, que el que diuen es fa realitat. Ens cal aplicar a la classe una democràcia radical, on cada vot conta, o cada decisió s’acata. Per això, les nostres assemblees, els espais on decidim, s’omplin de contingut. “Hem de ser menys mestres que parlen i ensenyen, per ser més mestres que escolten i aprenen” Tenim la gran sort de poder aprendre dia a dia del nostre alumnat, sols cal escoltar-los més.

• Procés educatiu: Ens centrem en els processos i les relacions i no tant en els continguts. Entenem que la criatura ha de construir els seus propis aprenentatges, primer en el grup, i després asimilant-los i conectant-los amb les seues experiències prèvies. Això fa que la criatura aprenga d’una manera significativa i globalitzada. Ara bé, això comporta haver d’abando- nar la idea que les xiquetes i els xiquets han d’assolir un objectiu determi- nat en un moment determinat. Si posem damunt la taula com aprenen les criatures, com funciona el seu cervell, veurem que va seguint un camí, un procés, i que la nostra feina és ajudar-los a avançar, actuant en la seua ZDP. Però eixe procés és individual, no col·lectiu. Cadascuna de les persones que tenim davant té el seu ritme, els seus interessos, les seues necessitats.

D’aquesta manera donem cabuda a tot l’alumnat. No marquem les ma- teixes fites per a totes i tots ja que seria com valorar a un peix per la seua capacitat per pujar a un arbre (frase atribuida a Einstein)

• Gestió Emocional: Aquest punt és fonamental, i no pot ser tractat com un tema a treballar, com si d’una matèria es tractés. La gestió emocional ha de formar part del dia a a dia a l’aula, i a més, ha de ser prioritari sobre qualse- vol altre aspecte. En el moment que hi haja un conflicte emocional aquest ha de ser tractat, ja que mentre el xiquet o la xiqueta tinga aquest conflicte no podrà ser capaç de fer cap altra cosa. S’ha de abordar amb molta cura, respectant els ritmes de cada xiquet/a, oferint-li la possibilitat de que s’ex- presse, si així ho considera, o oferint-li altres alternatives (una abraçada, una estona de tranquil·litat, una passejada…) sempre amb la connivència de tot l’alumnat, ja que són ells i elles les que estan més a prop i poden saber com es sent o com ajudar-la, i d’aquesta manera, a més, reforcem l’empatia. La classe és el gran contenidor que regula les nostres relacions.

• Famílies: Sistèmicament, l’escola, nosaltres, estem al servei de les famílies per ajudar-los en l’educació de les criatures. Situar-te en aquest lloc implica un canvi important en el nostre “estatus” de mestre d’escola pública, que som “els que sabem” per passar a estar “al servei de”. En realitat, tota la funció pública estem “al servei de”, encara que no ho semble, però més es- pecialment a l’escola, on les famílies porten el seu “tresor més preuat” i el deixen a les nostres mans. Cadascú ha d’estar al seu lloc per poder educar.

• Entorn: Nosaltres no podem entendre una escola que no estiga arrelada a l’entorn. Som una escola arrelada a l’entorn, però oberta al món. És per això que aprofitem al màxim aquest entorn tan privilegiat que tenim per aconseguir la majoria dels objectius que ens proposem, ja que ens ofereix infinitat d'experiències, vivències i curiositats. Per l’est, a unes passes de l’escola tenim els horts i podem arribar a la mar. Si anem cap a l’oest, creu- em el barri del Pinet i tenim la muntanya i el castell. Al nostre barri tenim multitud de serveis i botigues, que, igualment podem aprofitar. El que ens dona el lloc en el que vivim es clau per entendre el nostre món. Treballem el màxim possible a l’exterior, on el nostre alumnat se sent més lliure i on pot viure més i millors experiències. Això ens ha fet potenciar els nostres espais escolars per fer-los cada cop més naturals i oferir més possibilitats d’aprenentatge al nostre alumnat.

• Interacció entre iguals: Com diu André Stern “l’aprenentatge no es dona, succeeix”. Aquest aprenentatge, dia a dia, es crea, es construeix, sobretot, entre iguals. La nostra tasca és la de facilitar les ferramentes i les oportu- nitats per a que aquests aprenentatges succeeixen. El nostre paper com a mestres és el de generar totes aquestes oportunitats oferint-los expe- riències d’aprenentatges riques i diverses on cadascú puga desenvolupar el seu màxim potencial. En el mateix sentit, potenciem l’espai de conver- sa i l’assemblea. Aquests espais ens aprofiten per entendre quins son els desitjos i les necessitats del nostre alumnat, alhora que compartim sabers i “passaes”, o organitzem el que va a succeir a la classe.

• Avaluació: Entenem l'avaluació com un procés de recerca professional per descobrir el nivell evolutiu individual i diferenciat de cadascun dels nos- tres alumnes. Seguint aquest plantejament no ens fixem metes ni objec- tius tancats, sinó que fem un seguiment dels processos de construcció del coneixement atenent al nivell de maduresa de cadascú. Això ens aprofita per treballar en la zona de desenvolupament potencial de cada criatura.