El passat 27 de febrer ens acomiadem de les persones que durant els tres darrers cursos no han acompanyat i dirigit la Reforma Integral del nostre centre, Luis, Pascual i Jimmy. Va ser per a nosaltres un moment molt emotiu perquè vol dir la fi d’un camí ple de mudances i reformes, i el començament d’una nova vida escolar plena d’espais nous i bonics.
Envoltats de tot l’alumnat, i sota dues pancartes i figures a mida natural, realitzades pels grups de 6è, la directora del centre els transmetia el nostre agraïment amb aquest emotiu discurs:
“Abans de començar l’obra, no sé si recordareu, teníem en una paret escrit un lema que ens sembla molt important recordar. En aquest forat d’aquí, on ara hi ha una font, el nostre Petit Príncep ens recordava que no es veu bé sinó mires amb el cor, allò essencial és invisible als ulls.
I, al final, això és el que queda, el cor i l’afecte que se’l posa a allò que fem.
Per això hem volgut ajuntar-nos tots aquí avui amb vosaltres. Per donar-vos les gràcies per haver posat tant d’afecte en nosaltres.
Durant tot aquest temps, a més de treballar de valent per deixar-nos un col·le preciós, ens heu escoltat, ens heu cuidat i, sense adonar-vos, heu passat a formar part d’aquesta família mantonera.
Queden en el nostre record totes aquestes pilotes tretes darrere de la tanca… i les galledes i pales dels petits… tota aquesta sorra que calia ficar una vegada i una altra al sorral, les canonades desenterrades, les baranes que no estaven a prova de escalada, etc…
Creiem que tots hem estat afortunats per viure aquesta transformació. La il·lusió d’arribar cada dia i no saber què trobarem; de sobte un gimnàs, una aula per estrenar, un racó nou on jugar, etc…
Ara ens queda el compromís de cuidar-ho tot, d’ensenyar-ho amb il·lusió i d’acordar-nos de vosaltres cada cop que ens sentim orgullosos del nostre col·le.
Gràcies pel vostre treball, per la vostra paciència infinita i per deixar una empremta inesborrable en aquest espai que tant ens agrada.
Com diu Benedetti:
“Company,
vostè sap que pot comptar amb mi (amb nosaltres),
no fins a dos o fins a 10,
sinó comptar amb mi.”
Vídeo de la celebración del final de la obra