Presentem en aquest apartat tot un seguit d’aplicacions que ens faciliten la tasca del dia a dia. Aplicacions, com diu el títol de l’apartat, xicotetes però que entenem i assumim perfectament com a “grans”. Xicotetes perquè aparentment tenen poques funcionalitats. Grans perquè tenen un ús senzill, donen resposta a tasques quotidianes, són àgils, el resultat és òptim i les funcionalitats són les que la grandíssima majoria d’usuaris i usuàries necessitem. En definitiva, unes eines que cal tindre sempre present.
Okular i el Mesclador de PDF estan a la carpeta Oficina. Spectacle, Ark i Kcalc, a la carpeta Utilitats. Tanmateix, us convidem a explorar altres aplicacions igualment interessants que trobareu en ambdós carpetes.
Iniciem el Tema 3 presentant un recull d’eines referent a l’ús ofimàtic o d’oficina i a la navegació per internet.
LliureX ofereix tot un ventall d’eines que ofereixen resposta, pràcticament, a totes les necessitats que tenim com a docents.
El paquet d’oficina LibreOffice, molt complet i versàtil a través dels seus 6 complements, del qual presentarem els seus aspectes bàsics així com algunes funcionalitats de les 4 aplicaciones més utilitzades de la suite: Writer, Calc, Impress i Draw.
A més, trobarem tot un seguit de xicotetes “grans aplicacions” amb funcionalitats molt interessants.
Per altra banda, la navegació per internet forma part de la nostra tasca diària i Firefox s’ha anat consolidant com un dels navegadors més segurs i eficients així com, també, el gestor de correu Thunderbird.
En definitiva, aquest tema només mostrarà una visió molt general d’una part de les aplicacions que LliureX du ja instal·lades per defecte. Per aquest motiu, us convidem a seguir explorant i aprofundint amb elles en funció dels vostres interessos i necessitats com a docents.
LibreOffice és un conjunt complet d’eines d’ofimàtica que incorpora diverses aplicacions que el converteixen en la suite d’oficina per excel·lència de programari lliure. Està format per les següents aplicacions:
Writer, el processador de textos
Calc, el full de càlcul
Impress, l’editor de presentacions
Draw, l’aplicació de dibuix i diagrames de flux
Base, la base de dades i interfície amb altres bases de dades
Math, per a l’edició de fórmules matemàtica
Algunes de les seues principals avantatges sobre altres suites d’oficina són:
No existeix cap pagament de llicències. Gratuït per a qualsevol que desitge utilitzar-ho i distribuir-ho sense cap cost
De codi obert (Open Source). Es pot distribuir, copiar i modificar el programari tant com es desitge sempre que es respecten les Llicències de Codi Obert de LibreOffice
Multiplataforma. S’executa en múltiples sistemes operatius, com ara Microsoft Windows, Mac OS i Linux.
Ampli suport d’idiomes. Inclou diccionaris ortogràfics, de divisió de paraules i de sinònims en més de 100 idiomes. Interfície d’usuari coherent. Tots els components tenen una aparença similar, fent-los fàcils d’utilitzar.
Integració. Els components de LibreOffice s’integren entre si. Per exemple, tots ells comparteixen un corrector ortogràfic comú i altres eines, que s’usen de manera coherent en tota la suite.
Granularitat. En general, quan es modifica una opció en la suite, això afecta a tots els components. Tanmateix, les opcions de LibreOffice es poden establir tant en l’àmbit de component com en l’àmbit de document.
Compatibilitat d’arxius. A més del format natiu OpenDocument, LibreOffice inclou suport per a obrir i guardar arxius en altres formats habituals, incloent Microsoft Office, HTML, XML i PDF.
Per a saber més sobre LibreOffice, podem consultar en http://www.libreoffice.org/ , en http://www.documentfoundation.org/ i en https://documentation.libreoffice.org/es/documentacion-en-espanol/ que han servit de suport per a l’elaboració dels apartats 1 a 5 d’aquest tema.
La suite ofimàtica LibreOffice ve instal·lada en LliureX. No obstant, ja s’ha comentat que és multiplataforma, la qual cosa permet instal·lar-la i treballar amb ella amb altres sistemes operatius i dispositius.
En general, LibreOffice s’inicia de la mateixa forma que qualsevol altre programa.
En Windows o Linux, apareix una entrada de menú per a LibreOffice i una altra per a cadascun dels seus components. En els equips amb Mac OS X, en el menú d’aplicacions només s’afig una entrada per a LibreOffice.
En fer clic sobre l’entrada de menú de LibreOffice, icona de l’escriptori o mosaic, s’obri el Centre d’inici de LibreOffice i es pot triar individualment el component en qüestió.
LibreOffice. Centre de control
També es pot iniciar LibreOffice fent doble clic sobre el nom d’un document ODF en l’escriptori o en un explorador d’arxius.. El component apropiat de LibreOffice s’iniciarà i es carregarà el document.
En relació als arxius propis de Microsoft Office, si aquesta suite propietària no estiguera instal·lada o en el cas de tindre-la instal·lada en l’equip, els seus formats d’arxiu estigueren associats a LibreOffice, s’obririen en tots dos casos en la suite LibreOffice. Per exemple:
Arxius de Word (*.doc o *.docx) s’obrin en Writer
Arxius d’Excel (*.xls o *.xlsx) s’obrin en Calc
Arxius de PowerPoint (*.ppt o *.pptx) s’obrin en Impress
La finestra principal és molt similar en tots els components de LibreOffice encara que amb les diferències i opcions pròpies de cadascun d’ells. Les característiques comunes inclouen la Barra de menú i les Barres d’einesEstàndard i Format en la part superior de la finestra i la Barra d’estat en la part inferior.
Writer. Barra de menú
La Barra de Menú està localitzada en la part superior i davall de la barra de Títol. Triant cadascun dels menús, apareixerà un submenú amb la llista d’opcions. Per exemple, en el processador de textos Writer tenim:
Arxiu: amb opcions que s’apliquen a tot el document, com per exemple Obrir, Guardar i Exportar com a PDF.
Editar: per a l’edició de documents, com per exemple Desfer, Buscar i reemplaçar, Tallar, Copiar i Apega.
Veure: per a controlar la forma en què es mostra el document, com a Escala i vista Web.
Inserir: per a inserir elements dins del document, com per exemple Capçalera i peu de pàgina i Imatge.
Format: per a donar format a l’aparença del document.
Estils: per a aplicar ràpidament estils comuns, per a editar, carregar i crear nous estils i per a accedir a la secció Estils i format de la Barra lateral.
Taula: per a inserir i editar una taula en un document de text.
Eines: per exemple, per a funcions d’Ortografia i gramàtica, Personalitzar i altres Opcions.
Finestra: per a la finestra de presentació.
Ajuda: per a accedir a l’arxiu d’Ajuda, Què és això?, i informació sobre el programa.
LibreOffice posseeix dos tipus de Barresd’eines: fixes en un lloc i flotants. Les barres d’eines fixes en un lloc es poden moure a diferents posicions o fer que floten i, al seu torn, les barres d’eines flotants poden convertirse en fixes.
LibreOffice. Barra d’eines
La barra d’eines fixa superior, just davall de la Barra de menú, es denomina barra d’eines Estàndard i és la mateixa per a totes les aplicacions de LibreOffice.
La segona barra d’eines de la part superior (aquesta és la posició per defecte) és la barra d’eines de Format. És una barra contextual que mostra les eines rellevants segons la posició actual del cursor o de l’objecte seleccionat. Per exemple, quan el cursor està sobre un gràfic, la barra de Format proporciona eines per al format de gràfics; quan el cursor està sobre el text, les eines serveixen per a donar format de text.
En definitiva, són moltes les opcions que ens ofereix i podem personalitzar el seu ús a la nostra conveniència i gust. Tot això sense deixar d’oblidar el menú contextual, accedint fent clic amb el botó dret del ratolí sobre un paràgraf, imatge o un altre objecte.
La Barra d’estat està situada en la part inferior de l’àrea de treball. Proporciona informació sobre el document i facilita la realització de canvis en algunes característiques. És similar en Writer, Calc, Impress i Draw, encara que cada component inclou elements específics.
LibreOffice. Barra d’estat
La Barra lateral és una altra de les possibles opcions i es localitza en el costat dret de la vista d’edició en Writer, Calc, Impress, i Draw. Conté un o més panells basats en el context del document actual. Els panells s’organitzen en pàgines. Tots els components contenen les pàgines Propietats, Estils i format, Galeria i Navegador. Alguns components tenen pàgines addicionals, com a Patrons, Animació personalitzada i Transició de diapositiva en Impress; Gestionar canvis en Writer i Funcions en Calc.
Amb aquestes indicacions bàsiques que afecten a tots els components de LibreOffice, estaríem preparats per a crear un nou document, seleccionant el component adequat des del Centre de control (veure imatge superior) o com és habitual en la majoria de programes, des del menú Arxiu > Nou o si tenim el programa en qüestió obert, directament en Nou document.
LibreOffice permet configurar una sèrie d’opcions que s’aplicaran directament a tots els components de la suite.
Des del Centre de Control obrim el menú Eines i triem Opcions.
Centre de control. Eines > Opcions
La nova finestra ens presentarà totes les opcions configurables pels usuaris agrupades en les següents seccions:
LibreOffice
Càrrega o descàrrega
Configuració de la llengua
LibreOffice Base
Diagrames
Internet
Cadascuna de les anteriors, seleccionant-la, presenta diferents subseccions que poden ser tractades de manera particularitzada. En la següent imatge es poden apreciar les que s’agrupen a la secció LibreOffice que tenen un caràcter més general.
Centre de control. Detall de les opcions de configuració personalitzable
La recomanació és conéixer a poc a poc i lliurement cadascuna de les opcions perquè cada usuari seleccione i trie les que considere més convenients, des d’aquelles més associades a la personalització com les dades d’usuari, tipus de lletra, color de l’aplicació, accessibilitat, idioma predeterminat, etc., fins a passar a algunes més específiques com les associades a LibreOffice Base o als Diagrames.
Per a començar i per posar un exemple, hem de tindre en compte que LibreOffice pot utilitzar el nom o les inicials desades al formulari, incloent les propietats del document (informació com “creat per” i “editat per última vegada per”), el nom de l’autor dels comentaris i canvis i l’adreça del remitent en les llistes de correus, per la qual cosa seria molt recomanable assegurar-se que ací apareix la informació correcta.
Ho farem completant el formulari que apareix en la imatge anterior, agregant o esborrant qualsevol informació. Si en algun moment no volem que les nostres dades d’usuari siguen part de les propietats del document, treuríem la marca de la casella Utilitzar les dades per a les propietats del document en la part inferior.
En general, totes les opcions mostren la seua descripció amb suficient claredat i únicament haurem de completar algunes dades o seleccionar el paràmetre que necessitem.
D’altra banda, també és possible accedir a les opcions de configuració des de cadascun dels complements de la suite. Per exemple, si estem en Writer, seleccionaríem el menú Eines i dins d’aquest, Opcions. Ens apareixerà una pantalla molt semblant a la imatge anterior encara que amb algunes noves opcions depenent del complement obert
La configuració d’idiomes des del Centre de control o des del propi complement és una cosa que ens ajudarà en el nostre dia a dia ja que ens detectarà l’idioma i ens permetrà utilitzar funcions de revisió ortogràfica, sinònim i divisió sil·làbica, per posar algun exemple.
El primer que ens caldrà fer és seleccionar l’idioma per a la interfície d’usuari per a treballar amb la suite de la manera més còmoda possible. Una altra qüestió serà la de l’idioma predeterminat per als documents que, evidentment, pot o no coincidir amb el de la interfície.
Altres opcions que ens permet triar és la moneda predeterminada o la pauta d’introducció de dates.
Totes aquestes configuracions ens permetran, ja des de cadascun dels components de la suite, treballar amb elles directament en els documents. Seguint el menú Eines, a més d’accedir a la configuració de l’idioma a través d’Opcions , trobarem funcions directes i dedicades a l’Ortografia, a la Revisió ortogràfica automàtica, als Sinònims, a la Correcció automàtica, etc.
Writer. Eines. Opcions relacionades amb l’idioma
Assenyalar que, en relació a la Correcció automàtica, en alguns casos pot ser que alguns dels elements d’aquesta funció resulten molestos perquè canvien el que s’escriu quan no es volia canviar. Evidentment i de manera general, cal dir que es tracta de funcions molt útils però si el cas anterior es donés, es podria esmenar seleccionant o no les les opcions pertinents.
Per a obrir el diàleg Correcció automàtica, hem de seguir la ruta del menú Eines > Correcció automàtica > Opcions de correcció automàtica… si està usant Writer, o seguint la ruta Eines > Opcions de correcció automàtica… si estem usant un altre component de LibreOffice.
És necessari tenir un document obert perquè aparega aquest menú que ens permetrà triar allò que ens resulte més convenient.
A més de les característiques habituals d’un processador de textos (comprovació d’ortografia, sinònims, separació sil·làbica, correcció automàtica, buscar i reemplaçar), Writer proporciona altres característiques igualment importants. Algunes d’elles són les següents:
Plantilles i estils
Mètodes de disseny de pàgina, incloent marcs, columnes i taules
Index automàtic
Gràfics, fulls de càlcul i altres objectes inserits o enllaçats
Eines de dibuix integrades
Seguiment de canvis durant les revisions
Integració de bases de dades, incloent base de dades bibliogràfica
Combinació de correspondència
Exportació a PDF, incloent marcadors de pàgina o favorits
L’espai de treball principal de Writer és molt semblant a la majoria de processadors de text i es mostra en la següent imatge, destacant:
Barra de menú
Barra d’eines estándard
Barra d’eines format
Barra d’estat
Writer. Interfície
No descriurem cadascuna de les opcions o funcionalitats ja que es tracta d’una iniciació a l’entorn de treball de les eines de LibreOffice. El més important en aquest moment és conéixer aquest entorn i familiaritzar-se amb les diferents barres d’eines amb la qual cosa podrem accedir fàcilment a les seues opcions.
D’altra banda, si movem el ratolí i el deixem per un instant damunt d’una de les múltiples icones, ens apareixerà una breu descripció de la seua funcionalitat. De manera general, utilitzant les Barres d’eines estándard i de format seria més que suficient per a crear i editar la majoria de documents de text i fins i tot fins a arribar a una edició avançada.
Opcions bàsiques de text com les negretes, cursives, subratllats, alineat, tabulacions, vinyetes i numeracions, tipus de lletra, grandària i estils són d’ús habitual i es veuen amb claredat a la Barra d’eines format.
A la Barra d’eines estàndard trobarem les funcions bàsiques de crear nou document, obrir, guardar, imprimir, passar a PDF, correció ortogràfica, taules, etc.
Evidentment, totes les opcions són accessibles des de la Barra de menú però les barres anteriorment comentades ens faciliten l’accés d’una manera més visual i presentant aquelles que són d’ús més freqüent.
A més de les 4 barres principals i assenyalades a la imatge, en la part dreta apareix una barra més ampla que anomenem Barra lateral. Encara que de manera predeterminada apareix oberta, des del menú Veure i seleccionant l’opció corresponent es podria ocultar. També des d’un xicotet botó que apareix en la mateixa barra.
La barra lateral, de manera predeterminada conté cinc panells principals: Propietats, Pàgina, Estils, Galeria i Navegador.
Cada panell principal té una icona en el panell de pestanyes, a la dreta de la barra lateral, que permet alternar entre ells. Dins dels panells principals hi ha una barra de títol i un o més panells de contingut. Les barres d’eines i els panells laterals comparteixen moltes funcions. Per exemple, els botons per a posar text en negreta o cursiva existeixen tant en la barra d’eines Format com en el panell Caràcter del panell principal Propietats.
Des del menú Veure, podrem seleccionar i personalitzar quines barres volem que estiguen visibles en la nostra inferfície.
Writer té diverses maneres de veure un document: Normal i Web. Per a canviar la vista, anem al menú Veure i seleccionem la vista requerida.
També podem triar una vista de Pantalla completa per a eliminar les possibles distraccions de les finestres de l’aplicació i guanyar una mica d’espai. Pressionant la tecla Esc, eixim d’aquesta vista i tornem a la vista Normal o Web.
Cal tindre en compte algunes diferències entre les diferents vistes. Així:
La vista Normal és la vista per defecte en Writer. En aquesta vista es pot usar el control lliscant d’Escala i les icones de Disseny de la vista en la barra d’estat per a canviar l’ampliació.
En la vista Web solament es pot usar el control lliscant, els botons de Disseny de vista en la barra d’estat estan desactivats i no estan disponibles la majoria de les opcions del diàleg Disseny de vista i escala.
En la vista Pantalla completa, el document es mostra utilitzant l’ampliació i disseny prèviament seleccionats.
En la vista Normal, també es poden ocultar i mostrar les capçaleres i peus i el buit entre pàgines. Per a això seleccionem Veure > Ocultar espais en blanc en la barra de menú. Apareixerà una marca al costat de l’opció. Una vegada que l’opció està activada, els espais també estaran ocults en la vista Pantalla completa.
En resum, treballarem habitualment amb la vista Normal.
Crear i guardar documents
Per defecte, LibreOffice obri i guarda els documents en el format d’arxius OpenDocument (ODF), un format d’arxius utilitzat per moltes aplicacions de programari. Els documents de Writer, concretament, tenen l’extensió .ODT.
Encara que aquesta és la recomanació general, és possible que es necessite intercanviar documents amb usuaris de Microsoft Word que no puguen o no vulguen rebre arxius ODT. En aquest sentit, es poden crear i editar documents ODT i després guardar-los com a arxius DOC o DOCX. Per a això:
Primer guardem el document en el format utilitzat per LibreOffice Writer (ODT). Si no ho fem, qualsevol canvi que s’haja fet des de l’última vegada que es va guardar el document apareixerà només en la versió de Microsoft Word del document.
A continuació, obrim el menú Arxiu > Anomena i desa… i en la llista desplegable que apareix en la nova finestra, seleccionem el format de Word que necessitem. No es poden guardar els arxius en format de les versions 6.0/95 de Word.
Writer. Triar format en guardar document
Una altra opció interessant i molt utilitzada és guardar el document en format PDF. Podem seguir el mateix procediment exposat o, molt més ràpid, clicar directament en el botó que té aquesta funcionalitat i que trobarem a la Barra d’eines estándard.
Usar les eines lingüístiques
Writer proporciona algunes eines que fan el treball més fàcil si es treballa amb diversos idiomes en un mateix document o si s’escriuen documents en diversos idiomes.
Es pot establir l’idioma del document complet, de paràgrafs individuals o fins i tot de paraules o caràcters individuals seleccionant Eines > Idioma des de la barra de menú.
Una altra manera de canviar l’idioma de tot el document complet és utilitzar Eines > Opcions > Configuració d’idioma > Idiomes. En la secció Idiomes predeterminats per als documents es pot seleccionar un idioma per a tot el text que no estiga marcat explícitament amb un llenguatge diferent.
El principal avantatge de canviar l’idioma en una selecció de text és que es pot usar el diccionari adequat per a comprovar l’ortografia, aplicar la versió adequada de sinònims, gramàtica, regles de separació sil·làbica i la taula de reemplaçament d’Autocorregir.
La comprovació d’ortografia funciona només per a aquells idiomes en la llista que tenen al costat el símbol
Si no veiem el símbol al costat del seu idioma preferit, podem instal·lar el diccionari addicional mitjançant Eines > Idioma > Més diccionaris en línia de la barra de menús. L’idioma que s’està usant per a la comprovació ortogràfica es mostra també a la Barra de estat.
Tallar, copiar i enganxar text
Tallar i enganxar text en Writer és semblant a fer-ho en altres aplicacions. Es pot usar el ratolí o el teclat per a aquestes operacions. Es pot copiar o moure text dins del document o entre diferents documents arrossegant o utilitzant opcions de menú, botons de barres d’eines o dreceres de teclat. També es pot copiar text d’altres fonts, com a pàgines web, i enganxar-ho en un document de Writer.
Per a moure (arrossegar i soltar) text seleccionat utilitzant el ratolí, l’arrosseguem a la nova localització i soltem. Per a copiar el text mantenim pressionada la tecla Ctrl mentre arrosseguem. El text manté el format que tenia abans de ser arrossegat.
Per a moure (tallar i enganxar) text seleccionat usem Ctrl+X per a tallar el text, posem el punter en el punt de pegat i utilitzem Ctrl+V per a enganxar.
Si no ens agrada el resultat fem clic en el botó Desfer de la barra d’eines Estàndard o pressionem Ctrl+Z.
Per a fer que el text herete l’estil de paràgraf que correspon al del punt d’inserció:
Seleccionem Editar > Pegat especial, o
Fem clic en la fletxa del botó combinat Pegar de la barra d’eines Estàndard, o
Fem clic en el botó Pegar de la barra d’eines Estàndard sense soltar el botó esquerre del ratolí.
Llavors seleccionem Text sense format en el menú resultant.
Cal tindre en compte que el nombre d’opcions del menú Enganxat especial varia en funció de l’origen i format del text (o un altre objecte) que s’enganxarà.
Seleccionar elements no consecutius
Per a seleccionar elements no consecutius utilitzant el ratolí, repetirem tantes vegades com siga necessari:
Seleccionem la primera peça del text.
Mantenim premuda la tecla Ctrl mentre utilitzem el ratolí per a seleccionar la següent peça de text.
Ara podem treballar amb el text seleccionat (copiar-lo, pegar-lo, canviar l’estil o el que siga).
Per a seleccionar elements no consecutius utilitzant el teclat, repetirem tantes vegades com siga necessari:
Seleccionem la primera peça del text.
Pressionem Majúscula+F8. Això posa Writer en la manera Selecció d’afegit.
Usem les tecles de fletxes per a moure el cursor fins a l’inici de la següent peça de text a seleccionar. Mantenim pressionada la tecla Majúscula i seleccionem el text.
Ara podem treballar amb el text seleccionat. Pressionem Esc per a eixir d’aquesta manera.
Buscar i reemplaçar text i format
Writer té dues maneres de buscar text en un document: la barra d’eines Buscar i el diàleg Buscar i reemplaçar. En el diàleg es pot:
Buscar i reemplaçar paraules i frases
Utilitzar comodins i expressions regulars per a afinar la cerca
Buscar i reemplaçar atributs específics o format
Buscar i reemplaçar estils de paràgraf
Si la barra d’eines Buscar no està visible, es pot mostrar seleccionant Veure > Barres d’eines > Buscar en la barra de menú o pressionant Ctrl+B. La barra d’eines Buscar es mostra ancorada en la part inferior de la finestra de LibreOffice (just damunt de la barra d’estat), però es pot fer flotant o ancorar en una altra posició.
Per a usar la barra d’eines Buscar, fem clic en el quadre de text i escrivim el text a buscar. Premem la tecla Intro per a buscar la següent ocurrència del terme des de la posició actual. Faça clic en els botons Buscar l’anterior o Buscar el següent segons es necessite.
Per a mostrar el diàleg Buscar i reemplaçar use la drecera de teclat Ctrl+Alt+B o seleccione Editar > Buscar i reemplaçar en la barra de menú. Si la barra d’eines Buscar està oberta, fem clic en el botó Buscar i reemplaçar ( ) en aquesta barra.
Per a usar el diàleg Buscar i reemplaçar:
Escrivim el text a buscar en el quadre de text Buscar.
Per a reemplaçar el text amb un text diferent, escrivim el text nou en el quadre Reemplaçar.
Es poden seleccionar diverses opcions com Distingir majúscules i minúscules o Només paraules completes.Altres opcions inclou buscar només en el text seleccionat, buscar cap endarrere des del cursor, buscar paraules similars i buscar en els comentaris.
Quan hàgem configurat la cerca fem clic en botó Buscar següent. Per a reemplaçar fem clic a Reemplaçar.
Inserir guions, espais de no separació i guions de separació sil·làbica
Per a evitar que dues paraules se separen al final d’una línia, pressionem Ctrl+May quan escrivim l’espai entre les dues paraules. S’inserirà un espai de no separació.
En cas que no es desitge que un guió aparega al final d’una línia, per exemple en un número com 123-4567, pressionem Ctrl+May+signe menys per a inserir un guió de no separació.
Per a escriure guions ena i ema, podem usar l’opció Reemplaçar guions en la pestanya Opcions en Eines > Correcció automàtica > Opcions de correcció automàtica… Aquesta opció reemplaçarà el guió que s’escriga, sota unes certes condicions, amb el guió tipogràfic corresponent. A tindre en compte que:
És un guió ena, és a dir, un guió amb l’amplària de la lletra “n” en la font que s’està utilitzant. Escrivim almenys un caràcter, un espai, un o dos guions, un altre espai i almenys una lletra més. El guió o els dos guions són reemplaçats per un guió gen.
És un guió ema, és a dir, un guió amb l’amplària de la lletra “m” en la font que s’està usant. Escrivim almenys un caràcter, dos guions i almenys un altre caràcter més. Els dos guions es reemplaçaran per un guió ema. Com a excepció, si els caràcters són número, com en una data o rang de temps, els dos guions es reemplacen per un guió gen.
Comprovar ortografia i gramàtica
Revisió ortogràfica automàtica:
Aquesta eina, que s’activa des del menú Eines > Revisió ortogràfica automàtica, comprova cada paraula a mesura que es va escrivint i mostra una línia ondulada roja davall de les paraules no reconegudes. Si es fa clic dret sobre una paraula no reconeguda s’obri un menú contextual. Es pot fer clic en una de les paraules suggerides per a reemplaçar la paraula subratllada amb la seleccionada. Si la llista no conté la paraula desitjada, faça clic en Ortografia… per a obrir un diàleg i corregir la paraula o afegir-la al diccionari. Quan es corregeix o afig la paraula, la línia desapareix.
Revisió ortogràfica manual:
Per a realitzar una comprovació combinada d’ortografia i gramàtica en el document (o una selecció de text) fem clic en el botó Revisar ortografia en la barra d’eines Estàndard o seleccionem Eines > Ortografia… Es comprova el document o la selecció i obri el diàleg Ortografia… si es troba alguna paraula no reconeguda. Per a poder utilitzar aquesta funció, han d’estar instal·lats els diccionaris apropiats. De forma predetermina s’instal·len quatre diccionaris: ortogràfic, gramatical, separació sil·làbica i de sinònims.
Usar sinònims i el diccionari de sinònims:
Per a accedir a una llista curta de sinònims fem clic amb el botó dret en una paraula i seleccione Sinònims en el menú contextual. Apareix un menú contextual amb paraules i frases alternatives. Fem clic en una paraula o frase i aquesta reemplaçarà el seleccionat en el document.
Usar Correcció automàtica:
La funció de Correcció automàtica de Writer té una llista d’errors ortogràfics i d’escriptura comunes que corregeix automàticament. Per exemple “qeu” és reemplaçat per “que”. La correcció automàtica s’activa per defecte quan s’instal·la Writer. Es poden deshabilitar algunes de les seues característiques, modificar altres o desactivar-ho completament.
Seleccionem Eines > Correcció automàtica > Opcions de correcció automàtica… per a obrir el diàleg Correcció automàtica. En la pestanya Reemplaçar es poden definir quines cadenes es corregeixen i com. En la majoria dels casos les opcions predeterminades són les adequades.
Autocompletat de paraules:
Si està activada la funció de Compleció de paraules, Writer intentarà endevinar quina paraula s’està escrivint i s’oferirà a completar la paraula. Per a acceptar el suggeriment, pressionem Intro. En un altre cas ignorem el suggeriment i continue escrivint.
Per a desactivar la Compleció de paraules seleccionem Eines > Correcció automàtica > Opcions de correcció automàtica… > Compleció de paraules i deseleccionem la casella Habilita la compleció de paraules.
Es poden aplicar diferents formats als paràgrafs usant les opcions de la Barra d’eines Format i usant el panell Paràgraf del panell principal Propietats de la barra lateral. Malgrat això, no totes les opcions són visibles en la instal·lació estàndard, però sempre podrem personalitzar la barra per a incloure aquells que emprem sovint. Les opcions de format inclouen:
Aplicar estil
Activar/desactivar llistes amb vinyetes (amb una paleta d’estils de vinyetes)
Activar/desactivar llistes amb numeració (amb una paleta d’estils de numeració)
Alinear a l’esquerra, Centrar horitzontalment, Alinear a la dreta o Justificar
Alinear a dalt, Centrar verticalment, Alinear a baix.
Interlineat (seleccionar 1; 1,15; 1,5; 2 o valor personalitzat)
Augmentar espai entre paràgrafs, Disminuir espai entre paràgrafs
Augmentar sagnia, Disminuir sagnia
Paràgraf (per a obrir el diàleg Paràgraf)
Formatar caràcters
Des de la barra anteriorment esmentada i des del panell Caràcter de la barra lateral i amb la mateixa possibilitat de personalització, tenim les següents opcions:
De manera general, a la Barra d’eines format trobarem els dos botons directes a aquesta funcionalitat. No obstant això, tenim altres possibles procediments:
Es poden crear llistes niades (llistes que tenen un o més elements amb subnivells, com en un esquema) per mitjà dels botons de la Barra d’eines Numeració i vinyetes. Es poden moure elements a dalt i a baix en la llista, crear subnivells, canviar els estils de les vinyetes i accedir al diàleg Numeració i vinyetes que conté més controls detallats. Utilitzem per a això la ruta del menú Veure > Barra d’eines > Numeració i vinyetes per a veure la barra d’eines.
Els dos botons Alternar llistes amb vinyetes i Alternar llistes amb numeració de la pestanya Paràgraf en el panell Propietats de la barra lateral es poden utilitzar per a crear llistes niades i accedir al diàleg Numeració i vinyetes (mitjançant el comando Més vinyetes… o Més numeració…, respectivament, del menú contextual de cada botó). No obstant això, la barra lateral no inclou eines per a augmentar o disminuir el nivell dels elements en la llista, com si són presents a la Barra d’eines Numeració i vinyetes.
Configurar punts de tabulador i sagnies
La regla horitzontal mostra els punts de tabulador. Qualsevol punt de tabulador que s’haja definit sobreescriu els punts de tabulador predeterminats. La configuració de tabulador afecta la sagnia de paràgrafs complets (en usar els botons Augmentar sagnia i Reduir sagnia de la barra d’eines Format) així com la sagnia de parts del paràgraf (en pressionar la tecla Tab en el teclat).
Per a establir la unitat de mesura i l’espaiat predeterminat dels punts de tabulador seleccionem Eines > Opcions > LibreOffice Writer > General.
Divisió de paraules
Hi ha diverses opcions d’ajust en relació amb la divisió de paraules.
Divisió automàtica de paraules:
Per a establir la divisió automàtica de paraules obrim el panell lateral Estils o des del menú Estils > Gestionar estils. També es poden triar els ajustos de divisió de paraules en Eines > Opcions > Configuració d’idioma > Ajudes d’escriptura, en la secció Opcions.
Divisió de paraules manual:
Per a dividir paraules manualment no hem d’usar un guió normal, perquè romandria visible fins i tot si la paraula ja no estiguera al final d’una línia després d’afegir o eliminar text o de canviar la grandària de la lletra o els marges. En el seu lloc, utilitzarem un guió de separació (discrecional), que serà visible solo si és necessari.
Per a inserir un guió de separació en una paraula, fem clic on volem que aparega el guió i pressionem Ctrl+guió o utilitzem Inserir > Marca de format > Guió discrecional. La paraula es dividirà en aquesta posició quan estiga al final d’una línia fins i tot si la divisió automàtica està deshabilitada per a aqueix paràgraf.
Utilitzar estils
Els estils són fonamentals per a usar Writer. Encara que inicialment puga resultar una tasca més complexa, els estils permeten formatar els documents consistentment i canviar el format amb el mínim esforç. Un estil és un conjunt d’opcions de format amb un nom. Quan s’aplica un estil s’aplica un grup complet de formats al mateix temps.
Una capçalera és una àrea que apareix en la part superior de la pàgina, per damunt del marge. Un peu de pàgina apareix en la part inferior, davall del marge. La informació que s’insereix en una capçalera o en un peu, com el número de pàgina, es mostra en cada pàgina del document que tinga el mateix estil de pàgina.
Per a inserir una capçalera podem:
Seleccionar Inserir > Capçalera i peu > Capçalera > Estil predeterminat (o qualsevol altre estil), o
Fer clic per damunt del marge superior per a fer que aparega el marcador Capçalera i fem ara clic en el signe +
Per a donar format, podem seleccionar en el menú Format > Pàgina… > Capçalera o obrir, des de la pròpia capçalera activa, el desplegable i seleccionar Format de capçalera… o peu segons el cas.
Mostrar el número de pàgina
Per a mostrar números de pàgina automàticament:
Inserir una capçalera o peu
Col·loquem el cursor en la capçalera o peu, on volem que aparega el número de pàgina i seleccionem Inserir > Número de pàgina. El número de cada pàgina apareixerà amb un fons gris (que no es mostra en imprimir i es pot desactivar, si és necessari)
Canviar els marges de pàgina
Es poden canviar de tres formes:
Mitjançant les regles de la pàgina. Més ràpid i fàcil, però sense control precís
Utilitzant el diàleg Estil de pàgina. Es pot especificar els marges fins amb dos decimals
Utilitzant el panell Pàgina de la pestanya Propietats de la barra lateral
Afegir comentaris a un document
Seleccionem el text o col·loquem el cursor en el lloc al qual es refereix el comentari i inserirem > Comentari o pressionem Ctrl+Alt+C. El punt d’ancoratge es connecta mitjançant una línia puntejada a una caixa en el costat dret de la pàgina en la qual podem escriure el text del comentari.
A més, s’afig el botó Comentaris en el costat dret de la regla horitzontal, el qual permet alternar entre mostrar o ocultar els comentaris. També veurem la barra d’eines Navegació a l’esquerra de la barra Format, amb la qual podrem navegar a través de tots els comentaris inserits en el document.
La funció sumari de Writer permet crear un índex o taula de continguts automàtica a partir dels títols existents en el document. Abans de començar, hem d’assegurar-nos que els títols estan formatats consistentment. Per exemple, es pot utilitzar l’estil Títol 1 per a títols de capítol i els estils Títol 2 i Títol 3 per a subtítols en el capítol.
Crear un índex ràpid és senzill:
Quan creem el document hem d’utilitzar els següents estils de paràgraf per als diferents títols: Títol 1, Títol 2, Títol 3 i així successivament. Aquests són els que apareixeran a l’índex
Situem el cursor allà on aparega l’índex
Seleccione Inserir > Sumari i índex > Sumari, índex o bibliografia…
No canviem res en el diàleg Sumari, índex o bibliografia i premem a Acceptar
Si posteriorment s’afig o elimina text (de manera que els títols es mouen a diferents pàgines) o si s’afig, elimina o modifiquen els títols i, per tant, es necessita actualitzar el sumari:
Col·loquem el cursor dins de l’àrea del sumari
Fem clic dret i seleccionem Actualitzar índex en el menú contextual
Encara que les suites ofimàtiques, totes elles, porten incloses un gran nombre de fonts tipogràfiques, és molt possible que arribem a necessitar utilitzar altres fonts i per poder-ho fer, en primer lloc hauríem de disposar de la font i, en segon lloc, procedir a instal·lar-la.
Veurem el procés a partir d’un exemple concret. Tenim a la nostra disposició la font Junction, de codi obert i que ens hem pogut descarregar prèviament sense infringir cap tipus de dret d’autor o patrimonial coberts per alguna llicència més restrictiva. Aquest és un aspecte a tenir en compte ja que estem instal·lant per fer ús d’un recurs concret i cal ser escrupulosos amb els drets que haja atorgat l’autoria d’aquest recurs.
Amb la descàrrega, obtindrem un arxiu comprimit en format .zip que caldrà extraure. En aquesta extracció, veurem els següents arxius:
Instal·lar font. Extracció de l’arxiu comprimit
A la imatge es poden apreciar diferents arxius. Els que més ens interessen en aquest moment són els que tenen l’extensió OTF (arxiu de font OpenType) i que, com es pot veure amb claredat, mostren el nom de la font que volem instal·lar. En aquest cas la font Junction que ve amb 3 formats diferents: bold, light i regular.
Farem un doble clic en cadascun d’ells per a instal·lar tots tres. Començarem per un d’ells, el bold (negreta) i se’ns obrirà una nova finestra:
Instal·lar font. Finestra que mostra la font i permet instal·lar-la
A continuació, ens preguntarà si volem que la font estiga disponible només per a ús personal (un únic usuari) o si volem que ho estiga per al sistema en general, és a dir, per a qualsevol altre usuari que estiga configurat a l’ordinador en qüestió.
Instal·lar font. Escollir entre ús Personal (un usuari) o Sistema (tots els usuaris)
Ens demanarà la contrasenya de l’administrador de l’ordinador perquè anem a fer canvis, reiniciarem o obrirem el processador de text i quan anem al desplegable on apareixen totes les fonts disponibles, podrem comprovar que ja apareix:
Instal·lar font. Desplegable on seleccionem la font
Existeixen comunitats de tipògrafs que comparteixen les seues fonts en qualitat de programari lliure, disponibles per als usuaris que tinguen necessitat d’elles.
Aquesta és una xicoteta col·lecció d’adreces on podrem obtenir fonts, com s’ha comentat abans, sent respectuosos amb els drets i la llicència que haja atorgat l’autoria:
La interfície de Calc és molt semblant a la resta de components de LibreOffice encara que amb una singularitat important a l’àrea de treball ja que en lloc de trobar-nos una espècie de llenç en blanc a partir del qual començar a treballar (amb text, amb presentacions, amb dibuixos, etc.), en aquest cas ens trobem amb un nombre infinit de cel·les agrupades en files i columnes per a allotjar les dades amb els quals necessitem treballar.
Independentment de totes les files i columnes que ens apareixen, podem inserir o eliminar noves files o columnes, bé amb el menú contextual en fer clic amb el botó dret o directament des del menú Fulles. També podem decidir el nombre de pàgines, inserint i ordenant totes les que necessitem des de la part inferior esquerra que coneixem com a Control de fulls.
Quan els fulls de càlcul són bastant grans, podem necessitar immobilitzar files o columnes. Per a això, fem clic en la capçalera de la fila immediata inferior a la que volem immobilitzar o en la capçalera de la columna a la dreta de la qual volem immobilitzar. A continuació, fem clic en la icona Immobilitzar files i columnes a la Barra d’eines Estàndard o a la Barra de menú seleccionem Veure > Immobilitzar files i columnes. Apareixerà una línia remarcada entre les files o les columnes per a assenyalar les que estan immobilitzades.
Les dades que requereixen un tractament més habitual en un full de càlcul són de caràcter numèric i aquests poden ser tractats amb diferents formats (número, percentatge, moneda, data, etc.). En qualsevol cas, tenim diferents opcions que podrem seleccionar des del menú Format > Format de cel·les… A més, des d’aquesta mateixa finestra podrem triar altres opcions de format general com el tipus de lletra, els efectes tipogràfics, l’alineació, vores, fons o la protecció de cel·la.
Calc. Format de cel·les
Calc realitza automàticament molts canvis durant l’entrada de dades usant la funció de Correcció automàtica. Encara que no sempre siga necessari, quan parlem de treballar amb dades i especialment si són nombroses, pot resultar molt convenient. Per a configurar les opcions de correcció automàtica anem al menú Eines > Opcions de correcció automàtica… i ens trobarem amb opcions per a reemplaçar, permetent-nos establir excepcions i seleccionar una sèrie d’opcions que ens poden facilitar el treball.
Quan treballem amb diferents fulls o pàgines, pot ser que vulguem introduir la mateixa informació en la mateixa cel·la en diverses fulles. En lloc d’escriure-ho en cada full de manera individual, podem introduir la informació en diversos fulls al mateix temps. A la Barra de menú seleccionem Full > Seleccionar fulls per a obrir el diàleg Seleccionar fulls i procedim a seleccionar els fulls en els quals vulguem que es repetisca la informació.
Són moltes les opcions que Calç ofereix i les ací presentades són únicament una xicoteta mostra de caràcter molt general a tindre en compte per a treballar amb aquesta mena d’eina.
La funció Ordenar en Calc organitza les cel·les usant el criteri o els criteris d’ordenació que s’haja especificat. Ordenar és útil quan s’està buscant un element en particular i es torna encara més útil quan s’han filtrat les dades.
Ordenar també és útil quan s’afig nova informació al full de càlcul. Quan un full de càlcul és gran, generalment és més còmode afegir la informació nova en la part superior en compte de buscar i haver d’afegir aquesta informació en les files al seu lloc correcte, tasca que necessitaria un determinat temps de cerca i selecció. Ordenant les dades aconseguirem que, després d’afegir la informació, s’actualitze el full i la informació quede situada al lloc que li correspon.
Per a ordenar dades en un full de càlcul:
Seleccionar les cel·les a ordenar
A la Barra de menú seleccionem Dades > Ordenar per a obrir el diàleg Ordena…
Si l’interval de cel·les conté encapçalaments, en la pestanya Opcions seleccionem l’opció L’interval conté etiquetes de columnes perquè l’ordenació les tinga en compte
Seleccionem els criteris d’ordenació de les llistes desplegables. Les llistes s’emplenen amb les dades de les cel·les seleccionades
Seleccionem ordre Ascendent (A-Z, 1-9) o Descendent (Z-A, 9-1), segons corresponga
Fem clic a Acceptar i s’efectuarà l’ordenació al full de càlcul
En determinades ocasions, podem necessitar alguna cosa més que números i text en un full de càlcul. Sovint el contingut d’una cel·la depén del contingut d’altres cel·les. Les fórmules són, aquest cas, la solució que ens permet treballar amb dades i resultats.
Les fórmules són equacions que usen números i variables per a produir un resultat. Les variables es col·loquen en cel·les per a mantindre les dades requerides per les equacions.
I una funció és un càlcul predefinit que s’introdueix en una cel·la per a ajudar a analitzar o manipular les dades. Tot el que es necessita és introduir els arguments i el càlcul es fa automàticament. Les funcions ajuden a crear les fórmules requerides per a obtindre els resultats buscats.
Calc inclou diverses eines per a ajudar a analitzar la informació dels fulls de càlcul, abastant des de característiques per a copiar i reutilitzar dades, per a crear subtotals automàticament o per a variar la informació que ajude a trobar les respostes que es necessiten. Aquestes eines es troben repartides entre els menús Eines i Dades.
Una de les eines més útils és la Taula dinàmica, que s’usa per a combinar, comparar i analitzar grans quantitats de dades fàcilment. Per mitjà de les taules dinàmiques es poden veure diversos resums de les dades d’origen, mostrar les àrees d’interés i crear informes amb relativa facilitat.
Calc també inclou moltes eines per a anàlisi estadística de les dades, amb les quals es pot extraure important informació numèrica de les dades obtingudes mitjançant mesures físiques, enquestes o transaccions del negoci com a vendes, pressupostos i similars. Aquestes anàlisis estadístiques de les dades estan disponibles en Dades > Estadístiques.
Per a saber més, podem consultar els Capítols 8 i 9 de la Guia de Calc:
Una vegada més, ens trobem amb una interfície molt similar als complements ja presentats.
No obstant això, quan obrim el programa mostra una xicoteta singularitat i és que ens ofereix una plantilla sobre com començar a elaborar la nostra presentació.
Impress. Selector de plantilla
A més de triar les que ens presenta, ens permet realitzar una importació o, bé, cancel·lar i començar a treballar sense cap mena de plantilla. La interfície que s’obrirà és la següent:
Impress. Interfície
L’Àrea de treball (normalment en el centre de la finestra principal) s’obri en la vista Normal. Existeixen altres vistes, segons es requerisca treballar amb els objectes: Esquema, Notes, Organitzador de diapositives, Patró de diapositiva, Patró de notes i Patró de fullet. Per a canviar entre aquestes vistes, anem al menú Veure i seleccionem la vista requerida.
El Panell de diapositives conté miniatures de les diapositives que formen la presentació en l’ordre en què es mostraran . En prémer una miniatura, aquesta queda seleccionada i situada en l’àrea de treball. Mentre es trobe ací, es poden fer els canvis que es desitgen en aquesta diapositiva.
Es poden realitzar diferents accions sobre una o diverses diapositives en el panell:
Afegir diapositives a la presentació
Definir una diapositiva com a oculta, de manera que no es mostre en la presentació
Esborrar una diapositiva de la presentació si jano és necessària
Canviar de nom una diapositiva
Duplicar una diapositiva (sense necessitat de copiar i pegar)
Moure una diapositiva a un altre lloc en la pila de diapositives arrossegant-la i soltant-la in la posició desitjada
La Barra lateral té set seccions. Per a expandir la secció desitjada, fem clic en la seua icona o en el botó de Configuració. Només es permet tindre una secció oberta. Des d’ací podrem treballar directament en:
Propietats
Transició de diapositiva
Animació
Patró de diapositives
Estils
Galeria
Navegador
La barra de menús, d’eines estàndard o d’estat, les trobarem sempre en la mateixa disposició de la pantalla i tenen una funció similar a la resta d’aplicacions de la suite però amb les funcions pròpies d’Impress.
El gestor o selector de plantilles apareix de manera predeterminada en crear una nova presentació. Si no volem que aparega cada vegada que iniciem el programa, podem desactivar l’opció Mostrar aquest quadre de diàleg a l’inici que apareix en el diàleg Seleccione una plantilla. Si, per contra, el diàleg no apareix a l’inici i volem que es mostre cada vegada que creem una presentació, en la barra de menú seleccionem Eines > Opcions > LibreOffice Impress > General > Document nou i activem l’opció Començar amb selecció de plantilles.
És important, abans de començar a crear una nova presentació, decidir el propòsit, establir una primera estructura i un pla de treball. Encara que es poden fer canvis segons s’avança, optimitzarem el temps si tenim una idea inicial ben definida acerda de qui serà l’audiència, quina serà l’estructura, el context i com es distribuirà finalment la presentació.
Una presentació està formada per una o diverses diapositives. Generalment, per més d’una. Servisca aquest breu resum per a tindre una xicoteta estructura dels aspectes més rellevants a tindre en compte.
Diapositiva nova
Es pot inserir una diapositiva nova en una presentació usant algun d’aquests mètodes:
En la barra de menú seleccionem Diapositiva > Diapositiva nova
Fent clic amb el botó dret en el panell Diapositives o en la vista Classificador de diapositives i en el menú contextual selelccionando Diapositiva nova
Fent clic en la icona Diapositiva nova a la Barra d’eines
Utilitzant la drecera de teclat CTRL + M per a inserir una nova diapositiva
Duplicar diapositiva
A vegades, en comptes de començar amb un diapositiva nova, pot vulguem duplicar una diapositiva ja inclosa en la presentació amb la finalitat de modificar alguns detalls de la diapositiva original.
Seleccionem la diapositiva i seguim un d’aquests mètodes:
A la Barra de menú seleccionem Diapositiva > Duplicar diapositiva
Fent clic amb el botó dret en la diapositiva seleccionada des del panell Diapositiva o des del Classificador de diapositives i seleccionant Duplicar diapositiva en el menú contextual
Fent clic en la icona Duplicar diapositiva de la Barra d’eines Presentació
Afegir text
Per a afegir text a una diapositiva que té un quadre de text, fem clic en Pulse per a afegir text, dins del quadre, i escrivim el text.
A més, es poden afegir dos tipus de quadres de text mitjançant alguns dels següents mètodes:
Seleccionant una disposició predefinida en el panell Disposicions de la barra lateral. No seleccionar cap mena de contingut especial. Aquests quadres de text es diuen quadre de text d’autodissenye
Crear un quadre de text usant la icona Inserir quadre de text de la Barra d’eines Estàndard o de la Barra d’eines Text
Afegir objectes
Per a afegir qualsevol objecte a una diapositiva, per exemple una imatge, clipart, dibuix, diagrama, gràfica de dades, fotografia, àudio, vídeo, full de càlcul, etc., anem al menú Inserir i seleccionem el tipus d’objecte que desitja inserir.
Afegir imatges
Per a afegir una imatge a un quadre de continguts:
Inserirem > Imatge… a la Barra de menú i en el diàleg Inserir una imatge seleccionem l’arxiu que desitgem inserir o després d’inserir una diapositiva nova, fem clic en la icona Inserir imatge
Movem la imatge a la posició desitjada. La imatge ajusta la seua grandària per a omplir l’àrea de quadre de contingut i preservant la seua relació d’aspecte
Afegir taules
Per a afegir taules bàsiques a una diapositiva:
Seleccionem Inserir > Taula… a la Barra de menú, o faça clic en la icona Taula a la Barra d’eines Estàndard i seleccionem el nombre de files i columnes desitjat.
Escrivim el nombre de files i columnes requerides en el diàleg Inserir una taula que s’obri. Si triem inserir la taula usant la icona Taula, haurem d’arrossegar el cursor fins a acolorir el nombre de files i columnes desitjades en la xicoteta taula que es desplega
Seleccionem un estil de disseny per a la taula en les opcions disponibles en el subpanel Disseny de taula en el panell Propietats de la barra lateral
Afegir diagrames
Per a inserir un diagrama en una diapositiva:
Seleccionem Inserir > Gràfic… a la Barra de menú o fem clic en la icona Inserir gràfic a la Barra d’eines Estàndard.
Impress inserirà un diagrama predeterminat. Per a modificar el tipus de diagrama, inserir les nostres pròpies dades i canviar el format haurem d’accedir a les opcions de configuració i edició del diagrama
Afegir arxius multimèdia
Per a inserir arxius multimèdia, com a música i clips de vídeo:
Seleccionem Inserir > Àudio o vídeo… a la Barra de menú. Alternativament i després d’inserir una diapositiva nova, fem clic en la icona Inserir àudio o vídeo
En el panell Propietats de la barra lateral apareixerà un subpanel anomenat Reproducció multimèdia, des del qual podem executar l’arxiu inserit
Quan s’insereix un arxiu d’àudio, en el quadre de contingut es mostra la imatge d’una nota musical
De la mateixa manera que ja ocorre amb altres aplicacione de la suite, podem incloure comentaris per a enriquir les possibles revisions del treball realitzat.
En la vista Normal, anem a Inserir> Comentari a la Barra de menú per a obrir un comentari en blanc. També podem utilitzar la drecera Ctr + Alt + C. Apareixerà un xicotet quadre a la cantonada superior esquerra de la diapositiva amb un quadre de text més gran al costat. Impress afig automàticament el nostre nom (si les dades s’han introduït en les configuració general de LibreOffice) i la data en la part inferior del quadre de text.
Escrivim els comentaris en el quadre de text. Es pot aplicar algun format bàsic al comentari seleccionant-lo, fent clic dret i fent clic en alguna de les opcions que apareixen en el menú contextual. Aquest menú ens permet aplicar format al text seleccionat, eliminar el comentari actual, eliminar tots els comentaris d’un autor o eliminar tots els comentaris de la presentació.
Es poden moure els marcadors de comentari al lloc que es desitge de la diapositiva. Normalment es col·loca a prop o damunt d’un objecte al qual es refereix el comentari. Per a mostrar o ocultar els marcadors de comentari seleccionem Veure > Comentaris.
Seleccionem Eines > Opcions > Dades d’usuari per a configurar el nom que volem que aparega en el comentari. Si el document s’edita per més d’una persona, a cada autor se li assigna automàticament un color de fons diferent per als seus comentaris.
Impress pot crear un àlbum fotogràfic a partir d’una sèrie d’imatges, normalment amb una foto per diapositiva. Per a inserir un àlbum fotogràfic en la presentació hem de seguir els següents passos:
En el diàleg Crear àlbum fotogràfic, fem clic a Afegir . S’obri un explorador d’arxius estàndard
Localitzem els arxius a inserir
Fem clic a Obrir per a afegir els arxius a l’àlbum
Seleccionem el nombre d’imatges per diapositiva en la llista desplegable Disposició de diapositives
Seleccionem l’opció Afegir una llegenda a cada diapositiva si és necessari, per a afegir un quadre de text on se situarà la llegenda o peu de foto
Creem la seqüència adequada eliminant imatges o movent-les a dalt i a baix en la llista d’imatges. Quan la seqüència d’imatges estiga llesta fem clic a Inserir diapositives. Es pot canviar la seqüència i eliminar o inserir imatges més tard, de la mateixa manera que amb qualsevol altra diapositiva
Pot ocórrer que tinguem una presentació amb més diapositives que temps per a presentar-les o que no la volem mostrar sencera. En lloc d’haver de fer una nova presentació, tenim dues opcions:
Ocultar diapositives
Seleccionem la diapositiva que volem ocultar en el panell Diapositives o en el Classificador de diapositives
Seleccionem Diapositiva > Ocultar diapositiva a la Barra de menú, o fem clic amb el botó dret en la miniatura de la diapositiva i en el menú contextual seleccionams Ocultar diapositiva
Les diapositives ocultes es marquen amb barres diagonals, creuant-les.
Presentacions personalitzades
Seleccionem Presentació > Presentació personalitzada a la Barra de menú
Fem clic en el botó Nou del diàleg Presentacions personalitzades per a crear una nova seqüència de diapositives. El botó Inici provarà l’execució de la presentació personalitzada que estiga seleccionada
En obrir-se el diàleg Definir presentació personalitzada, d’una en una, fem clic en la diapositiva que inclourem i premem el botó per a passar-la de la llista Diapositives existents a la llista Diapositives seleccionades
Escrivim un nom per a aquesta seqüència personalitzada de diapositives en el camp Nom
Premem el botó Acceptar de tots dos diàlegs oberts
Es poden tindre tantes presentacions personalitzades com es desitge d’un mateixa presentació.
Transicions
Una transició de diapositives és l’animació que es mostra en canviar d’una diapositiva a la següent durant la presentació. Es pot configurar la transició de la diapositiva en la finestra Transició de diapositiva de la Barra lateral.
Seleccionem la diapositiva que iniciarà la transició desitjada, ja siga en el panell Diapositives o l’Àrea de treball quan s’està en la vista Classificador de diapositives
Anem a Diapositiva > Transició entre diapositives a la Barra de menú o fem clic en la icona Transició de diapositiva de la Barra lateral per a obrir les opcions disponibles de transicions entre diapositives
Seleccionem la transició desitjada, la velocitat de l’animació i si la transició s’executarà en fer clic amb el ratolí (preferible) o automàticament després d’un cert nombre de segons
Podem prémer el botó Aplicar transició a totes les diapositives per a aplicar la transició a tota la presentació o continuar seleccionant transicions entre cada diapositiva de la presentació
Avançament de diapositiva
En el panell Transició de diapositiva es pot configurar la presentació perquè avance automàticament a la següent diapositiva després d’un temps prèviament definit.
Anem a Avançardiapositiva i seleccionem l’opció Automàticament després de.
Escrivim el temps requerit, en segons, que es mostrarà cada diapositiva
Fem clic en el botó Aplicar transició a totes les diapositives per a aplicar el mateix temps a totes les diapositives
Per a aplicar un temps diferent a cada diapositiva de la presentació:
Anem a Presentació > Presentació cronometrada a la Barra de menú i la presentació començarà
Quan estem preparats per a avançar a la següent diapositiva, fem clic en el cronòmetre que es desplega a l’esquerra en la part inferior. Si volem que aqueixa diapositiva mantinga la configuració predefinida, fem clic en la diapositiva i no en el cronòmetre
Impress memoritzarà el temps per a cada diapositiva i quan executem la presentació avançarà a la següent diapositiva automàticament usant cada temps definit
Iniciar una presentacion
Farem una de les següents accions:
Fem clic en Presentació > Iniciar la presentació a la Barra de menú
O fem clic en la icona Iniciar la presentació de la Barra d’eines Presentació
O pressionem F5 en el teclat
Si l’avanç de diapositives es va establir en Presentació > Presentació cronometrada, deixem que la presentació funcione per si mateixa.
Si l’avanç de diapositives està establit en el diàleg Configurar presentació com Canviar diapositives manualment, farem una de les següents accions per a desplaçar-se d’una diapositiva a la següent:
Utilitzem les tecles de fletxa del teclat per a anar a la següent diapositiva o per a tornar a l’anterior
O fem clic amb el ratolí per a avançar a la següent diapositiva
O pressionem la barra espaiadora del teclat per a avançar a la següent diapositiva
Draw és un programa de dibuix de gràfics vectorials inclòs en LibreOffice.
Un gràfic vectorial guarda i mostra una imatge com un conjunt d’elements geomètrics simples com a línies, cercles i polígons, més que una col·lecció de píxels (punts en la pantalla). Els gràfics vectorials es guarden de manera senzilla i permeten escalar la imatge.
Draw està completament integrat en la suite de LibreOffice i simplifica intercanviar gràfics amb tots els components de la suite.
Alguns exemples de funcions de dibuix són: gestió de capes, sistema de punts de reixeta magnètica, dimensions i pantalla de mesurament, connectors per a organitzar quadres, funcions 3D que permeten crear xicotets dibuixos tridimensionals (amb efectes de textura i llum), dibuix i integració amb l’estil de la pàgina i corbes Bézier.
Com ja s’ha comentat i vist, la interfície de tots els components de LibreOffice és molt similar.
En aquest cas, es mostra de la següent manera:
Draw. Interfície
L’Espai de treball està en el centre de la finestra i és el lloc on creem els nostres dibuixos i pot estar envoltat de barres d’eines i àrees d’informació. El número i les posicions de les eines visibles varia amb la tasca que es realitze i les preferències d’usuari. En LibreOffice Draw la grandària màxima d’un dibuix és 300 cm per 300 cm.
El Panell de pàgines ofereix un vista preliminar de les pàgines que hem creat en els nostres dibuix. Per a canviar l’ordre de les pàgines és tan senzill com arrossegar i soltar una o més pàgines. Així doncs, podrem dividir els dibuixos en diferents pàgines que després podrem usar per a presentacions.
La Barra lateral té cinc seccions principals en Draw. Per a expandir una secció fem clic en la seua icona o en la roda dentada que està damunt de les icones i seleccionem una secció de la llista despegable. Només es pot obrir una secció alhora.
Per a saber més i iniciar-nos amb aquesta aplicació, podem consultar la Guia de primers passos amb Draw. En ella es presenten les funcions bàsiques i que poden resultar de gran utilitat. Algunes d’elles són:
Generalment, creem i editem un document i posteriorment, guardem una còpia en PDF però matenint l’arxiu font fàcilment editable amb el programa o aplicació que va ser creat.
Però també pot succeir que tinguem un PDF, sense disposar de l’arxiu font, i necessitem editar aquest document.
La majoria de lectors de PDF permeten realitzar algun tipus de canvi, inserint figures, colors o text damunt del contingut original però una edició completa és un comesa diferent.
Utilitzant Draw, encara que no es tracte d’un programa dedicat a l’edició de PDF, podrem obrir i editar el contingut d’aquesta mena d’arxius. Això és així perquè Draw obri el PDF i ho converteix automàticament en el seu format natiu i a partir d’ací, únicament haurem de seleccionar què volem editar, text o imatge, i podrem fer els canvis que vulguem. Amb l’ajuda dels panells i eines, podrem donar format al nou contingut.
Quan acabem el treball, a més de guardar una còpia en el format natiu de Draw, podrem exportar l’arxiu directament a PDF amb la qual cosa disposarem d’un nou PDF després d’haver introduït els canvis oportuns.
Presentem en aquest apartat tot un seguit d’aplicacions que ens faciliten la tasca del dia a dia. Aplicacions, com diu el títol de l’apartat, xicotetes però que entenem i assumim perfectament com a “grans”. Xicotetes perquè aparentment tenen poques funcionalitats. Grans perquè tenen un ús senzill, donen resposta a tasques quotidianes, són àgils, el resultat és òptim i les funcionalitats són les que la grandíssima majoria d’usuaris i usuàries necessitem. En definitiva, unes eines que cal tindre sempre present.
Okular i el Mesclador de PDF estan a la carpeta Oficina. Spectacle, Ark i Kcalc, a la carpeta Utilitats. Tanmateix, us convidem a explorar altres aplicacions igualment interessants que trobareu en ambdós carpetes.
Okular és un visor universal de documents desenvolupat pel KDE., és multiplataforma i és accepta diferents formats com ara PDF, PS, Tiff, CHM, DjVu, DVI, imatges XPS (png, jpg, etc.), ODT, Fiction Books, llibres de còmic, Plucker, EPub, Fax i Markdown.
A la barra lateral podrem veure el contingut, miniatures, revisions i marcadors.
Encara que pot obrir i treballar en diferents formats, el PDF és el més habitual i sobre aquest resulta una eina molt interessant ja que, per exemple, permet seleccionar copiar fàcilment una part del text seleccionat al porta-retalls, seleccionar una àrea i desar-la com a imatge o fins i tot, seleccionar una taula.
Okular. Eines de selecció
Okular. Eines de revisió i anotacions
No obstant, una de les característiques més interessants és que admet anotacions. Així, amb les eines de revisió podem treballar amb notes en línia, notes emergents, dibuix de línies, a mà alçada, segell o subratlladors entre d’altres, convertint aquesta aplicació en un editor de PDF senzill però potent que ens permet enriquir els nostres documents de treball.
El mesclador de fitxers PDF, conegut com a PDFShuffler, és una aplicació que permet fer modificacions senzilles en arxius amb format PDF de manera àgil i molt intuïtiva.
L’aplicació permet unir i/o separar diferents documents PDF, retallar, girar i/o moure les seues pàgines.
A LliureX està en Aplicacions, a la secció Oficina i amb el nom Mesclador de fitxers PDF.
L’aparença i les funcionalitats s’aprecien a primer cop d’ull. Són les següents:
PDFShuffer. Menús i opcions
Obri un fitxer i afig-lo al document actual
Desa
Amplia
Redueix
Gira cap a l’esquerre
Gira cap a la dreta
Esborra
Les opcions que s’inclouen dins dels menús són exactament les mateixes que les mostrades a les icones.
A mode d’exemple, a la següent imatge es pot veure una combinació que s’ha fet obrint 3 PDFs diferents i combinant algunes de les seues pàgines. L’aplicació mostra les miniatures i per a moure pàgines i entremesclar-les, només hem de seleccionar i arrossegar.
Spectacle és una aplicació per a prendre captures de pantalla de l’escriptori.
Permet realitzar diferents tipus de captura de pantalla, com ara:
Captura la pantalla completa
Captura una regió rectangular
Captura la finestra activa
Captura la finestra sota el cursor
Depenent del mode seleccionat, tenim tres opcions de contingut:
Incloure el punter del ratolí
Incloure la barra de títol i vores de la finestra
Capturar només la finestra emergent actual
Spectacle. Finestra i opcions
A més, podem seleccionar “Eixir després de desar o copiar manualment“, estalviant-nos haver de tancar l’aplicació manualment.
Per altra banda, la captura es pot fer “al fer clic” però també podem deixar una “demora” de temps en segons, molt útil quan volem capturar una àrea molt concreta o algun tipus d’efecte de l’escriptori.
Configurada la captura, únicament hem de polsar en “Pren una captura de pantalla nova”.
Algunes altres característiques són:
Capturada la imatge la podem desar com a arxiu PNG tot i que tenim altres opcions de format.
Podem seleccionar l’opció “Exportar” i compartir-la via email, Nextcloud, via Bluetooth i altres serveis o, igualment, obrint la captura en una altra aplicació del sistema on la podrem editar com puga ser Gimp, Draw, Inkscape, Writter, etc.
Sense arribar a desar la captura, podem seleccionar l’opció “Copia en el porta-retalls” i enganxar-la directament allà on considerem.
L’opció “Eines” ens permet anar a la carpeta predeterminada de captures de pantalla (carpeta Imatges), imprimir la captura directament o anar a una eina de gravació de pantalla.
En definitiva, una aplicació molt completa, funcional, amb moltes possibilitats i, una vegada més, amb un maneig senzill i molt intuïtiu.
Per a saber més, podeu consultar el Manual de l’aplicació que trobareu a l’opció “Ajuda“.
Ark és una utilitat gràfica de compressió/descompressió de fitxers que admet múltiples formats, incloent-hi tar, gzip, bzip2, rar, zip i també imatges de CD-ROM encara que aquestes ja no són tan utilitzades com fa uns anys.
Es pot utilitzar per a explorar, extreure, crear, i modificar arxius i, a més, mostra una vista prèvia del contingut de fitxers sense haver d’extreure’ls.
Funciona pràcticament igual que la gran majoria d’utilitats de compressió/descompressió d’arxius. En aquest sentit,no és necessari anar i obrir l’aplicació sinó que, seleccionant i clicant sobre el botó dret del ratolí i com apareix a l’exemple de la imatge següent, se’ns obrirà un menú contextual en el qual es mostrarà l’opció de comprimir si hem escollit arxius no comprimits o bé, descomprimir quan seleccionem un arxiu o carpeta comprimida.
L’aplicació s’executarà i treballarà en primer o en segon pla per a facilitar-nos el resultat desitjat.
Ark. Selecció amb el menú contextual
Convé destacar algunes característiques de l’aplicació que podrem utilitzar i personalitzar en cada tasca si així ho considerem com ara seleccionar el Tipus de format de compressió, el Mètode de compressió o una funcionalitat molt útil com puga ser la Protecció per contrasenya.
L’aplicació KCalc té tot allò que podem esperar d’una calculadora científica com les funcions trigonomètriques, operacions lògiques i càlculs estadístics.
En quan al seu ús, el visor permet retallar i enganxar nombres i la configuració general també té en compte la usabilitat. Per això mateix, els colors del visor i el tipus de lletra són configurables.
Altres configuracions ens permeten establir el número màxim de dígits, la precisió decimal, l’agrupament de dícits o predefinir algunes de les constants que ens ofereix l’aplicació, entre d’altres.
KCalc. Configuració general
Poc més a dir d’una eina tan general i coneguda com és una calculadora digital i que, en aquest cas, es complementa amb les funcionalitats que ens ofereix KCalc que en són moltes, variades i que cobreixen la majoria de les necessitats que poden sorgir en la tasca docent.
A continuació, mostrem els quatre tipus de calculadores que agrupa KCalc:
Firefox és el navegador que duu per defecte LliureX, gestionat per la Fundació Mozilla i un dels navegadors més utilitzats dels món, amb quasi 20 anys d’història, pioner en algunes de les característiques que s’han anant implementant al llarg de l’evolució i transformació dels navegadors, multiplataforma, lliure i de codi obert.
Actualment, tothom ha tingut i té experiències amb el funcionament d’un navegador com a porta d’entrada a la xarxa. Es mostraran en aquest apartat algunes funcionalitats bàsiques que poden ajudar a millorar aquesta experiència de l’usuari en la navegació amb Firefox.
La primera vegada que accedim a Firefox se’ns mostrarà una pàgina personalitzada per l’equip de LliureX i que ens facilita l’accés directe a determinats serveis.
Firefox. Pàgina inicial
Són els següents:
Cercador. El motor de cerca és DuckDuckGo, un dels més respectuosos amb la privacitat dels usuaris.
Serveis web. Icones directes a les webs de:
LliureX
Wiki LliureX
Foro LliureX
Aules
SAI
Mestre a casa
Novetats CvTIC. Enllaços a les novetats publicades al portal CvTIC.
Ja sabem que seguint la pàgina anterior podem navegar directament a partir de les icones als serveis web mostrats o, també, per les novetats del portal CvTIC.
Firefox. Començant a navegar des de la pàgina inicial
No obstant i tret d’això, podem decidir on navegar escrivint l’adreça o algun terme que en faça referència a la web on volem anar o a la cerca que volem fer en:
La barra del cercador de la pàgina inicial
La barra de les adreces web o URL
I si volem conservar visible la pàgina inicial, obrint una nova pestanya del navegador i, de la mateixa manera, escrivint en la barra del cercador que apareix (en aquest cas és el de Google) o en la barra de les adreces web o URL d’aquesta nova pestanya
Per obrir una nova pestanya del navegador, és tan senzill com seleccionar el símbol + que està al costat de les pestanyes del navegador.
Firefox. Començant a navegar des d’una nova pestanya
Respecte a la barra d’adreces, anomenada per Firefox com la “Barra al·lucinant” ofereix diverses opcions:
Mostra l’adreça web d’una pàgina (URL)
Inclou una funció que recorda les pàgines que hem visitat i ens permet cercar i navegar per la web
L’opció d’autocompletat mostrarà les pàgines del nostre historial de navegació, les pestanyes obertes, les pàgines que s’hagen etiquetat o desat als marcadors, les pàgines que estiguen sincronitzades amb altres dispositus amb si fos el cas i, inclús, presentarà suggeriments als resultats més populars per recomanació del nostre cercador predeterminat.
La barra d’adreces també aprèn dels nostres hàbits de navegació. Ajusta els resultats basats en la freqüència amb què visitem una pàgina, l’última vegada que l’hem visitat i sobre quins resultats hem fet clic segons els caràcters o paraules escrites. D’aquesta forma, els llocs que visitem amb major freqüència es mostren a la part superior de la llista amb tan sols escriure un caràcter.
Finalment, aquesta nova pestanya, ens mostra una sèrie de miniatures agrupades en:
Llocs principals: els més visitats
Destacats: visitats o agregats als marcadors recentment
Si ens apropem a una de les miniatures i seleccionem els “tres punts” que apareixeran al cantó superior dret, podrem editar, fixar o suprimir aquest tipus de contingut i personalitzar allò que realment volem tindre cada vegada que obrim una nova pestanya a mode de marcadors freqüents i d’accés ràpid.
Configurar la pàgina d’inici del navegador ofereix dues accions:
Veure la web que més ens interessa quan obrim el Firefox
Accedir a aquesta web clicant sobre el botó inici
Firefox. Botó inici
Com podem establir una web com a la nostra pàgina d’inici?
Podem fer-ho de dues maneres:
La manera més senzilla és obrir la web i arrossegar i soltar la pestanya directament al botó d’inici.
Firefox. Configurant la pàgina d’inici
Una segona opció és seguint les opcions del Menú i anar a Preferències:
Firefox. Accés a Preferències a través del Menú
A continuació, caldrà seleccionar l’opció Inici per poder accedir a les opcions adequades:
Firefox. Establir la pàgina d’inici des de les Preferències
Seleccionant URL personalitzats per a la pàgina d’inici i finestres noves, podem enganxar una URL determinada o bé, clicar directament en Utilitza la pàgina o les pàgines actuals. En aquest cas, el navegador desarà com a pàgina o pàgines d’inici, aquelles que estiguen obertes en eixe mateix moment.
També podem fer la selecció des de l’opció Utilitza una adreça d’interès…, la qual ens permetrà cercar entre els nostres marcadors.
Les preferències també ens deixen seleccionar si per a les Pestanyes noves volem deixar les que hem seleccionat com pàgina o pàgines d’inici del Firefox o bé, una pestanya en blanc.
La barra d’eines és personalitzable, escollint què volem tenir al nostre abast i a un cop d’ull. És molt senzill i només ens cal accedir al Menú i escollir l’opció Personalitzar.
Firefox. Personalitzar la barra d’eines
A continuació es mostren les diferents funcionalitats que, bé podem arrossegar directament a la barra d’eines per a que es queden allí, bé podem arrossegar-les a la capsa que apareix a la dreta per a que estiguen disponibles des de la barra d’eines però sense estar permanentment visibles a través d’un menú d’eines addicionals.
Firefox. Seleccionar funcionalitats per a la barra d’eines
Aquesta mateixa opció Personalitza ofereix més opcions igualment personalitzables i que apareixen a la part inferior de la finestra en relació als Temes, a la Densitat i a altres paràmetres que us convidem a provar si són del vostre interès.
Els complements són una mena d’aplicacions que podem instal·lar per a personalitzar encara més Firefox, bé per funcionalitats, bé per aparença del navegador.
Fent clic al botó de Menú , en Complements, podem començar seleccionant Recomanacions.
Firefox. Seleccionar complements
Per a instal·lar un complement, és tan senzill com clicar en Instal·lar o + Afig al Firefox segons el tipus de complement que siga.
Firefox. Instal·lar o afegir complements
A la part inferior del llistat de complements recomanats, apareix l’opció de Cerca més complements. A més, al menú de l’esquerre, opcions de llengües, diccionaris o temes que us convidem a explorar.
Crear-se i configurar un compte de Firefox ens permet tenir la nostra informació de navegació en diferents dispositius.
Accedirem des del Menú a la primera opció: Inicia la sessió al Firefox
Firefox. Inicia sessió al Firefox
Només cal crear aquest compte i seguir les instruccions, iniciant sessió en tots els dispositius que ens interesse i aconseguirem que la informació seleccionada estiga sincronitzada.
Aquesta secció dedicada al Firefox s’ha centrat en presentar aspectes i funcionalitats bàsiques lligades a la navegació però, aquesta, es pot enriquir coneixent altres temes i continguts que el mateix navegador ens pot proporcionar.
Per això i si ho creieu convenient, us convidem a visitar la Guia de navegació bàsica que ofereix Mozilla, amb casos recurrents i amb explicacions clares i molt concretes així com, també, la resta de guies classificades temàticament en:
Thunderbird és l’aplicació de correu que LliureX du preinstalada, és multiplataforma, fàcil de configurar i de personalitzar
Configurar Thunderbird és molt intuïtiu envers els majors proveïdors de correu electrònic com puguen ser Google, Yahoo o Microsoft però també mostra un funcionament excel·lent en altres casos, detectant la configuració automàtica d’un gran ventall de dominis. Només cal escriure la adreça i el programari triarà automàticament la configuració adequada.
Aquest gestor de correu permet treballar de manera sincronitzada amb el servidor i altres dispositius en els quals també pugam tindre configurat el mateix compte de correu i/o mantindre una còpia de seguretat de tots els missatges al propi ordinador personal i a l’ubicació escollida depenent de l’elecció entre IMAP i POP3 a l’hora de configurar-ho. Per exemple, seleccionem la primera opció per establir la sincronització esmentada però convé seleccionar la segona opció si volem mantindre una còpia dels correus electrònics al nostre ordinador per a accedir quan estem desconnectats de la xarxa.
Per altra banda, té registre per a les cites, permet generar calendaris i inclou un lector d’RSS.
Com tots els clients de correu electrònic, el panell de comptes i carpetes està a l’esquerra, la safata d’entrada i un panell de vista prèvia de correu electrònic opcional a la part inferior o fins i tot, i tenint en compte l’últim disseny preferit per Outlook, amb la vista prèvia a la dreta (des d’Opcions | Disseny). Tots els panells són completament redimensionables.
Igualment,descarregar i instal·lar extensionsen Thunderbird és tan senzill com al Firefox. Cal seleccionar ‘Complements’ en el menú principal i se’ns presentarà una botiga on podrem descarregar i instal·lar tot tipus d’extres per a millorar la experiència d’usuari, convertint aquest programari en un excel·lent client de correu electrònic.
La primera vegada que executem el programa, s’obrirà l’auxiliar de configuració del compte de correu. Amb aquest auxiliar, només cal que incloure el nostre nom, l’adreça electrònica i la contrasenya i, automàticament, l’auxiliar de configuració del compte de correu provarà les configuracions típiques més freqüents per cercar i trobar els paràmetres que s’ajusten al nostre correu.
Sino és la primera vegada que obrim Thunderbird, caldrà obrir l’assistent des dels paràmentres dels comptes:
Anem a “Menú >> Preferències >> Paràmetres dels comptes”
Seguim en “Accions del compte >> Afig un compte de correu”
Introduïm el nostre nom, l’adreça de correu electrònic i la contrasenya
Escollim el protocol IMAP o POP3 (haurem de marcar la casella “comprenc els riscos”)
Manual de configuració comptes de correu @gva en centres educatius
Videotutorial Configura el correu @gva en Thunderbird
Si excedim o estem a prop d’excedir la nostra quota d’espai d’emmagatzematge en el compte de correu GVA però volem conservar una còpia de tots els missatges importants, podem configurar el client de correu Thunderbird emprant carpetes locals.
En primer lloc cal haver configurar el compte amb el protocol IMAP. A partir d’ací, podem començar a usar carpetes locals al nostre propi ordinador per a guardar en elles, bé missatges específics, bé tots els missatges enviats o bé la totalitat dels nostres missatges.
Cal seguir els següents passos:
Crear una carpeta local per a guardar missatges específics
Fem clic amb el botó secundari del ratolí sobre “carpetes locals” i triem “crear carpeta”
Posem nom a la carpeta
Arrosseguem els missatges des de qualsevol lloc cap a a carpeta creada
Guardar tots els enviats en una carpeta local automàticament
Fem clic amb el botó secundari del ratolí sobre el nostre compte i triem “Paràmetres”
Fem clic en “còpies i carpetes”
En la secció “En enviar missatges, automàticament” marquem la casella “Deixa una còpia a“
En el desplegable “Carpeta «Enviats» de” seleccionem “Carpetes locals“
Confirmem en “D’acord“
Guardar l’arxiu de tots els missatges en una carpeta local
Fem clic amb el botó secundari del ratolí sobre el nostre compte i triem “Paràmetres”
Fem clic en “còpies i carpetes”
En la secció “Arxiu dels missatges” marquem la casella “Conserva l’arxiu dels missatges a“
En el desplegable “Carpeta «Arxiu» de” seleccionem “Carpetes locals“
De vegades necessitem gestionar més d’un compte de correu electrònic. Es pot donar la circumstància de voler tenir tots els comptes de centre (general, secretaria, coordinació TIC i fax) en un únic ordinador i, des d’allí gestionar els missatges o redirigir on corresponga.
Presentem aquest manual que explica el procediment.
Com configurar múltiples comptes de correu en Thunderbird
Realitzar un enviament personalitzat a un grup de persones és una opció molt útil en un centre educatiu, ja que podem crear llistats d’alumnes o de mares/pares i fer aquest tipus d’enviaments directament i tot d’una a diferents agrupaments d’usuaris que podem organitzar al nostre criteri, bé per aules, per tutories, per especialitats, per cicles, per grups de participants en una activitat extraescolar o qualsevol altra agrupació de persones amb la qual ens resulte necessari establir una línia de comunicació àgil.
Abans que res, caldrà preparar el Thunderbird. El procés a seguir és:
Instal·larem l’extensió “Mail merge”
Elaborarem una plantilla
Prepararem un llistat de persones amb les dades necessàries
I, enviarem el correu
Evidentment, necessitarem saber com i què fer en cadascun d’aquests passos i per això mateix, us convidem a llegir l’entrada Enviament de correu personalitzat a grups de remitents amb Thunderbird, allotjada al Portal CvTIC i dedicada a aquest propòsit en la qual es detalla de manera pautada i molt minuciosa.
Aquest tema tracta més eines bàsiques, en aquest cas educatives. T’expliquem una sèrie d’aplicacions que estan preinstal·lades en LLiurex i que poden ser vàlides per al teu dia a dia docent. Hi ha moltes ferramentes que no estan dirigides explícitament a l’apartat pedagògic, però que ens poden resultar molt útils com poden ser shutdownwer (per programar l’apagada i engegada de l’ordinador), mrpdi per a la configuració de les pissarres digitals. Pots consultar en el següent enllaç, moltes que no explicarem en el tema, però que estarien incloses en aquest apartat d’utilitat per al docent.
Menció a banda mereix la nova aplicació Cloudbook desenvolupada per l’equip de LLiureX; una eina que permet la creació de recursos educatius que poden ser exportats a format html i webzip per a la seua distribució.
Hem fet una recopilació d’aquelles que poden resultar més interessants i estan distribuïdes en funció dels continguts que estan dirigits a treballar.
Tux és la mascota del nucli Linux. Aquest és un pingüí i és l’animal més famós del programari lliure, fins i tot ha protagonitzat diferents jocs.
La idea de Tux va nàixer de Linus Torvalds, a qui, segons conta, de xicotet el va mossegar un pingüí durant una visita a Canberra, Austràlia, i des d’aleshores li va resultar un animal simpàtic. L’origen del nomno és clar, alguns diuen que ve de la paraula anglesa tuxedo, que significa esmòquing (sempre s’ha dit que els pingüins van vestits d’esmòquing) i altres que és la barreja de Torvalds amb Unix.
El dibuix més famós del pingüí Tux va ser realitzat per Larry Ewing el 1996 emprant l’eina GIMP, de programari lliure.
Epoptes, s’utilitza per al control de l’aula, és una eina mitjançant la qual es poden fer tasques de control en els clients de la xarxa de l’aula d’informàtica. Per a accedir només hem d’anar al menú i prémer en >administració de LLiurex>Epoptes:
Accedirem amb un usuari professor posant la contrasenya que faça falta i accedirem al programa:
Se’ns obri una finestra amb tota una sèrie d’opcions que us definim a continuació:
Vist això, ens centrarem en cada apartat per separat; per a seguir un ordre, primer en el més bàsic per a després anar passant als que suposen una mica més de dificultat. Com veieu hi ha alguns que no estan marcats en la imatge, podeu descobrir la seua funcionalitat passant amb el ratolí per damunt de cada icona com veureu en els diferents vídeos que us exposem a continuació.
1.- Apagar i reiniciar els ordinadors de l’alumnat
Només hem de seleccionar els equips dels alumnes que volem apagar o reiniciar.
Per a seleccionar un equip punxem damunt de la seua icona i se selecciona.
Per a seleccionar més d’un equip premem la tecla control i fem clic amb el ratolí damunt dels diferents equips que apareixen en la pantalla i que vulguem triar.
Per a seleccionar tots els equips només cal desmarcar els que estiguen seleccionats perquè l’ordre s’execute en cadascun d’ells.
Podeu veure-ho d’una manera gràfica en el següent videotutorial:
2.- Controlar l’ordinador d’un alumne.
En aquest cas només podem realitzar l’acció en un dels equips, ja que el que fem és agafar el control de l’ordinador d’un alumne. Molt bona opció per a alumnat xicotet o amb poc domini del ratolí o de la computadora.
3.- Mostrar la pantalla de l’usuari professor en els equips de l’alumnat.
A vegades cal fer una explicació d’un tema concret; amb aquesta opció podem mostrar la pantalla de l’usuari professor a l’alumne que: ha perdut el ritme de la classe, que fa falta que estiga pendent d’un procediment de resolució d’una tasca o qualsevol altra qüestió. De la mateixa manera que en el punt 1, podem seleccionar un, diversos o tots els equips per a mostrar-los la nostra pantalla.
4.- Bloquejar desbloquejar la pantalla de l’alumnat.
És molt útil per a què se centre l’atenció en el que s’està parlant en aqueix moment; apareix un cadenat a la pantalla de l’equip client. Només es bloqueja la pantalla; els programes que estaven executant-se en el moment no deixen de funcionar. De la mateixa manera que en el punt 1, podem seleccionar un, diversos o tots els equips per a bloquejar-los la seua pantalla.
5.- Enviar un missatge a un o més usuari/a.
Amb aquesta opció podem enviar un missatge escrit a l’equip o equips que considerem. De la mateixa manera que en el punt 1, podem seleccionar un, diversos o tots els equips per a enviar-los un missatge.
6.- Executar un programa, document o pàgina web en l’equip de l’alumne.
Molt útil per a alumnat xicotet que no sap llegir o amb un nivell baix de domini de l’equip. De la mateixa manera que al punt 1, podem seleccionar un, diversos o tots els equips per a enviar-los la pàgina o el fitxer. En el cas del vídeo veiem com enviar una URL d’una pàgina web concreta.
Aprofite per a agrair el CEIP Ribalta d’Algemesí que em deixara fer ús de les seues instal·lacions per a poder gravar els videotutorials utilitzats en aquesta entrada.
Una ferramenta interessant i que ve instal·lada per defecte en el model de centre de LLiureX (Servidor-client), és el recol·lector de treballs, una eina imprescindible per incloure les tasques de l’alumnat en una carpeta del professor per poder disposar d’aquestes i corregir, visualitzar o disposar de tota la feina que considerem oportú demanar al nostre alumnat.
El seu funcionament és molt senzill i intuitiu:
1.- Creem la carpeta en el compte del professor
2.- L’alumnat tria el treball que vol enviar i a quin professorat vol enviar-lo.
3.- El professor rep els treball de l’alumnat.
Per facilitar la seua utilització vos deixem els següents videotutorials amb el procediment que hem de realitzar tant des de l’ordinador de l’alumnat com el del/la docent.
1.- Creem la carpeta del professor on volem rebre els treballs:
2.- L’alumne crea una activitat que vol compartir amb el professor (només podrà compartir fitxers; no es permet crear carpetes):
3.- Visualització del fitxer de l’alumne a l’ordinador del professor/a:
En el següent apartat podreu veure diferents activitats relacionades amb l’apartat de ciències, matemàtiques i altres aspectes relacionats com el pensament computacional. Aquestes aplicacions permeten de manera senzilla accedir a configuracions que guarden relació amb aspectes científics o llenguatge matemàtic. Podrem trobar també ferramentes genèriques amb què preparar o buscar activitats ja configurades, llestes per a utilitzar amb el nostre alumnat i que es poden insertar en diferents llocs.
Math és l’editor de fórmules de la suite LibreOffice, que es pot aplicar en els vostres documents de text, fulls de càlcul, presentacions i dibuixos, perquè pugueu inserir fórmules matemàtiques i científiques en format perfecte. Les vostres fórmules podran incloure una àmplia gamma d’elements, des de fraccions, termes amb exponent i índex, integrals i funcions matemàtiques, desigualtats, sistemes d’equacions i matrius. Pots utilitzar-la tant integrant-la en documents, fulls de càlcul, presentacions o dibuixos o de forma independent creant un document de l’aplicació en el menú contextual.
Marble és un programa lliure similar al conegut Google Earth. Segons trobem a la Viqupèdia, és també una aplicació que mostra mapes en un globus terraqüi amb diferent grau de detall. Marble té algunes característiques de més i altres de menys que Google Earth.
Està programat amb biblioteques Qt4 (millor per a entorns KDE) i amb ell es pot consultar el mapa geogràfic del món en diversos modes que inclou, per exemple, un mode que mostra el mapa geogràfic del món l’any 1689.
Un dels avantatges que té el Marble davant el Google Earth és que Marble no requereix acceleració gràfica per a funcionar. Per altra part, està en continu desenvolupament i ja s’ha aconseguit suport de mapes en línia gràcies a OpenStreetMap. Amb això, Marble pot interpretar fitxers kml, que són els que fa servir el Google Earth/Google Maps.
Febrer de 2020 Lliurex 19 versió 2.2.20 (2.3 development version)
Segons la viquipèdia, aquest programa opera simulant en la pantalla la vista esfèrica del cel (en totes les direccions, fins i tot «davall el sol»), en la qual és possible observar diversos cossos celestes, com la Lluna, el Sol, i diverses estreles i constel·lacions. La vista es desenvolupa de forma tridimensional, ajustada a una forma «visual» o a una forma «binocular» (fisheye projection). El programa té l’opció de prendre la latitud i longitud de qualsevol ubicació geogràfica, amb la qual cosa és possible observar el cel en diferents parts del món. La visualització es dona en temps real, o en un temps de velocitat ajustable cap endavant i cap arrere en el temps, amb la qual cosa és possible «observar» el cel en qualsevol moment i lloc en la Terra.
Per a una visualització més realista, permet simular l’efecte de l’atmosfera, el qual provoca la difuminació de la llum de les estreles de nit, i la lluentor i to blau que cobreix el cel de dia. Stellarium permet simular una «vista de món real», la qual inclou un efecte de sòl amb paisatges (de ciutat, bosc o altres models), grandària i lluentor aparent dels cossos celestes (en particular el Sol), efecte de boira i d’altres. Altres opcions inclouen: una visualització de caràcter «artístic» amb dissenys de les constel·lacions; plànol equatorial/azimutal per a seguir el moviment dels cossos celestes; i compatibilitat amb catàlegs de cossos celestes com estreles i nebuloses. El lloc web recomana una projecció en ambients foscos per a obtenir un millor realisme. El programa inclou l’opció de posar-lo en manera nocturna modificant els colors perquè s’adeqüe a la vista en aquestes situacions.
GeoGebra és un programa lliure interactiu que combina geometria, àlgebra i càlcul. Segons la Viquipèdia, el seu ús és primordialment l’educatiu tant a l’escola primària com a la secundària o a la universitat. GeoGebra és un programari de geometria dinàmica. Les construccions geomètriques (punts, vectors, segments, rectes, polígons, seccions còniques, funcions…) fetes amb aquest programa es poden canviar dinàmicament després. Els elements es poden introduir i modificar directament a la pantalla, o mitjançant la línia d’ordres; a més, el GeoGebra té la capacitat d’assignar-li variables a nombres, vectors i punts, pot calcular derivades i integrals de funcions de forma simbòlica i té incorporat un complet i avançat conjunt de comandaments matemàtics i estadístics.
GeoGebra no només pot ser utilitzat de la forma clàssica per a realitzar construccions o dibuixar gràfiques, sinó també per fer conjectures i realitzar investigacions.
Febrer de 2020 Lliurex 19 versió 6.0.564.0-offline (22 Octubre 2019)
Kig (KDE Interactive Geometry) , segons la viquipèdia, és un joc interactiu de geometria lliure i de codi obert, que forma part del KDE edutainment project. Presenta molta facilitat per a escriure en Python, com també per a crear macros de construccions existents.
El Kig és un programari matemàtic interactiu per a aprendre i ensenyar geometria. Permet explorar figures matemàtiques i conceptes usant l’ordinador i també pot servir com una eina de dibuix per a figures matemàtiques. Les construccions es poden fer amb punts, vectors, línies, i polígons i tots els elements es poden modificar directament usant el ratolí. Kig ajuda els mestres i els estudiants a fer conjectures i a entendre com demostrar els teoremes geomètrics.
Es tracta d’una aplicació que ajuda l’usuari a entrenar l’oïda gràcies als diversos i interessants exercicis auditius que conté. Des de conéixer una melodia fins a comparar la longitud de dos intervals, passant per identificar i/o cantar acords, anotar les notes que va escoltant, recordar i identificar ritmes, etc. Inclou també apartats amb lliçons de teoria.
La següent imatge mostra la interfície amb les diferents tipologies d’activitats que es poden realitzar.
JClic és un entorn per a la creació, realització i avaluació d’activitats educatives multimèdia.
JClic consta de dues eines diferents:
JClicAuthor que és el programa d’autor per a realitzar activitats Clic
JClic, activitats educatives, que és el visor d’activitats Jlic conegut com JClicPlayer. JClicPlayer permet veure i executar activitats JClic des del disc dur sense necessitat d’estar connectats a Internet i també des de la xarxa. A la pàgina web del projecte, concretament en l’apartat cerca d’activitats hi ha disponible una gran quantitat d’activitats ordenades per àrea, idioma i/o nivell educatiu.
Febrer de 2020 Lliurex 19 JClic versió 0.3.2.11 (2019-04-01)
Es tracta d’un joc educatiu on l’alumnat aprendrà matemàtiques. Al joc, Tux ha de disparar a les naus espacials que tenen operacions matemàtiques. Ha d’apuntar cap als nombres i signes correctes escrivint el resultat correcte, per desintegrar-los i que no arriben a destruir els iglús. A mesura que va destruint les naus, s’avança al joc i augmenta el nivell de dificultat.
Compta amb diferents nivells de càlcul mental, des d’operacions ben senzilles fins a les més complexes; entre aquestes, hi ha sumes i restes d’un o més dígits, taules de multiplicar, fraccions, etc.
Es pot jugar amb sols un usuari, en xarxa o diversos usuaris a la vegada.
En el següent vídeo pots veure com funciona la ferramenta i diferents opcions de configuració:
Tux Paint és un editor d’imatges de mapa de bits de codi obert (un programa per crear i processar imatges de mapa de bits destinat a nens petits). El projecte fou iniciat el 2002 per William J Kendrick que continua mantenint-lo i millorant-lo, amb l’ajuda de nombrosos voluntaris. Es publica sota llicència GPL, i és vist per molts com a alternativa de programari lliure a un producte de programari educatiu comercial similar, Kid pix. (extret de: https://ca.wikipedia.org/wiki/Tux_Paint).
By Bill Kendrick
És una de les ferramentes preferides de l’alumnat amb la que realitzen composicions molt originals per la seua senzillesa d’utilització i versatilitat. Per accedir, haureu de polsar en el menú principal, a l’apartat de gràfics i al final de menú apareix:
Menú principal: accés a Tux Paint
Com podeu veure s’obre un menú molt senzill i intuïtiu amb diferents opcions que podeu anar experimentant i provant:
En el següent enllaç teniu un tutorial senzill en castellà, realitzat pel “observatorio tecnològico del MEC”, però l’alumnat aconsegueix composicions molt interessants sense cap tipus d’ajuda per la seua facilitat d’ús.
Aquest apartat pertany a aplicacions que formen part del programari que LLiureX destina al paquet d’Infantil i primària dintre del seu menú original. Algunes d’elles treballen aspectes molt bàsics com el maneig del ratolí i conéixer els aspectes bàsics del funcionament del teclat, per la qual cosa serien molt útils per dirigir-les a l’etapa d’infantil.
Childsplay és una col·lecció d’activitats educatives per a xiquets/es. És una manera divertida i segura de permetre a l’alumnat utilitzar l’ordinador i al mateix temps ensenyar matemàtiques, lletres de l’alfabet, lletrejar i coordinació oculomanual.
A continuació us mostrem com seria la pantalla principal o Menú on trobarem:
Jocs de memòria divertits per a jugar i aprendre sons, imatges, lletres i números.
Activitats que entrenen a utilitzar el ratolí i el teclat.
Puzles i jocs de percepció visual.
En el següent vídeo pots veure alguna de les seues opcions de configuració i funcionament
GCompris és una suite de programari educatiu d’alta qualitat, que inclou una gran quantitat d’activitats per a xiquets i xiquetes entre els 2 i els 10 anys. Totes les activitats estan classificades amb un tipus d’estreles grogues amb dificultat per a 2 a 6 anys, mentre que les estreles complexes, les roges, són per a més de 7 anys.
Aquí teniu la llista de categories d’activitats amb alguns exemples:
lectura: lletres, paraules, practicar la lectura, escriure text…
aritmètica: nombres, operacions, memoritzar la taula, enumeració, taula de doble entrada…
ciència: el cicle de l’aigua, sistema solar, electricitat, energia renovable…
geografia: països, regions, cultura…
jocs: escacs, memòria, connecta 4, el penjat, tres en ratlla…
altres: colors, formes, Braille, aprendre a dir l’hora, interpretar calendaris…
Actualment GCompris ofereix més de 100 activitats, i encara se’n desenvolupen més. El GCompris és programari lliure, que vol dir que podeu adaptar-lo a les vostres pròpies necessitats, millorar-lo i, el més important, compartir-lo amb infants de tot arreu.
El projecte GCompris està hostatjat i és desenvolupat per la comunitat KDE.
Us deixem aquest enllaç per si voleu mirar algunes captures de pantalla amb major deteniment.
Es tracta d’un joc educatiu amb diverses activitats al voltant d’elements multimèdia (imatges, sons i textos) que ofereix:
Associacions
Targetes de memòria
Puzles
Diferències
Nombres
Escriptura
Art
Geografia
A l’Iglú podreu anar veient els diferents trofeus aconseguits en acabar les activitats correctament, mentre que al coet de la part superior esquerra podreu modificar les diferents opcions.
Es tracta d’un programari educatiu dirigit a l’alumnat entre 4 i 7 anys. Mitjançant 5 jocs, l’alumnat aprendrà les nocions bàsiques del moviment del ratolí, el funcionament dels botons, el doble clic, punxar i arrossegar elements.
A la icona de la mà, trobarem una imatge amagada que anirà destapant-se pixel a pixel conforme passen el ratolí per damunt.
A la càmera de fotos, hi trobarem un paisatge i el punter es transformarà en una càmera de fotos. Amb el moviment del ratolí, la càmera pot canviar a color roig; és en aquest moment, quan poden fer clic per a realitzar una foto i veure quina imatge es troba amagada.
Amb la icona de la granera, trobarem un joc on, amb l’ajuda dels botons del ratolí dret i esquerre, haurem d’acompanyar els pingüins i les morses a casa seua.
A la icona del caçapapallones, trobarem una activitat on s’ha de completar una sèrie que apareix a la part inferior de la pantalla. Per a completar-la cal collir fruites fent-hi doble clic.
A la peça del puzle, trobarem una activitat per a poder practicar amb el ratolí, per punxar i arrossegar diversos elements. Les peces del puzle es mostraran a la part inferior i caldrà anar col·locant-les a la part central.
Un divertit i instructiu joc dissenyat per a qui li agrada jugar amb trens, aprofitant l’aprenentatge d’articles de la Declaració dels Drets Humans.
El joc és molt senzill, ja que a la pantalla veureu el vostre tren sobre un circuit. Al llarg del circuit veureu vagons solts per tot arreu. El vostre objectiu serà fer que el tren passe per on estan tots els vagons, sense atropellar el vostre tren, ja que cada vegada ocuparà més espai.
Per a poder fer girar el vostre tren, caldrà que utilitzeu els cursors del teclat, per anar a dreta o esquerra.
Una vegada aconseguiu unir tots els vagons, el programa us mostrarà una frase o un article de la Declaració dels Drets Humans i si responeu correctament, guanyareu punts extres.
Conté dos jocs denominats Caiguda de peixos i Caiguda de meteorits en els quals s’ha d’escriure correctament les paraules que van caient de la part superior de la pantalla. Les lletres tenen forma de peix, i si s’escriu correctament la paraula, la figura del Tux es menjarà el peix; en el dels meteorits, es destruiran mitjançant un raig làser.
El programa, Tux Typing té un llistat de paraules de diverses temàtiques. Presenta a més un menú amb opció de crear llistats nous. Compta amb diversos nivells de dificultat.
En el següent vídeo podeu veure de manera molt bàsica com funciona la ferramenta
En aquest apartat tractarem aspectes relacionats amb el llenguatge que utilitzen els programadors però a nivell molt bàsic. Hem nomenat aquests programes de manera molt senzilla, ja que es podrien realitzar cursos sencers destinats a aquestes ferramentes, per la qual cosa vos recomanem que investigueu a l’aula i descobriu tot el que es puga fer amb ells.
Laby és una aplicació de laberints on cal controlar una formiga per a escapar del laberint mitjançant senzilles instruccions o ordres, creant així els teus primers esbossos de programa en C o Phyton.
Per a saber més sobre programació, podeu consultar l’oferta formativa en la web de formació de professorat o bé consultar els materials d’autoformació a l’espai moodle del CEFIRE
Scratch és un entorn de programació simplificat per a iniciar els més menuts en la programació visual. Es recomana el seu ús en edats superior als 8 anys. També li és útil al docent per a crear jocs i animacions per a l’alumnat.
Per a treballar amb l’eina, es requereix tenir certes nocions de programació.
En la pàgina web del projecte Scratch en l’apartat de Projectes Destacats hi ha diferents exemples de jocs i animacions realitzades amb aquesta eina.
Febrer de 2020 Lliurex 19 Scratch 1.4 Desembre 2011
L’apartat que descobrireu a continuació vos obre una porta amb moltíssimes opcions. Tant Exelearning com Hotpotatoes oferiexen unes possibilitats de configuració i de realització d’activitats per treballar amb el vostre alumnat enormes. Tot i això igual que amb la resta de les ferramentes que hem estat veient al llarg del curs, poden necessitar una edició sencera de formació per ser tractades. Vos deixem l’enllaç per exemple a un curs d’autoformació realitzat pel Cefire del programa Exelearning a nivell bàsic. Vos recomanem també que manipuleu i descobriu l’aplicació que els desenvolupadors de LLiureX han creat per a la creació d’activitats: Cloudbook
eXe Learning és, fonamentalment un editor de HTML. Es tracta d’una eina d’autor de codi obert, per ajudar als docents en la creació i publicació de continguts web. Aquests recursos poden exportar-se en diferents formats: IMS, SCORM o també com a pàgines web navegables.
Podeu trobar més informació a https://exelearning.net/ca/ o bé consultar els materials d’autoformació a l’espai moodle del CEFIRE
Hot Potatoes és un programa educatiu que permet generar exercicis autocorrectius de manera senzilla. Segons la viquipèdia, és d’ús gratuït per als professors i altres educadors. Es basa en el software de Java i està disponible per als principals sistemes operatius.
Permet generar sis tipus d’exercicis bàsics (cadascun representat amb una “patata” diferent): desordenar frases o paraules, qüestionaris de resposta oberta o tipus test, exercicis de relacionar, d’omplir els buits o mots encreuats. Els exercicis es poden visualitzar des del navegador i es poden configurar per formar itineraris formatius per als alumnes. Plataformes virtuals com Moodle o altres LMS admeten Hotpotatoes com a recurs incrustat per millorar el lligam entre els exercicis.
A la pàgina web del projecte podeu obtenir més informació al voltant de la ferramenta. Mitjançant aquest enllaç trobareu manuals i diversos exemples d’activitats realitzades i altres del vostre interés.
https://hotpot.uvic.ca/
Java Hot Potatoes 6.1.0.1
Copyright (c) 2002-2008
Febrer de 2020 Lliurex 19
Vist el nou entorn de LliureX i feta una visita guiada a les principals parts del Plasma, en aquest apartat veurem tres conceptes importants a l’hora de valdre’s amb desimboltura en LliureX: Els usuaris, la terminal i les actualitzacions. A continuació, us donarem un regalet que farà augmentar la vostra productivitat en la tasca del dia a dia. En primer lloc, és important conéixer els diferents tipus d’usuaris en funció dels permisos que tinguen i en funció d’on estiga guardada la seua configuració, en segon lloc, veurem una pinzellada del que és el treball amb la terminal o consola en un sistema GNU/Linux i per què és important saber de la seua existència, ja que, de vegades, una simple instrucció de terminal podria estalviar un temps de treball o d’espera que moltes vegades necessitem, seguidament, veurem com són d’importants les actualitzacions, per tal de solucionar problemes i per seguretat informàtica, per últim, veurem una aplicació per llançar aplicacions que en realitat és molt més que això, el KRunner.
En aquest tema 4 anem a veure les eines Multimèdia que incorpora LliureX per a la creació o reproducció de material audiovisual que podem aprofitar amb els nostres alumnes. Amb aquestes eines podrem editar i visualitzar imatges, vídeo, so i inclús crear produccions que combinen tots aquests elements.
En un curs inicial com aquest no podem aprofundir en cadascuna de les ferramentes que presentem, però esperem que siga suficient perquè vos anime a aprofundir en el seu ús i aprofitar tot el potencial que ofereixen a la nostra tasca docent. En l’oferta formativa dels CEFIRE trobareu cursos específics sobre moltes d’elles, cal destacar els cursos sobre producció de vídeo amb Kdenlive o els de podcast amb Audacity que s’estan fent últimament i que tan bon resultat estan donant en les aules.
Esperem que gaudiu dels continguts i que molt prompte pugueu realitzar les vostres pròpies creacions.
En LliureX 19 comptem amb molta varietat de programari per al tractament d’imatges, atés que aquest curs va dirigit a un nivell inicial realitzarem un recorregut per les eines més senzilles que ens seran molt útils per a fer tasques pròpies de la nostra labor docent.
Per a visualitzar imatges el programa per defecte en LliureX 19 és Gwenview, el qual és capaç de carregar i guardar una gran varietat de formats d’imatge com ara PNG, JPEG, i fins i tot el format XCF de Gimp. Gwenview també disposa d’una barra d’eines de miniatures que estarà disponible quan veja les imatges en pantalla completa. La senzilla interfície de Gwenview et permet veure les seues imatges fàcilment i realitzar operacions bàsiques.
Característiques:
Permet manipulacions senzilles de les imatges: girar, reflectir, voltejar, i canviar la seua grandària
Permet una gestió bàsica dels arxius amb accions com copiar, moure, eliminar i unes altres.
Com s’usa
Gwenview presenta dues modes principals: Navegar i Veure. Tots dos modes es poden usar en una finestra d’aplicació normal i en pantalla completa. El mode d’exploració et permet navegar a través del ordinador mostrant miniatures de les imatges, el mode de visualització et permet veure les imatges d’una en una i la pantalla completa permet fer presentacions de diapositives ràpides.
La pantalla d’inici enumera les carpetes i els arxius recentment oberts en el costat esquerre, i els seus llocs i etiquetes en el costat dret.
Mode d’exploració
Quan està en mode d’exploració, pot navegar fàcilment pels seus arxius i carpetes. La finestra de vista prèvia mostra miniatures de les imatges en la carpeta actual, així com subcarpetes.
En moure el ratolí sobre una imatge, es mostren botons per a seleccionar o girar la imatge, així com un botó per a mode de pantalla completa. En fer clic en una imatge, s’accedeix al mode de visualització. Pot seleccionar diverses imatges i canviar al mode de visualització per a veure-les una al costat de l’altra.
El control lliscant en la part inferior dreta li permet canviar la grandària de les imatges. També pot filtrar les imatges per nom d’arxiu, data, etiqueta o qualificació utilitzant el quadre en la part inferior esquerra. La barra d’eines apareix tant en el mode Navegar com en el mode Veure i conté les accions més utilitzades.
Pàgina d’inici: obri la pàgina d’inici.
Navegar: canvia al mode de navegació per carpetes i arxius del seu disc dur.
Veure: canvia al mode de visualització.
Pantalla completa: canvia al mode de pantalla completa.
Anterior: En fer clic en aquesta icona, s’anirà a la imatge anterior en la carpeta.
Següent: En fer clic en aquest botó anirà a la següent imatge en la carpeta.
Girar a l’esquerra / dreta: gira la imatge en el sentit seleccionat.
Avançat: pots afegir més possibilitats a Gwenview afegint el complement KIPI amb el comandament sudo apt-get install kipi-plugins
Mode de vista
El mode de visualització mostra imatges a grandària completa. La mateixa barra lateral disponible en el mode de navegació es mostra a l’esquerra. En la part inferior, està la Barra de miniatures, que li permet desplaçar-se per les imatges en la carpeta actual. La barra de miniatures es pot minimitzar fent clic en el botó de la barra de miniatures. En fer clic novament es restaurarà. Per a canviar la grandària de les miniatures, moga el divisor amb el botó esquerre del ratolí.
El mode de visualització admet la visualització de múltiples imatges una al costat de l’altra. Pot seleccionar diverses imatges en el mode d’exploració abans de canviar al mode de visualització, o pot fer clic en el botó + que apareix en passar el ratolí sobre les imatges en la barra de miniatures per a agregar un panell que mostre aqueixa imatge.
Quan es mostren diverses imatges, apareix una xicoteta barra d’eines davall de cada imatge que li permet eliminar la imatge o eliminar el seu panell. Pot fer operacions de zoom de mode independent per a cada imatge o sincronitzar-les. Canvie això marcant Sincronitzar a l’esquerra del control lliscant del zoom. Pot canviar les imatges fent clic en el seu panell.
MyPaint és una aplicació destinada a la creació d’il·lustracions i dibuixos. Està especialment dissenyada per a aprofitar les possibilitats de les tauletes digitalitzadores sensibles a la pressió. Si bé s’obtindran els millors resultats disposant d’un d’aquests dispositius pot usar-se també amb qualsevol altre dispositiu com el ratolí o el touchpad o panell tàctil del portàtil.
Una de les seues característiques més interessants és que es pot ocultar totalment la interfície gràfica per a poder centrar l’atenció en el dibuix. Si s’usa en aquesta manera de treball pràcticament la totalitat de les funcions, pinzells i paletes poden ser invocades per una drecera de teclat quan es necessiten.
És una aplicació lliure multiplataforma capaç de córrer en sistemes operatius GNU/Linux, Mac i Windows.
Com és habitual en moltes aplicacions, la tecla F11 dona accés a la manera de pantalla completa. Una vegada en pantalla completa prémer la tecla Tab oculta tots els panells deixant únicament el llenç.
Pràcticament la totalitat de les funcions disposen d’una drecera de teclat, però també es pot recuperar qualsevol dels panells acostant el cursor a les vores de la pantalla, la qual cosa farà visibles els menús o panells corresponents a aquest. Després de tornar al llenç els panells s’oculten automàticament i ens permeten concentrar-nos novament el dibuix o il·lustració que estem realitzant.
GIMP és un programa de retoc fotogràfic amb qualitat professional. És el programa més semblant que hi ha en Linux al gran conegut Photoshop. Amb GIMP podem fer des de coses simples i senzilles (adaptar una imatge a pàgina web o blog) fins a autèntic retoc fotogràfic professional, així com animacions senzilles.
Compta amb la possibilitat de treball per capes i màscares, se li poden afegir extensions (si és que encara necessites més de les que ja porta), macros, pinzells, brotxes, aerògrafs, farciments, textures, degradats, filtres per a la manipulació dels colors i l’aspecte de les imatges, i un llarg etcètera.
Com s’usa
Manual des del propi programa, prement la tecla F1, o en el menú “Ajuda → Ajuda”.
Des del propi programa també, hi ha un enllaç en el menú “Ajuda → El GIMP en xarxa → Web del manual d’usuari”, que porta al manual: http://docs.gimp.org/2.10/ca/
De nou, des del propi programa (que sempre és millor), pot anar a “Ajuda → Manual de l’usuari”. Ací hi ha diversos capítols d’ajuda, que estan en anglés, a pesar que el títol del menú estiga traduït.
Inkscape és un editor de gràfics vectorials de codi obert, similar a programes com Adobe Illustrator, Corel Draw… El que ho fa únic és que usa com a format natiu el Scalable Vector Graphics (SVG), un estàndard obert de W3C basat en XML.
El procés de disseny pot començar amb un gargot en un tovalló, un esbós de les teues idees, una foto d’un objecte memorable o una maqueta virtual d’alguna cosa que no arribaria a funcionar per a acabar un projecte. Inkscape t’ajuda, des d’aquesta fase, a aconseguir un disseny de qualitat professional, preparat per a ser publicat en la web o en un mitjà imprés.
Si eres nou en el procés de creació de gràfics vectorials pot ser que et sentes estrany, però de seguida et sorprendràs de la flexibilitat i la potència que t’ofereix Inkscape. Normalment es prefereix el disseny vectorial per a la creació de logotips i il·lustracions que requereixen una gran escalabilitat, és a dir que es puguen ampliar o reduir a qualsevol grandària. Inkscape és un programa usat tant a nivell particular com per una gran varietat d’empreses (màrqueting o imatge corporativa, enginyeria/CAD, gràfics web o disseny de còmics).
Qualsevol projecte pot ser exportat a formats ideals tant per a navegadors web com per a impremtes.
Manual des del propi programa: “Ajuda → Manual d’Inkscape”. Inkscape porta una bona secció d’ajuda, manuals i tutorials a partir del menú “Ajuda”. Val la pena provar des d’ací abans que buscar en internet.
Recursos d’aprenentatge Hi ha molts disponibles des del lloc oficial del programa, aprofita’ls!
Un completíssim manual en PDF obra de Joaquín Herrera Goás (Joaclint Istgud) Inkscape Logo a logo
Scribus és un programa d’autoedició equivalent als programes comercials QuarxXpress, o Adobe InDesign. Scribus compta amb una molt bona gestió del color, incloent simulacions de certs daltonismes per a millorar la usabilitat de tots, i fa un gran èmfasi a obtindre de la impremta el que realment es desitja.
PosteRazor curta una imatge en fragments que poden imprimir-se fàcilment en qualsevol impressora que utilitze paper DIN-A4 per a després ajuntar-se formant un pòster. El programa accepta com a entrada una imatge escanejada o procedent d’una càmera digital. El pòster resultant es guarda com un document PDF de múltiples pàgines. Cal tindre en compte que quanta més qualitat tinga la imatge original millor serà el resultat final.
En aquest punt del tema quatre, tractarem les eines per a treballar amb so amb LliureX. Aquest apartat és molt ampli i sols anem a veure tres de les principals aplicacions dedicades a aquest àmbit, però tingueu en compte que inclús n’hi ha una versió de LliureX dedicada a l’aula de Música on n’hi ha molt més programari específic que no podem abordar en aquest curs, com per exemple Musescore, un editor de partitures lliure i moltes altres que permeten fer qualsevol cosa amb l’àmbit sonor. Desitgem que aquesta primera aproximació vos ajude en la vostra tasca docent diària amb LliureX i tot el relacionat amb el so.
A continuació veurem com configurar PulseAudio, el sistema de so de LliureX.
PulseAudio funciona com un servidor de so. Una de les funcions més comunes i més benvolgudes del PulseAudio és la seua capacitat per a fixar i recordar els nivells d’àudio independent per a diversos programes.
Es tracta d’una interfície gràfica molt completa per a manejar tot el referent al so de l’ordinador i les configuracions de les targetes d’àudio.
Configuració
És la primera pestanya començant des de la nostra dreta, des d’ací triem els perfils de les nostres targetes i com volem que funcionen. Si les usarem només per a reproduir, o en funció Duplex (reproduir i gravar) o si desactivem alguna d’elles en el cas que tinguem diverses en el mateix equip. En la captura podeu observar un equip amb dues targetes de so, una interna i una altra externa (PCM2902).
Pestanya Configuració
Dispositius d’Entrada
Ací seleccionem en cada targeta habilitada per on serà capturat el so, micròfon frontal o Entrada analògica de la targeta externa, per exemple.
Dispositius d’Entrada
Dispositius d’Eixida
Aquesta pestanya permet seleccionar el dispositiu pel qual es reproduirà el so, i l’eixida de cada dispositiu. Punxant en el seleccionable podem triar.
Dispositius d’Eixida
Enregistrament
En ella o no apareix res si no hem obert cap programa que capture so, o apareix l’aplicació que estiguem usant per a realitzar l’enregistrament del so (en aquest exemple Audacity). Podem seleccionar la font d’enregistrament de les diferents targetes que tinguem habilitades.
Pestanya Enregistrament
Reproducció
En aquesta última pestanya sembla el control del So del Sistema, i la/s Aplicació/és de So que estiguen reproduint algun so en aqueix moment. Des d’ací podem dir-li a Pulse perquè targeta traurà so qualsevol aplicació de manera individual.
Ja hem enumerat les diferents pestanyes que componen el Control de volum de PulseAudio i expliquem una mica les seues funcions per a realitzar un ús bàsic de l’àudio en LliureX.
Audacity és un programari d’edició d’àudio i enregistrament de so digital disponible per a Windows, MacOS, Linux i per descomptat LliureX que podem utilitzar en la creació de recursos didàctics senzills.
Audacity va ser creat en 1999 per Dominic Mazzoni i Roger Dannenberg i va ser llançat al mercat de manera oficial el maig de 2000 en la versió 0.8. A partir de novembre de 2019, es converteix en el programari més descarregat en FossHub amb més de 80 milions de descàrregues.
Característiques i usos d’Audacity
A més de permetre l’enregistrament d’àudio de múltiples fonts, Audacity es pot usar per al processament posterior de tota mena d’arxius d’àudio, inclosos podcasts, ja que agrega efectes com a normalització, retallada i esvaïment.
El que Audacity pot fer per tu
Audacity és un editor de so de codi obert, fàcil d’usar, multiplataforma i amb unes prestacions d’alt valor pedagògic. Des del punt de vista didàctic, les operacions d’edició d’arxius sonors ens permetrà utilitzar-les en múltiples situacions d’ensenyament i molt especialment en:
El disseny i realització de materials didàctics multimèdia amb l’ajuda d’eines com Impress (LibreOffice).
Poden ser útils per a activitats escolars relacionades amb narració oral o ambientació musical.
En metodologies específiques com l’ensenyament de les llengües estrangeres, audicions musicals i arxius orals en xarxa.
Consum personal de música en dispositius portàtils, estudi d’idiomes o missatgeria oral.
Què podem fer amb Audacity? Podríem resumir les seues possibilitats entorn d’un grup de funcions relacionades amb la creació i edició del so que veurem a continuació.
Enregistrament de so
Audacity pot gravar sons en directe mitjançant l’ús d’un micròfon, una línia d’entrada o bé digitalitzar enregistraments procedents d’altres fons de so.
Mitjançant els mesuradors de nivells es pot controlar el volum abans, durant i després de l’enregistrament.
Podem crear enregistraments multi-pista i copiar damunt de pistes existents.
Importació i exportació d’arxius
Els arxius de so importats poden ser editats o combinats amb uns altres, al mateix temps que s’enllacen pistes diferents en una sola cançó. Una de les qualitats d’Audacity és la possibilitat d’exportar els seus enregistraments en diferents formats de so. Però en aquest cas, convé tindre en compte que, a l’hora d’instal·lar Audacity, cal descarregar les llibreries o connectors que ens permeten treballar amb diferents formats.
Importa so en format MPEG (incloent arxius MP2 i MP3).
Exporta MP3.
Crea arxius WAV o AIFF per a ser emmagatzemats en CD de so.
Importa i exporta tots els formats suportats per LIBSNDFILE.
Edició de so
Realitza l’edició senzilla mitjançant tallar, copiar, pegar i esborrar.
Desfà i refà.
Edita i mescla un nombre il·limitat de pistes.
Utilitza l’eina de dibuix per a alterar les mostres individuals.
Esvaeix el so suaument amb l’eina «envolupant».
Efectes especials
Canvia el to sense alterar el tempo i viceversa.
Elimina sorolls estàtics, xiulades o altres sons de fons constants.
Altera les freqüències amb l’equalització, filtres FFT i amplifica els baixos.
Ajusta els volums amb el compressor, amplifica i normalitza els efectes.
Qualitat de so
Grava i edita mostres de 16-bit, 24-bit i 32-bit.
Grava fins a un màxim de 96 KHZ.
Les freqüències de mostreig i formats són convertits mitjançant un procés d’alta qualitat.
Mescla pistes amb diferents freqüències de mostreig o format i els converteix automàticament en temps real.
Inconvenients
Un dels inconvenients és la dificultat de fer una lectura directa de música en CD, si prèviament no l’hem extreta amb l’aplicació de l’extractor de CD Sound Juicer, que s’ofereix amb Lliurex o qualsevol eina similar.
Audacity no reprodueix arxius MIDI, encara que els mostra en pantalla.
Audacity guarda els seus arxius en un format propi no recognoscible per altres aplicacions, per la qual cosa hem d’acostumar-nos a Exportar més que a Guardar.
Sound Juicer ens permet extraure àudio d’un CD i convertir-lo en formats que l’ordinador o altres dispositius puguen reproduir. Permet convertir a formats d’àudio com a mp3, Ogg Vorbis, FLAC i formats PCM .
Sound Juicer està dissenyada per a ser fàcil d’usar i funciona amb poca intervenció de l’usuari. Per exemple, si l’equip està connectat a Internet, intentarà automàticament recuperar informació del nom de les cançons disponible en la base de dades de MusicBrainz .
Com funciona Sound Juicer
Si no hi ha cap CD en la unitat, el programa no realitza res
Una vegada que s’insereix un CD d’àudio, Sound Juicer detecta automàticament el CD i permet completar la informació per al títol, artista, any, i realitzar un seguiment de la informació.
Sound Juicer es connecta a MusicBrainz per a determinar la informació del CD. Si el CD no es pot trobar en la base de dades de MusicBrainz tindrà l’opció d’emplenar la informació de CD manualment.
Hui dia el vídeo ha cobrat molta importància, el nostre alumnat està molt acostumat a aquest mitjà de comunicació i inclús n’hi ha metodologies com flipped classroom en el que el vídeo és una part molt important. LliureX ens ofereix moltes eines que podem aprofitar amb els nostres alumnes. Segur que alguna de les que presentem et poden ajudar com a docent, són més senzilles del que semblen. Com sempre, si voleu aprofundir trobareu material d’ampliació al final de cada apartat.
Kamoso és un programa senzill i simpàtic per a controlar la webcam de l’ordinador. Feu-lo servir per fer fotos i vídeos.
En llançar Kamoso, voreu dos grups de botons a l’esquerra i a la dreta i dos botons al centre.
Els botons centrals us ajuden a fer una foto i gravar vídeo.
Kamoso us brindarà tres segons per tal de plantejar-vos la fotografia i us demanarà que somriu just abans de fer clic. Si feu clic al segon botó de l’esquerra, Kamoso canvia a mode de ràfega. Kamoso continuarà fent clic a les imatges ràpidament fins que no feu clic al botó central i dirà que s’ature. Les imatges s’ordenen per ordre cronològic de la part inferior i podeu veure-les fent doble clic. També podeu fer clic amb el botó dret i escollir Obrir per veure les imatges. Si no esteu satisfets amb cap de les imatges, feu clic amb el botó dret i seleccioneu Paperera per suprimir-les.
Kazam és una aplicació de codi font obert per a l’enregistrament de l’escriptori inclosa per defecte en LliureX 19. En anteriors versions de LliureX s’utilitzava l’aplicació GTK-RecordMyDesktop, però els problemes que presenta (compatibilitat amb altres plataformes, formats de vídeo, etc.) fan que Kazam siga una bona alternativa.
Característiques
Podem ressaltar les següents:
Gravar tota la pantalla, part de la pantalla, finestra de l’aplicació o totes les pantalles (per a la configuració de múltiples monitors)
Pren captures de pantalla
Suport de tecles d’accés directe per a posar en pausa i reprendre fàcilment mentre es grava la pantalla
Gravar en diversos formats d’arxiu com a MP4, AVI i més.
Captura àudio des de l’altaveu o el micròfon mentre graves la pantalla
Captura clics del ratolí i pulsacions de tecles
Capturar vídeo des de la webcam
Inserir una finestra de webcam en el lateral
Transmetre a YouTube en viu
En conclusió podem dir que Kazam genera vídeos funcionals de qualitat de forma molt senzilla.
Pots trobar l’aplicació en el menú Multimèdia.
Per a saber més sobre programari de captura d’escriptori recomanem Vokoscreen i OBS.
L’edició és el darrer procés de qualsevol producció audiovisual. Gràcies a l’evolució de la tecnologia digital, aquest procés cada cop és més fàcil d’utilitzar i més creatiu. El missatge que es crea prové de la relació d’un conjunt de recursos visuals i sonors que adequadament ordenats donen sentit al nostre treball.
Si voleu podeu realitzar una senzilla experiència amb el vostre alumnat o vosaltres mateixos, ordeneu 6 clips diferents d’una mateixa activitat. Què? Quantes idees diferents han eixit? Segur que moltes. Doncs l’edició és això, ordenar tot un seguit de material audiovisual per comunicar una idea.
Ara bé, tenir un bon programa d’edicióno és suficient per fer una bona producció audiovisual. Per obtenir un bon resultat s’han de seguir unes normes pròpies d’aquest llenguatge, com ara el ritme, la continuïtat, els plans, els títols, el so, la narració…
Quan l’alumnat fa una experiència audiovisual ha de tenir molt clar què volem comunicar i a qui ha d’arribar el missatge, però no sempre és així, la majoria de les produccions audiovisual que es fan en un centre escolar són de festes, eixides, activitats…, senzillament volen mostrar una activitat escolar. En aquest cas, si hem enregistrat un bon material, una encertada edició farà que el vídeo el mire molta gent.
Si tenim l’oportunitat de realitzar el guió audiovisual i tècnic, s’ha de tenir molt clar a qui va dirigit el nostre vídeo, però quan fem l’edició, ens hem de tornar a fer la mateixa pregunta, ja queno és el mateix editar una producció per a Infantil, Primària o Secundària, per pares o adults, segons el gènere o fins hi tot si dins d’una mateixa producció estem donant un tractament, descriptiu, expressiu o narratiu.
Amb la càmera hem escrit les paraules i les frases de la nostra història, però ara amb l’edició hem de crear el cos i l’estructura del nostre llibre, portant al receptor al punts claus de la nostra història, amb un ritme adient a les seves necessitats.
Aquesta secció del curs és una adaptació del curs “Edició de Vídeo” al que pots accedir per ampliar coneixements si vols aprofundir.
El primer que hem de tenir clar a l’hora de fer una edició, és saber si el nostre equip informàtic pot suportar aquesta feina i en quina qualitat volem treballar. Està clar que a més qualitat més prestacions ha de tenir l’entorn de treball. No és el mateix editar un vídeo de 2 minuts amb un tamany 320×240 per penjar-ho a la web, que fer una edició de 20 minuts a 720 x 576 i no parlem ja en alta definició, però això, per a les escoles, encara ens queda una mica lluny.
El material indispensable per a realitzar aquest curs seria:
– Una càmera digital de fotos que enregistre vídeo.
– Un ordinador amb sistema operatiu LliureX versió 16.04 o superior.
– Un programa d’edició de vídeo no lineal.
Editor de vídeo
A l’hora d’escollir l’editor de vídeo s’ha de tenir present aquestes consideracions:
Que el programa siga lliure. (Kino, Kdenlive, OpenShot, Pitivi, VideoLAN Movie Creator, Lives, …)
Que el programa siga multiplataforma.
Que el programa estiga traduït a les dues llengües oficials.
Que el programa siga l’editor de vídeo per defecte de LliureX.
Que tinga un bon suport (manuals d’ajuda, fòrums, …)
Que siga fàcil d’usar i complisca els objectius per als quals fem servir aquesta eina.
Si peguem una ullada a les aplicacions de so i vídeo de LliureX descobrirem que tenim instal·lat l’editor de vídeo OpenShot (versió 16 de LliureX) i Kdenlive (versió 19 de LliureX).
Avantatges i inconvenients de l’edició digital
Avantatges
– L’estructura del vídeo es pot canviar fins que s’adapte a les nostres exigències.
– Es pot diversificar la feina i per grups treballar diferents seqüències d’un mateix projecte.
– Dóna peu a l’experimentació, ja que tot es pot desfer.
– Visualitzar qualsevol efecte o transició sense necessitat de fer-ho.
– Augmenta la precisió en el tall d’entrada i eixida del clip.
– Incrementa les possibilitats de manipulació de so.
– Permet aplicar més efectes i transicions sense pèrdues de qualitat.
– Augmenta la creativitat en les produccions i els resultats són més gratificants.
– Augmenta la motivació entre l’alumnat, envers les produccions audiovisuals.
Inconvenients
– Al treballar amb informació electrònica, hi ha la possibilitat de perdre la informació del disc dur.
– Segons el nivell d’edició, es requereix un ordinador més potent amb unes condicions determinades.
Kdenlive en LliureX 19
Kdenlive (acrònim de l’anglés: KDE Senar-Linear Vídeo Editor) és un editor de vídeo no lineal per a KDE. El projecte va ser desenvolupat inicialment per Jason Wood en 2002, i actualment és mantingut per un xicotet equip de desenvolupadors.
Kdenlive té suport de tots els formats FFmpeg (tal com MOV, AVI, WMV, MPEG, XviD, i FLV), i també suporta les raons d’aspecte 4:3 i 16:9 per a PAL, NTSC i diversos estàndard HD, incloent HDV. El vídeo pot exportar-se a dispositius DV, o escriure’s en DVD amb capítols i un menú simple.2
Kdenlive et permet editar en una multipista amb una línia de temps i una quantitat il·limitada de pistes d’àudio i vídeo. A més és molt fàcil crear, moure, retallar vídeo, àudio, text i imatges. Disposa d’un ampli repositori d’efectes de vídeo, d’àudio i transicions.
A partir de la versió 16.12.1, Kdenlive compta amb un port per a executar-se en Microsoft Windows.
A continuació us presentem Imagination, un programari molt senzill i útil per a fer presentacions de diapositives amb música de fons. Actualment sols està en idioma anglès però és molt fàcil crear presentacions com podreu comprvar a continuació.
Com s’usa
Obriu Imagination i feu clic al botó de menú “Slideshow”. Dins del menú “Slideshow” , busqueu “New” i seleccioneu-lo amb el ratolí per crear un nou projecte.
Quan feu clic al botó “new” a Imagination per iniciar una presentació de diapositives nova, veureu una finestra “create a new slideshow”. Aquesta finestra permet a l’usuari ajustar les especificacions tècniques de la presentació de diapositives de DVD, amb tot, des del format de vídeo (DVD / VOB, FLV o 3GP), la resolució de pantalla (480p, 576p, 720p, 1080p) i color de fons.
Per començar, mireu la secció “Video Format” i feu clic al menú desplegable. Consulteu els diferents formats de vídeo disponibles. Tenim 4 formats de vídeo possibles: VOB (per a crear després un DVD), FLV (per pujar el vídeo a Youtube), 3GP (per veure-ho en telèfons mòbils) i OGV (que ens ofereix la millor qualitat). Depenent de la finalitat que tindrà el vídeo triem una opció o altra, l’ideal és triar en la secció “Video Size” la major resolució disponible. Deixar seleccionada l’opció per defecte per a que les imatges es redimensionen per adaptar-se a la mida de sortida i per últim podem canviar el color de fons de la presentació.
Quan tots els paràmetres del projecte s’ajusten al vostre gust, feu clic al botó “OK”.
Afegint fotos
Afegiu fotos al vostre projecte de diapositives de DVD d’imaginació fent clic a “Slideshow” i, a continuació, “Import Pictures”. Feu clic al botó d’importació de la finestra del navegador de fitxers. Feu-lo servir per afegir les imatges del projecte de presentació de diapositives.
Nota: per afegir diverses imatges alhora, navegueu a una carpeta del navegador de fitxers i, a continuació, premeu Ctrl + A per seleccionar-ne totes. Importa fent clic al botó “obrir”.
Deixeu que les imatges s’importin a Imagination. Quan el procés d’importació hagi estat completat, seleccioneu cada foto i configureu la configuració de transició (que es troba a la pestanya Vídeo).
Afegir text a la presentació de diapositives
Imagination permet a l’usuari afegir text als projectes de presentació de diapositives. Per fer-ho, seleccioneu una imatge a la línia de temps del projecte. A continuació, aneu a la pestanya “Vídeo” i escriviu el vostre text al quadre “Slide Text”.
El missatge escrit al quadre “Slide Text”, es pot començar a personalitzar. Escolliu un tipus de lletra, color, mida, animació, etc., mitjançant les opcions de personalització que hi ha a sota del quadre de text de diapositives.
Afegir música de fons
Potser voldreu afegir música al vostre projecte, per fer-lo més interessant. Per fer-ho, feu clic al menú “Slideshow” i, a continuació, seleccioneu el botó “Import music” per obrir el navegador d’importació. Feu servir el menú del navegador d’importació per afegir música al vostre projecte de presentació de diapositives.
Per personalitzar la reproducció de música, seleccioneu la pestanya “Audio”. Si l’àudio és més llarg que la durada de la projecció d’imatges, el programa tallarà la cançó per ajustar-la. Si la passada d’imatges dura més que la cançó, se deixarà en silenci. En aquest cas, només cal afegir diverses cançons (o la mateixa repetida) fins a cobrir la durada de la passada d’imatges.
Finalitza la presentació de diapositives
Ara que s’ha finalitzat la presentació de diapositives, ha arribat el moment de gravar-la en un disc o exportar a un formato de video. Per exportar, feu clic al botó de menú “Slideshow” i seleccioneu l’opció “Export”.
VLC media player és un reproductor multimèdia incorporat en LLiureX, l’ús del qual és molt estés per a la visualització de vídeo. També està disponible per a altres sistemes operatius (com Windows o Macintosh) des de la pàgina web delprojecte VLC. Suporta quasi tots els formats d’àudio i vídeo com MPEG-1, MPEG-2, MPEG-4, DivX, mp3, ogg, FLV, avi, asf, wmv, wma, mov, wav, etc..
VLC mediaplayer proporciona les següents funcions:
Suporta els formats de DVD, VCD i diversos protocols de reproducció en línia (contingut multimèdia a través d’Internet).
Moviments de càmera lenta, avanços ràpids, pausa, selecció d’escenes i salts arbitraris en la reproducció.
Proporciona gran quantitat de nivells de zoom i relacions d’aspecte, i permet visualitzar a pantalla completa.
Controls de cerca i volum.
Capacitat per a obrir vídeos incomplets per a poder-los visualitzar.
Un dels millors trucs que et trobaràs per a VLC és el que et permet convertir vídeos i música a altres formats d’arxiu sense necessitat d’instal·lar cap programa addicional.
Comença accedint al menú Fitxer multimèdia de VLC i tria l’opció Converteix/Alça, o usa la drecera de teclat CTRL+R.
Després, en la pestanya arxive del nou quadre, fes clic a Afegir i tria l’arxiu que vols convertir. Això activarà el botó Convertir/Guardar de la part inferior.
En el següent quadre, en l’apartat Preferències, desplega la llista de Perfil i tria en aqueixa llista el format d’arxiu al qual vols convertir el teu arxiu. En aquest apartat també pots usar el botó d’eines que apareix a la dreta de la llista desplegable per a configurar amb més detall l’ajust predeterminat, però si no tens molta experiència en aquests temes pots deixar-lo com està.
qStopMotion és una aplicació per a crear pel·lícules d’animació stop-motion. Podrem crear animacions stop-motion a partir d’imatges importades des d’una càmera o des del disc dur. També ens permetrà exportar l’animació que creem a diferents formats de vídeo com MPEG o AVI entre altres. Aquesta aplicació té un conjunt d’eines que ens ajudarà a crear moviments suaus i precisos en els nostres vídeos.
Característiques generals:
La interfície d’usuari ha sigut redissenyada. Ens permetrà utilitzar els nous controls lliscants per a una major afinació a l’hora de fixar els valors desitjats.
Amb aquesta nova versió tindrem una millor gestió de projectes usant escenes i exposicions. Els nostres projectes stop motion es dividiran jeràrquicament. El projecte es dividirà en escenes úniques. Aquestes escenes també es dividiran, en diferents imatges o exposicions.
Podrem veure en viu la imatge de la càmera. Podrem prendre fotos des de la Web Cam, Digicam o una càmera. La càmera enviarà imatges en viu a través d’USB o FireWire a l’equip. Aquestes són intercalades amb gstreamer en el disc dur. Des d’aquest, serà des d’on obtindrà qStopMotion regularment les imatges per a mostrar-les. Si es pressiona el botó de captura, la imatge que es mostra es pren en el projecte d’animació. Si totes les fotos es prenen i s’emporten en l’ordre correcte, es pot generar un videoclip amb ffmpeg de manera senzilla. El control de gstreamer i ffmpeg es pren completament de qStopMotion, per la qual cosa els usuaris no hem de preocupar-nos per això.
Podrem importar imatges existents als nostres projectes.
El programa ens permetrà exportar el treball resultant a diferents formats de vídeo.
La nova versió de qStopMotion és multiplataforma, funciona en Gnu/Linux i Windows. I probablement també en MacOS.
Ens permet editar cadascuna de les imatges amb Gimp.
Un exemple senzill fet amb una webcam i qStopMotion:
Spectacle és una aplicació per a prendre captures de pantalla de l’escriptori.
Permet realitzar diferents tipus de captura de pantalla, com ara:
Captura la pantalla completa
Captura una regió rectangular
Captura la finestra activa
Captura la finestra sota el cursor
Depenent del mode seleccionat, tenim tres opcions de contingut:
Incloure el punter del ratolí
Incloure la barra de títol i vores de la finestra
Capturar només la finestra emergent actual
Spectacle. Finestra i opcions
A més, podem seleccionar “Eixir després de desar o copiar manualment“, estalviant-nos haver de tancar l’aplicació manualment.
Per altra banda, la captura es pot fer “al fer clic” però també podem deixar una “demora” de temps en segons, molt útil quan volem capturar una àrea molt concreta o algun tipus d’efecte de l’escriptori.
Configurada la captura, únicament hem de polsar en “Pren una captura de pantalla nova”.
Algunes altres característiques són:
Capturada la imatge la podem desar com a arxiu PNG tot i que tenim altres opcions de format.
Podem seleccionar l’opció “Exportar” i compartir-la via email, Nextcloud, via Bluetooth i altres serveis o, igualment, obrint la captura en una altra aplicació del sistema on la podrem editar com puga ser Gimp, Draw, Inkscape, Writter, etc.
Sense arribar a desar la captura, podem seleccionar l’opció “Copia en el porta-retalls” i enganxar-la directament allà on considerem.
L’opció “Eines” ens permet anar a la carpeta predeterminada de captures de pantalla (carpeta Imatges), imprimir la captura directament o anar a una eina de gravació de pantalla.
En definitiva, una aplicació molt completa, funcional, amb moltes possibilitats i, una vegada més, amb un maneig senzill i molt intuïtiu.
Per a saber més, podeu consultar el Manual de l’aplicació que trobareu a l’opció “Ajuda“.
Hi ha diversos ginys de Plasma que us permetran mostrar l’hora a la pantalla del vostre escriptori. En LliureX 19, el rellotge digital està situat a la part dreta del plafó principal, entre la safata del sistema i el commutador d’usuaris.
Aquest giny mostra per omissió l’hora del sistema. Si fem clic sobre l’hora es mostra un calendari complet. Feu clic a qualsevol lloc fora del calendari per a fer-lo desaparéixer.
Mitjançant el botó dret del ratolí es pot accedir a les diferents opcions de personalització del Calendari, l’elecció “Mostra les alternatives” permet triar un altre giny de rellotge i l’opció “Configura” permet configurar el giny actual.
Commutador d’usuaris
El giny Commutador d’usuaris mostra per omissió el nom d’usuari que ha iniciat la sessió. Si es fa clic damunt es pot accedir als controls per a:
Iniciar una nova sessió
Bloquejar la pantalla
Eixir
El commutador d’usuari es pot personalitzar si es fa clic amb el botó dret del ratolí per a, per exemple, mostrar el nom complet de l’usuari, etc.
La Safata del sistema és un altre giny del plafó principal i mostra la informació del sistema, les notificacions i els serveis.
Característiques
Mostra informació del sistema com el volum d’àudio, l’estat de la bateria, connexions i més.
Manté els ginys Notificador de dispositius i Notificacions.
Permet interactuar amb les aplicacions que s’executen en segon pla i amb els dispositius connectats a l’ordinador.
Permet obtenir informació sobre l’estat d’una aplicació passant el ratolí per sobre.
Mostra el contingut del porta-retalls i permet usar les seues funcions afegides.
Si es posa el focus sobre una de les seues icones es mostrarà la informació sobre allò que represente. Per exemple, si es passa el ratolí per damunt de la icona de l’altaveu, es mostrarà el nivell de volum.
En la safata del sistema s’aniran mostrant i ocultant informacions en funció de l’estat del sistema, per exemple, apareixerà la icona de LliureX Up quan hi haja disponibles actualitzacions de LliureX i llançarà una notificació.
Segons el giny, també es podran executar diferents accions, accessibles mitjançant els botons del ratolí, siga l’esquerre siga el dret.
Control del volum fent clic esquerre a la icona de l’altaveu.
Configuració dels paràmetres de volum fent clic dret a la icona de l’altaveu.
La safata del sistema es pot personalitzar si fem clic amb el botó secundari del ratolí sobre la seua icona i seleccionem l’opció Configura la safata del sistema. Existeixen moltes possibilitats de configuració.
Per a més informació sobre l’ús i configuració de la safata del sistema podeu consultar la documentació oficial de KDE.
El Gestor de tasques i el Gestor de tasques amb només icones són dues miniaplicacions que proporcionen fàcil accés a les aplicacions en execució. Similars al “Plank” de la versió 16 de LliureX o a la “Llista de finestres” de les versions 15 i anteriors.
Aquestes miniaplicacions són ginys de Plasma, per tant, es poden posar en qualsevol plafó o fins i tot a l’escriptori. En la configuració d’escriptori per omissió (default), podem trobar el gestor de tasques amb només icones en el plafó inferior i mostra només les icones de totes les finestres obertes, en la configuració d’escriptori clàssica trobem en la part central del plafó principal el gestor de tasques i mostra les icones i els noms de les aplicacions.
Sempre que inicies una aplicació veuràs una nova pestanya en el Gestor de tasques.
Si la finestra d’una aplicació s’ha posat darrere d’altres finestres o si s’ha minimitzat la podeu portar al davant fent clic a la seua pestanya i si torneu a fer clic aleshores aquesta es minimitzarà. També podeu fer clic secundari en una pestanya perquè aparega el menú contextual. Això us oferirà un nombre d’opcions, com per exemple, fixar una de les finestres perquè sempre es mostre una icona i accedir ràpidament a l’aplicació encara que estiga tancada.
Per exemple, aquest gestor de tasques amb només icones conté tres pestanyes amb els accessos directes a: el navegador Firefox, el gestor de fitxers Dolphin i les preferències del sistema.
Per a fixar una nova aplicació al gestor n’hi ha prou amb localitzar l’aplicació en el menú d’aplicacions i arrossegar-la cap al gestor de tasques.
També és possible afegir una aplicació que s’estiga executant si es fa clic amb el botó dret del ratolí sobre la seua icona i es tria l’opció Fixa al gestor de tasques.
Per a eliminar una aplicació del gestor de tasques cal fer clic sobre la seua icona amb el botó dret del ratolí i seleccionar l’opció Desfixa del gestor de tasques.
Si teniu obertes moltes finestres les pestanyes poden agrupar-se. En aquest cas, veureu un petit cercle amb el símbol “més” per damunt de la pestanya. En fer clic a una pestanya o passar per damunt el ratolí apareixerà una llista de totes les finestres obertes del grup individual. Fent clic dret a un grup us oferirà l’opció de tancar totes les finestres d’aquest.
Pestanyes agrupades al gestor de tasques (superior) i al gestor de tasques amb només icones (inferior).
També podeu activar finestres prement la tecla Alt mentre es prem la tecla Tabulador una o més vegades. D’aquesta manera, navegareu a través de totes les finestres mostrades a la pantalla o minimitzades.
Per a més informació sobre l’ús i configuració dels ginys gestor de tasques i gestor de tasques amb només icones podeu consultar la documentació oficial de KDE.
curslliurex
Avís de privacitat: Ús de cookies pròpies per a anàlisis de visites
Este lloc web utilitza cookies pròpies amb l'únic propòsit d'analitzar el trànsit i millorar l'experiència de l'usuari. Les cookies són xicotets arxius de text que s'emmagatzemen en el teu dispositiu quan visites el nostre lloc. No compartim esta informació amb tercers ni la utilitzem per a fins publicitaris.
LibreOffice és un conjunt complet d’eines d’ofimàtica que incorpora diverses aplicacions que el converteixen en la suite d’oficina per excel·lència de programari lliure. Està format per les següents aplicacions:
Writer és el processador de text de LibreOffice.
Calc és l’aplicació de full de càlcul de LibreOffice.
Impress és el programa de presentacions inclòs en LibreOffice.
Draw és un programa de dibuix de gràfics vectorials inclòs en LibreOffice.
El mesclador de fitxers PDF, conegut com a 
, en 
Complements
Realitzar un enviament personalitzat a un grup de persones és una opció molt útil en un centre educatiu, ja que podem crear llistats d’alumnes o de mares/pares i fer aquest tipus d’enviaments directament i tot d’una a diferents agrupaments d’usuaris que podem organitzar al nostre criteri, bé per aules, per tutories, per especialitats, per cicles, per grups de participants en una activitat extraescolar o qualsevol altra agrupació de persones amb la qual ens resulte necessari establir una línia de comunicació àgil.
GIMP és un programa de retoc fotogràfic amb qualitat professional. És el programa més semblant que hi ha en Linux al gran conegut Photoshop. Amb GIMP podem fer des de coses simples i senzilles (adaptar una imatge a pàgina web o blog) fins a autèntic retoc fotogràfic professional, així com animacions senzilles.
Inkscape és un editor de gràfics vectorials de codi obert, similar a programes com Adobe Illustrator, Corel Draw… El que ho fa únic és que usa com a format natiu el
Pestanya Enregistrament
Kamoso és un programa senzill i simpàtic per a controlar la webcam de l’ordinador. Feu-lo servir per fer fotos i vídeos.
