Discapacitat intel·lectual

S’entén per discapacitat intel·lectual el següent: (extret de la web de Plena Inclusió)

– És la limitació del funcionament intel·lectual. És a dir, et costa comprendre o raonar.
– És una limitació de la conducta adaptativa, en temes com els conceptes, les relacions socials o la pràctiques. Per exemple: et costa adaptar-te als canvis que ocorren en la teua família, en el treball o en el món.
– Tot això ocorre abans dels 22 anys.

Esta nova definició és molt important perquè canvia la forma en què s’entén la discapacitat intel·lectual, la manera de fer costat a les persones amb discapacitat intel·lectual i les ajudes que es donen a les persones amb discapacitat intel·lectual.

La nova definició no es basa en les dificultats de les persones, sinó en com han de ser secundades. L’objectiu és per tant, dissenyar i desenrotllar sistemes de suports que siguen centrats en la persona, globals, coordinats, orientats a resultats i per a la presa de decisions, i basats en l’evidència.

Fins ara, l’edat en la qual apareixia la discapacitat intel·lectual era abans dels 18 anys. Ara, eixa edat puja fins als 22. Això es deu al fet que el desenrotllament de les persones continua passats els 18 anys, i perquè d’esta manera s’identifiquen millor les necessitats de les persones.

Aquesta definició va acompanyada d’unes premisses que aclareixen el concepte:
– Les limitacions en el funcionament present han de considerar-se en el context d’ambients comunitaris típics dels iguals en edat i cultura.
– Una avaluació vàlida ha de tenir en compte la diversitat cultural i lingüística, així com les diferències en comunicació i en aspectes sensorials, motors i conductuals.
– En una persona, les limitacions coexisteixen habitualment amb capacitats.
– Un propòsit important de la descripció de limitacions és el desenvolupament d’un perfil de necessitats de suport.
– Si es mantenen suports personalitzats apropiats durant un llarg període, el funcionament en la vida de la persona amb discapacitat intel·lectual, generalment millorarà.

Aquest enfocament concep la discapacitat com l’ajust entre les capacitats de la persona i el context en què aquesta funciona i els suports necessaris.

El funcionament intel·lectual està relacionat amb les següents dimensions:
– Habilitats intel·lectuals
– Conducta adaptativa (conceptual, social i pràctica)
– Participació, interaccions i rols socials
– Salut (salut física, salut mental, etiologia)
– Context (ambients i cultura)

La terminologia proposada per la AAIDD és la següent:
– Discapacitat intel·lectual lleu
– Discapacitat intel·lectual moderada
– Discapacitat intel·lectual greu
– Discapacitat intel·lectual profunda/pluridiscapacitat
– Discapacitat intel·lectual de gravetat no especificada

Definició del DSM-5: Trastorn del desenvolupament intel·lectual
El Manual Diagnòstic i Estadístic de les Trastorns Mentals DSM-5 de la A.P.A. en la seva 5a edició (2015) defineix LA DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL (trastorn del desenvolupament intel·lectual) dins dels TRASTORNS DEL NEURODESENVOLUPAMENT, grup d’afeccions l’inici de les quals se situa en el període de desenvolupament i que inclou limitacions del funcionament intel·lectual com també del comportament adaptatiu en els dominis conceptual, social i pràctic.

S’han de complir els tres criteris següents :
– Deficiències de les funcions intel·lectuals, com el raonament, la resolució de problemes, la planificació, el pensament abstracte, el judici, l’aprenentatge acadèmic i l’aprenentatge a partir de l’experiència ,comprovat mitjançant l’avaluació clínica i proves d’intel·ligència estandarditzades individualitzades.
– Deficiències del comportament adaptatiu que produeixen fracàs del compliment dels estàndards de desenvolupament i socioculturals per a l’autonomia personal i la responsabilitat social. Sense suport continu, les deficiències adaptatives limiten el funcionament en una o més activitats de la vida quotidiana, com la comunicació, participació social, vida independent en els múltiples entorns.
-Inici de les deficiències intel·lectuals i adaptatives durant el període del desenvolupament.

Classificació
El DSM-5 (2015) proposa una classificació del trastorn del desenvolupament intel·lectual en funció de la gravetat mesurada segons el funcionament adaptatiu ja que aquest és el que determina el nivell de suports requerit.
Distingeix entre:
LLEU 317 (F70)
MODERAT 318.0 (F71)
GREU 318.1 (F72)
PROFUND 318.2 (F73)

Discapacitat intel·lectual lleu.
S’inclou en la mateixa a l’alumnat la puntuació del qual en QI, sense arribar a 55 – 50, se situa per sota de 75 – 70 (unes 2 desviacions típiques per sota de la mitjana, amb un error de mesura d’aproximadament 5 punts).
Sobre aquest tram límit per dalt, en el DSM-5 s’indica que es podria diagnosticar discapacitat lleu amb un quocient intel·lectual entre 70 i 75 si existeix dèficit significatiu en conducta adaptativa, però no quan no existeixi.
L’alumnat amb discapacitat intel·lectual lleu suposa, aproximadament, un 85% dels casos de discapacitat intel·lectual. En general, solen presentar lleugers dèficits sensorials i/o motors, adquireixen habilitats socials i comunicatives en l’etapa d’educació infantil i adquireixen els aprenentatges instrumentals bàsics en l’etapa d’educació primària.

Escala de gravetat de la discapacitat intel·lectual lleu. DSM 5.

Discapacitat intel·lectual moderada.
S’inclou en la mateixa a l’alumnat la puntuació del qual en QI se situa en l’interval de QI entre 55 – 50 i 40 – 35. La conducta adaptativa d’aquest alumnat sol veure’s afectada en totes les àrees del desenvolupament. Suposen al voltant del 10% de tota la població amb discapacitat intel·lectual. L’alumnat amb aquesta mena de discapacitat sol desenvolupar habilitats comunicatives durant els primers anys de la infància i, durant l’escolarització, pot arribar a adquirir parcialment els aprenentatges instrumentals bàsics. Solen aprendre a traslladar-se de manera autònoma per llocs que els resultin familiars, atendre la seva cura personal amb una certa supervisió i beneficiar-se de l’entrenament en habilitats socials.

Escala de gravetat de la discapacitat intel·lectual moderada. DSM 5.

Discapacitat intel·lectual greu.
S’inclou en la mateixa a l’alumnat la mesura del qual en QI se situa en l’interval entre 35 – 40 i 20 – 25 i suposa el 3-4% del total de la discapacitat intel·lectual. Les adquisicions de llenguatge en els primers anys solen ser escasses i al llarg de l’escolarització poden aprendre a parlar o a emprar algun signe de comunicació alternatiu. La conducta adaptativa està molt afectada en totes les àrees del desenvolupament, però és possible l’aprenentatge d’habilitats elementals de cura personal.

Escala de gravetat de la discapacitat intel·lectual greu. DSM 5.

Discapacitat intel·lectual profunda/pluridiscapacitat.
La majoria d’aquest alumnat presenta una alteració neurològica identificada que explica aquesta discapacitat, la confluència amb altres (d’aquí el terme pluridiscapacitat que aquí se l’associa) i la gran diversitat que es dóna dins del grup. Per aquest motiu, un dels àmbits d’atenció prioritària és el de la salut física. La mesura del QI d’aquest alumnat queda per sota de 20–25 i suposa el 1–2% del total de la discapacitat intel·lectual. Solen presentar limitat nivell de consciència i desenvolupament emocional, nul·la o escassa intencionalitat comunicativa, absència de parla i greus dificultats motrius. El nivell d’autonomia, si existeix, és molt reduït. La casuística suposa un continu que abasta des d’alumnat “enllitat”, amb absència de control corporal, fins a alumnat que adquireix molt tardanament alguns patrons bàsics del desenvolupament motor.

Escala de gravetat de la discapacitat intel·lectual profunda. DSM 5.

Característiques, necessitats i suports
A continuació s’inclouen uns quadres en els quals es detallen característiques de les quals es deriven necessitats prioritàries, a les quals cal donar resposta des de l’àmbit educatiu.

Els quadres recullen, d’una banda, les característiques més significatives en termes de capacitats bàsiques diferenciades en cada tipologia i, per una altra, les necessitats/ajudes més rellevants que es deriven d’elles (estrets del Centre de Recursos d’Educació Especial de Navarra CREENA).

Definició del DSM-5: Retard Global del Desenvolupament
Aquest diagnòstic es reserva per als individus menors de 5 anys quan el nivell de gravetat clínica no es pot valorar de manera fiable durant els primers anys de la infància.
Aquesta categoria es diagnostica quan el subjecte no compleix les fites del desenvolupament esperats en diversos camps del funcionament intel·lectual, inclosos els nens massa petits per a participar en proves estandarditzades.
Aquesta categoria s’ha de tornar a valorar després d’un període de temps.

Definició del DSM-5: Trastorn del desenvolupament intel·lectual no especificat
Aquesta categoria es reserva per a individus majors de 5 anys quan la valoració del grau de discapacitat intel·lectual (trastorn del desenvolupament intel·lectual) mitjançant procediments localment disponibles és difícil o impossible a causa de deterioracions sensorials o físics associats, com a ceguesa o sordesa prelingual, discapacitat locomotora o presència de problemes de comportament greus o l’existència concurrent de trastorn mental. Aquesta categoria només s’utilitzarà en circumstàncies excepcionals i s’ha de tornar a valorar després d’un període de temps.

---

Recursos per a la atenció (CREENA)

-Estructures específiques, ací

-Unitat de currículum específic, ací

---

Diversitat i inclusió. XTEC. NESE derivades de discapacitat intel·lectual, ací

---

MOOC sobre accesibilitat cognitiva. Plena Inclusió. Sèrie de 28 vídeos.

---