A Infantil fem dos sessions setmanals específiques de psicomotricitat, una en exterior i l’altra en l’aula de psicomotricitat, amb caràcter relacional i vivenciada.
Bernat Aucouturier defineix el concepte de psicomotricitat com “una pràctica que ofereix a l’infant la possibilitat de fer un procés de maduració psicològica i emocional a través de la via del cos i el moviment en un dispositiu d’espai i temps”.
Té com a objectiu el desenvolupament psíquic dels infants a través del cos a partir d’una concepció global de la persona. Parteix del que l’infant sap fer i pot fer i el psicomotricista, sense una actitud dirigida, intervé a partir del que expressa per tal d’afavorir el seu procés maduratiu.
OBJECTIUS:
La relació amb l’altre és imprescindible per al desenvolupament de l’infant. La PPA busca els canals per facilitar que els infants estiguin disponibles a la relació amb el món que els envolta.
Permetre i afavorir el potencial creatiu i expressiu de l’infant, acceptant el que porta a dins, potenciant la seva autonomia i respectant les diferències. Crear és donar d’un mateix a l’altre. Suposa una elaboració per a ser reconegut, per a perpetuar-se en el temps i en l’espai. “Crear és dir a l’altre: existeixo i vull entrar en la teva mirada” ( Iolanda Vives “La psicomotricidad en la escuela: una pràctica educativa i preventiva”)
És la capacitat de distanciar-se de les pròpies emocions i de l’acció. “És un recorregut del plaer de ser i d’actuar al plaer de pensar i representar” (Iolanda Vives “La psicomotricidad en la escuela: una pràctica educativa i preventiva”). La PPA ajuda a fer aquest procés ja que intenta lligar les emocions a representacions mentals, a simbolitzacions. “Cap als 7 anys, l’infant comença a poder transformar amb el seu cap i pot viure processos de transformació sense la necessitat de moviment. És en aquest moment quan l’infant pot construir intel·lectualment” (Seminari de B. Aucouturier 1999)
Escala i rampa Pikler 
Moviment lliure 
