Així, podem representar els oficis que resulten més familiars als infants: anar al pediatra, a la perruqueria, al restaurant o arreglar alguna cosa amb les eines pertinents, també tenen un espai que recrea la seua casa. Ens podem vestir amb les bates i davantals, estirar-nos per tal que ens “reconeguin” els especialistes o bé guarir les nostres nines. L’alumnat gestiona diferents rols i no generen conflicte sinó que són capaços de trobar un punt d’acord i jugar.
Tampoc ens faltaran els minimons: muntant i desmuntant, inventant noves històries, generant noves idees de joc. Construir canals amb material diferent per aquells més creatius que necessiten deixar volar la seva imaginació.
Minimons
Cada sessió a l’aula de joc simbòlic és única i diferent i cada jornada obliga a noves negociacions amb els iguals, a compartir l’espai i el material i consensuar unes normes de joc.
És molt satisfactori poder observar, a través del joc, els comportaments d’alumnes completament diferents: aquell infant més tímid amb el joc pot anar aprenent dels altres a interpretar una situació perquè el joc és evolutiu i creix amb ells.
El joc afavoreix l’evolució del llenguatge, la situació lúdica proporciona un entorn relaxat per expressar-se, alhora que es genera un espai d’aprenentatge entre iguals, per imitació.
El joc és el motor del desenvolupament infantil, a través del joc s’aprèn, es conviu i es genera una imatge d’un mateix. Alhora, tot jugant es poden recrear aquelles situacions que ens han resultat conflictives, per tal d’entendre-les millor: juguem a metges i fem el que veiem fer, donem sentit i entenem millor el que els adults fan. Jugant l’infant descobreix i alhora es satisfà. El joc no ha de tenir només una finalitat, evidentment a l’escola hi ha intencionalitat en la gran majoria de les activitats que s’hi realitzen, però també el gaudi del joc, el jugar per jugar, hi té cabuda.
