Educació Inclusiva

A les vacances d'estiu aprofitem per fer altres coses, per canviar de ritme i per descansar. També és una oportunitat revisar fonaments, lectures, idees de manera calmada, per tal de comprometre'ns en millorar una miqueta cada vegada.

Aquest vídeo explica el concepte d'Educació Inclusiva, un dret reconegut per la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de les Naciones Unides al 2006. Article 24.

Des del Centre Específic d'Educació Especial Carmen Picó us desitgem un bon estiu a tots i a totes, ens tornarem a veure en setembre.

Arribem al mes de juny

Amb l'arribada del mes de juny ens iniciem la desacceleració, el camí cap a l'estiu. Al dels anys la dinàmica escolar l'ha anat modificant per tal d'anar adaptant-nos al canvi a poc a poc. Així durant els mesos de juny i de setembre anem rebaixant el nivell d'activitats (juny) o augmentant-les (setembre).

L'objectiu d'aquest canvi és anar adaptant-nos al nou ritme de vida què ve marcat per el clima i les diferents activitats socials que es realitzen en cada part de l'any.

Horari de juny 9:30 - 15:00 hores

Dimecres 21 de juny - Últim dia de col·legi

juny-2.png

Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme

El 2 d’abril celebrem el dia mundial de conscienciació sobre l’autisme. Es tracta d’un moment on parem atenció a reflexionar, a acotar què vol dir el Transtorn de l’Espectre Autista (TEA).

Concepte

El transtrorn de l’espectre de l’autisme (TEA) és una condició d’origen neurobiològic que afecta a la configuració del sistema nerviós i al funcionament cerebral.

L’autisme acompanya a la persona al llarg de tota la seua vida i afecta, fundamentalment, a dues àrees del funcionament personal:

  • Comunicació i interacció social.
  • Flexibilitat del pensament i del comportament.

CAUSA I ORIGEN. No està determinada la causa que explique l’aparició del transtorn, peró sí una forta implicació genètica en el seu origen.

ESPECIFICITAT. El TEA té carapcterístiques nuclears pròpies i definitòries que es manifesten de form aheterogènia al llarg del seu cicle vital.

VARIABILITAT. No hi ha dues persones amb autisme iguals. Es pot presentar discapacitat associada o no així com el seu nivell del desenvolupament del llenguatge.

DISCAPACITAT INVISIBLE. El TEA no porta cap tret físic diferenciador, sols es manifesta a nivell de les competències cognitives de la persona i del comportament.

CICLE DE VIDA. Les necessitats d’una persona amb TEA canvien en funció de les distintes etapes del desenvolupament i de les experiències adquirides.

RECOLZAMENT. És necessari un abordatge integral orientat a facilitar els recolzaments individualitzats, especialitzats i basats en l’evidència més adient per a millorar la capacitat de la vida de cada persona.

FAMÍLIES. Impacta no sols en qui ho presenta sinó també a la seua família, recolzament fonamental per a la persona autista.

Característiques

Comunicació e Intracció Social

Comunicació Verbal

  • Algunes persones tenen habilitats lingüístiques adients
  • Altres persones utilitzen Sistemes Augmentatius de Comunicació (SAAC), què recolzen o substitueixen el llenguatge oral

Comunicació No Verbal

  • Dificultat en utilitzar o extraure el significa de gesto o expressions facials d’altres persones

Habilitats per la Interacció Social

  • Dificultat en relacionar-se amb els demés:
    • Apropaments socials inusuals o inadecuats
    • Problemes per adaptar el comportament a diferents contextos o situacions socials
    • Dificultats per comprendre les regles socials no escrites
    • Dificultat per entendre o expressar les emocions de form ajustada al context o a la situació

Flexibilitat de Comportament i de Pensament

Forma de Pensar i Comportar-se

  • Poden tenir dificultats per a respondre de manera flexible a les demandes dels diferets contets i ajustar la seua forma de pensar i de comportar-se
  • Adaptar-se al canvis pot suposar un esforç
  • Repertori limitat d’interessos i patrons

Estímuls Sensorials

  • Poden presentar alteracions nen el processament dels estímuls sensorials els quals poden provocar malestar intens davant determinats sons, olors llums, sabors o textures
  • Interés inusual en aspectes sensorials de l’entorn

Font

Participem en el concurs escolar de Ninots de Falla de centres educatius d’infantil i primària

Concurs organitzat pel Departament d’infància de l’Ajuntament i la Junta local Fallera

Us mostrem una gravació de la nostra alumna, Andrea Piquer, confeccionant la crítica en Braille, tant l’escriptura com la lectura. Estem molt orgullosos de tu, Andrea!

Fet amb una garrafa d’aigua, rames, i material reciclat d’una floristeria.

Dia internacional de la síndrome d’Asperger

El 18 de febrer
Dia Internacional de la síndrome d’Asperger,
aprofitem per compartir la guia de recursos.

Què és la síndrome d’Asperger?

La síndrome d’Asperger és un trastorn del desenvolupament neurològic que afecta les habilitats socials, de comunicació i de comportament. Es considera un trastorn del espectre autista, però diferent del trastorn autista clàssic en què les habilitats lingüístiques i cognitives són preservades.

Les persones amb síndrome d’Asperger poden tenir dificultats per comprendre les normes socials i les cues no verbals, com la postura corporal o la expressió facial. Poden tenir interessos intensos i específics en temes concrets, i poden mostrar comportaments repetitius o ritualitzats. Les persones amb síndrome d’Asperger poden tenir un llenguatge complex i ben desenvolupat, però pot ser difícil per a ells iniciar o mantenir converses, especialment en situacions socials noves o desconegudes.

Encara que les causes exactes del síndrome d’Asperger no estan totalment clares, se sap que té una base genètica i que es produeix a causa de diferents factors que afecten el desenvolupament del cervell. Els tractaments per al síndrome d’Asperger es centren en l’educació, la teràpia conductual i la medicació per als símptomes associats, com la ansietat o la depressió.

Segons el DSM 5 el transtorn de l’espectre autista suposa

  1. Deficiències persistents en la comunicació social i en la interacció social en diversos contextos. Es manifesta per:
    1. Deficiències en la reciprocitat emocional.
    2. Deficiències en les conductes comunicatives no verbals utilitzades en la relació social.
    3. Deficiències en el desenvolupament, mantenimiment i comprensió de les relacions.
  2. Patrons reactius i repetitius de comportament, interesses o activitats, que es manifesten en dos o més dels següents punts:
    1. Moviments, utilitzadió objectes o habla estereotipats.
    2. Insistència monòtona, excessiva inflexibilitat de rutines o patrons ritualitzats de comportament verbal o no verbal.
    3. Interessos molt restringits i fixes que són anormals en quan a la seua intensitat o focus d’interés.
    4. Hiperactivitat o estímuls sensorials de l’entorn.

Nivells

  1. Grau 3. Necessita ajuda molt notable. Deficiències greus de comunicació social verbal i no verbal.
  2. Grau 2. Necessita ajuda notable. Deficiències notables d’aptituds de comunicació social verbal i no verbal.
  3. Grau 1. Necessita ajuda. Sense ajuda in situ. Dificultat per iniciar interaccions socials i exemples clars de respostes atípiques o insatisfactòries en l’apertura social d’altres persones.

Al cervell

Comparació de les àrees de comprensió oral (turquesa) i visual (lila) del cervell neurotípic (esquerra) i del cervell Asperger (dreta)

Font: https://www.wikiwand.com/ca/Asperger

Moviment per la neurodiversitat

Alguns investigadors com Simon Baron-Cohen i les persones amb síndrome d’Asperger, com Daniel Tammet, també han qüestionat si la síndrome pot ser considerada com una diferència en lloc d’una discapacitat que ha de ser tractada i curada. Associacions com DANDA (Developmental Adult Neuro-Diversity Association), creada el 2003 al Regne Unit, defensen el «dret a neurodiversitat».

Per treballar a l’aula

TALLER DE CUINA

IMG_20230126_150526

Des del Taller de cuina us volem  mostrar algunes de les tasques que fem dia a dia.
Cada divendres elaborem l'esmorzar i un xicotet "capritxet" dolç pels professionals del centre. D'aquesta manera, durant la setmana, treballem:

- Fitxes tècniques/receptes
- Apilament d'ingredients
- Compra dels ingredients
- Preelaboració
- Elaboració i servei

Mercat de Nadal

Cartell anunciador

En organitzar una activitat cal involucrar a molta gent. S’acosta Nadal, aquest any estem organitzant una parada amb detalls de Nadal fets amb els nostres alumnes.

Al centre fem moltes coses, la majoria d’activitats no transcendeixen, ja que queden ocultes en la pràctica del dia a dia. Eixir al mercat suposa una oportunitat de relacionar-nos amb el nostre entorn.

Localització

D’aquesta manera eixim al carrer per participar de la vida de forma normalitzada, mostrant què sabem, què podem fer, la qual cosa ens fa sentir-nos útils i valorats pel que aportem.

El procés de fabricació ha estat ideat amb el consens dels/les professionals, els pares involucrats en l’AFA (Associació de Famílies d’Alumnes) i els alumnes. Hem de dir que s’ha tractar de simplificar les propostes per tal d’oferir una experiència senzilla i elegant. A la vista està que, entre tots, hem aconseguit crear una experiència digna.

Al centre tenim quatre etapes educatives: primària, secundària, transició a la vida adulta i un mòdul de formació professional de qualitat bàsica orientat a la neteja. Hem hagut de mobilitzar els recursos necessaris per desenvolupar les destreses que han fet possible la participació de l’alumnat per crear aquests productes.

Fem un simulacre d’incendis

Vehicles a la porta del nostre centre

En cas d’incendis cal estar preparats. Hui hem fet un simulacre d’incendis per tal de posar-nos a prova, per veure què podem millorar, per aprendre i consensuar criteris.

Ha estat una experiència emocionant. Ha sonat una sirena, la qual ens indicava que passava alguna cosa extraordinària. De sobte ha començat a eixir fum de l’escala, fum simulat. Tot i que donava una sensació prou real, no feia olor, ja que es tractava de d’una simulació artificial.

El fet de pensar que hi podia haver un perill real ens ha fet caure en el compte que havíem de mantenir la calma i explicar d’una manera comprensible del que passava.

Moment de reflexió després del simulacre

Al final del simulacre hem fet una reunió on hem reflexionat extraient aquests punts:

  • Aplicar el sentit comú en tot moment.
  • Fer cas de les persones encarregades de la coordinació.
  • En cas de fum caldrà confinar-nos a les aules, tancar les portes i obrir les finestres.
  • En cas que abandonem les aules, caldrà posar una cadira o una paperera, senyal que indicarà que no hi ha cap persona a l’aula.

L’experiència ha servit per trencar la monotonia i per adonar-nos de les dificultats de la situació per tal d’enfocar-la correctament en cas de necessitat.